El PP de Cádiz exige la dimissió de Landaluce després de dues denúncies per presumptes agressions sexuals

A data d'avui, la informació pública disponible indica que les diferents denúncies contra José Ignacio Landaluce es troben en fases molt diferents i, en els assumptes penals més greus, encara en estadis molt preliminars, sense constància de causa oberta amb imputació ferma ni de judici assenyalat.

1. Nova denúncia davant el Tribunal Suprem (setembre de 2026)

Segons diverses informacions de premsa recents, una militant del PP d'Algesires va registrar el 2 de setembre de 2026 una denúncia davant la Sala de lo Penal del Tribunal Suprem contra José Ignacio Landaluce per:

• Dues presumptes agressions sexuals, que s'haurien produït:
  • al desembre de 2020, al centre mèdic privat del qual és propietari, i
  • a la primavera de 2021, en dependències municipals.
• Un possible delicte contra l'Administració pública vinculat a un presumpte oferiment d'ocupació a la denunciant que aquesta no hauria sol·licitat.

Les cròniques coincideixen que, en aquest moment:

• La Sala de lo Penal del Suprem ha sol·licitat informe al Ministeri Fiscal sobre si procedeix admetre o no la denúncia i sobre la competència del propi Suprem.
• No consta públicament que el Suprem hagi acordat encara:
  • l'obertura formal de diligències d'investigació contra Landaluce, ni
  • la pràctica d'actuacions més enllà d'aquesta petició d'informe.
• Es tracta, per tant, d'una fase de valoració prèvia d'admissió, en la qual regeix plenament la presumpció d'innocència i els fets són només al·legacions de part.

Un element afegit és la qüestió de l'aforament: la denúncia es presenta quan Landaluce era senador, fet que feia competent la Sala de lo Penal del Suprem. Després de la dissolució de les Corts ha deixat de ser senador, per la qual cosa l'alt tribunal ha de decidir:

• si manté la competència per raó del moment dels fets i de la denúncia, o
• si remet, en el seu cas, l'assumpte als òrgans judicials ordinaris (previsiblement, un jutjat d'instrucció de la província de Cadis).

2. Denúncia prèvia del PSOE davant la Fiscalia del Suprem (2025–gener 2026)

Amb anterioritat s'havia tramitat una altra denúncia, promoguda per dirigents locals del PSOE d'Algesires, també davant la Fiscalia del Tribunal Suprem, en la qual s'atribuïen a Landaluce possibles delictes de:

• Malversació de fons públics,
• tràfic d'influències i
• assetjament o abús sexual.

Aquesta denúncia va donar lloc a actuacions de la Fiscalia, però, segons recull la premsa —entre altres, el diari Demócrata—, la Fiscalia del Tribunal Suprem va acordar el seu arxiu el 15 de gener de 2026 en no apreciar indicis suficients de delicte. Aquest arxiu:

• correspon a un expedient diferent del que deriva de la nova denúncia de la militant del PP,
• i tanca, en aquest àmbit concret, la via penal iniciada pel PSOE.

3. Procediments creuats iniciats per Landaluce

En paral·lel a les denúncies en contra seva, Landaluce ha posat en marxa diverses accions judicials com a querellant, que no són “denúncies contra ell”, però sí formen part del mapa processal al voltant del cas:

• Querella contra Rocío Arrabal (PSOE) per presumptes delictes d'injúries i calúmnies greus, presentada davant la Sala de lo Penal del TSJ d'Andalusia. Es basa en la difusió, segons Landaluce, d'informacions falses sobre suposats delictes sexuals; la querella arriba després d'un acte de conciliació sense acord.
• Demanda de conciliació i eventual querella contra María Jesús Montero per unes declaracions en què l'hauria qualificat de “condenat” per violència de gènere. Un jutjat de Madrid va fixar un acte de conciliació el 4 de juny de 2026, que posteriorment va ser ajornat per problemes de notificació; el tràmit està suspès a l'espera de nova data.
• Querella davant el Tribunal Suprem contra l'eurodiputat Luis ‘Alvise’ Pérez per presumptes amenaces o coaccions, vinculades a missatges en què condicionaria la publicació de material comprometedors a la dimissió de Landaluce. Aquí el Suprem sí ha acordat incoar causa i ha demanat al Parlament Europeu el llevament d'immunitat de l'eurodiputat (Demócrata).

4. Síntesi

Resumint exclusivament respecte a les denúncies dirigides contra José Ignacio Landaluce:

• La denúncia del PSOE per malversació, tràfic d'influències i assetjament/abús sexual va ser arxivada per la Fiscalia del Suprem al gener de 2026.
• La nova denúncia d'una militant del PP per presumptes agressions sexuals i un possible delicte contra l'Administració pública està avui:
  • pendent de l'informe de la Fiscalia i de la decisió del Suprem sobre la seva admissió i competència,
  • sense constància pública de causa penal oberta amb imputació ni de senyalament de judici.

En absència de resolucions d'admissió, processament o condemna, totes les acusacions continuen sent jurídicament meres imputacions no provades, i Landaluce manté, com qualsevol ciutadà, la seva presumpció d'innocència mentre els tribunals no decideixin el contrari.

L'alcalde és el màxim òrgan unipersonal de l'ajuntament i concentra la direcció política i administrativa del municipi. El seu règim general es regula a la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local (LBRL) —especialment l'article 21—, completada per la legislació autonòmica de règim local i pel Reglament Orgànic Municipal (ROM) de cada ajuntament.

1. Funcions bàsiques i caràcter representatiu

• Representació institucional: l'alcalde ostenta la representació de l'ajuntament i del municipi en tots els actes oficials, relacions amb altres administracions i entitats públiques o privades.
• Direcció política del govern municipal: fixa les línies generals de l'acció de govern, coordina els regidors i marca prioritats d'actuació en els diferents serveis municipals.
• Convocatòria i presidència d'òrgans col·legiats: convoca i presideix les sessions del Ple i de la Junta de Govern Local, modera els debats i assegura el compliment del reglament.

2. Competències indelegables

La LBRL distingeix un nucli d'atribucions que l'alcalde ha d'exercir personalment, sense poder delegar-les en regidors ni en la Junta de Govern. Entre elles, en el règim general de municipis de règim comú, destaquen:

• Direcció del govern i de l'administració municipal en el seu conjunt, mantenint la unitat de direcció política.
• Convocar i presidir Ple i Junta de Govern, així com decidir amb vot de qualitat en cas d'empat en aquests òrgans.
• Nombrar i cessar tinents d'alcalde i als membres de la Junta de Govern Local.
• Plantejar qüestió de confiança davant el Ple, en els termes previstos per la legislació bàsica.
• La capçalera superior del personal i l'adopció de les decisions més sensibles en matèria d'organització, que no puguin ser objecte de delegació segons la llei.

3. Competències delegables en regidors o Junta de Govern

Juntament amb aquest nucli indelegable, l'alcalde pot delegar moltes competències de gestió en regidors concrets (regidories d'àrea) o en la Junta de Govern Local, per fer més àgil i especialitzada l'actuació municipal. Són delegables, amb els matisos que estableixi la LBRL i la normativa autonòmica, funcions com:

• La tramitació i resolució d'expedients de contractació dins de certs límits econòmics o tipològics.
• La gestió ordinària de serveis municipals (neteja, parcs i jardins, cultura, esport, serveis socials, etc.).
• La concessió de llicències i autoritzacions que no estiguin expressament reservades al Ple o a l'alcalde mateix.
• L'adopció d'acords en matèria de disciplina urbanística o sancionadora quan el ROM o els decrets de delegació així ho prevegin.

La delegació ha de formalitzar-se mitjançant decret d'alcaldia, definir clarament el seu abast i pot ser revocada en qualsevol moment.

4. Capçalera de personal i organització interna

• Cap superior del personal: l'alcalde dirigeix i coordina el personal funcionari i laboral de l'ajuntament, sense perjudici de les competències tècniques de secretaria, intervenció o altres òrgans directius.
• Organització dels serveis: pot crear, suprimir o reorganitzar àrees, regidories i unitats administratives dins dels límits que marquen la LBRL i les lleis autonòmiques de funció pública.
• Règim disciplinari: impulsa o resol, segons els casos, expedients disciplinaris al personal, respectant la normativa bàsica i autonòmica.

5. Potestats econòmiques i de gestió financera

• Elaboració del pressupost: dirigeix la preparació del projecte de pressupost municipal que, un cop aprovat per la Junta de Govern si escau, s'eleva al Ple per a la seva aprovació.
• Execució pressupostària: ordena despeses i pagaments conforme als crèdits aprovats, sense perjudici dels informes preceptius d'Intervenció.
• Contractació i patrimoni: actua com a òrgan de contractació dins dels límits que fixa la legislació de contractes del sector públic i adopta decisions sobre béns municipals (concessions, desafectacions, etc.) quan no estiguin reservades al Ple.

6. Seguretat ciutadana i policia local

• Màxim responsable de la policia local: exerceix la capçalera del cos de policia municipal i dicta les directrius bàsiques en matèria de seguretat i ordre públic local, sempre dins del marc de les lleis de seguretat ciutadana i policia autonòmica.
• Bans i ordres de servei: pot dictar bans i ordres per garantir la convivència, l'ús dels espais públics o la protecció civil en emergències.

7. Urbanisme i disciplina

• Gestió del planejament i la seva execució: impulsa la tramitació de plans urbanístics i projectes d'actuació urbanitzadora que, si escau, hagin d'aprovar el Ple o altres instàncies.
• Llicències i disciplina urbanística: dirigeix la política municipal en matèria de llicències d'obres i activitats, així com la reacció davant d'infraccions (ordres de paralització, restabliment de la legalitat, sancions), amb repartiment de competències entre Ple, Junta de Govern i regidors segons la normativa aplicable.

8. Paper de les lleis autonòmiques i dels reglaments orgànics

Les lleis autonòmiques de règim local i les normes urbanístiques, de policia, de funció pública o de finances pròpies de cada comunitat poden concretar, desenvolupar o matisar aquestes competències (per exemple, fixant quines matèries corresponen necessàriament al Ple o configurant règims especials per a grans ciutats).

El Reglament Orgànic Municipal distribueix internament les funcions, detalla les delegacions, regula el funcionament del Ple, la Junta de Govern i les comissions, i precisa com exerceix l'alcalde les seves atribucions, sempre dins dels marges marcats per la LBRL i la normativa autonòmica.

Un partit polític a Espanya pot obrir expedients disciplinaris als seus regidors, però no de qualsevol manera: la seva potestat disciplinària està fortament condicionada per la Constitució, la Llei Orgànica de Partits i els seus propis estatuts, i controlada pels tribunals. La clau és combinar autonomia interna amb respecte als drets fonamentals i al caràcter representatiu (no imperatiu) del càrrec de regidor.

1. Base constitucional i legal

Des de la Constitució:

• Art. 6 CE: reconeix els partits com a instruments fonamentals de participació política i els garanteix autonomia organitzativa, sempre que la seva estructura i funcionament siguin democràtics.
• Art. 22 CE (dret d'associació) i art. 23 CE (participació política): condicionen la validesa de les sancions que limitin l'activitat política d'un càrrec.
• Prohibició de mandat imperatiu (art. 67.2 CE, projectat a l'àmbit local): el regidor representa la ciutadania, no el partit, i no pot perdre l'acta per desobeir consignes internes.

Des de la legislació ordinària, destaquen:

• Llei Orgànica de Partits Polítics (LO 6/2002): exigeix que els estatuts regulin el règim disciplinari de forma respectuosa amb els drets dels afiliats, amb garanties i vies de recurs.
• Normativa electoral i de règim local (LOREG i Llei de Bases de Règim Local): l'acta de regidor és personal. L'expulsió del partit pot afectar la seva pertinença al grup municipal, però no implica per si sola la pèrdua del càrrec.

2. Què pot sancionar el partit (principi de legalitat interna)

Per obrir un expedient disciplinari vàlid, el partit ha de complir almenys:

• Tipificació prèvia: les conductes sancionables (indisciplina, ús indegut del càrrec, danys a la imatge del partit, etc.) han d'estar descrites en els estatuts o reglament intern, amb un catàleg d'infraccions i sancions.
• Proporcionalitat: la sanció (amonestació, suspensió de militància, inhabilitació per a càrrecs interns, expulsió…) ha de guardar relació raonable amb la gravetat dels fets.
• Respecte als drets fonamentals: no poden sancionar-se legítimes opinions polítiques, crítiques internes raonables o l'exercici de drets com la llibertat d'expressió o la participació en òrgans del partit, llevat que es concreti en conductes estatutàriament tipificades.

3. Garanties mínimes de procediment

Encara que cada partit dissenya el seu propi procediment, per resistir un eventual control judicial ha d'incloure com a mínim:

• Òrgan competent identificat: els estatuts han d'indicar quin òrgan obre l'expedient, qui instrueix i qui resol. No valen sancions de fet per part de dirigents sense competència formal.
• Notificació de càrrecs: el regidor ha de conèixer per escrit els fets imputats, la norma interna presumptament infringida i la possible sanció.
• Audiència i defensa: termini raonable per al·legar per escrit, proposar i, si escau, practicar proves; possibilitat d'assistència per advocat o assessor de confiança.
• Resolució motivada: l'acord sancionador ha d'explicar els fets provats, la norma aplicada i les raons de la proporcionalitat de la sanció.
• Recurs intern: normalment davant un òrgan superior (comitè de garanties, comissió d'ètica, etc.), amb terminis i efectes clars, tot això recollit en els estatuts o reglament disciplinari.
• Publicitat interna de les normes: les regles disciplinàries han de ser accessibles als afiliats i càrrecs públics (circulars, web interna, documentació d'alta, etc.).

4. Disciplina de partit i mandat del regidor

El partit pot:

• Exigir disciplina de vot o coherència amb la línia política en el grup municipal i sancionar internament els incompliments.
• Decidir l'expulsió de l'afiliat o la seva separació del grup municipal, d'acord amb els estatuts i el reglament del ple.

Però no pot:

• Obligar jurídicament que el regidor deixi la seva acta. Si ho fa, serà una pressió política o moral, no un efecte jurídic automàtic.
• Transformar la sanció interna en una causa d'incompatibilitat o pèrdua del càrrec més enllà del que prevegi la llei.

Els tribunals (normalment la jurisdicció civil i, segons el cas, la contenciós-administrativa) poden revisar:

• Si el partit va respectar els seus propis estatuts i les garanties de procediment.
• Si la sanció vulnera drets fonamentals (expressió, associació, participació política, tutela judicial efectiva).

5. Bones pràctiques per blindar l'expedient

A més del que estrictament exigeix la llei, són molt recomanables:

• Separar clarament òrgan instructor i òrgan sancionador, per reforçar la imparcialitat.
• Documentar tot per escrit (denúncia o acord d'incoació, diligències d'instrucció, actes d'audiència i proves, acord final).
• Evitar declaracions públiques anticipades de culpabilitat per part de dirigents del partit, que puguin usar-se per al·legar parcialitat o indefensió.
• Preveure, en els estatuts, vies específiques per a càrrecs públics (regidors, diputats…) que tinguin en compte la seva doble dimensió: afiliats del partit i representants electes.
• Informar clarament el regidor que la sanció no afecta per si sola l'acta, distingint els efectes interns (militància, càrrecs, pertinença al grup) dels externs (relació amb l'ajuntament).

En suma, un partit pot i ha d'exercir disciplina sobre els seus regidors, però sempre sobre la base de normes internes clares, respectant les garanties procedimentals i sense convertir aquesta disciplina en un mandat imperatiu contrari a la Constitució ni en una via indirecta de privar del càrrec representatiu a l'electe.