Copia de Mapa d'incendis a Espanya avui, divendres 28 d'agost: El Saler concentra l'emergència mentre els últims grans focus evolucionen favorablement

L'incendi declarat a la Devesa d'El Saler continua actiu i manté evacuacions, mentre Pina de Montalgrao ja està extingit i Segorbe i Collserola romanen controlats.

5 minuts

mapa incendios españa 28 agosto

mapa incendios españa 28 agosto

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

5 minuts

Més llegides

El mapa d'incendis forestals d'aquest divendres, 28 d'agost, situa el principal focus d'atenció a la Devesa d'El Saler, a València. L'incendi declarat durant la tarda de dijous continua actiu i ha obligat a evacuar la pedania d'El Saler i diversos càmpings situats a l'entorn del Parc Natural de l'Albufera.

La situació contrasta amb l'evolució favorable d'altres incendis que han marcat els darrers dies. Pina de Montalgrao ja ha quedat extingit, mentre que els focs de Segorbe i Collserola continuen controlats i mantenen únicament treballs de vigilància i consolidació sobre les zones afectades.

Mapa oficial d'incendis actius de Copernicus

El Sistema Europeu d'Informació sobre Incendis Forestals, EFFIS, ofereix un visor públic per localitzar incendis, punts de calor i àrees cremades a Espanya i la resta d'Europa.

El mapa permet observar els perímetres detectats per satèl·lit, però l'aparició d'un punt de calor no significa necessàriament que existeixi un incendi forestal actiu. Per conèixer l'estat oficial de cada emergència s'han de consultar també els serveis autonòmics del 112 i d'extinció.

El Saler concentra el principal focus d'atenció

L'incendi forestal declarat a la zona de la Gola de Pujol, a la Devesa d'El Saler, continua actiu aquest divendres. Els equips d'extinció han treballat durant tota la nit per frenar el foc i evitar possibles reactivacions dins d'una zona d'elevat valor ambiental.

L'emergència va obligar a evacuar la pedania d'El Saler i dos càmpings pròxims. Un total de 161 persones van ser realojades al pavelló de La Fonteta, mentre roman activa la situació 2 del Pla Especial davant el Risc d'Incendis Forestals.

La superfície afectada se situa al voltant de les 37 hectàrees, tot i que la xifra continua pendent d'una mesura definitiva. També romanen tancades diverses vies i accessos a l'entorn afectat mentre els equips mantenen l'operatiu desplegat.

Pina de Montalgrao queda extingit

L'incendi declarat dimecres a Pina de Montalgrao, a Castelló, ha quedat extingit després d'una ràpida intervenció dels serveis d'emergència. El foc es va estabilitzar poc després de la seva declaració i l'evolució favorable va permetre tancar l'emergència durant la mateixa jornada.

Els mitjans terrestres i aeris mobilitzats van aconseguir contenir l'avanç de les flames abans que l'incendi arribés a una major extensió, en una nova actuació que va evitar la propagació del foc per la massa forestal de l'entorn.

Segorbe continua controlat després d'afectar a 633 hectàrees

L'incendi de Segorbe, originat per la caiguda d'un llamp i estès per l'entorn de la Serra Calderona, roman controlat després d'afectar a 633 hectàrees.

El dispositiu continua realitzant tasques de vigilància i seguiment sobre l'ampli perímetre afectat. La situació ha deixat enrere la fase d'emergència, tot i que l'incendi encara no ha estat declarat extingit.

Collserola manté la fase de control

L'incendi declarat aquesta setmana a l'entorn del Parc Natural de la Serra de Collserola, a Barcelona, continua controlat després d'afectar a 54 hectàrees. Durant l'emergència va ser necessari establir confinaments preventius i desallotjar diverses vivendes pròximes a la zona forestal.

Els treballs es concentren ara en la vigilància del perímetre i en l'eliminació de possibles punts calents. L'evolució favorable ha permès reduir el dispositiu desplegat durant les primeres hores de l'incendi.

Pinofranqueado segueix sota vigilància a Las Hurdes

L'incendi de Pinofranqueado, a la comarca cacereña de Las Hurdes, roman controlat després de diversos dies d'emergència. El foc va afectar a milers d'hectàrees i va obligar a evacuar diferents alqueries abans que l'evolució permetés aixecar les restriccions.

La fase actual se centra en el seguiment del perímetre i en la prevenció de possibles reproduccions, mentre continua la recuperació de les zones i nuclis afectats per un dels incendis més importants registrats durant agost.

Per conèixer la situació concreta d'un municipi s'han d'utilitzar aquestes fonts:

  • EFFIS-Copernicus: localització per satèl·lit, perímetres i punts de calor.
  • Protecció Civil: emergències i desplegament estatal.
  • DGT: carreteres tallades o afectades.
  • AEMET: nivell diari de risc d'incendis.
  • Serveis autonòmics del 112: estat oficial de cada incendi, evacuacions i confinaments.

Buscador: consulta el risc d'incendi avui al teu municipi

Introdueix el nom del teu municipi al cercador per conèixer el nivell de risc d'incendi forestal previst avui segons l'AEMET. El cercador s'actualitza diàriament i mostra la situació en més de 8.000 municipis espanyols mitjançant l'.

↔ Desplaça la taula cap als costats per consultar tots els dies.

Desliza la taula cap als costats per consultar tots els dies.

El sistema classifica el risc en sis nivells:

  1. Molt baix.
  2. Baix.
  3. Moderad.
  4. Alt.
  5. Molt alt.
  6. Extrem.

Cada municipi apareix classificat segons el nivell predominant previst per a aquella jornada.

Com funciona el mapa del risc d'incendis

El cercador utilitza la informació publicada diàriament per l'Agència Estatal de Meteorologia a través del seu *Índex de Perill d'Incendis Forestals (IPIF).

Aquest sistema combina diverses variables meteorològiques que influeixen directament en la possibilitat que s'origini i es propagui un incendi forestal, entre elles:

  • Temperatura.
  • Humitat relativa.
  • Velocitat i direcció del vent.
  • Precipitacions acumulades.
  • Estat de la vegetació.

Amb totes aquestes dades, l'AEMET elabora un mapa de previsió que permet estimar el nivell de perill existent en cada punt del territori nacional.

Què significa cada nivell de risc

L'índex emprat per l'AEMET divideix el risc d'incendi en sis categories:

  • Molt baix* i baix indiquen que les condicions meteorològiques són poc favorables per a l'inici d'un gran incendi.
  • El nivell moderat aconsella extremar la precaució, especialment en activitats que puguin generar espurnes o flames.
  • Quan el risc passa a ser alt, molt alt o extrem, les possibilitats que un incendi pugui iniciar-se i propagar-se ràpidament augmenten de forma considerable, especialment si coincideixen episodis de vent intens o temperatures molt elevades.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins són els tràmits legals i administratius necessaris per declarar extingit un incendi forestal a Espanya?

A Espanya no existeix un únic procediment estatal detallat per “signar” l’extinció d’un incendi forestal, sinó un marc bàsic comú sobre el qual cada comunitat autònoma desenvolupa el seu propi protocol. La declaració d’incendi extingit és el resultat d’un procés tècnic–operatiu i d’un acte administratiu de l’autoritat competent en emergències.

1. Marc jurídic bàsic

La gestió dels incendis forestals es recolza, entre altres normes, en:

  • Llei 43/2003, de Montes, modificada per la Llei 10/2006 i pel Reial Decret‑llei 15/2022, que fixa la base de la política forestal i de la prevenció i lluita contra incendis forestals.
  • La Directriu bàsica de planificació de protecció civil d’emergència per incendis forestals, aprovada pel Reial Decret 893/2013, de 15 de novembre (en part modificada per normativa posterior), que estableix criteris comuns per als plans autonòmics.
  • El Pla Estatal de Protecció Civil per a Emergències per Incendis Forestals, aprovat per Acord del Consell de Ministres de 24 d’octubre de 2014, publicat per Resolució de 31 d’octubre de 2014 (BOE-A-2014-11493), que coordina l’actuació de l’Administració General de l’Estat quan se li requereix suport.

Sobre aquesta base, cada comunitat aprova el seu Pla especial autonòmic d’incendis forestals (i, si escau, plans locals), on es concreta qui declara l’extinció i amb quines formalitats.

2. Fases operatives de l’incendi

La Directriu bàsica i el Pla Estatal defineixen les principals situacions de l’incendi:

  • Incendi forestal: foc que s’estén sense control sobre combustibles forestals situats al bosc, incloent àrees adjacents de transició urbà–forestal.
  • Incendi controlat: s’ha aconseguit aïllar i aturar el seu avanç i propagació dins de línies de control.
  • Incendi estabilitzat: el foc, sense estar encara controlat, evoluciona dins de les línies de control previstes, conforme a les tasques d’extinció.
  • Incendi extingit: situació en què ja no existeixen materials en ignició dins o dins del perímetre de l’incendi i no és previsible la seva reproducció.

El criteri clau per declarar l’extinció és, per tant, tècnic: absència de punts calents amb capacitat de reactivar-se dins del perímetre.

3. Competències administratives

a) Comunitats autònomes

La competència ordinària en prevenció i extinció d’incendis forestals és autonòmica. Els serveis forestals i d’emergències de la comunitat:

  • Dirigeixen l’extinció i coordinen els mitjans propis i els que se’ls assignin.
  • Designen el director tècnic d’extinció o figura equivalent.
  • Regulen en el seu pla especial qui signa la declaració de control i d’extinció.

El més habitual és que la declaració formal d’incendi extingit sigui adoptada per l’òrgan autonòmic competent en emergències o medi ambient (per exemple, una direcció general o capçalera de servei territorial), a proposta del director d’extinció.

b) Administració General de l’Estat

L’Estat actua de forma complementària:

  • Aporta mitjans extraordinaris (Unitat Militar d’Emergències, mitjans aeris estatals, etc.) conforme al Pla Estatal.
  • Participa en comitès de coordinació quan l’incendi supera la capacitat autonòmica o afecta diverses comunitats.

Tanmateix, la decisió de declarar extingit un incendi correspon, en la pràctica, a la comunitat o comunitats afectades; l’Estat no “extingeix” administrativament l’incendi, sinó que coordina i dóna suport.

c) Entitats locals

Els ajuntaments poden tenir plans municipals d’emergència, bombers propis i policia local que intervenen en primera resposta i protecció de la població. En incendis de petita entitat, en alguns plans es preveu que l’autoritat local declari l’extinció quan no és necessària l’activació del pla autonòmic; però en els grans incendis, aquesta competència queda integrada en el dispositiu autonòmic.

4. Tràmits per declarar extingit un incendi

Tot i que el detall varia per comunitat, l’esquema típic és:

  • Verificació tècnica sobre el terreny: el director d’extinció ordena un reconeixement exhaustiu del perímetre, comprovació de punts calents i avaluació de la previsió meteorològica.
  • Proposta d’extinció: quan es considera que no és possible la reproducció, el comandament d’extinció proposa declarar l’incendi extingit, documentant superfície afectada, hora, mitjans emprats i possibles riscos residuals.
  • Acta o part d’extinció: s’aixeca un part tècnic (sovint normalitzat) que serveix de base a l’expedient administratiu. Pot anar signat pel cap d’extinció i els responsables dels diferents sectors.
  • Resolució administrativa: l’òrgan autonòmic competent dicta la resolució o acord pel qual es declara extingit l’incendi forestal, amb efectes sobre:
    • Desmobilització completa de l’operatiu.
    • Tancament de la fase d’emergència en protecció civil.
    • Inici dels treballs d’avaluació de danys, restauració i, si escau, expedients sancionadors o de responsabilitat.
  • Notificació i registre: es comunica l’extinció als serveis de protecció civil, ajuntaments afectats i altres òrgans (per exemple, boscos, cadastre o medi ambient) i s’inscriuen les dades en els registres i inventaris forestals corresponents.

En resum, declarar extingit un incendi forestal a Espanya exigeix la concurrència d’un judici tècnic (no hi ha possibilitat raonable de reactivació) i un acte formal de l’autoritat d’emergències, en el marc dels plans autonòmics i del sistema de protecció civil fixat per la normativa bàsica estatal.

Quines competències específiques té l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) en la gestió d’emergències per incendis?

L’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) no dirigeix les emergències per incendis ni decideix evacuacions, però sí exerceix un paper tècnic clau dins del Sistema Nacional de Protecció Civil: aporta la informació i l’assessorament meteorològic que permet preveure el risc, planificar la resposta i donar suport a la presa de decisions en incendis forestals i en altres emergències relacionades amb fenòmens atmosfèrics.

Marc jurídic bàsic de les competències d’AEMET

El Reial Decret 186/2008, pel qual s’aprova l’Estatut de l’Agència Estatal de Meteorologia, configura AEMET com a organisme encarregat d’executar la política meteorològica i climatològica de l’Estat i li atribueix:

  • La condició de autoritat meteorològica de l’Estat i autoritat meteorològica aeronàutica (articles i preàmbul consultats a Reial Decret 186/2008).
  • Competències directament vinculades amb la seguretat de les persones i els béns i el suport a la protecció civil, així com al trànsit marítim i aeri, la qual cosa justifica que alguns llocs de l’Agència es reservin a funcions lligades a emergències i protecció civil.

La Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil situa AEMET com a proveïdor essencial d’informació a la Xarxa Nacional d’Informació sobre Protecció Civil, gestionada pel Centre Nacional de Seguiment i Coordinació d’Emergències de Protecció Civil (Llei 17/2015). Aquesta xarxa integra les dades necessàries per anticipar i gestionar emergències, incloses les d’incendis.

Funcions específiques en incendis forestals

El Pla Estatal de Protecció Civil per a Emergències per Incendis Forestals, aprovat per Acord del Consell de Ministres de 24 d’octubre de 2014 (Resolució de 31 d’octubre de 2014), cita expressament l’Estatut d’AEMET com una de les normes de referència i l’inclou entre els organismes concernits per la prevenció, vigilància, seguiment i extinció d’incendis.

En aquest marc, les competències operatives d’AEMET en incendis forestals es concreten en:

  • Predicció i vigilància meteorològica especialitzada: elaboració de previsions de temperatura, vent, humitat, tempestes seques i altres factors que condicionen el comportament del foc. Interior detalla que en el Comitè Estatal de Coordinació i Direcció (CECOD) per a incendis forestals, AEMET presenta la previsió de condicions meteorològiques desfavorables i el seu possible impacte en l’evolució dels incendis (nota d’Interior de 12/08/2025).
  • Càlcul i difusió de l’índex de perill d’incendis: el 2026 AEMET posa en marxa el nou Índex de Perill d’Incendis Forestals (IPIF), que combina variables meteorològiques amb dades sobre estat de la vegetació, humitat del sòl i tipus de superfície, amb resolució d’1 km i sis nivells de risc (molt baix a extrem) (MITECO, 28/05/2026). Aquests mapes diaris serveixen de base als dispositius autonòmics i estatals per a la planificació preventiva, restriccions d’usos i reforç de mitjans.
  • Assessorament tècnic en òrgans de coordinació: AEMET forma part del CECOD i s’integra als CECOPI quan l’emergència ho requereix, aportant informació en temps real sobre l’evolució meteorològica, els canvis de vent i les finestres favorables per a l’extinció. Demòcrata explica que quan l’emergència és meteorològica participen tècnics d’AEMET en aquests centres de coordinació operativa integrada.
  • Alimentació de sistemes nacionals d’informació: les seves dades nodreixen el seguiment que realitza el Centre de Coordinació de la Informació Nacional sobre Incendis Forestals (dependent de MITECO) i la Xarxa d’Alerta Nacional de Protecció Civil.
  • Informació preventiva a la població: AEMET emet avisos de fenòmens meteorològics adversos (onades de calor, vent, tempestes seques) que eleven el risc d’incendis. Tot i que les alertes mòbils ES‑Alert les activa Protecció Civil, aquestes decisions es basen en gran mesura en la informació d’AEMET, que proporciona “la informació meteorològica que serveix de base per a la presa de decisions” en grans incendis o fenòmens extrems, segons sintetitza Demòcrata.

Paper en els plans estatals i autonòmics

El Pla Estatal d’Incendis Forestals es recolza en AEMET per:

  • Mantenir un sistema comú d’índexs de perill i d’informació tècnica que s’utilitza de forma homogènia en els plans autonòmics.
  • Proporcionar, a través de la Xarxa Nacional d’Informació sobre Protecció Civil, dades i anàlisis que els plans autonòmics incorporen en els seus nivells operatius (situacions 0, 1, 2 i 3) i en l’activació de mesures preventives.
  • Servir de referència científica per a l’anticipació d’episodis de risc extrem, sobre els quals les comunitats i l’Estat adapten la vigilància, la mobilització de mitjans aeris i terrestres i les restriccions d’usos forestals.

Emergències per altres incendis i riscos

Més enllà dels incendis forestals, la Llei 17/2015 inclou els fenòmens meteorològics adversos com un dels grans riscos del Sistema Nacional de Protecció Civil. En qualsevol emergència on el temps sigui determinant —incendis urbans afavorits per vent extrem, incidents industrials amb dispersió de fums, grans tempestes, DANA, etc.— AEMET exerceix funcions anàlogues:

  • Proporcionar prediccions detallades a la Direcció General de Protecció Civil i Emergències.
  • Integrar les seves dades a la Xarxa Nacional d’Informació sobre Protecció Civil.
  • Participar en els òrgans de coordinació quan la naturalesa del risc és meteorològica.

En resum, AEMET és el pilar meteorològic del Sistema Nacional de Protecció Civil: no dirigeix l’operatiu d’incendis, però les seves competències en observació, predicció i avaluació del risc són imprescindibles per planificar, coordinar i executar amb seguretat la resposta davant incendis forestals i altres emergències vinculades al temps i al clima.

Quins altres grans incendis han afectat recentment el Parc Natural de l’Albufera i quin ha estat el seu impacte històric?

En les fonts consultades només apareix clarament documentat un gran incendi recent dins del Parc Natural de l’Albufera de València: el foc de la Devesa de El Saler d’agost de 2026. Al seu costat es citen alguns episodis menors a la mateixa zona, però no es localitza, en aquesta documentació, una cronologia detallada de grans incendis (tipus GIF, de centenars d’hectàrees) a l’Albufera entre 2008 i 2022. Això obliga a centrar l’anàlisi en l’episodi de 2026 i en el context històric més ampli de degradació del aiguamoll.

El gran incendi de la Devesa de El Saler el 2026

El 27 d’agost de 2026 es va declarar un incendi forestal a la Devesa de El Saler, a la zona de la Gola de Pujol, plenament dins del Parc Natural de l’Albufera. El foc va obligar a desallotjar la pedania de El Saler, dos càmpings i una torre d’apartaments, i a tallar la carretera CV‑500 per evitar riscos a la població i facilitar la feina dels serveis d’emergència.

Segons la informació publicada, l’incendi va quedar estabilitzat el 28 d’agost a les 15:55 hores, amb unes 37 hectàrees afectades i un perímetre aproximat de 5,42 quilòmetres. En les tasques d’extinció van participar més de 270 professionals, amb 40 mitjans terrestres i 10 mitjans aeris, inclosos efectius de Bombers municipals, la Generalitat, el Ministeri per a la Transició Ecològica i la UME.

La zona cremada forma part del bosc litoral de la Devesa, un ecosistema de dunes, pinar i matollar que separa la llacuna del Mediterrani. L’enginyer forestal i professor de la Universitat Politècnica de València Eduardo Rojas subratlla que el dany no és irreversible, però estima que l’àrea afectada pot necessitar al voltant de 20 anys per assolir un estat similar a l’anterior a l’incendi. La valoració coincideix amb la idea que, tot i que el pinar mediterrani i part del matollar es regeneren, l’estructura dunar i la cobertura vegetal triguen dècades a recuperar la seva funcionalitat plena.

Altres episodis de foc a la zona

La documentació revisada recull també un precedent a la mateixa franja de la Devesa: un incendi d’octubre de 2023, a la zona de l’avinguda Gola de Pujol, pel qual l’Audiència de València va condemnar un home després d’acreditar-se que va provocar el foc de forma deliberada sobre la massa forestal. Aquell foc va ser molt reduït (va afectar 0,0003 hectàrees) i s’extingí ràpidament gràcies a l’avís veïnal, però il·lustra la reiteració de conats en un entorn molt sensible i molt pressionat per usos urbans i recreatius.

Més enllà d’aquests casos puntuals, les notes oficials i el mateix Ajuntament de València insisteixen que la Devesa és una àrea amb alt risc estructural d’incendi. D’aquí el desplegament d’un ampli sistema preventiu:

  • Actualització del Pla Local de Prevenció d’Incendis Forestals, amb especial èmfasi a la Devesa i el Parc Natural de l’Albufera.
  • Implantació de canons d’aigua SIDEINFO (almenys 8, ampliats a 11), capaços de llançar 3.000 litres per minut per humitejar la massa forestal en dies de risc extrem.
  • Tancaments periòdics d’accessos a la Devesa quan la Generalitat decreta preemergència per risc extrem d’incendis, i reforç de vigilància amb bombers, Policia Local, guàrdia forestal i voluntariat de Protecció Civil.
  • Plans de silvicultura preventiva (poda de branques seques, control de zarzaparrilla, eliminació d’eucaliptus en zones sensibles, creació de franges de seguretat a la interfície urbà‑forestal).
Impacte ecològic i històric a l’Albufera

Tot i que la pregunta al·ludeix a dates com 2008, 2012, 2014, 2018 o 2022, en el material consultat no apareix una sèrie històrica detallada de grans incendis que hagin afectat massivament el Parc Natural de l’Albufera en aquests anys. Sí es constata, en canvi, una preocupació sostinguda de la Generalitat i de l’Ajuntament per:

  • La vulnerabilitat del bosc de la Devesa com a tallafocs natural entre el mar i la llacuna, clau per a l’estabilitat del sistema dunar.
  • El risc que els incendis, tot i ser relativament continguts en superfície, es combinin amb altres factors de degradació històrica de l’aiguamoll: urbanització del litoral, regressió de platges, alteracions hidrològiques, contaminació i pressió sobre els arròsals.
  • La necessitat de gestionar la vegetació per evitar una continuïtat de combustible que afavoreixi incendis de comportament extrem, com ja es veu en altres espais naturals mediterranis.

En aquest sentit, els incendis recents a la Devesa no han estat, per nombre d’hectàrees, els principals responsables de la degradació històrica de l’Albufera, però sí han reforçat la percepció que l’aiguamoll està exposat a un escenari de risc creixent. Les administracions i els experts coincideixen que la clau no és només apagar focs, sinó combinar prevenció activa, ordenació de l’ús públic i restauració d’hàbitats perquè la Devesa, les mallades i els arròsals mantinguin la seva capacitat de resiliència davant futurs episodis d’incendi.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quina superfície aproximada ha cremat l'incendi de El Saler segons els balanços disponibles?

Pregunta" 1 de 3

Què significa que un incendi estigui estabilitzat?

Pregunta" 2 de 3

Quines variables meteorològiques utilitza l'AEMET per calcular l'Índex de Perill d'Incendis Forestals (IPIF)?

Pregunta" 3 de 3

Hola, soy Fren. ¿Cómo te ayudo?