Juan Carlos I ha donat marxa enrere en la seva intenció de portar novament a Corinna Larsen davant dels tribunals per prop de 65 milions d'euros que li va entregar el 2012. Els advocats de l'anterior cap de l'Estat havien estudiat una acció per frau i delictes contra l'honor amb la qual pretenien reclamar uns 70 milions a la seva exparella i altres 3,5 milions a l'advocat suís Dante Canonica, però la demanda anunciada el 2025 finalment no s'ha presentat, segons publica aquest dissabte El País citant persones del cercle proper del rei emèrit.
La decisió evita obrir un nou capítol judicial en un conflicte que arrossega des de fa anys, però també torna a posar el focus sobre el document que formalitzava aquella transferència. El text, d'apenes dos folis, va ser signat per Juan Carlos I i Larsen el 2012 i presentat davant el banc que gestionava els fons. El seu contingut resulta especialment rellevant perquè qualificava expressament l'operació com una donació irrevocable, dificultant qualsevol intent posterior del donant d'exigir que els diners tornessin al seu patrimoni.
Els 65 milions procedien dels 100 milions rebuts d'Aràbia Saudita
L'origen dels diners es remunta a 2008, quan el Ministeri de Finances d'Aràbia Saudita va transferir 100 milions de dòlars a un compte vinculat a la fundació panamenya Lucum, el beneficiari de la qual era Juan Carlos I. Al canvi de l'època, aquella quantitat equivalia aproximadament a 65 milions d'euros. El compte estava obert al banc suís Mirabaud i era administrat mitjançant una estructura en la qual participava Dante Canonica.
Quatre anys després, després de l'impacte públic de la cacera de Botswana i la decisió de l'entitat financera de tancar el compte, els diners van acabar sent transferits a Larsen. Ella els va traslladar posteriorment a un compte vinculat a una de les seves societats a Nassau, Bahamas. La versió oferida llavors pels representants de Larsen va ser que es tractava d'un regal relacionat amb l'atenció i les cures prestades durant anys a Juan Carlos I.
Què diu exactament el document
El principal obstacle per a una reclamació està en la pròpia naturalesa de l'entrega. L'acta estableix que la transferència era irrevocable, és a dir, que en principi Juan Carlos I no podia decidir posteriorment recuperar unilateralment la quantitat entregada. El document afegeix que l'operació tampoc quedaria sense efecte per la defunció de qualsevol de les dues parts.
Concretament, si Juan Carlos I moria, Larsen no tindria obligació de retornar els fons als seus hereus. L'escrit indicava a més que la donació no afectava els drets dels hereus forçosos de l'aleshores monarca, és a dir, Felip VI i les infantas Elena i Cristina. Aquest punt és important: el document tractava de deixar constància que els 65 milions havien sortit definitivament del patrimoni del donant sense generar posteriorment un deute de Larsen amb els seus fills.
No consta, segons la informació publicada sobre el document, que l'acta es formalitzés davant notari. Sí va ser signada per Juan Carlos I i Corinna Larsen i presentada davant el banc. Aquesta circumstància no significa per si sola que la donació pogués anul·lar-se: els seus advocats van estudiar precisament vies per impugnar-la, però per recuperar els diners hauria estat necessari convèncer un tribunal que existien raons jurídiques suficients per deixar sense efecte el que havia quedat signat com una entrega definitiva.
Juan Carlos I deia sentir-se "enganyat"
El canvi d'estratègia va començar a prendre forma després del desenllaç del procediment que Larsen havia iniciat contra Juan Carlos I a Londres per suposat assetjament. La Justícia britànica va acabar desestimant aquella demanda el 2023 per qüestions jurisdiccionals i l'entorn jurídic de l'emèrit va començar posteriorment a estudiar una ofensiva pròpia contra Larsen i Canonica.
Juan Carlos I sostenia que s'havia sentit "enganyat" i els seus advocats van arribar a preparar una reclamació de 70 milions contra Larsen. El pla no es limitava a discutir la donació: contemplava també accions relacionades amb les declaracions públiques de la seva exparella i amb la gestió que s'havia fet del seu patrimoni. A Canonica pretenia reclamar-li altres 3,5 milions, després que aquesta quantitat sortís de l'estructura vinculada a Lucum cap a una societat relacionada amb l'advocat.
La gran dificultat d'aquesta estratègia era que el mateix Juan Carlos I havia deixat per escrit que els 65 milions constituïen una donació sense tornada enrere. A més, existeix documentació posterior en la qual l'emèrit va tornar a descriure l'entrega com a irrevocable, reforçant la tesi que Larsen va rebre els fons com a beneficiària final i no simplement per custodiar-los en nom de l'antic monarca.
Renunciar a demandar no converteix automàticament a Larsen en propietària "per sentència"
La decisió coneguda ara tampoc equival a una sentència que declari qui té raó sobre totes les controvèrsies entre ambdós. No hi ha hagut un judici sobre la reclamació dels 65 milions perquè la demanda finalment no s'ha presentat. El que passa és que Joan Carles I ha decidit no intentar invalidar judicialment el document i recuperar aquests diners per aquesta via.
En termes pràctics, això deixa intacta la situació nascuda de la transferència de 2012: Larsen va rebre els fons i el document els va qualificar com una donació irrevocable. Per alterar aquesta situació hauria estat necessari iniciar una acció judicial i aconseguir que un tribunal acceptés els arguments de l'emèrit. En desistir de fer-ho, no existeix actualment una reclamació pendent de Joan Carles I per recuperar aquests 65 milions.
Tampoc s'ha de confondre aquesta decisió amb una renúncia formal i perpètua a qualsevol acció imaginable. El que les informacions publicades acrediten és que el rei emèrit ha decidit no presentar la demanda que tenia preparada. El seu efecte immediat és tancar, almenys en aquest moment, l'ofensiva judicial anunciada el 2025 i evitar un nou procediment que hauria tornat a examinar l'origen, moviment i destí de la fortuna.
Per què Joan Carles I ha decidit no continuar
Segons les fonts citades per El País, la possibilitat d'una nova batalla legal va generar malestar en l'entorn de la Casa del Rei i diversos amics propers a Joan Carles I li van recomanar que desistís. L'antic monarca resideix habitualment a Abu Dabi i el seu cercle més proper hauria defensat evitar una altra exposició judicial i mediàtica després d'anys de procediments a Espanya, Suïssa i Regne Unit.
La decisió resulta especialment significativa perquè els advocats britànics de l'emèrit sí havien defensat la possibilitat de tornar als tribunals després del desenllaç favorable de la demanda de Larsen a Londres. Finalment ha pesat l'opció contrària: no reobrir una disputa que hauria obligat a analitzar una altra vegada la fundació Lucum, els fons rebuts des d'Aràbia Saudita, la transferència a Bahamas i les condicions en què es va produir la donació.
Què implica per Felip VI i les infantas
Un dels punts més rellevants de l'acta afecta a l'herència. El document estableix expressament que Larsen no hauria de retornar la quantitat als hereus del donant en cas de mort de Juan Carlos I i afirma que la donació no perjudicava els drets dels seus hereus forçosos. Per tant, els 65 milions no apareixen en el document com un diner que Felipe VI, Elena o Cristina puguin reclamar automàticament en el futur per formar part de l'herència del seu pare.
La novetat d'aquest dissabte no és, en realitat, l'existència de l'acta, el contingut essencial de la qual ja havia estat publicat en 2020, sinó la decisió de Juan Carlos I de no intentar ara invalidar-la. Aquest matís és fonamental: el document portava anys assenyalant que l'entrega era irrevocable; el que es coneix ara és que l'emèrit abandonava l'estratègia judicial amb la qual pretenia qüestionar els seus efectes i recuperar una fortuna que ell mateix havia signat com a donació definitiva.