El sí del PNV desvetlla el camí al decret de vivenda a la Diputació Permanent

Després de la dissolució de les Corts i la reaparició del decret llei d'habitatge via Diputació Permanent, la convalidació “definitiva” depèn bàsicament d'una única decisió: la votació d'aquest òrgan dins del termini de 30 dies des de la promulgació del reial decret llei. Tot la resta són efectes accessoris (publicació) o, ja en una altra fase, l'eventual tramitació com a projecte de llei, que no forma part de la convalidació en sentit estricte.

1. Què fa exactament la Diputació Permanent

Segons l'article 78.2 de la Constitució, quan el Congrés està dissolt o ha expirat el seu mandat, la Diputació Permanent assumeix les facultats que corresponguin a la Cambra “d'acord amb l'article 86”, és a dir, les relatives a la convalidació o derogació dels reials decrets-lleis.

La pròpia pràctica parlamentària, recollida per anàlisis i notes tècniques, confirma que:

• El Govern pot aprovar reials decrets-lleis fins i tot amb les Corts dissoltes.
• Aquests entren en vigor amb la seva publicació al BOE, però la seva vigència és provisional fins que es pronuncia el Congrés o, en aquest cas, la Diputació Permanent, dins dels 30 dies.
• La Diputació Permanent celebra una sessió específica en la qual el Govern defensa la “extraordinària i urgent necessitat” i els grups fixen posició abans de votar la convalidació o derogació.

2. Tràmits pendents fins a la convalidació definitiva

Centrant-nos només en la convalidació del decret llei d'habitatge, els passos parlamentaris que queden pendents després de la seva remissió a la Diputació Permanent són, en la pràctica, els següents:

• 1) Inclusió a l'ordre del dia de la Diputació Permanent.
  Un cop publicat el reial decret llei al BOE i remès al Congrés, la Mesa i la Presidència han d'incloure'l a l'ordre del dia d'una sessió de la Diputació Permanent, de manera que pugui debatre's i votar-se abans que expiri el termini de 30 dies.
• 2) Debat a la Diputació Permanent.
  En aquesta sessió, un membre del Govern exposa el contingut del decret llei d'habitatge i la justificació de l'extraordinària i urgent necessitat. A continuació, intervenen els portaveus dels grups presents a la Diputació Permanent per fixar la seva posició política sobre el text.
• 3) Votació de convalidació o derogació.
  És el tràmit clau. La Diputació Permanent vota si convalida o deroga el decret llei. N'hi ha prou amb majoria simple (més vots a favor que en contra).
  • Si es convalida, el decret llei d'habitatge queda definitivament validat amb força de llei.
  • Si es deroga, decauen els seus efectes en els termes que fixi la pròpia resolució i l'ordenament torna a la situació anterior, llevat que el propi decret hagués previst altres regles transitòries.
• 4) Publicació de l'acord al BOE.
  La decisió de la Diputació Permanent (convalidació o derogació) es publica al Butlletí Oficial de l'Estat. Des del punt de vista jurídic, aquest és un pas de publicitat i perfeccionament, però la “convalidació definitiva” es produeix ja amb la votació afirmativa.

Un cop complerts aquests quatre passos, no hi ha més tràmits parlamentaris pendents per a la convalidació; el control que queda és, si escau, el constitucional (recurs d'inconstitucionalitat), que ja no forma part del procediment parlamentari ordinari.

3. I la tramitació com a projecte de llei?

La Constitució permet que, després de convalidar un reial decret llei, el Congrés decideixi tramitar-lo com a projecte de llei pel procediment d'urgència, cosa que obriria:

• Un termini de presentació d'esmenes.
• Treball en comissió i elaboració d'informe.
• Debat i votació en Ple.
• Remissió al Senat, amb possibilitat de veto o esmenes i posterior decisió del Congrés.
• Finalment, sanció real i nova publicació del text resultant.

Tanmateix, aquesta eventual tramitació com a projecte de llei correspon ja al nou Congrés un cop constituït i excedeix l'estricta “convalidació definitiva” del decret llei. La Diputació Permanent, en el període entre la dissolució i la constitució de les noves Càmeres, es limita a decidir si el decret llei d'habitatge es convalida o es deroga; no exerceix la potestat legislativa plena.

En resum, mentre el decret llei d'habitatge estigui pendent davant la Diputació Permanent, el tràmit realment decisiu que queda per davant és la sessió de debat i la votació de convalidació, seguida de la publicació de l'acord. A partir d'aquest moment, des del punt de vista parlamentari, la seva convalidació es considera ja definitiva.

La Diputació Permanent del Congrés és l'òrgan que garanteix la continuïtat de les funcions parlamentàries quan el Ple no pot reunir-se. El Reglament del Congrés la regula de manera específica als articles 56 a 59 i la menciona en connexió amb les sessions extraordinàries a l'article 61. A partir d'aquests preceptes es pot fer una síntesi sistemàtica de les seves funcions i competències.

1. Composició, presidència i règim de funcionament

Segons l'article 56, la Diputació Permanent:

• Està presidida per la Presidenta o el President del Congrés, cosa que subratlla la seva continuïtat institucional respecte del Ple.
• Està integrada per un mínim de vint-i-un membres, designats de forma que els Grups Parlamentaris estiguin representats en proporció a la seva força numèrica a la Cambra.
• El nombre concret de membres es fixa seguint el criteri general que el Reglament estableix per a altres òrgans col·legiats (remissió a l'article 40), i cada grup designa tant titulars com suplents.
• Tria d'entre els seus membres dues Vicepresidències i dues Secretaries, seguint un procediment anàleg al d'elecció de la Mesa del Congrés, adaptat al menor nombre de llocs.
• És convocada per la Presidència del Congrés, bé per iniciativa pròpia, bé a petició de dos Grups Parlamentaris o d'una cinquena part dels seus membres (art. 56.4), cosa que introdueix un rellevant mecanisme de minories qualificades.

L'article 58 estableix que a les seves sessions i funcionament s'aplica, en l'essencial, el mateix règim previst per al Ple: regles sobre debats, votacions, quòrum, ordre del dia, publicitat de les sessions, etc. Per tant, actua com un «Ple en petit», amb capacitat per deliberar i adoptar decisions en el marc de les competències que la Constitució i el Reglament li reserven.

2. Funció general de garantia quan la Cambra no està reunida

L'article 57 arrenca fixant una clàusula general: correspon a la Diputació Permanent vetllar pels poders de la Cambra quan aquesta no estigui reunida. Aquesta fórmula de garantia significa que ha de preservar les competències del Congrés, impedir que quedin en suspens per raons de calendari o de dissolució i reaccionar davant situacions que exigeixen una intervenció parlamentària urgent.

3. Competències en cas de dissolució o expiració del mandat

El nucli més característic de les seves funcions es dóna quan el Congrés està dissolt o ha expirat el seu mandat:

• Decrets-lleis: La Diputació Permanent assumeix totes les facultats que l'article 86 de la Constitució atribueix al Congrés respecte dels Reials Decrets-lleis. En la pràctica, això implica que pot debatre i decidir sobre la seva convalidació o derogació durant el període en què no existeix Ple constituït. D'aquesta manera, el Govern pot seguir utilitzant el decret llei com a instrument d'urgència sense que desaparegui el control parlamentari.
• Estats d'alarma, excepció i setge: Exercita les competències que l'article 116 de la Constitució atribueix al Congrés en relació amb la declaració i, si escau, pròrroga o control dels estats de crisi constitucional. Així es garanteix que l'habilitació o control de mesures tan intenses sobre drets i llibertats no quedi paralitzada per la dissolució de la Cambra.

Un cop celebrades les eleccions generals i constituït el nou Congrés, l'article 59 obliga la Diputació Permanent a donar compte al Ple de tots els assumptes tractats i de les decisions adoptades durant aquest període. Aquesta rendició de comptes reforça el caràcter d'òrgan de continuïtat sotmès al control de la nova Cambra.

4. Competències entre períodes de sessions i en situacions d'urgència

En els lapsos entre els dos períodes ordinaris de sessions (setembre–desembre i febrer–juny), la Cambra només pot reunir-se en sessions extraordinàries. L'article 61.2 del Reglament estableix que aquestes sessions extraordinàries poden ser sol·licitades, entre altres, per la pròpia Diputació Permanent.

Connectat amb això, l'article 57 assenyala que en aquests intervals temporals li correspon exercir la iniciativa prevista a l'article 73.2 de la Constitució: promoure la convocatòria de sessions extraordinàries del Congrés. Aquesta facultat és important per reaccionar davant:

• L'aprovació d'un decret llei la rellevància del qual aconselli un debat i decisió immediats del Ple, fins i tot dins del recés.
• Situacions d'emergència que puguin exigir autoritzacions o controls parlamentaris excepcionals (per exemple, vinculats a estats d'alarma, excepció o setge, o a altres acords que requereixin pronunciament de la Cambra).
• Altres assumptes d'especial urgència política o social el tractament dels quals no pugui esperar al següent període ordinari.

En síntesi, durant els recessos la Diputació Permanent combina dos papers: d'una banda, òrgan de deliberació i decisió en els casos expressament previstos (decrets-lleis, estats excepcionals); de l'altra, òrgan impulsor de la convocatòria del Ple en sessió extraordinària quan la gravetat de la situació ho exigeix.

5. Visió d conjunt

El Reglament del Congrés configura així la Diputació Permanent com un òrgan representatiu, proporcional i sotmès a les mateixes garanties de funcionament que el Ple, al qual s'encarrega una triple missió:

• Protegir els poders del Congrés quan aquest no pot reunir-se de forma ordinària.
• Assegurar el control parlamentari sobre els instruments d'urgència del Govern (decrets-lleis i estats excepcionals), fins i tot en períodes de dissolució.
• Facilitar la reactivació ràpida de la Cambra mitjançant la convocatòria de sessions extraordinàries en els intervals entre períodes de sessions.

D'aquesta manera, s'evita que el calendari electoral o parlamentari deixi sense canal les exigències de control i decisió política que, en un sistema parlamentari, corresponen de manera permanent al Congrés dels Diputats.

En la legislatura actual, segons la nostra base de dades, que recull els registres oficials, la Diputació Permanent del Congrés ha arribat a pronunciar-se sobre tres reials decrets‑lleis amb contingut rellevant en habitatge, i en els tres casos el resultat ha estat negatiu per al Govern: cap ha estat convalidat.

Dit d'una altra manera: en aquesta legislatura no consta cap llei ni reial decret‑llei sobre habitatge convalidat per la Diputació Permanent, mentre que sí consten tres reials decrets‑lleis rebutjats o derogats en aquesta seu.

1. Càlcul global en la legislatura actual

• Normes d'habitatge convalidades per la Diputació Permanent: 0.
• Normes d'habitatge rebutjades o derogades per la Diputació Permanent: 3 (totes reials decrets‑lleis).

En tots els casos es tracta de normes d'urgència del Govern (reials decrets‑lleis) amb un contingut principal o molt rellevant en matèria d'habitatge: protecció del lloguer, estabilitat dels contractes, funció social de l'habitatge i ampliació de l'oferta assequible.

2. Casos identificats en la legislatura actual

a) Reial Decret‑llei 16/2025, de 23 de desembre

• Tipus de norma: Reial decret‑llei.
• Sessió de la Diputació Permanent: 27 de gener de 2026.
• Resultat: no convalidat (rebutjat).
• Contingut en habitatge: el decret‑llei incloïa mesures per a situacions de vulnerabilitat social, entre elles protecció i ajudes vinculades a l'habitatge i al lloguer, dins d'un paquet més ampli de mesures socials i de Seguretat Social. La Diputació Permanent va rebutjar la seva convalidació, amb un resultat de 171 vots a favor i 178 en contra, cosa que va suposar la fi de la seva vigència.

b) Reial Decret‑llei 27/2026, de 29 de setembre

• Tipus de norma: Reial decret‑llei.
• Sessió de la Diputació Permanent: 2 d'octubre de 2026.
• Resultat: no convalidat; derogat.
• Contingut en habitatge: aquest text es centrava a reforçar l'estabilitat dels contractes d'arrendament d'habitatge habitual, amb mesures orientades a donar més seguretat als llogaters i previsibilitat a les relacions arrendatícies. La Diputació Permanent va acordar la seva derogació, decisió que es va recollir en una resolució del Congrés publicada al BOE el 2 d'octubre de 2026.

c) Reial Decret‑llei 26/2026, de 29 de setembre

• Tipus de norma: Reial decret‑llei.
• Sessió de la Diputació Permanent: 2 d'octubre de 2026.
• Resultat: no convalidat; derogat.
• Contingut en habitatge: aquest decret‑llei recollia mesures urgents per protegir la funció social de l'habitatge i ampliar l'oferta d'habitatge assequible. Incloïa instruments per incrementar el parc accessible i reforçar la dimensió social de l'habitatge. Igual que l'anterior, va ser derogat en la mateixa sessió de la Diputació Permanent, amb reflex posterior al BOE.

3. Abast de la resposta i criteri seguit

Per respondre a la teva pregunta s'han tingut en compte:

• Només les decisions de la Diputació Permanent en la legislatura actual, no les de períodes electorals o legislatures anteriors.
• Únicament els reials decrets-lleis el nucli material dels quals és la política d'habitatge o la protecció del lloguer: habitatge social, funció social de l'habitatge, estabilitat o preu del lloguer, ampliació de parc assequible, ajudes o protecció de persones vulnerables en relació amb el seu habitatge.
• Les actuacions típiques de la Diputació Permanent en aquest terreny: convalidar o derogar reials decrets-lleis del Govern quan les Corts estan dissoltes o ha expirat el seu mandat, d'acord amb l'article 86 de la Constitució.

Com a referència històrica, en documents tècnics es recorda que en altres legislatures sí que hi ha hagut reials decrets-lleis d'habitatge convalidades per la Diputació Permanent, com el Reial Decret‑llei 7/2019, de mesures urgents en matèria d'habitatge i lloguer. En contrast, en la legislatura actual el patró és clarament restrictiu: totes les iniciatives urgents en habitatge que han arribat a la Diputació Permanent han estat rebutjades.

Si t'interessa, es pot desglossar amb més detall el contingut de cadascun d'aquests reials decrets-lleis o analitzar quines majories polítiques expliquen aquests rebuigs a la Diputació Permanent durant la legislatura.