Trump 'sentència' a Zelenski i demana un nou president per a Ucraïna

El president nord-americà qüestiona la continuïtat de Zelenski per no haver assolit un acord de pau amb Rússia, mentre el mandatari ucraïnès denuncia que la retirada de sancions al dièsel rus permetrà a Moscú finançar nous atacs.

4 minuts

Els presidents dels Estats Units, Donald Trump, i d'Ucraïna, Volodímir Zelenski. Europa Press/Contacte/Aaron Schwartz - Pool via CN

Els presidents dels Estats Units, Donald Trump, i d'Ucraïna, Volodímir Zelenski. Europa Press/Contacte/Aaron Schwartz - Pool via CN

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha demanat aquest dissabte un canvi de lideratge a Ucraïna, al considerar que el seu homòleg, Volodímir Zelenski, no ha fet prou per assolir un acord que posi fi a la guerra amb Rússia. Les seves declaracions arriben només un dia després d'anunciar un pacte amb Vladímir Putin per facilitar l'exportació de milions de tones de dièsel rus, una decisió que el Govern ucraïnès ha rebut amb dures crítiques.

Durant una compareixença a la Casa Blanca, Trump ha suggerit que Ucraïna hauria d'elegir un altre president capaç de negociar amb Moscú i ha responsabilitzat a Zelenski de no haver assolit un enteniment amb Putin. El mandatari nord-americà ha tornat a sostenir que la invasió russa de 2022 no s'hauria produït si ell hagués ocupat llavors la Presidència, atribuint l'inici de la guerra a la incompetència de l'anterior Administració nord-americana.

Les declaracions es produeixen mentre Rússia intensifica els seus bombardejos sobre territori ucraïnès. Almenys 20 persones, entre elles tres menors, han mort aquest dissabte en un atac rus contra la regió de Zaporíjia, segons les autoritats ucraïneses. Els serveis d'emergència també han informat de nous atacs contra Kiev.

Trump qüestiona a Zelenski mentre negocia amb Putin

Trump ha defensat la necessitat de trobar un interlocutor ucraïnès disposat a tancar un acord amb Rússia i ha assegurat que Zelenski no ha aconseguit posar fi al conflicte. El president nord-americà ha insistit que la guerra podria haver-se evitat i ha utilitzat les pèrdues territorials i humanes sofertes per Ucraïna per justificar les seves crítiques al dirigent ucraïnès.

El nou enfrontament entre ambdós presidents coincideix amb les converses que representants nord-americans i ucraïnesos han mantingut a Miami per explorar una sortida negociada al conflicte. L'enviat especial de Trump, Steve Witkoff, i el seu gendre Jared Kushner van participar en els contactes, celebrats mentre Washington negociava directament amb Moscú el subministrament de combustible rus.

Segons fonts ucraïneses citades per Associated Press, la delegació de Kiev no coneixia prèviament els detalls de l'acord energètic i aquest no formava part de les converses mantingudes a Florida.

Zelenski acusa a Washington de fer un regal a Putin

La resposta del president ucraïnès ha estat especialment crítica amb la decisió de llevar parcialment les sancions al dièsel rus. Zelenski considera que permetre noves exportacions energètiques a Moscú equival a facilitar recursos econòmics que poden destinar-se a prolongar la guerra.

En declaracions recollides per Reuters, el mandatari ha qualificat l'acord de «una inversió en una guerra que ha de terminar» i ha advertit que les concessions econòmiques a Putin no contribuiran a assolir la pau.

En una entrevista concedida a Axios, Zelenski ha qüestionat també la forma en què Washington va negociar l'acord mentre els seus representants mantenien converses amb la delegació ucraïnesa. El president ha considerat que Estats Units va utilitzar les negociacions de pau com a cobertura per als seus contactes amb Moscú, tot i que ha insistit que Ucraïna continua necessitant la mediació nord-americana.

Els atacs a les refineries russes, al centre del desacord

La disputa té també una dimensió energètica. Segons una informació publicada aquest dissabte per Axios, que cita un funcionari nord-americà coneixedor de les converses, Trump va decidir avançar en l'acord amb Putin després que Zelenski desoïssés diverses peticions per aturar els atacs ucraïnesos contra refineries russes.

Washington considera que aquestes operacions contribueixen a encareixer el combustible als mercats internacionals, mentre que Kíev les defensa com una forma de reduir els ingressos i la capacitat militar de Rússia.

Zelenski havia plantejat suspendre els atacs contra instal·lacions petrolieres russes si Moscú acceptava deixar de bombardejar les infraestructures energètiques ucraïneses. No obstant això, segons la font nord-americana, Trump reclamava que Ucraïna aturés unilateralment les seves operacions.

La mateixa informació recull versions contradictòries sobre les converses de Miami. Una font ucraïnesa sosté que els enviats nord-americans van amenaçar amb interrompre l'intercanvi d'intel·ligència si continuaven els atacs, mentre que el funcionari nord-americà nega que es formulés aquesta amenaça.

Vint morts a Zaporíjia després de nous bombardejos russos

L'enfrontament diplomàtic coincideix amb una nova onada d'atacs russos sobre Ucraïna. Segons les autoritats ucraïneses, 20 persones han mort, entre elles tres nens, i altres 18 han resultat ferides en els bombardeigs registrats aquest dissabte a Zaporíjia. També s'han produït atacs contra Kíev i les seves infraestructures energètiques, que han provocat talls d'electricitat i alteracions del transport públic.

Zelenski ha relacionat aquests bombardeigs amb el llevament parcial de les sancions, al considerar que Moscú interpreta les concessions econòmiques com una senyal que pot continuar l'ofensiva.

Les negociacions de pau, pendents de nous contactes

Malgrat el deteriorament de les relacions entre Washington i Kíev, les converses diplomàtiques no s'han donat per acabades. Els enviats nord-americans estudien nous desplaçaments a Moscú i Ucraïna per intentar apropar posicions sobre un eventual acord.

Tanmateix, Putin no s'ha compromès a reanudar immediatament les negociacions, segons les declaracions del seu conseller de política exterior Yuri Ushakov recollides per Axios.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat es troba actualment la tramitació de les sancions energètiques internacionals a Rússia i quins són els pròxims passos previstos?

Actualment (octubre de 2026) el nucli de les sancions energètiques internacionals a Rússia –especialment de la UE i el G7– està plenament en vigor i es troba en una fase d'endureixement selectiu: es manté l'embargament al petroli i productes petrolífers russos, s'ha decidit eliminar progressivament el gas i el GNL russos, i el límit al preu del cru s'ha congelat fins al 2027, mentre es reforça la lluita contra l'elusió mitjançant la “flota en l'ombra” i els intermediaris de tercers països.

1. Petroli cru i productes petrolífers
  • Embargament de la UE: des dels primers paquets de sancions la UE prohibeix la importació per mar de cru i de la majoria de productes refinats d'origen rus. Aquestes mesures han estat prorrogades i renovades successivament, més recentment fins a juliol de 2027, dins del marc general de sancions econòmiques contra Rússia (nota del Consell, 25‑6‑2026).
  • Límit de preus del G7/UE: la coalició del G7 va implantar el 2022 un límit de preu al cru rus que condiciona l'accés a serveis occidentals de transport marítim, assegurances i finançament. El 2026 la UE ha ajustat aquest límit a 44,10 dòlars per barril i ha decidit suspendre el mecanisme d'ajust automàtic fins al 15 de juliol de 2027, mantenint aquest nivell excepte revisió extraordinària a causa de tensions de mercat (21è paquet de sancions; Q&A Comissió, 24‑7‑2026).
  • Flota en l'ombra i refineries: els paquets 20 i 21 amplien de forma massiva la llista de petrolers vinculats a exportacions russes subjectes a prohibició d'accés a ports i serveis, i permeten sancionar també refineries en tercers països que processen cru rus i reexporten productes a la UE (per exemple, la refineria de Kulevi, a Geòrgia, amb un període transitori de sis mesos) (20è paquet i 21è paquet).
  • Límits a productes refinats: continuen vigents límits diferenciats per a productes amb prima sobre el cru (dièsel, querosè, etc.) i per a productes amb descompte, complementant el límit al cru (explicació del Consell).
2. Gas per gasoducte i GNL
  • Reglament d'eliminació del gas rus: el Consell ha aprovat un reglament que prohibeix progressivament les importacions de gas natural rus (gasoducte i GNL), amb aplicació plena a començaments de 2027 per al GNL i a la tardor de 2027 per al gas per canonada, deixant només marges molt limitats en cas d'emergència de seguretat d'abastament (reglament de 26‑1‑2026 i acord polític de desembre de 2025 aquí).
  • 19è paquet: veto al GNL rus: a l'octubre de 2025 la UE va decidir una prohibició total de les importacions de GNL rus a la UE a partir de l'1 de gener de 2027 per a contractes de llarg termini, i en sis mesos per a contractes de curt termini (19è paquet i comunicat de la Comissió IP_25_2491).
  • Restriccions a terminals de GNL: el 20è paquet va introduir la prohibició de prestar determinats serveis de terminals de GNL a operadors russos o controlats per Rússia, afinada després en el 21è paquet per incloure també operadors de tercers països controlats per empreses russes (Q&A 20è paquet i Q&A 21è paquet).
  • Excepció temporal per a trànsit: al mateix temps, el 21è paquet obre una exempció limitada i renovable per permetre transferències de GNL rus cap a tercers països, sempre que no augmentin els volums respecte a 2025 i es tracti de contractes preexistents, amb l'objectiu de garantir una “eliminació ordenada” sense disrupcions sobtades del mercat internacional.
3. Dimensió G7 i internacional
  • El G7 ha reiterat el 2026 el seu compromís d’“augmentar la pressió sobre l’economia de guerra russa”, en particular mitjançant el reforç del límit al petroli i noves mesures sobre gas i projectes de GNL, coordinades amb la UE (cobertura a Demócrata, 17‑6‑2026).
  • Altres socis com Canadà han ajustat el seu propi límit de preus al nivell europeu de 44,10 dòlars per barril, i els Estats Units han combinat moments puntuals d'alleujament tàctic amb noves sancions a petrolers i empreses energètiques russes.
4. Pròxims passos previsibles
  • Finals de 2026: la Comissió i el Consell han de decidir si converteixen l'actual obligació de notificació i diligència en una prohibició total de venda de metaners a Rússia o a intermediaris d'alt risc, i seguiran ampliant llistes de vaixells i empreses vinculades a la flota en l'ombra.
  • Principis de 2027: la Comissió haurà de proposar un nou nivell de límit al cru calculat sobre la mitjana de preus de les 22 setmanes anteriors, obrint un debat entre:
    • països que demanen endurir el límit per reduir més els ingressos russos; i
    • Estats més preocupats per l'estabilitat de preus i l'impacte global.
  • Durant 2027: entrarà plenament en vigor el veto europeu al gas i al GNL russos, i és esperable una nova ronda de mesures (22è paquet i successius) centrades en:
    • tancar vies d'elusió a través de refineries i traders de tercers països;
    • ampliar restriccions tecnològiques i de serveis a projectes russos de GNL; i
    • coordinar de nou amb el G7 ajustos en els límits i en els serveis marítims.

En síntesi, les sancions energètiques es troben en una fase de consolidació i afinament tècnic: l'arquitectura bàsica (embargament al petroli, sortida del gas i del GNL, límit de preus i sancions a la flota en l'ombra) està decidida, i el debat es desplaça a com aplicar aquests instruments amb el màxim impacte sobre els ingressos russos i el mínim risc d'inestabilitat en els mercats mundials d'energia.

Pots detallar com funciona en la pràctica el límit al preu del petroli rus i quin paper juguen les asseguradores i navilieres europees? Quin impacte econòmic han tingut fins ara aquestes sancions energètiques en els ingressos per hidrocarburs de Rússia i en els preus de l'energia a la UE? Quin marge real tenen Espanya i altres Estats membres per accelerar o frenar l'aplicació del veto al gas i GNL russos abans del 2027?

Quines són les competències i atribucions del president d'Ucraïna segons la Constitució ucraïnesa?

No puc respondre amb rigor a la teva pregunta sobre les competències i atribucions del president d'Ucraïna segons la Constitució ucraïnesa, perquè estic especialitzat en política i institucions d'Espanya i el meu àmbit de coneixement operatiu no inclou el detall actualitzat dels textos constitucionals d'altres països. Per no induir-te a error, és millor que no improvisi una síntesi d'un text jurídic estranger que podria estar desactualitzada o ser inexacta.

Si necessites aquesta informació amb precisió, et recomano acudir directament a:

  • La versió oficial de la Constitució d'Ucraïna, disponible a la web del Parlament ucraïnès (Verkhovna Rada) o de l'Estat ucraïnès mateix, on podràs consultar l'articulat complet i la seva versió consolidada després de les diferents reformes.
  • Informes o fitxes elaborades per organismes internacionals (per exemple, el Consell d'Europa, la Comissió de Venècia o serveis d'estudis parlamentaris d'altres països) que solen resumir de forma comparada les funcions del cap de l'Estat ucraïnès.
  • Manuals de dret constitucional comparat recents, que expliquen no només què diu la Constitució, sinó també com s'interpreten i apliquen en la pràctica aquestes competències presidencials en el sistema polític ucraïnès.

On sí que puc ajudar-te amb detall és en tot allò que tingui a veure amb:

  • Constitució espanyola i sistema institucional: distribució de competències entre el Rei, el Govern, les Corts Generals, el Poder Judicial i les comunitats autònomes, així com la regulació d'estats d'alarma, excepció i setge, iniciatives legislatives, control parlamentari, etc.
  • Lleis i iniciatives a Espanya: contingut i tramitació de lleis orgàniques i ordinàries, reials decrets‑llei, reials decrets, ordres ministerials, així com consultes públiques i audiències legislatives.
  • Activitat parlamentària espanyola: tipus d'iniciatives (proposicions de llei, projectes de llei, preguntes, interpel·lacions, mocions, compareixences), fases de la tramitació i paper dels diferents òrgans (Ple, comissions, Mesa, Junta de Portaveus, Diputació Permanent).
  • Context polític i regulador a Espanya: principals actors polítics, relació entre institucions, dinàmica d'investidures, governs de coalició, i com s'articulen les polítiques públiques a través de normes i acords.

Si vols, puc:

  • Explicar-te, per exemple, les competències del Rei d'Espanya o del President del Govern segons la Constitució espanyola i comparar-les, a un nivell general, amb les que solen tenir altres caps d'Estat o de Govern en sistemes parlamentaris o semipresidencials.
  • Ajudar-te a entendre com s'organitzen i reparteixen el poder els diferents òrgans constitucionals a Espanya, perquè després puguis fer tu mateix la comparació amb el cas ucraïnès a partir de les fonts directes d'aquest país.
  • Aclarir-te dubtes sobre procediments concrets (per exemple, mocions de censura, qüestions de confiança, dissolució de les Càmeres, convocatòria d'eleccions, etc.) tal com estan regulats en l'ordenament espanyol.

Si reformules la teva pregunta cap a algun d'aquests temes relacionats amb el sistema polític i institucional espanyol, podré donar-te una resposta detallada i estructurada. També puc ajudar-te a dissenyar un esquema comparat genèric (sense entrar en el detall del dret ucraïnès) sobre com solen variar les competències presidencials entre diferents models de democràcia.

Quina ha estat la trajectòria política i professional de Volodímir Zelenski abans d'accedir a la presidència d'Ucraïna?

Abans d'arribar a la presidència d'Ucraïna el 2019, Volodímir Zelenski va desenvolupar una trajectòria atípica per a un cap d'Estat: no procedia dels partits ni de l'administració pública, sinó del món de l'espectacle i de la indústria audiovisual. Era jurista de formació, actor i còmic de gran popularitat, productor i empresari televisiu, i només va fer el salt explícit a la política en els mesos immediatament anteriors a les eleccions presidencials.

Orígens i formació acadèmica

Volodímir Zelenski va néixer el 1978 a Krivói Rog (Kryvyi Rih), una ciutat industrial del sud-est d'Ucraïna, en el si d'una família jueva russoparlant de classe mitjana, vinculada a l'àmbit tècnic i acadèmic. Va créixer en un entorn urbà marcat per l'herència soviètica i per una forta cultura industrial.

Va estudiar Dret a l'Institut d'Economia de Krivói Rog, integrat a la Universitat Nacional d'Economia de Kíev, i es va llicenciar el 2000. Tot i obtenir títol de jurista, mai no va arribar a exercir l'advocacia de forma professional. Durant els anys universitaris, el seu centre de gravetat es va desplaçar ràpidament cap al món de l'humor i l'espectacle, que acabaria sent la seva veritable carrera.

Inici en l'humor i salt a la fama

La seva porta d'entrada a l'espai públic va ser el popular concurs humorístic KVN (Klub Vesyólyj i Nakhódchivij, “Club dels Alegres i Enginyosos”), un format d'improvisació i sketches heretat de la televisió soviètica. Com molts còmics de la regió, Zelenski es va donar a conèixer en aquest circuit, que tenia audiències massives a l'espai postsoviètic.

A partir d'aquesta experiència, el 1997 va impulsar el grup humorístic Kvartal 95, integrat per companys de KVN. El grup va començar actuant en gires i programes, combinant sàtira política, humor costumista i paròdies de figures públiques. Amb el temps, aquesta marca es convertiria en el nucli de la seva activitat professional i empresarial.

Consolidació com a productor i empresari audiovisual

El 2003, Zelenski va professionalitzar aquest projecte transformant-lo en la productora Studio Kvartal 95. Des d'aquesta plataforma va concentrar diverses funcions:

  • Actor i còmic, protagonista de programes de sketches i espectacles en viu.
  • Guionista, encarregant-se dels textos de moltes de les produccions humorístiques.
  • Productor i empresari, gestionant acords amb canals de televisió i socis comercials.
  • Director artístic de l'empresa durant bona part de la dècada del 2000.

La productora va desenvolupar programes televisius, pel·lícules, formats d'entreteniment i continguts d'animació, convertint-se en un dels actors més influents del sector audiovisual ucraïnès. El seu rostre es va fer omnipresent a la televisió nacional, i la seva figura va quedar associada a un humor crític però accessible per a grans audiències.

El 2006 va reforçar la seva notorietat guanyant la versió ucraïnesa de “Dancing with the Stars”, cosa que va ampliar encara més el seu perfil de celebritat popular, més enllà del nínxol de la comèdia.

Entre 2010 i 2012 va fer un pas addicional en ocupar el càrrec de productor general del canal de televisió Inter, un dels principals del país. Aquesta experiència el va situar al cim de la indústria televisiva nacional i li va donar un coneixement detallat del funcionament dels mitjans i del seu impacte en l'opinió pública. Posteriorment va tornar a la direcció creativa i de negocis de Kvartal 95.

“Servidor del poble”: la ficció que va anticipar la política

El veritable punt d'inflexió va arribar amb la sèrie “Servidor del poble” (Servant of the People), estrenada el 2015. En ella, Zelenski interpretava Vasyl Holoborodko, un professor d'Història que, després de viralitzar-se un vídeo en què denunciava la corrupció de les elits, acabava, contra tot pronòstic, convertit en president d'Ucraïna.

La sèrie barrejava comèdia i crítica política frontal, ridiculitzant pràctiques corruptes, privilegis de la classe dirigent i inèrcies del sistema. El personatge encarnava el ciutadà comú, honest i aliè als acords oligàrquics, i connectava amb un ampli malestar social.

Aquest paper va ser crucial per dues raons:

  • Va construir una imatge pública de “president alternatiu” molt abans que Zelenski anunciés ambicions polítiques reals.
  • Va servir de plataforma narrativa per a un discurs antipolític: canviar el país des de fora de l'establishment, netejar la corrupció i acostar l'Estat a la gent comuna.

De celebritat televisiva a candidat presidencial

Malgrat la seva exposició mediàtica, fins a finals de la dècada del 2010 Zelenski no havia ocupat càrrecs públics, ni escó parlamentari, ni llocs al Govern. La seva “trajectòria política” formal abans de la presidència és, de fet, gairebé inexistent: no va militar públicament en partits rellevants ni va participar en estructures estatals.

El gir es va produir entre 2017 i 2018. Al seu entorn i a la productora es va començar a explorar una candidatura presidencial, i el 2018 persones properes a Kvartal 95 van registrar un partit polític anomenat precisament “Servidor del poble”, replicant el títol de la sèrie. Aquest gest traslladava al terreny real el relat de ficció i capitalitzava la popularitat del personatge.

El 31 de desembre de 2018, en un programa especial de cap d'any, Zelenski va anunciar a la televisió la seva intenció de concórrer a les eleccions presidencials de 2019. Es va presentar com un outsider sense passat polític, recolzat en la seva fama com a actor i en una narrativa anticorrupció i antiestablishment. Fins aquell moment, la seva experiència es concentrava en l'entreteniment, la gestió empresarial i la comunicació de masses, però no en la gestió pública.

Síntesi

En resum, abans d'accedir a la presidència, Volodímir Zelenski era un jurista de formació i figura central de l'entreteniment ucraïnès: còmic, actor, guionista, productor, empresari i directiu televisiu. El seu salt a la política institucional va ser abrupt i molt recent respecte a la seva elecció, recolzat gairebé exclusivament en el capital simbòlic acumulat a la sèrie “Servidor del poble” i en la percepció que, precisament per no procedir de la classe política tradicional, podia encarnar una ruptura amb la corrupció i les velles elits del país.

Com va influir concretament la sèrie «Servidor del poble» en la campanya electoral de Zelenski el 2019? Quin paper va tenir el partit Servidor del Poble en l'articulació del projecte polític de Zelenski abans de les eleccions? En què es diferenciava el perfil de Zelenski del d'altres candidats tradicionals a la presidència d'Ucraïna el 2019?

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Què ha demanat el president nord-americà Donald Trump respecte al lideratge a Ucraïna?

Pregunta" 1 de 3

Quina va ser una de les principals crítiques de Zelenski a l'acord entre Estats Units i Rússia sobre el dièsel?

Pregunta" 2 de 3

Quin incident va ocórrer a la regió de Zaporíjia coincidint amb l'enfrontament diplomàtic?

Pregunta" 3 de 3