El Consell de Govern de la Junta d’Andalusia ha aprovat aquest dimarts una petició formal a l’Executiu central perquè adopti de manera immediata actuacions que reforcin la seguretat ferroviària al corredor d’Alta Velocitat que uneix Andalusia amb Madrid, arran de l’accident registrat a Urda (Toledo).

En el seu acord, el Govern andalús reclama a l’Estat la posada en marxa d’una taula de treball entre el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible i la Junta d’Andalusia que actuï com a via d’interlocució "permanent, àgil i directa" i permeti supervisar de manera conjunta les mesures que el ministeri vagi desplegant en aquest corredor.

L’Executiu autonòmic subratlla que l’impacte d’aquest darrer sinistre, unit a l’accident ocorregut fa nou mesos a Adamuz (Còrdova), repercuteix de forma directa en Andalusia i, per això, demana un compromís ferm de totes les administracions, cadascuna en l’àmbit de les seves competències.

En la compareixença posterior al Consell de Govern, el conseller de Foment i Mobilitat, Mario Muñoz-Atanet, ha explicat els detalls de l’acord i ha recordat que, des de fa sis anys, la Junta ha vingut traslladant al llavors Ministeri de Foment l’urgència de revisar el mapa ferroviari andalús. Ha insistit que resulta essencial disposar d’un canal estable de coordinació entre ambdues administracions, que faciliti un seguiment conjunt de les actuacions i garanteixi informació periòdica i actualitzada.

"Volem conèixer de primera mà l’evolució dels treballs de reparació i de l’auditoria sol·licitada, els terminis previstos per a la recuperació del servei ferroviari i, sobretot, les alternatives de mobilitat que es posaran a disposició dels ciutadans", segons ha afegit.

El conseller ha assenyalat igualment que la Junta no disposa de "absolutament cap informació" sobre la data en la qual podria restablir-se la circulació per la línia d’alta velocitat entre Andalusia i Madrid.

Pel que fa al contingut de l’acord, s’insta el Govern d’Espanya que, davant la gravetat del que ha succeït, dugui a terme una revisió exhaustiva de les condicions en què es presta el servei ferroviari, de l’estat de conservació de les infraestructures i del funcionament dels sistemes de seguretat i senyalització.

"La investigació haurà d'aclarir totes les circumstàncies i determinar si, més enllà de possibles causes concretes, existeixen deficiències de caràcter estructural o sistèmic relacionades amb la planificació, la conservació i el manteniment de la xarxa ferroviària", segons ha afegit el conseller andalús.

Per reforçar al màxim la seguretat dels viatgers, augmentar la fiabilitat del sistema i recuperar la confiança de la ciutadania en el tren, la Junta reclama a l'Executiu central que, de manera paral·lela a la investigació, s'emprengui una auditoria tècnica integral i independent de la infraestructura i dels seus sistemes de seguretat, s'incrementin les partides destinades a conservació i manteniment de la xarxa ferroviària i s'ampliïn les mesures extraordinàries de mobilitat que mitiguen els efectes del tall de les comunicacions ferroviàries entre Andalusia i Madrid.

En relació amb el manteniment de la xarxa, el Consell de Govern al·ludeix a les dades difoses per l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (ADIF) i per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Els seus últims informes assenyalen que l'activitat ferroviària, mesurada en trens-quilòmetre, va créixer un 56,3% entre 2019 i 2025, mentre que la despesa en reparacions i conservació de la infraestructura per tren-quilòmetre va caure un 29,9%.

Així mateix, es mencionen els objectius de manteniment plantejats recentment pel Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, que xifra en 1.800 milions d'euros anuals la despesa necessària per al conjunt de la xarxa (Alta Velocitat, Mitjana Distància i rodalies), un 64% per sobre dels 1.100 milions previstos en els Pressupostos de 2025.

Aquestes dades, segons recull l'acord del Consell de Govern, evidencien el "desequilibri entre l'augment de l'ús de la xarxa i els recursos destinats a la seva conservació". Per això, se sol·licita revisar si la planificació i els mitjans destinats al manteniment s'ajusten a les exigències d'explotació, com a via per assegurar la seguretat i la fiabilitat del servei ferroviari.

A aquest escenari s'hi suma la forta alteració de la connectivitat per tren entre Andalusia i Madrid, que està generant "greus conseqüències econòmiques i socials per a Andalusia". El conseller ha apuntat que el tancament d'aquesta connexió estratègica obliga a reforçar i replantejar les alternatives de transport, tant aeri com per carretera, mentre no es recuperi la normalitat ferroviària.

El Consell de Govern també incideix en les reiterades advertències sobre el «deteriorament progressiu» del servei ferroviari a Andalusia i en les sol·licituds formulades per la Junta en els últims anys per obrir un debat sobre la situació del mapa ferroviari andalús. Segons l’Executiu autonòmic, el problema s’ha anat agreujant amb avaries freqüents, retards i un empitjorament general de les prestacions, fins a desembocar en l’actual apagada ferroviària i en la incertesa sobre la fiabilitat del tren.

En aquest període, d’acord amb la Junta, s’han remès múltiples comunicacions als successius ministres competents, inclosa una declaració institucional aprovada pel Consell de Govern, i el Parlament andalús ha donat llum verda a set proposicions no de llei reclamant millores en les infraestructures ferroviàries.

A més, a l’octubre de 2024 es va lliurar l’informe «Infraestructuras para Andalucía» a l’única reunió mantinguda en vuit anys amb un ministre de Transports, i aquestes reivindicacions es van reiterar a l’única Conferència Sectorial de Transports celebrada en quatre anys, el juliol de 2026, «sense que s’hagi donat resposta a les principals iniciatives plantejades», segons la Junta.