El conseller d’Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, ha manifestat la seva intenció de comptar amb el projecte bàsic que permeti desenvolupar les noves instal·lacions de la Universitat de les Illes Balears (UIB) al ParcBit abans que conclogui la legislatura.
Costa s’ha expressat en aquests termes aquest dimarts durant la seva intervenció a la Comissió d’Hisenda i Pressuposts del Parlament, on ha donat resposta a diverses qüestions plantejades pel PSIB.
"Aquesta mateixa legislatura hi haurà un projecte bàsic sobre la taula i espero que, a la pròxima, hi hagi un edifici vinculat a l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de les Illes Balears de com a mínim 5.000 metres quadrats edificats a disposició de la docència i la recerca", ha assenyalat.
El diputat socialista ha demanat explicacions al conseller sobre l’adquisició per part de la UIB de la parcel·la 7A el passat mes de setembre, que se sumarà a la parcel·la 6A, de titularitat de la Comunitat Autònoma, amb la finalitat de fer realitat el futur complex universitari.
En relació amb aquest assumpte, Costa ha obert la porta a sumar al pla altres dues parcel·les addicionals, comprades per la Fundació Bit l’any passat, per reforçar el projecte d’implantació de la UIB al ParcBit.
Política d’innovació i suport a la recerca
El conseller també ha acudit a la Comissió per detallar l’estat de les polítiques públiques d’impuls a la innovació, la recerca, la transferència de coneixement i la diversificació del model econòmic a les Illes Balears.
En la seva compareixença, sol·licitada pel PSIB, Costa ha posat en valor les actuacions ja en marxa, com l’increment de la quantia de les ajudes adreçades a empreses i clústers, la posada en marxa del Centre de Supercomputació i Intel·ligència Artificial de les Illes Balears (BSAI) i el pla per fidelitzar empreses al ParcBit, que inclou la creació d’habitatges i la millora de la connectivitat interna.
Així mateix, ha esmentat l’activitat de la Unitat Acceleradora de Projectes Estratègics, el desenvolupament de l’espai de dades del Govern, l’estratègia balear de ciberseguretat i el reforç dels laboratoris de fabricació digital.
"Ens interessa que les infraestructures generin oportunitats que connectin la universitat, l’administració i la recerca, i que permetin desenvolupar projectes que avui necessiten capacitats tecnològiques molt superiors a les que teníem fins ara", ha subratllat.
El responsable d’Economia ha admès que «queda molt per fer», tot i que ha remarcat que en aquests moments les Illes Balears disposa de «més instruments, més infraestructures, més recursos i més projectes» per avançar en la transformació del model.
Des del PSIB, el diputat Carles Bona ha retret, entre altres aspectes, la manca d’execució d’una «part important» dels fons destinats a la innovació i el retard en la convocatòria d’ajudes als clústers de 2026.
En la mateixa línia, la diputada de Vox, Patricia de las Heras, ha reclamat al Govern que fixi un calendari estable perquè les convocatòries d’ajudes es publiquin a l’inici de cada exercici, i ha preguntat si queden imports compromesos d’anys anteriors pendents d’abonar.
D’altra banda, el diputat de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha recordat que el 2024 la despesa en recerca i desenvolupament a les Illes Balears va ser del 0,4 per cent del PIB i ha incidit també en la «baixa execució pressupostària».
El diputat de Més per Menorca, Josep Castells, ha trobat a faltar una estratègia autonòmica integral per reforçar les capacitats de recerca, innovació i desenvolupament, a més de reclamar «molta més inversió de forma sistèmica».
Pel que fa al retard en les ajudes als clústers, Costa ha reiterat les seves disculpes i ha explicat que es va deure a la pròrroga dels pressupostos. Al mateix temps, ha posat en dubte que aquest retard estigui al darrere del procediment de regulació temporal d’ocupació (ERTE) del Clúster Biotecnològic i Biomèdic de les Illes Balears.
El conseller ha afegit que el seu departament va analitzar l’opció de crear un centre tecnològic públic, però finalment la va descartar en comprovar que «els projectes no donen». No obstant això, ha precisat que el Govern sí que estaria disposat a participar si el centre s’impulsés des de la iniciativa privada.
Debat sobre la pressió humana a l’estiu
En un altre ordre de coses, el també vicepresident ha insistit que l’increment de l’índex de pressió humana durant els mesos d’estiu respon principalment a l’augment de la població resident, assenyalant que les pernoctacions turístiques han disminuït.
Davant les preguntes del socialista Carles Bona, Costa ha defensat que «no hi ha cap dubte» que el creixement demogràfic és el factor determinant de l’«índex de pressió humana».
"Si augmenta l’índex de pressió humana i baixen les pernoctacions, només es pot atribuir al creixement de residents", ha remarcat, acusant al mateix temps els socialistes de "mentir" perquè "no els agrada perquè els desmunta el discurs".
Bona, per la seva banda, ha acusat l’Executiu autonòmic d’oferir "explicacions diferents cada vegada que es publica una nova dada" sobre la pressió humana i ha exigit "coherència".