Un estudi recent del Cancer Center Clínica Universitat de Navarra (CCUN) ha posat de manifest que la reirradiació amb protonteràpia aconsegueix una supervivència global del 67 per cent a l'any en pacients amb càncer de cap i coll recurrent que ja havien rebut prèviament radioteràpia.
El treball, difós a la revista "Cancers" i realitzat en una cohort de 65 pacients, es considera una de les sèries més àmplies publicades a Europa centrades de forma específica en protonteràpia d'intensitat modulada amb tècnica "Pencil Beam Scanning" (PBS). Les seves conclusions reforcen el paper d'aquesta modalitat avançada per ampliar l'abast d'opcions terapèutiques en pacients seleccionats.
Tal com subratlla la CUN, la reirradiació és un dels reptes més complexos de l'oncologia radioteràpica. Quan el tumor reapareix en una regió prèviament irradiada amb dosis completes, els teixits sans es troben molt propers al seu llindar de tolerància i qualsevol nova dosi s'ha d'administrar amb extrema precisió per controlar la malaltia sense augmentar de forma notable el risc de toxicitat.
En aquesta investigació es va observar una supervivència global mediana de 17,2 mesos, una supervivència lliure de progressió de 10,1 mesos i una taxa de finalització del tractament del 92 per cent. A més, únicament el 7,7 per cent dels pacients va desenvolupar mucositis oral aguda greu i no es van detectar toxicitats agudes de grau 4 o 5.
"La reirradiació constitueix un dels escenaris més complexos de la nostra especialitat perquè els teixits ja han rebut una dosi molt elevada de radiació i cada Gray administrat compta. La protonteràpia ens permet concentrar millor la dosi sobre el tumor i reduir la irradiació dels teixits prèviament tractats, ampliant així la finestra terapèutica d'aquests pacients", ha explicat l'especialista del Departament d'Oncologia Radioteràpica del CCUN i primer autor de l'estudi, Enrique Amaya.
A més de confirmar el perfil de seguretat i eficàcia d'aquesta estratègia, el treball incorpora un descobriment que pot contribuir a afinar la selecció dels candidats a reirradiació. En una primera anàlisi, els tumors situats a la base del crani o en àrees centrals pròximes a aquesta regió semblaven associats a pitjors desenllaços clínics.
No obstant això, l'estudi detallat va evidenciar que aquesta diferència s'explicava, sobretot, perquè aquests pacients presentaven una major càrrega de malaltia localment avançada. De fet, l'estadi T3-T4 va ser el únic factor pronòstic independent relacionat amb una menor supervivència lliure de progressió.
"Aquesta troballa indica que la localització del tumor, per si sola, no hauria d'excloure un pacient d'una possible reirradiació. El que realment és determinant és valorar acuradament l'extensió de la malaltia i seleccionar adequadament els candidats que poden beneficiar-se d'aquest tractament", assenyala Amaya.
Ampliar la finestra terapèutica
La CUN remarca que, en pacients amb càncer de cap i coll recidivat que no són candidats a cirurgia, la reirradiació es converteix, en nombrosos casos, en l'única alternativa amb intenció curativa. No obstant això, plantejar un segon cicle de radioteràpia obliga a extremar la protecció d'estructures crítiques com la medul·la espinal, el tronc cerebral, les vies òptiques, els vasos carotidis o la mandíbula.
Gràcies a les característiques físiques del feix de protons, aquesta tècnica permet concentrar la major part de la dosi directament sobre el tumor i disminuir la irradiació innecessària dels teixits sans adjacents i situats més enllà de la lesió. Aquesta precisió dosimètrica amplia la finestra terapèutica, la qual cosa es tradueix en majors probabilitats de control tumoral mantenint un perfil de toxicitat acceptable.