El Defensor del Poble recorre al Constitucional la suspensió del vot als nacionalitzats per la 'llei de nets'

Si et refereixes al recurs sobre la protecció del llop, va ser admès a tràmit pel Tribunal Constitucional el 22 de juliol de 2025. En les fonts consultades no consta una sentència posterior que el resolgui, per la qual cosa la situació acreditada és la d'un recurs admès i sense resolució definitiva localitzada. No obstant això, la teva pregunta no identifica la norma impugnada i el Defensor del Poble ha presentat diversos recursos: convé distingir-los per no atribuir a un la fase d'un altre.

El recurs sobre la protecció del llop

La impugnació afecta la disposició addicional vuitena, la disposició transitòria única i la disposició final dinovena de la Llei 1/2025, de 1 d’abril, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari. El litigi es refereix a les disposicions relacionades amb la protecció del llop, no al conjunt de les mesures sobre malbaratament alimentari.

Demòcrata va informar el 15 de setembre de 2025 que el Constitucional havia admès el recurs el 22 de juliol. La notícia recollia també que el Fons Llop havia sol·licitat intervenir en el procediment. Aquesta sol·licitud no equival, per si mateixa, a que el tribunal hagués acceptat la seva intervenció ni a que hagués decidit el fons del recurs.

Per tant, cal separar tres qüestions:

• L’admissió està acreditada: el recurs va superar aquest primer esglaó processal.
• La fase posterior concreta no consta: les fonts consultades no permeten situar-lo específicament en al·legacions, deliberació o pendent de senyalament.
• No s’ha localitzat una sentència definitiva: no correspon presentar l’admissió com una declaració d’inconstitucionalitat.

Pel que fa als seus efectes mentre es tramita, una nota de la Xunta del 23 de juliol de 2025 assenyalava que el Defensor del Poble no havia sol·licitat mesures cautelars respecte de les disposicions recorregudes. Aquesta informació cal distingir-la del resultat del litigi: descriu la situació llavors comunicada, no una sentència sobre la constitucionalitat d’aquestes disposicions.

Altres recursos que podrien correspondre a la teva pregunta

Si al·ludes a una impugnació diferent, els antecedents localitzats són els següents:

• Modificació de la llei trans valenciana. Demòcrata va informar el 26 de setembre de 2025 que el Constitucional havia començat a examinar el recurs contra l’apartat afegit per l’article 136, paràgraf segon, lletra b), de la Llei 5/2025, que modifica l’article 16 de la Llei 8/2017. La controvèrsia afecta els requisits d’atenció sanitària de menors trans. No consta en el consultat una resolució definitiva posterior.
• Límits del Parc Regional de Sierra Espuña. El llistat del Defensor del Poble recull un recurs presentat el 4 de juny de 2026 contra la Llei 1/2026, de 2 de març. La informació localitzada el situa pendent de resolució, però no precisa una fase processal més detallada.

En conclusió: per a l’assumpte del llop, la resposta és que està admès a tràmit i no s’ha localitzat sentència definitiva. Per concretar inequívocament la resposta sobre el teu recurs, necessito que indiquis si et refereixes al llop, a la llei trans valenciana, a Sierra Espuña o a una altra impugnació.

El Defensor del Poble té com a missió defensar els drets del títol I de la Constitució i supervisar l’actuació de les Administracions públiques. És l’alt comissionat de les Corts Generals, però actua amb autonomia i no rep instruccions de cap autoritat. La seva regulació principal està en l’article 54 de la Constitució Espanyola i en la Llei Orgànica 3/1981, de 6 d’abril.

1. Protecció de drets i supervisió administrativa

Pot investigar, d’ofici o a partir d’una queixa, actes, resolucions i conductes de les Administracions i de qui treballa al seu servei. La seva intervenció comprèn l’Administració estatal, autonòmica i local, així com ministres, autoritats i funcionaris. També vetlla pels drets a l’Administració militar, sense interferir en el comandament de la Defensa Nacional.

La seva protecció no es limita a les llibertats fonamentals: abasta el conjunt del títol I, que inclou àmbits com educació, salut, habitatge i protecció social. Pot examinar abusos, arbitrarietats, discriminacions, errors, negligències o omissions, i vetllar perquè l’Administració respongui expressament i en termini a les sol·licituds i recursos.

2. Facultats d’investigació

• Sol·licitar informes i documents, examinar expedients, realitzar entrevistes i visitar centres administratius o vinculats a serveis públics.
• Requerir col·laboració preferent i urgent de tots els poders públics. Pot sol·licitar fins i tot documents secrets; la seva denegació exigeix acord del Consell de Ministres.
• Fer pública l’obstrucció a les seves investigacions i comunicar-la a les Corts.
• Posar immediatament els fets presumptament delictius en coneixement del Fiscal General de l’Estat i exercir, d’ofici, l’acció de responsabilitat prevista legalment contra autoritats i agents administratius.

3. Recomanacions i propostes de canvi

Pot formular advertències, recomanacions, recordatoris de deures legals i suggeriments. També pot proposar canvis normatius quan l’aplicació rigorosa d’una norma produeixi situacions injustes, o instar l’Administració a inspeccionar i sancionar serveis prestats per particulars mitjançant habilitació administrativa.

Les seves recomanacions no són vinculants: no pot modificar ni anul·lar actes administratius. Tanmateix, les autoritats han de respondre per escrit en un màxim d’un mes. Si no obté una solució o justificació adequada, pot elevar l’assumpte al superior competent i reflectir-ho en els seus informes.

4. Defensa davant del Tribunal Constitucional

Està legitimat per interposar recursos d’inconstitucionalitat, que permeten impugnar lleis i normes amb rang de llei, i recursos d’empara, destinats a protegir els drets constitucionals susceptibles d’aquesta tutela. Així ho reconeix l’article 29 de la seva llei orgànica, conforme a la Constitució i a la legislació del Tribunal Constitucional.

5. Prevenció de la tortura i rendició de comptes

Exerceix les funcions del Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura, conforme al protocol internacional aplicable. A més, presenta a les Corts un informe anual públic i pot emetre informes extraordinaris per gravetat o urgència. La seva activitat continua encara que les Càmeres estiguin dissoltes; aleshores es relaciona amb les seves Diputacions Permanents.

Coopera amb les defensories autonòmiques sense perdre la seva pròpia competència de supervisió, segons la Llei 36/1985.

6. Límits essencials

No substitueix els tribunals ni revisa les seves decisions. Remet les queixes sobre el funcionament de la Justícia al Ministeri Fiscal o al Consell General del Poder Judicial. Tampoc examina individualment assumptes pendents de resolució judicial, encara que pot investigar els problemes generals que plantegin. Les seves actuacions són gratuïtes i no requereixen advocat ni procurador.

Per votar a les eleccions generals a Espanya cal tenir nacionalitat espanyola, ser major d’edat, estar inscrit en el cens electoral i no estar privat del dret de sufragi per sentència judicial ferma. A més, en emetre el vot s’han de complir les regles d’identificació i del procediment triat: presencial, per correu o des de l’estranger.

1. Nacionalitat espanyola i majoria d’edat

El dret a triar els membres del Congrés i del Senat correspon als espanyols majors d’edat. Per tant, és necessari haver complert 18 anys el dia de les eleccions; no és imprescindible tenir-los quan es convoquin. La preparació del cens contempla els qui assoleixen la majoria d’edat fins a la jornada electoral.

Les persones estrangeres residents a Espanya no poden votar en eleccions generals pel simple fet de residir legalment al país. Els drets que determinats estrangers tenen en eleccions municipals o al Parlament Europeu no es traslladen a les generals.

2. Inscripció en el cens electoral

La inscripció en el cens electoral vigent per a la convocatòria és indispensable. L’empadronament i el cens electoral estan relacionats, però no són el mateix: per votar ha de constar la inclusió electoral corresponent.

• Residents a Espanya: han de figurar en el cens d’electors residents, que determina la secció i taula on els correspon votar.
• Residents habituals a l’estranger: han de figurar en el Cens Electoral de Residents Absents, conegut com a CERA, i seguir el seu procediment específic.

Convé comprovar la inscripció durant el període de consulta i presentar una reclamació si hi ha errors o omissions. Un canvi recent de domicili no permet triar lliurement el lloc de votació: compta la inscripció aplicable a aquesta convocatòria. Si no es figura a les llistes de la taula, només es pot votar aportant l’acreditació legalment prevista, com una certificació censal específica o una resolució judicial.

3. No estar privat judicialment del dret

No poden votar qui hagi estat condemnat per sentència judicial ferma a la privació del dret de sufragi, durant el temps de compliment d’aquesta pena. Estar a la presó no elimina per si sol el dret al vot: cal distingir la privació de llibertat d’una condemna que privi específicament del sufragi.

Tampoc la discapacitat, una mesura de suport per exercir la capacitat jurídica o un internament no constitueixen per si mateixos una causa d’exclusió. El vot s’ha d’emetre conscient, lliure i voluntàriament, amb els suports necessaris, sense que una altra persona substitueixi la voluntat de l’elector.

4. Identificació i exercici personal

Per votar presencialment cal acreditar la identitat mitjançant DNI, passaport o permís de conduir amb fotografia. S’admeten documents caducats, sempre que permetin identificar l’elector; s’han de presentar els originals, no fotocòpies. La targeta censal informa del lloc de votació, però no substitueix el document identificatiu.

El vot és personal: ningú pot votar en nom d’una altra persona mitjançant una autorització ordinària. Existeixen mecanismes d’assistència i accessibilitat, així com procediments especials per a situacions de malaltia o discapacitat, però han de respectar les garanties legalment establertes.

5. Respectar la modalitat i els terminis

Qui sol·liciti vàlidament el vot per correu no pot votar després de forma presencial a la taula. Els residents a l’estranger han d’utilitzar el procediment que els correspongui. En qualsevol modalitat s’han de respectar els terminis i evitar la duplicitat: cada elector només pot votar una vegada. No s’exigeix un nivell d’estudis, ingressos, ocupació o patrimoni.