El Grup Parlamentari Plurinacional Sumar ha presentat al Congrés una esmena a la llei que redueix les ràtios i les hores lectives, amb l'objectiu que el sistema de concerts quedi en un pla subsidiari davant de la xarxa pública, "deben les administracions educatives prioritzar l'increment i la preservació de places i mitjans en l'educació pública".
Segons el text registrat, al qual ha tingut accés Europa Press, s'estableix que, per complir aquest principi, "no s'ampliaran o renovaran els concerts existents i les necessitats d'escolarització es cobriran amb ampliació de places a la xarxa pública".
En una altra de les esmenes, Sumar planteja que el Govern, en un termini màxim de sis mesos des de l'entrada en vigor de la norma, aprovi amb caràcter urgent un reial decret perquè, des del curs següent a l'aprovació de la llei, l'assignatura de religió confessional -tant catòlica com d'altres confessions- passi a impartir-se fora de l'horari lectiu obligatori en totes les etapes educatives, i tant en centres públics com en privats sostenuts amb fons públics, en tot el territori estatal.
A més, la formació reclama que l'Executiu, en el termini d'un any des que la llei entri en vigor, elabore un Llibre Blanc sobre la laïcitat en el sistema educatiu espanyol, "que analitzi de manera integral el grau d'acompliment de la laïcitat de l'ensenyament i, de manera específica, l'impacte que genera l'actual configuració dual de xarxes pública i concertada en la segregació escolar per origen socioeconòmic".
Renaturalitzar els patis escolars i reforçar l'orientació
Entre les propostes registrades, Sumar inclou que el Govern promogui, juntament amb les comunitats autònomes i les entitats locals, programes per a la renaturalització dels patis dels centres educatius sostenuts amb fons públics. La idea és fomentar espais que integrin elements naturals com vegetació, sòls permeables o presència d'aigua, incorporats de manera estable a les instal·lacions, respectant les competències i l'autonomia de les administracions educatives.
Una altra esmena de Sumar persegueix que les escoles públiques d'Infantil i Primària amb 350 alumnes comptin, com a mínim, amb un orientador educatiu a jornada completa, ja sigui mitjançant equips externs d'orientació o amb personal propi del centre, segons el model que fixi cada administració.
De la mateixa manera, es proposa que tots els instituts públics de Secundària, Batxillerat i Formació Professional disposin, almenys, d'un orientador educatiu a temps complet per cada 350 estudiants.
Reducció de ràtios i decret d'inclusió educativa
Respecte a la baixada de ràtios, Sumar planteja fixar un màxim de 20 alumnes per aula en l'ensenyament obligatori, tant en Educació Primària com en Educació Secundària Obligatòria, davant dels 22 i 25 estudiants que contempla el projecte de llei actualment. Aquesta limitació s'aplicaria sense perjudici que les administracions educatives puguin establir reduccions de ràtios encara més ambicioses.
La coalició incorpora també una esmena perquè el Govern, en un termini de sis mesos des de l'entrada en vigor de la llei, aprovi un reial decret d'Inclusió Educativa, Orientació i Atenció a la Diversitat. En ell s'hauran de concretar les condicions mínimes de dotació de suports especialitzats per a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, inclòs el que precisi compensació de desigualtats, les plantilles mínimes de professionals de la xarxa d'orientació educativa i psicopedagògica, així com mesures que afavoreixin i regulin la codocència.
En relació amb la reducció de les hores lectives del professorat, Sumar demana que es reculli en la norma l'obligació que les administracions educatives assignin als centres el professorat necessari per fer efectives aquestes rebaixes horàries, de manera que "en cap cas aquesta reducció horària pugui suposar que el centre hagi d'eliminar suports, reforços, desdoblaments o qualsevol altra mesura organitzativa que estigui portant a terme".
Situació laboral del professorat i llengües protegides
En l'àmbit laboral, Sumar proposa impulsar les reformes legals oportunes perquè tots els cossos docents passin a integrar-se en el subgrup A1 i millorin la seva classificació dins de la Funció Pública, amb l'objectiu d'"establir una jubilació específica docent anticipada i gratificada des de qualsevol règim de cotització i per establir una normativa específica sobre salut laboral docent amb especial atenció als riscos psicosocials".
Per últim, la formació reclama que, en aquelles comunitats autònomes on existeixi una llengua no oficial que compti amb protecció, es pugui crear, en el seu cas, una especialitat docent pròpia per a aquesta llengua. "Les administracions corresponents determinaran l'atribució docent a aquestes especialitats per analogia amb el que disposa aquest reial decret per a l'especialitat de llengua castellana i literatura", conclou el text.