El sí arrasa en el referèndum constitucional de Guinea Bissau amb el 70% dels vots

El sí s'imposa amb el 70% en el referèndum constitucional de Guinea Bissau, que reforça el poder del president de transició Horta N'Tam.

1 minut

fotonoticia 20260902151628 1920

fotonoticia 20260902151628 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

1 minut

Més llegides

El referèndum constitucional celebrat el dissabte a Guinea Bissau ha conclòs amb un clar triomf del "sí", que s'ha fet amb el 70% dels sufragis, d'acord amb les dades provisionals difoses per la Comissió Nacional Electoral (CNE). La consulta s'ha desenvolupat en un context de fortes crítiques de l'oposició a la reforma, que reforça l'autoritat del president de transició, el golpista Horta N'Tam, a pocs mesos de les eleccions generals.

Segons les xifres anunciades per l'organisme electoral, el "sí" ha sumat 383.116 vots davant dels 160.954 del "no", amb una participació del 63%. La presidenta de la CNE, Carmem Isaura Tavares Batista Lobo, ha defensat la netedat del procés i ha subratllat que el recompte s'ha ajustat a tots els requisits legals, tal com ha informat el diari guineà "O Democrata".

En els darrers dies, diversos partits opositors han atacat contra l'organització del referèndum i han instat les autoritats de transició a obrir un diàleg inclusiu que permeti el retorn de Guinea Bissau a l'ordre constitucional, amb l'objectiu de tancar la crisi política desencadenada després de l'asonada militar liderada per N'Tam al novembre de 2025, després de les eleccions presidencials.

La Constitució aprovada al gener, dos mesos després del cop d'estat que va derrocar l'aleshores president Umaro Sissoco Embaló, atorga al cap de l'Estat la capacitat de nomenar el primer ministre i la resta del Govern. Així mateix, li confereix la potestat de dissoldre el Parlament, que en el nou text passa a denominar-se Assemblea Nacional, tot i que manté les seves funcions legislatives i de control de l'acció governamental.

A més, la nova Carta Magna planteja una reducció del nombre d'escons parlamentaris, que passarien de 102 a 65, i retalla les circumscripcions electorals de 29 a 12. També eleva de manera notable les exigències per registrar candidatures presidencials, la qual cosa ha alimentat les denúncies de l'oposició, que acusa N'Tam de voler consolidar l'asonada per via electoral i de desoïr qualsevol proposta de diàleg per encauçar la crisi institucional.

Hola, soy Fren. ¿Cómo te ayudo?