El Govern permetrà als ferroviaris aturar un tren davant d’un risc greu i amplia les jubilacions anticipades

El Consell de Ministres aprova un decret llei que protegeix els treballadors que alertin de problemes de seguretat, modifica el càlcul de les hores de conducció dels maquinistes i reforça les inspeccions de l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària

fotonoticia 20261104175143 1920

fotonoticia 20261104175143 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 10 de noviembre de 2026 · 14 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE26,7 %
  • Vox19,1 %
  • Frente Amplio6,3 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts un reial decret llei que permetrà als professionals ferroviaris interrompre la marxa d’un tren o negar-se a iniciar un trajecte quan detectin un risc greu i imminent per a la seguretat, sense exposar-se a represàlies laborals per adoptar aquesta decisió en les condicions previstes per la norma. El text també modifica el còmput dels temps de conducció dels maquinistes, amplia les facultats inspectores de l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària (AESF) i estén els coeficients reductoris de l’edat de jubilació a determinats treballadors del sector.

L’aprovació arriba una setmana després de la dimissió d’Óscar Puente com a ministre de Transports, després de l’accident ferroviari d’Urda (Toledo), i a l’inici de les jornades de vaga convocades pels maquinistes. El Ministeri de Transports vincula les noves disposicions amb les reivindicacions sindicals i reuneix en el decret quatre modificacions relacionades amb les condicions laborals i la seguretat de la circulació.

Els treballadors podran aturar la circulació davant d’un perill greu

Una de les principals novetats afecta la capacitat d’actuació del personal ferroviari quan detecti una situació que comprometi greument la seguretat. La reforma de la Llei del Sector Ferroviari reconeixerà expressament el seu dret a adoptar mesures necessàries i proporcionades per evitar un risc greu i imminent o reduir-ne les conseqüències.

Entre aquestes mesures hi figura la possibilitat d’aturar un tren que ja estigui circulant o decidir que no iniciï la marxa. El treballador ho haurà de comunicar sense demora als responsables corresponents, però comptarà amb protecció davant possibles sancions o represàlies laborals quan la seva actuació compleixi els requisits legals.

La protecció també s’estendrà a qui comuniquin riscos a través dels canals interns de les empreses o dels sistemes públics de notificació. Aquests procediments han de garantir la confidencialitat de les persones que facilitin informació sobre possibles problemes de seguretat.

El decret incorpora així a la legislació ferroviària els principis de l’anomenada “cultura justa”, que busca afavorir la comunicació d’incidents i riscos sense que els treballadors temin conseqüències disciplinàries per informar-ne.

La norma també preveu, a més, que no s’imposin sancions quan una conducta infractora s’hagi comunicat prèviament, hagi cessat i hi hagi plena col·laboració amb la investigació. Aquesta protecció tindrà límits: queden excloses les actuacions doloses, de mala fe o comeses amb negligència greu.

Les pauses inferiors a 45 minuts es comptaran com a temps de conducció

El Govern també ha modificat les regles per calcular quant de temps condueix un maquinista. La nova regulació inclourà les maniobres en què el professional condueixi un vehicle ferroviari en moviment i les interrupcions durant les quals continuï essent responsable del tren, encara que aquest romangui aturat.

El canvi més concret afecta les pauses entre dos períodes de conducció. Totes les interrupcions inferiors a 45 minuts es comptabilitzaran íntegrament com a temps de conducció, fins i tot quan el maquinista hagi quedat rellevat de la responsabilitat del vehicle, no hagi de vigilar la circulació o estigui fent altres tasques.

També s’hi inclouran les interrupcions de 45 minuts o més que tinguin lloc durant proves, assajos, auscultacions o verificacions ferroviàries.

La modificació també comprèn determinats treballs de conducció fets fora de la Xarxa Ferroviària d’Interès General, com els que duen a terme professionals habilitats per operar vehicles de maniobres o maquinària d’infraestructura.

Quan excepcionalment un vehicle sigui conduït per dos maquinistes, un habilitat per al tren i l’altre per a la infraestructura, el temps de conducció es computarà simultàniament per a tots dos.

Més facultats per inspeccionar trens i instal·lacions ferroviàries

L’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària disposarà de més garanties legals per accedir als mitjans necessaris durant les seves actuacions de supervisió.

Les persones i empreses sotmeses a una inspecció hauran de facilitar l’accés del personal de l’AESF a les seves instal·lacions i equips. L’obligació s’estendrà a les entitats ferroviàries que disposin de material rodant, infraestructures o equips necessaris per desenvolupar les comprovacions.

Amb aquesta modificació, els inspectors podran accedir a trens i instal·lacions encara que pertanyin a una empresa diferent de la que està sent supervisada, sempre que sigui necessari per a l’actuació.

La reforma pretén evitar que la titularitat d’un vehicle o d’una instal·lació dificulti les comprovacions de seguretat, especialment quan hi intervenen diverses empreses ferroviàries.

L’alta jubilació anticipada s’amplia a treballadors d’altres empreses ferroviàries

El decret també modifica les condicions d’accés a la jubilació anticipada mitjançant coeficients reductoris per a determinats professionals del ferrocarril.

El Govern estén el règim previst a l’article 3 del Reial decret 2621/1986 al personal d’empreses ferroviàries que operen en línies interoperables o a la Xarxa Ferroviària d’Interès General, amb la finalitat d’equiparar el tractament de qui fa les mateixes funcions.

Els coeficients reductoris permeten avançar l’edat de jubilació en determinades activitats considerades especialment penoses o perilloses. L’ampliació aprovada busca que els professionals que duen a terme treballs equivalents puguin acollir-se al mateix règim, amb independència de l’empresa ferroviària per a la qual treballin.

A més, Transports iniciarà un procediment per estudiar la inclusió d’altres categories professionals les places de les quals impliquin exposició a condicions penoses, tòxiques, perilloses o insalubres.

La revisió es tramitarà conforme al Reial decret 402/2025, de 27 de maig, i comptarà amb participació sindical. El Ministeri no concreta en la seva comunicació quines noves categories podrien incorporar-se ni estableix un calendari per concloure aquest procediment.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quina fase parlamentària es troba la tramitació del reial decret llei aprovat pel Consell de Ministres sobre seguretat ferroviària i jubilacions anticipades?

El reial decret-llei sobre seguretat ferroviària i jubilacions anticipades es troba en la fase immediatament posterior a la seva aprovació pel Consell de Ministres, pendent de convalidació parlamentària. El Govern l'ha aprovat avui, 10 de novembre de 2026; a les fonts consultades no consta encara una votació que l'hagi convalidat o derogat, ni un acord per tramitar-lo com a projecte de llei. A més, en estar les Corts dissoltes, l’òrgan que ha d’assumir aquest control és la Diputació Permanent del Congrés.

Què s'ha aprovat i què falta

La informació publicada per Demócrata identifica un paquet que reuneix mesures de seguretat de la circulació i condicions laborals del personal ferroviari. És important distingir l'aprovació del Govern del posterior control parlamentari: el Consell de Ministres ja ha aprovat el decret-llei, però això no equival a la seva convalidació.

El paquet anunciat comprèn quatre blocs, que permeten identificar el text al qual et refereixes:

  • El reconeixement del dret del personal ferroviari a aturar un tren o a no iniciar la marxa davant un risc greu i imminent, amb protecció front a represàlies en les condicions previstes.
  • La modificació del còmput dels temps de conducció, incloent íntegrament les interrupcions inferiors a 45 minuts.
  • El reforç de les facultats inspectores de l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària per accedir a trens, instal·lacions i equips.
  • L’extensió dels coeficients reductors de l’edat de jubilació a determinats treballadors d’altres empreses ferroviàries que desenvolupen funcions equivalents.

A les fonts consultades no consta encara la seva publicació al BOE amb número i denominació oficials complets. Per això, no procedeix donar per acreditada la seva entrada en vigor ni fixar una data concreta de venciment del termini de convalidació basant-se únicament en l’anunci del Consell de Ministres.

El següent esdeveniment: la Diputació Permanent

La particularitat d’aquest cas és la dissolució de les Càmeres des del 6 d’octubre de 2026, circumstància recollida a la informació institucional del Senat. Els decrets-llei pendents de convalidació no caduquen per aquesta dissolució: correspon a la Diputació Permanent del Congrés exercir aquesta funció mentre no es constitueixi la nova Cambra.

El següent pas decisiu serà, per tant, el debat i la votació per mantenir o derogar el decret-llei, dins del termini constitucional de trenta dies. La convalidació decideix sobre el text en el seu conjunt; no és una fase en què s’introdueixin esmenes als seus articles. La distinció general entre aquest control i la posterior elaboració d’una llei s’explica a la informació de La Moncloa.

L’agenda del Congrés recull una reunió de la Mesa de la Diputació Permanent per al 12 de novembre. Tanmateix, aquesta convocatòria no acredita per si sola que el decret ferroviari es debati o voti aquell dia.

Quines fases no s'han assolit

No consta que aquest decret hagi passat a una comissió, obert un termini d’esmenes, rebut un informe de ponència o un dictamen, ni estat remès al Senat. Tampoc no consta un acord per tramitar-lo com a projecte de llei. El Senat no participa en la convalidació del decret-llei.

En síntesi: està aprovat pel Govern i pendent del control de la Diputació Permanent del Congrés, no en una fase d’esmenes ni de tramitació al Senat.

Quines són les competències i atribucions del ministre de Transports segons la legislació espanyola vigent?

El ministre de Transports i Mobilitat Sostenible dirigeix la política del Govern en matèria de transports i infraestructures de competència estatal i exerceix les atribucions generals de qualsevol titular ministerial. Cal distingir les seves facultats personals de direcció i decisió de les funcions que la normativa assigna a la Secretaria d’Estat, les direccions generals i els organismes del departament.

1. Funcions com a membre del Govern

L’article 4 de la Llei 50/1997, del Govern estableix que els ministres tenen «competència i responsabilitat en l’esfera específica de la seva actuació». En concret, correspon al titular de Transports:

  • Desenvolupar l’acció governamental en el seu departament, conforme als acords del Consell de Ministres i les directrius del president.
  • Exercir la potestat reglamentària en les matèries pròpies del ministeri, dins dels límits legals i de la distribució de competències.
  • Exercir les altres atribucions que li confereixin les lleis i les disposicions d’organització i funcionament.
  • Refrendar, quan correspongui, els actes del Rei relatius a la seva competència.

No es pot confondre aquesta capacitat amb la del Consell de Ministres: l’aprovació de projectes de llei, reials decrets-llei i els reglaments que corresponen al Govern competeix a l’òrgan col·legiat, segons l’article 5 d’aquesta llei.

2. Àmbits materials de Transports

L’article 1 del Reial Decret 253/2024, de 12 de març, atribueix al ministeri la proposta i execució de la política governamental en els següents àmbits:

  • Infraestructures de transport terrestre, aeri i marítim de competència estatal, juntament amb la planificació i programació de les inversions corresponents.
  • Serveis de transport: control, ordenació i regulació administrativa dels serveis corresponents a aquests modes.
  • Mobilitat sostenible: impuls de les seves dimensions social, econòmica i mediambiental, inclosa la mobilitat activa.
  • Serveis postals: la seva ordenació normativa.
  • Informació geogràfica i científica: impuls i direcció dels serveis estatals d’astronomia, geodèsia, geofísica i cartografia.

La finalitat expressament assenyalada és garantir una mobilitat segura i sostenible, basada en criteris de justícia social. Aquestes competències s’exerceixen coordinadament i sense perjudici de les atribucions d’altres departaments; no equivalen a una competència il·limitada sobre qualsevol transport o infraestructura.

3. Direcció administrativa i gestió

La Llei 40/2015, de Règim Jurídic del Sector Públic, completa les atribucions ministerials amb facultats de gestió: celebrar contractes i convenis dins de la seva competència, autoritzar modificacions pressupostàries en els termes legals, decidir la representació ministerial en òrgans col·legiats i grups de treball, rendir el compte del departament davant el Tribunal de Comptes i resoldre els recursos administratius que li corresponguin.

Del ministre depenen directament la Secretaria d’Estat de Transports i Mobilitat Sostenible i la Subsecretaria. També disposa d’un gabinet d’assistència immediata i d’una unitat de relacions internacionals, que coordina la representació del departament, especialment davant la Unió Europea, en col·laboració amb Exteriors.

4. Què s’executa mitjançant altres òrgans

La direcció del ministre no significa que resolgui personalment cada expedient. El Reial Decret 253/2024 atribueix a la Secretaria d’Estat, sota la seva direcció, funcions concretes de planificació, programació d’inversions, execució d’infraestructures i coordinació d’organismes.

A més, el Reial Decret 690/2025, de 29 de juliol, li va assignar expressament funcions sobre prevenció i coordinació de crisis, protocols d’emergència i assistència a víctimes. Per tant, aquestes actuacions pertanyen a l’àmbit del ministeri, però la seva atribució operativa correspon als òrgans designats, no automàticament al ministre.

Quins requisits legals s'han de complir per accedir a la jubilació anticipada amb coeficients reductors en el sector ferroviari?

Per accedir a la jubilació amb reducció d’edat en el sector ferroviari cal acreditar una categoria professional inclosa en el règim especial de bonificació, la feina efectiva realitzada en ella i els requisits generals de la pensió contributiva. No n’hi ha prou amb treballar per a una empresa ferroviària. A més, aquests coeficients redueixen l’edat d’accés: no són els retalls econòmics propis de la jubilació anticipada voluntària.

1. Desemprendre una categoria professional protegida

La referència específica és l’article 3 del Reial Decret 2621/1986. El dret depèn que la categoria o especialitat exercida estigui inclosa en la seva escala o compti amb una assimilació legalment reconeguda. Segons explica la Seguretat Social, els coeficients ferroviaris són del 0,15 o del 0,10, segons l’activitat.

Les funcions efectivament realitzades poden ser decisives. Per exemple, l’Ordre de 10 de gener de 1976 va assimilar determinats especialistes de trens i estacions a la categoria d’enllaçador, sempre que desenvolupessin les funcions corresponents. Per tant, la denominació del lloc ha de contrastar-se amb el seu enquadrament i contingut real.

2. Acreditar els períodes de treball computables

La reducció es calcula sobre el temps efectivament treballat en les categories bonificades, no sobre tota l’antiguitat a l’empresa. Com a regla, es descompten les absències, excepte les baixes mèdiques i els permisos autoritzats amb dret a remuneració contemplats en la regulació aplicable.

Per exemple, deu anys computables amb un coeficient del 0,10 generen una reducció teòrica d’un any; amb el 0,15, d’un any i mig. El càlcul definitiu depèn dels serveis acreditats. No s’ha de confondre el mínim general de cotització per obtenir pensió amb una exigència automàtica d’haver treballat quinze anys en un lloc ferroviari bonificat.

3. Complir els requisits generals de jubilació

L’article 205 de la Llei General de la Seguretat Social exigeix quinze anys de cotització, dels quals almenys dos han d’estar compresos en els quinze immediatament anteriors al moment de causar el dret. Quan s’accedeix des d’una situació d’alta o assimilada sense obligació de cotitzar, aquests dos anys es comproven respecte de la data en què va cessar aquesta obligació.

També cal acreditar la situació d’alta o assimilada que correspongui i assolir l’edat resultant d’aplicar la reducció a l’edat ordinària legalment aplicable. L’article 206 estableix que els coeficients no poden permetre l’accés abans dels 52 anys.

4. Diferenciar aquesta via d’altres jubilacions anticipades

La via ferroviària per activitat no exigeix, per si mateixa, un acomiadament ni els 35 anys de cotització de la jubilació anticipada voluntària. Tampoc permet sumar lliurement avantatges: l’article 206 impedeix utilitzar aquests coeficients per acreditar l’edat exigida en la jubilació parcial o altres modalitats anticipades. Anticipar l’edat per activitat tampoc garanteix automàticament el percentatge màxim de pensió.

5. Sol·licitud i ampliació anunciada

La sol·licitud es presenta davant l’Institut Nacional de la Seguretat Social, aportant identificació i certificats empresarials que acreditin categories, funcions, dates i períodes efectius. Convé contrastar-los prèviament amb la vida laboral.

A més, Demócrata informa el 10 de novembre de 2026 d’una ampliació aprovada per a personal d’empreses que operen en línies interoperables o a la Xarxa Ferroviària d’Interès General. Cal distingir aquest anunci del règim exigible: la seva aplicació concreta depèn del text publicat i de la seva data d’efectes.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Què permet el nou reial decret llei als professionals ferroviaris en cas de risc greu i imminent per a la seguretat?

Pregunta" 1 de 3

Com afecta el decret al còmput del temps de conducció dels maquinistes?

Pregunta" 2 de 3

A quins treballadors s'amplia el règim de jubilació anticipada amb coeficients reductors?

Pregunta" 3 de 3