El Executiu colombià ha iniciat una nova reorganització de la Policia Nacional per la qual l'antiga Unitat de Diàleg i Manteniment de l'Ordre (UNDMO), creada durant el mandat de l'expresident Gustavo Petro, serà substituïda per una altra estructura amb una denominació diferent i incorporarà de nou un escamot antidisturbis per actuar en contextos de protesta social.
Aquesta reconfiguració figura en una resolució signada aquest dimarts pel director general de la Policia Nacional, el general Jesús Barrera Peña, un document al qual han tingut accés diversos mitjans colombians.
La resolució, d'ocho pàgines, fixa una nova arquitectura interna, reparteix les competències entre les seves diferents dependències i marca un termini màxim de 90 dies per completar els tràmits administratius previs a l'aplicació efectiva dels canvis, segons detalla el diari "El Tiempo".
La UNDMO serà reemplaçada per la Unitat Nacional Antidisturbis (UNADI), que al seu torn incorporarà els Escamots Mòbils Antidisturbis (ESMAD), recuperant així la denominació i les sigles que s'utilitzaven abans de les reformes impulsades pel Govern de Petro (2022-2026).
La UNADI quedarà sota la Subjefatura Nacional del Servei de Policia i actuarà únicament quan les capacitats d'altres instàncies estatals resultin insuficients o es vegin superades. Estarà formada per vuit unitats regionals, de les quals dependran 30 Escamots Mòbils Antidisturbis, cinc d'ells amb base a Bogotá, la capital del país.
La reforma va més enllà d'un simple canvi nominal: la Policia redefineix la seva estructura interna, consolida una nova cadena de comandament i evidencia un gir en l'estratègia de l'actual Executiu davant dels desordres públics. Sectores de l'oposició i de la societat civil interpreten aquest moviment com una tentativa de restringir les llibertats i acotar el dret a la protesta.
En aquest context, desenes de milers de persones es van manifestar aquest dimecres a les principals ciutats de Colòmbia per exigir millores en les condicions laborals, en el sistema educatiu i en altres àmbits, en el que s'ha convertit en la primera vaga nacional contra el Govern de De la Espriella.
Les mobilitzacions, impulsades per sindicats, organitzacions estudiantils, l'oposició i diversos col·lectius socials, van tenir lloc un dia després de l'aprovació del decret que "defineix el nou protocol d'actuació de les autoritats en el marc de manifestacions públiques" i que "regula l'ús de la força legítima de l'Estat per protegir la ciutadania i garantir el dret a la protesta pacífica".