La negociació del proper gran pressupost de la Unió Europea entra en la seva fase decisiva amb 141.000 milions d'euros menys sobre la taula. Irlanda, que ocupa aquest semestre la Presidència rotatòria del Consell de la UE, ha presentat aquest dissabte un nou marc de negociació per al període 2028-2034 que rebaixa aproximadament un 8% la proposta inicial de la Comissió Europea. Les comptes passarien de 1,76 bilions d'euros a preus constants de 2025 a al voltant de 1,62 bilions, tot i que la xifra inicial ascendia a 1,98 bilions quan s'expressava a preus corrents. No és encara el pressupost definitiu: el document pretén apropar les posicions dels Vint-i-set abans de la cimera europea del 15 i 16 d'octubre.
L'ajust respon a mesos de pressió de diversos dels països que reclamen una major disciplina pressupostària, entre ells Alemanya, Països Baixos, Suècia, Àustria, Dinamarca i Finlàndia. Al costat oposat es troben governs com l'espanyol i l'italià, que han advertit contra nous retalls en partides tradicionals com la Política Agrària Comuna i els fons de Cohesió. El resultat presentat per Dublín intenta quadrar dos objectius difícils de compatibilitzar: contenir la mida de les comptes i, al mateix temps, trobar diners per a defensa, innovació, competitivitat, Ucraïna i noves crisis, a més d'afrontar la devolució del deute contraigut per finançar el fons europeu de recuperació.
Competitivitat i seguretat, entre les àrees que més perdrien
Un dels majors ajustos recauria sobre les partides destinades a competitivitat i seguretat, que quedarien aproximadament un 13% per sota del que plantejava inicialment la Comissió, segons el desglose conegut aquest dissabte. És una rebaixa especialment significativa perquè Brussel·les havia presentat el proper marc financer com una oportunitat per tancar la bretxa tecnològica i industrial amb els Estats Units i la Xina, reforçar la indústria europea i augmentar la inversió en defensa.
En aquest bloc s'encuadren instruments vinculats a investigació, innovació, tecnologies estratègiques i seguretat, tot i que la repartició definitiva entre programes encara s'ha de negociar. El futur Fons Europeu de Competitivitat és una de les grans apostes del nou pressupost i està concebut per concentrar finançament en sectors considerats estratègics, des de tecnologies netes fins a digitalització i capacitats industrials. La paradoxa és que precisament algunes de les prioritats que més protagonisme han guanyat en el discurs europeu són les que ara s'enfronten a alguns dels majors ajustos respecte a la proposta original.
Política exterior i cooperació podrien caure al voltant d'un 17%
L'altra gran damnificada seria l'acció exterior. El nou marc planteja una reducció pròxima al 17% en política exterior i ajuda al desenvolupament respecte a les xifres inicialment previstes, segons el desglose avançat sobre el document irlandès. Això afectaria al marge financer de la UE per cooperació internacional, ajuda a tercers països i diferents iniciatives geopolítiques fora de les seves fronteres.
La UE està reorganitzant a més bona part d'aquestes polítiques sota l'instrument Europa Global, que inclou finançament per al veïnatge europeu, Orient Pròxim, Àfrica subsahariana, Àsia, Amèrica Llatina, ampliació de la Unió i projectes de Global Gateway. El Consell ja havia defensat atorgar més pes a l'ampliació, la migració i el veïnatge europeu, per la qual cosa el retall obligarà a decidir quines prioritats queden protegides i quines disposaran de menys marge.
Agricultura i Cohesió també baixarien, però menys
La Presidència irlandesa intenta protegir parcialment les dues grans polítiques històriques del pressupost europeu: agricultura i desenvolupament regional. Juntament amb pesca, aquest bloc patiria un retall aproximat del 3% davant la proposta de la Comissió, molt inferior a l'ajust plantejat per competitivitat o política exterior. En conjunt, les polítiques agrícoles i regionals conservarien al voltant de 914.000 milions d'euros, segons els càlculs difosos sobre la proposta, una quantitat que seguiria sent superior a la de l'actual marc financer.
La comparació necessita, no obstant això, una precisió. Que aquestes partides augmentin respecte al pressupost de 2021-2027 no significa que surtin intactes de la negociació: se està retallant diners respecte a el que la Comissió volia dedicar-los a partir de 2028. A més, el proper marc canvia l'arquitectura de la despesa i pretén integrar Cohesió, agricultura, pesca, migració, seguretat i altres polítiques dins de plans nacionals i regionals més amplis, alguna cosa que ha provocat preocupació entre regions i ajuntaments pel risc d'una major centralització.
Per què Espanya mira especialment a la PAC i als fons de Cohesió
Espanya té un interès especial en protegir aquestes dues partides per la seva condició d'importanta receptora de finançament agrícola i regional. El Govern espanyol s'ha aliat amb altres Estats per reclamar que la PAC i la Cohesió no sofreixin retallades addicionals, argumentant que han de conviure amb les noves prioritats europees en lloc de convertir-se en la font de finançament per a defensa o competitivitat.
Madrid ha intentat a més ampliar el marge pressupostari mitjançant una altra fórmula: reestructurar el calendari de devolució del deute del fons Next Generation. La proposta espanyola calculava que repartir d'una altra manera el pagament d'interessos podria alliberar al voltant de 70.000 milions d'euros durant el proper marc financer, però Alemanya i altres països han mostrat reticències i els serveis de la Comissió han advertit que prolongar el deute també podria elevar el seu cost total.
Fins a 9.000 milions menys per a l'administració europea
El ajust no es limitaria a programes d'inversió. La proposta contempla també al voltant de 9.000 milions d'euros menys en despesa administrativa front al disseny inicial de la Comissió. Aquesta partida cobreix el funcionament de les institucions europees i part dels seus costos de personal i estructura.
Irlanda defensa que el seu document constitueix un compromís capaç de respondre a les "realitats fiscals" dels Estats membres sense desmuntar les grans prioritats comunitàries. El seu ministre d'Afers Europeus, Thomas Byrne, ha subratllat que, fins i tot després dels 141.000 milions d'ajust, pràcticament tots els grans programes disposarien de més recursos que en l'actual marc financer i el pressupost total continuaria sent més d'un 30% superior al de 2021-2027 en termes comparables.
Alemanya i els països frugals volen anar encara més lluny
El problema per Irlanda és que el retall pot resultar massa gran per a uns i massa petit per a altres. Suècia i Països Baixos ja han considerat insuficient l'ajust i continuen reclamant un pressupost més reduït. El bloc partidari de contenir la despesa sosté que els governs nacionals atravessen també dificultats fiscals i que Brussel·les no pot augmentar el seu pressupost al ritme inicialment plantejat.
En l'extrem contrari, la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, ha advertit durant els últims dies contra "grans retalls", mentre que el Parlament Europeu ha avisat que no donarà el seu consentiment a uns comptes que, al seu judici, debiliten la capacitat d'actuació de la Unió. Els negociadors de l'Eurocambra han arribat a defensar un pressupost encara més ambiciós que l'inicialment presentat per la Comissió.
Nous impostos europeus per quadrar els comptes
L'altra pota de la negociació està en els ingressos. El document irlandès contempla noves fonts de finançament comunitari vinculades, entre altres elements, a drets de duana, una part dels ingressos obtinguts per la venda de permisos d'emissions de CO2 i una aportació de grans empreses que operen a la UE. L'objectiu és reduir la quantitat que els pressupostos nacionals han de transferir directament a Brussel·les per sostenir l'augment de la despesa.
La Comissió porta mesos defensant que augmentar els denominats "recursos propis" permetria finançar les noves prioritats sense obligar els Estats a elevar en la mateixa proporció les seves contribucions nacionals. Però tampoc no hi ha consens sobre aquests instruments: alguns governs rebutgen que la UE adquireixi major capacitat fiscal pròpia i consideren que, encara que es denominin recursos europeus, segueixen representant diners obtinguts de ciutadans i empreses dels Estats membres.
Els 141.000 milions són el començament de la negociació, no el final
El nou marc serà discutida pels líders europeus a la cimera dels pròxims 15 i 16 d'octubre. L'objectiu polític és tancar un acord abans de terminar 2026 perquè durant 2027 pugui aprovar-se tota la legislació necessària i el nou pressupost entri en vigor el 1 de gener de 2028. La tasca no serà senzilla: el Marc Financer Pluriennal necessita la unanimitat dels 27 Estats membres i posteriorment el consentiment del Parlament Europeu.
Per això, els 141.000 milions d'euros no constitueixen encara un retallament aprovat, sinó la nova base sobre la qual els governs començaran a negociar. Si el document irlandès sobreviu sense grans canvis, les partides més exposades davant del pla original serien política exterior i cooperació, amb un ajust proper al 17%, i competitivitat i seguretat, amb al voltant del 13%. Agricultura, pesca i desenvolupament regional quedarien més protegits, tot i que també perdrien aproximadament un 3%. El pols de les pròximes setmanes decidirà si aquests percentatges es mantenen o si la pressió d'Alemanya i els països més austeres obliga a buscar encara més estalvi.