El Govern ha mostrat aquest dilluns la seva satisfacció per la decisió del Tribunal Suprem de rebutjar la suspensió del dret de sufragi als fills de persones nacionalitzades per l’anomenada 'llei de néts', una mesura que havia estat reclamada per Vox e Iustitia Europa, i que l’Executiu interpreta com un "frenada a l’estratègia de les organitzacions d’ultradreta".
Fonts de l’equip de Pedro Sánchez han valorat positivament que l’alt tribunal no hagi accedit a ampliar la suspensió del vot a més ciutadans nacionalitzats "gràcies a les lleis de memòria aprovades al Congrés".
Des de Moncloa, no obstant això, han expressat el seu malestar perquè "aquest raonament no s’hagi aplicat" a qui ja té suspès el seu dret de sufragi, és a dir, els progenitors d’aquests fills, tot i que confien que "la decisió definitiva acabi emparant els seus drets", atès que el Suprem manté per ara la suspensió per als 'néts'.
Segons les mateixes fonts, "la decisió de l’alt tribunal suposa una frenada a l’estratègia de les organitzacions d’ultradreta (Vox i Iustitia Europa) de suprimir drets fonamentals de manera progressiva i massiva i de sembrar dubtes sobre el resultat electoral per si la dreta i l’ultradreta no assoleixen la majoria que desitgen". A judici de l’Executiu, es tracta d’"una estratègia utilitzada per l’ultradreta arreu del món i que aquí també ha fet seva el PP".
Comparació amb l’estratègia de Trump als EUA.
Les fonts governamentals enllacen aquesta dinàmica amb el que ha passat als Estats Units, on recorden que "fa tot just uns dies Donald Trump demanant que no es comptabilitzessin els vots de 20.000 persones a les quals considerava 'no ciutadans' per qüestionar per endavant el resultat de les eleccions".
En opinió del Govern, hi ha una "deriva antisistema de la dreta", a la qual retreuen "sembrar dubtes sobre un sistema electoral que és dels més garantistes del món". Assenyalen que "ho ha fet amb el vot d’espanyols residents a l’estranger, el vot per correu o el DNI electrònic. Totes les mesures han estat vigents en diferents processos electorals i no han afectat la seguretat ni el resultat de les eleccions. No ha canviat el sistema electoral. Ha canviat la dreta en abraçar l’extremisme i les teories de la conspiració".
L’Executiu reclama "respecte" al sistema electoral i als drets fonamentals "de tots els espanyols, siguin quins siguin els seus orígens i conviccions".
La resolució del Suprem, adoptada per "seguretat jurídica i estabilitat electoral" davant la proximitat de les eleccions generals del proper 29 de novembre, permetrà finalment que els fills dels nacionalitzats per la 'llei de nets' puguin votar en aquests comicis.
Reaccions de Vox i Iustitia Europa
Després de conèixer-se el veredicte, l’eurodiputat i coordinador jurídic de Vox, Jorge Buxadé, ha sostingut que el Suprem ha desaprofitat una "oportunitat" de "garantir de veritat les eleccions netes, lliures i transparents per raons purament pràctiques".
En un vídeo difós a la xarxa social X, Buxadé ha argumentat que "si els pares han adquirit amb frau la nacionalitat espanyola, els fills dels pares, els nets dels pares, els besnets dels pares també l’han adquirida amb frau i, per tant, també s’ha de suspendre el seu dret de vot en aquestes eleccions".
El dirigent de Vox ha insistit que, al seu parer, "el Govern sap qui són, ho ha ideat, és un frau massiu". "En el procés judicial hem demostrat que diversos fills d’aquells que han adquirit amb frau estan reivindicant el seu dret a vot", ha afegit.
Per la seva banda, Iustitia Europa ha anunciat que presentarà un recurs contra la negativa de la Sala del Contenciós-Administratiu d’estendre la suspensió del vot a més afectats.
La formació ha destacat que, tot i el 'no' del tribunal, el Suprem "reconeix arguments clau" de la seva demanda i ha subratllat que un dels magistrats ha emès un vot particular discrepant. Tal com ha remarcat el partit, aquest magistrat "sosté que l’ampliació s’havia d’acordar i adverteix que corregir el cens després d’haver-se celebrat les votacions pot resultar ineficaç".