El Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació ha donat noves instruccions als consolat per tal que certifiquin els casos de qui han adquirit la nacionalitat espanyola al recer de la coneguda "llei de nets", després d'acreditar la seva condició de descendents d'exiliats i que, segons va precisar el Tribunal Suprem, conserven el dret de sufragi malgrat les mesures cautelars dictades.
Fonts del departament que dirigeix José Manuel Albares han indicat a Europa Press que tant el Ministeri com la xarxa d'oficines consulars a l'estranger "cumpleix escrupolosament amb el que la normativa assenyala en matèria de nacionalitat i d'inscripció al cens electoral".
Del mateix mode, han subratllat que s'observa "amb les instruccions que, en l'àmbit de les seves competències, dicten respectivament el Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts i l'Oficina del Cens Electoral", adscrita a la Junta Electoral Central (JEC).
Exteriors recorda que, del mateix mode que els consolat han vingut aplicant la instrucció emesa al desembre de 2022 per l'aleshores directora general de Seguretat Jurídica i Fe Pública, Sofía Puente, després de l'entrada en vigor de la Llei de Memòria Democràtica —que va flexibilitzar els requisits per obtenir la nacionalitat i va obrir la via també a qui no eren descendents directes d'exiliats—, ara procediran igualment conforme a l'acordat per la JEC.
L'organisme electoral va assumir aquest dilluns el criteri fixat pel Tribunal Suprem sobre el dret de vot de les persones nacionalitzades en virtut de la denominada "llei de nets" (una disposició de la Llei de Memòria Democràtica de 2022). El alt tribunal va deixar en suspens el seu dret de participació a les urnes fins que es dicti sentència definitiva, excepte en els casos en què s'hagi acreditat de forma fehaciente l'origen en exiliats de la guerra civil i la postguerra.
La JEC trasllada a Exteriors l'expedició de certificats
En aquest context, la JEC va sol·licitar a la Direcció General d'Espanyols a l'Exterior i d'Afers Consulars del Ministeri d'Exteriors que ordeni als responsables dels Registres Consulars l'expedició dels certificats acreditatius per a qui van obtenir la nacionalitat i van presentar la documentació que demostra la seva condició de descendents d'exiliats conforme a la llei.
Segons altres fonts diplomàtiques citades per Europa Press, Exteriors s'ha limitat a distribuir l'auto de la JEC a les oficines consulars, sense afegir instruccions addicionals, i ha comunicat que es facilitarà un model de certificat que hauran d'emetre ara per als nous nacionals descendents d'exiliats.
L'obligació d'emetre aquests certificats, requisit perquè aquests nous ciutadans espanyols puguin exercir el vot en les properes convocatòries electorals, suposarà un augment de la càrrega de treball als consolat, especialment als ubicats en països d'Iberoamèrica, on segueixen pendents de tramitació centenars de milers de sol·licituds de nacionalitat a l'empara de la Llei de Memòria Democràtica.
Des d'Exteriors no han precisat si es reforçaran les plantilles per poder accelerar la gestió dels nous certificats. En qualsevol cas, es recorda que la suspensió de les altes al CERA i l'exigència d'acreditar la condició de descendant d'exiliat té caràcter temporal i està condicionada al fall definitiu del Suprem.
Amb vistes que l'any vinent se celebraran tant eleccions generals com autonòmiques, el Govern ha insistit a demanar al Tribunal Suprem que resolgui com abans millor aquest assumpte, reprotxant a més que les mesures cautelars suposen una discriminació per part de la ciutadania espanyola al privar-la del seu dret constitucional al vot.
Segons va desvelar a finals d'abril Albares durant una visita a Mèxic, fins al 31 de març de 2026 uns 2,4 milions de persones havien manifestat la seva intenció de sol·licitar la nacionalitat espanyola, de les quals ja s'havien rebut 1,2 milions d'expedients. D'ells, "545.000 ja havien estat aprovats, dels quals 306.500 havien estat inscrits al Registre Civil consular".