El primer ministre de Canadà, Mark Carney, ha defensat aquest dissabte que el país ha aconseguit esquivar "un mal acord" amb els Estats Units després de fer pública la seva retirada de les converses comercials, una decisió motivada per les modificacions d'última hora plantejades per Washington i qualificades d'"injustes i antieconòmiques". Aquestes propostes, centrades en sectors com l'acer i la indústria de l'automòbil, "posaven en dubte la fiabilitat de qualsevol acord" i suposaven, a més, un atac directe a la sobirania de Canadà.
Carney ha recordat que la ruptura de les negociacions activa de forma automàtica un aranzel del 50% per part dels Estats Units sobre les exportacions canadencs, per un valor proper a 24.000 milions d'euros. Malgrat aquest impacte, ha subratllat que, encara que el seu país "no pot controlar la tempesta que bufa des de Washington", sí està en condicions de "traçar un nou curs" mitjançant la "diversificació" de les seves aliances comercials i l'adopció de contramesures "dolar per dolar", en una crida a la unitat interna davant d'aquest nou repte econòmic.
En la seva primera compareixença davant la premsa després de la ruptura, el cap del Govern canadenc ha llançat també una advertència directa a Trump sobre el pes estratègic de Canadà com a subministrador d'energia al mercat nord-americà. "Canadà impulsa el creixement nord-americà en subministrar el 99% de les seves importacions de gas natural, el 85% de les seves importacions d'electricitat i el 60% de les seves importacions de petroli cru", ha assenyalat.
El primer ministre ha reconegut la duresa de la resposta d'Ottawa, encara que l'ha considerat inevitable, ja que amb les noves condicions imposades pels Estats Units "la bretxa entre soci i competidor" s'ha tornat "massa gran". Per aquest motiu, la passada nit va ordenar al seu equip negociador tornar immediatament a Ottawa.
"No podem acceptar el que ens han ofert i no els donarem el que ens han demanat", ha afirmat Carney, que ha acusat Washington d'intentar introduir, també a última hora, "restriccions per impedir que Canadà signi acords comercials amb altres països".
Davant d'aquest escenari, i donat que els representants canadencs "no estaven disposats a comprometre la sobirania de Canadà ni a socavar les seves indústries clau", el Govern ha optat per activar mesures de represàlia que s'aplicaran, ha indicat Carney, després de la festivitat del Dia del Treball a Canadà, el proper 8 de setembre.
"Canadà respondrà dòlar per dòlar a les sancions dels Estats Units en els àmbits de l'acer, els làctics, equip agrícola o paper", ha anunciat el primer ministre, qui ha admès que es tracta d'una decisió adoptada "a contracor" pels efectes que comportarà. No obstant això, l'ha considerada imprescindible perquè "redunda en el millor interès de Canadà", reforça la seva imatge exterior com a país "fort" i resulta clau per blindar l'ocupació nacional i mantenir la competitivitat del mercat intern.
Carney ha lamentat, per últim, que l'objectiu dels Estats Units en entorpir des de l'inici el diàleg amb Ottawa hagi estat "fer mal i dividir" la societat canadenca, alguna cosa que ha descrit com un "error de càlcul". Davant d'això, ha presentat la reacció de Canadà com un exercici d'orgull col·lectiu i cohesió social.
"Ens volen trencar per quedar-se amb nosaltres, i no ho aconseguiran", ha conclòs, convençut que "som els amos del nostre propi destí".