El Govern de Iemen reconegut internacionalment va reclamar aquest dimarts davant la comunitat internacional que assumeixi com una "responsabilitat compartida" la protecció de l'estret de Bab el Mandeb i que eviti que aquest enclavament estratègic per al comerç mundial es transformi en una "carta de xantatge d'un grup terrorista", en referència directa als rebels hutís.
L'ambaixador iemení davant les Nacions Unides, Abdulà Alí Fadhel al Saadi, va llançar aquest missatge durant una sessió d'urgència del Consell de Seguretat, convocada després de la recent presa per part de la insurgència hutí de la costa iemení del mar Roig, fruit d'una ofensiva iniciada a principis de setembre.
Al Saadi va subratllar que Bab el Mandeb "és territori i aigües d'Iemen, però els interessos que protegeix traspassin les seves fronteres i afecten tots els països del planeta". Va afegir que "cada vaixell que creua aquest estret, cada enviament --incloent els d'energia-- i cada cadena de subministrament que depèn d'ell fan que la seva seguretat formi part de la seguretat econòmica de països situats a milers de quilòmetres d'Iemen".
El representant iemení va incidir en què les forces que avui combaten els hutís no només compleixen amb el seu "deure nacional", sinó que es troben "a la primera línia de defensa d'un corredor internacional del qual depenen els interessos de tot el món".
En la seva intervenció, va alertar al Consell de Seguretat de les conseqüències de deixar en solitari Iemen davant la protecció de Bab el Mandeb. Va plantejar "la qüestió" de si la comunitat internacional "reconeixerà que protegir aquest interès és una responsabilitat compartida o si deixarà els iemenís sols per assumir el cost de protegir un corredor que tots necessiten (...) Si acceptarà que una de les vies de pas més importants del món per al comerç i l'energia es converteixi en una eina de xantatge a mans d'un grup terrorista transnacional".
Al Saadi va reclamar al Consell "més que una simple condemna" a l'ofensiva hutí, que deixa ja més de mig miler de morts i 100.000 desplaçats, segons les xifres difoses aquest mateix dimarts pel Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). En el seu lloc, va proposar "construir un sistema de dissuasió que impedeixi que les milícies converteixin el territori iemení en una plataforma oberta de amenaces que posi en perill la regió i el món".
El diplomàtic va detallar que aquest enfocament ha de articular-se "mitjançant l'aplicació efectiva de l'embargament d'armes, posant fi a les xarxes de finançament i contraban, impedint el flux de personal militar, tecnologia i coneixements especialitzats, i enfortint les capacitats de l'Estat iemenita i els seus socis per protegir les costes, els ports, les aigües territorials i els corredors marítims".
Sobre el terreny, els hutís han llançat una ofensiva en àrees de les províncies de Taiz i Hodeida i, des de llavors, han aconseguit avenços significatius, entre ells la captura de la ciutat de Moca i de zones properes a l'estret de Bab el Mandeb. Aquest gir suposa un dur revés per a les autoritats iemenites reconegudes internacionalment, recolzades per Aràbia Saudita.
Aquests progressos han ampliat la capacitat dels rebels per influir en el trànsit marítim a través de Bab el Mandeb --una cosa que ja han promès que no faran--, un corredor la rellevància del qual s'ha incrementat després de les alteracions al trànsit en l'estret d'Ormuz a causa de l'ofensiva llançada el 28 de febrer pels Estats Units i Israel contra Iran.
El deteriorament de la situació sobre el terreny amenaça amb fer saltar pels aires la treva pactada el 2022, després d'anys de conflicte i malgrat els esforços de mediació de Nacions Unides per assolir un acord de pau que posi fi a la guerra iniciada el 2014, que ha sumit el país en una de les crisis més greus a escala internacional.