Una investigació coordinada pel Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC) ha posat de manifest que determinades variants genètiques heredades, presents des del naixement, permeten reconèixer els pacients amb major probabilitat de desenvolupar càncers hematològics agressius vinculats a tractaments previs contra el càncer.
En alguns casos, les persones pateixen càncers hematològics agressius diversos anys després d'haver estat tractades amb quimioteràpia o radioteràpia per un tumor anterior. Aquestes patologies, denominades neoplàsies mieloides relacionades amb el tractament (t-MN, per les seves sigles en anglès), es classifiquen avui dia sobretot segons el tipus de tractament rebut, malgrat que l'evolució clínica pot ser molt distinta entre pacients.
En el treball, difós a "Blood Advances", el grup investigador va examinar la informació genètica i les dades clíniques de 100 persones diagnosticades de neoplàsies mieloides relacionades amb el tractament.
Les anàlisis van revelar que prop d'un terç dels participants presentava alguna variant genètica heredada associada a predisposició al càncer o a malalties hematològiques. A partir d'aquestes alteracions es van poder definir tres subgrups moleculars diferenciats, amb trets biològics propis i trajectòries clíniques distintes.
Les persones amb variants hereditàries en gens de predisposició al càncer mostraven amb més freqüència àmplies alteracions cromosòmiques i canvis en el gen TP53, dos trets vinculats a un pronòstic més desfavorable. En contrast, aquells que tenien variants relacionades amb malalties hematològiques, o no mostraven variants hereditàries identificables, presentaven, en general, perfils moleculars diferents i una evolució més favorable.
INTEGRAR L'ESTUDI DE LA GENÈTICA HERETADA EN L'EVALUACIÓ CLÍNICA
Els hallazgos apunten que la genètica heredada té un pes molt major en les neoplàsies mieloides relacionades amb el tractament del que s'havia reconegut fins ara. En lloc de basar la classificació només en la quimioteràpia o la radioteràpia administrades, la incorporació sistemàtica de l'estudi de la genètica germinal podria permetre una estratificació més precisa dels pacients i una millor estimació del seu risc.
"Incorporar l'estudi genètic germinal a l'avaluació d'aquestes persones podria millorar la classificació de la malaltia, orientar la presa de decisions clíniques i identificar tant a pacients com a familiars, que podrien beneficiar-se d'assessorament genètic, un seguiment més estret o estratègies preventives abans o després del tractament contra el càncer", ha indicat Julia Mestre, investigadora de l'IJC i primera autora de l'estudi.
El treball també va constatar que l'exposició a la quimioteràpia s'associava de forma particular a una pitjor evolució en aquells que eren portadors de variants hereditàries de predisposició al càncer. En aquest grup, el tractament s'associava amb més freqüència amb alteracions cromosòmiques complexes i mutacions en TP53, la qual cosa contribueix a entendre per què algunes persones desenvolupen formes especialment agressives d'aquestes neoplàsies.
Segons els autors, encara que faran falta investigacions addicionals abans de traslladar aquests resultats a la pràctica clínica rutinària, aquest estudi ofereix una base per perfeccionar l'abordatge de les persones que desenvolupen neoplàsies mieloides relacionades amb el tractament.
Així, integrar l'anàlisi de la genètica heredada en la valoració clínica podria facilitar decisions terapèutiques més personalitzades, millorar les estratègies de seguiment i identificar a pacients i familiars que podrien beneficiar-se d'assessorament genètic i programes de vigilància específics.