La Jurisdicció Especial per la Pau (JEP) ha dictat aquest divendres una nova resolució contra cinc antics alts comandaments de l’Exèrcit de Colòmbia per la seva participació en la mort i la desaparició forçada d’una trentena de civils, presentats falsament com a guerrillers abatuts en combat, en el marc dels anomenats falsos positius.
És la tercera vegada que la JEP emet una sentència de caràcter restauratiu, la qual cosa implica que els responsables no ingressaran a presó en haver admès la seva culpa en aquests crims, d’acord amb el model de justícia transicional dissenyat després dels acords de pau de 2016 signats amb l’ja dissolta guerrilla de les FARC.
El veredicte recull 18 episodis que van deixar 35 víctimes a Dabeiba i altres municipis del nord-oest d’Antioquia entre 1997 i 2007. Arriba després que les confessions d’aquests cinc processats hagin facilitat la localització de 77 cossos de persones desaparegudes, de les quals 17 ja han estat retornades a les seves famílies.
Els exmilitars han estat condemnats a penes restauratives d’entre cinc i sis anys, centrades en projectes com la reparació de camins i ponts, l’eliminació de mines antipersona, la recerca de desapareguts i altres mesures orientades a la reparació integral de les víctimes i les seves comunitats.
Segons la JEP, es va produir, d’una banda, l’assassinat de camperols acusats sense proves de col·laborar amb la insurgència, «en un context d’aliances entre agents estatals i grups paramilitars»; i, de l’altra, l’execució de persones procedents d’altres zones, traslladades amb enganys per ser assassinades i reportades com a resultats operacionals de l’Exèrcit.
Un tercer patró identificat va consistir en la desaparició i l’amagament dels cossos en cementiris municipals, entre ells el de Las Mercedes, a Dabeiba, on s’han trobat les restes d’aquestes 77 víctimes.
Amb anterioritat, ja s’havien dictat altres dues sentències restauratives. El 16 de setembre de 2025 es va aplicar la primera contra set antics comandaments de les FARC, entre ells qui havia estat el seu últim comandant, Rodrigo Londoño, àlies «Timochenko», als quals es va imposar llibertat vigilada i altres mesures reparadores per rescabalar les víctimes de segrestos, extorsions i altres delictes comesos durant les captivitats.
Pocs dies més tard, la JEP va resoldre en contra de set exintegrants de l’Exèrcit per l’assassinat i la desaparició forçada de civils presentats com a baixes en combat al nord de César i al sud de La Guajira, amb sancions restauratives similars, que incloïen projectes en benefici de les comunitats indígenes afectades.
Per accedir a aquest tipus de condemna, els processats estan obligats a aportar veritat plena, reconèixer la seva responsabilitat i garantir la no-repetició. Si incompleixen aquestes condicions, s’exposen a penes de presó que poden arribar fins als vint anys.
La JEP ha determinat que, com a mínim, 6.402 persones van ser víctimes d’execucions extrajudicials —els anomenats falsos positius— entre 2002 i 2008 a mans de les forces de seguretat colombianes, incentivades amb recompenses laborals i econòmiques per assolir determinats volums. Tanmateix, la xifra real podria ser més alta, ja que no existeixen registres oficials anteriors a aquest període.