Hisenda no necessita el vot de cap comunitat autònoma per aprovar el seu nou model de finançament. Comptarà, a més, amb el vot de Catalunya i Canàries. No obstant això, el ministre Arcadi España pot trobar-se amb un topall a la tramitació de la esperada reforma.
Madrid crida a totes les comunitats del PP a absentar-se del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) convocat aquest divendres i intentar bloquejar la reforma del Govern.
Encara que tingui els vots --el Govern guanya votacions fins i tot amb totes les comunitats en contra--, no pot aprovar votacions si no hi ha suficients participants.
Les normes del funcionament d'aquest òrgan exigeixen l'assistència, com a mínim, de la meitat dels seus integrants. I el PP governa la majoria de comunitats autònomes del país. Si secundin la crida de l'administració governada per Isabel Díaz Ayuso, podrien forçar la suspensió de la trobada i impedir la votació de la reforma.
La reunió començarà a les 10.30 hores a l'edifici Cuzco del Ministeri d'Hisenda, situat al número 162 del Passeig de la Castellana de Madrid. Estarà presidida pel ministre d'Hisenda, Arcadi España, que compareixerà en roda de premsa al terme de la trobada.
Casi 21.000 milions més en 2027
La proposta preveu que les comunitats autònomes de règim comú disposin el 2027 de 20.975 milions d'euros més dels que rebrien si continués vigent el sistema actual. En total, el nou model distribuiria aquell any aproximadament 224.507 milions.
El Executiu presenta la reforma com una injecció destinada a reforçar la sanitat, l'educació i els serveis socials, reduir les diferències de finançament per habitant i augmentar l'autonomia fiscal de les comunitats. Els seus detractors, no obstant això, consideren que el sistema neix condicionat pels acords polítics assolits amb Catalunya i que no garanteix una distribució suficientment transparent i equitativa.
Catalunya i Canàries asseguren la votació
Catalunya i Canàries són les dues comunitats que han anunciat el seu vot favorable. Aquest suport resulta suficient perquè el Govern pugui superar la votació del CPFF, encara que la major part dels governs autonòmics es pronunciï en contra.
El Executiu central disposa en aquest òrgan d'un pes equivalent al conjunt de les comunitats. Per tant, el seu vot, acompanyat pel de almenys una autonomia, permet assolir la majoria necessària en una segona votació.
El suport català estava previst des de la presentació del model, la negociació del qual està vinculada als acords assolits entre el PSOE i ERC. Segons els càlculs de la Generalitat, Catalunya rebria al voltant de 4.700 milions d'euros addicionals i concentraria el 22,3% dels nous recursos incorporats al sistema.
El Govern català defensa que la reforma millora l'autonomia financera, redueix les diferències entre territoris i suposa un avanç respecte al model vigent des del 2009. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha emplaçat la resta de comunitats a presentar propostes alternatives si consideren que la distribució plantejada per Hisenda no és adequada.
Canàries també votarà a favor després d'obtenir compromisos específics relacionats amb la seva singularitat territorial. L'acord inclou recursos addicionals fora del model, canvis en els fons de convergència i la possibilitat d'utilitzar durant tres anys superàvits i excessos de finançament pendents per a projectes d'inversió.
El seu suport va provocar malestar entre les comunitats governades pel PP, que havien reclamat més temps i documentació per analitzar la proposta. Hisenda va acceptar llavors ajornar fins aquest divendres el CPFF inicialment previst per a finals de juliol.
Rebuig en bloc de les comunitats del PP
Deu de les onze comunitats governades pel Partit Popular acudiran al Consell amb la intenció de votar en contra, després que la Comunitat de Madrid hagi anunciat formalment que s'absentarà de la reunió.
L'executiu autonòmic d'Isabel Díaz Ayuso també hauria demanat la resta de les comunitats populars que no acudeixin a la crida de l'Executiu, sense que, almenys per al moment, cap hagi recollit aquest guant. L'objectiu explícit del govern madrileny és intentar que no existeixi quòrum i, per tant, que Hisenda no pugui tirar endavant la proposta. Segons fonts de la Comunitat de Madrid, l'absència conjunta de les autonomies populars suposaria "la paralització d'aquesta ruptura de la igualtat de tots els espanyols i del blanqueig de la corrupció econòmica i política dels gestors de la Generalitat de Catalunya en les darreres dècades".
El Reglament de Règim Interior del CPFF estableix que, "per a la vàlida constitució del Consell serà necessària l'assistència, almenys, de la meitat dels seus membres". Les autonomies governades pel PP sostenen que el model respon a les exigències dels socis independentistes del Govern i que la distribució no s'ha negociat de forma veritablement multilateral.
Els governs populars també denuncien que Hisenda no els va facilitar inicialment simulacions completes i homogènies, ni una memòria de càlcul que permetés comprovar l'efecte de tots els criteris sobre cada territori.
El partit reclama un sistema basat en la població ajustada, el cost efectiu dels serveis públics i les circumstàncies demogràfiques i territorials de cada comunitat. També exigeix que cap autonomia resulti perjudicada i que els nous recursos no estiguin condicionats per acords bilaterals previs.
El ministre d'Hisenda ha demanat a les comunitats del PP que anteposin els interessos dels seus ciutadans als "dictats de Gènova". Arcadi España defensa que totes les autonomies obtindran més recursos i destaca que algunes de les regions que més es beneficiarien, com la Comunitat Valenciana, Andalusia o Múrcia, estan governades pels populars.
Rebuig també en governs socialistes
La contestació a la proposta de finançament no es limita a les comunitats del PP. Els governs socialistes de Castella-La Manxa i Astúries també han expressat les seves reticències, deixant l'Executiu central pràcticament sol davant les autonomies, amb les excepcions de Catalunya i Canàries.
Castella-La Manxa considera que el model no garanteix adequadament el cost de prestar serveis públics en territoris extensos, envellits i amb una elevada dispersió de població. El Govern d'Emiliano García-Page rebutja que la reforma pugui preservar la ordinalitat reclamada per Catalunya si això limita la redistribució entre comunitats.
Astúries també qüestiona els criteris de població ajustada i reclama que l'envelliment, la dispersió geogràfica i el cost sanitari tinguin un pes major.
L'oposició de dos governs autonòmics del PSOE debilita l'argument d'Hisenda que el rebuig respon exclusivament a una estratègia coordinada pel PP. També anticipa una negociació complicada quan la reforma passi del CPFF al Consell de Ministres i, posteriorment, a les Corts Generals.
Què canvia amb el nou model de finançament
La proposta eleva el percentatge dels grans impostos estatals que es cedeix a les comunitats. La participació autonòmica en l'IRPF passaria al 55%, mentre que la del IVA augmentaria fins al 56,5%. Aquests canvis aportaran prop de 16.000 milions addicionals.
El sistema també modifica el càlcul de la població ajustada, la variable utilitzada per determinar les necessitats de despesa de cada territori. Per a això es tenen en compte factors com la població, l'edat, les necessitats sanitàries i educatives, l'atur, la superfície, la dispersió i la insularitat.
Hisenda planteja a més reforçar els mecanismes de nivellació per reduir les diferències de finançament per habitant, incorporar noves figures tributàries a la cistella autonòmica i crear un fons de 1.000 milions vinculat als efectes del canvi climàtic.
El Govern assegura que cap comunitat perdrà recursos respecte al sistema vigent. Els territoris pitjor finançats, entre ells la Comunitat Valenciana, Múrcia, Andalusia i Castella-La Manxa, figuren entre els que experimentarien majors increments.
La votació no suposa l'aprovació definitiva
El resultat d'aquest divendres no permetrà que el nou model entri automàticament en vigor. El CPFF és un òrgan de coordinació entre l'Estat i les comunitats i el seu pronunciament representa únicament el primer aval polític i institucional.
Després de la reunió, el Govern haurà de convertir la proposta en modificacions legislatives i aprovar-les en el Consell de Ministres. Posteriorment, la reforma haurà de passar pel Congrés, on necessita una majoria absoluta al afectar a la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes.
Aquest tràmit parlamentari constitueix el principal obstacle per a l'Executiu. El suport d'ERC no n'hi ha prou i Junts ha qüestionat el model al considerar que no compleix l'acord per avançar cap a un finançament singular de Catalunya. El Govern haurà de negociar, per tant, amb formacions que mantenen posicions diferents i fins i tot incompatibles sobre el repartiment territorial.