La Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) ha posat de relleu "problemes d'equitat" en el sistema de finançament autonòmic vinculats a les competències singulars, uns desequilibris que, segons assenyala, resulten "pràcticament invisibles" per a la ciutadania. L'organisme situa Catalunya com la comunitat que més fons va obtenir per a la gestió d'aquestes atribucions, amb 450 euros per habitant, davant dels nou euros per càpita assignats a Castella i Lleó.
Aquestes conclusions es recullen en un informe recent sobre el cost de les competències no homogènies, elaborat pel seu director, Ángel de la Fuente, en el qual s'adverteix que el repartiment actual provoca diferències molt acusades entre les comunitats de règim comú.
Amb dades de 2023, Fedea calcula que Catalunya encapçala aquest capítol amb 3.563 milions d'euros, el que es tradueix en un índex de 243,4, gairebé dues vegades i mitja per sobre de la mitjana de les autonomies de règim comú, situada en 185 euros per resident.
Per darrere de Catalunya es col·loquen Cantàbria i La Rioja com les autonomies amb major dotació per habitant en aquestes matèries, amb 320 i 318 euros, respectivament.
En l'extrem contrari del rànquing apareixen les regions que pràcticament no han assumit transferències singulars. És el cas de Castella-La Manxa, amb vuit euros per habitant; Castella i Lleó, amb nou euros, i Extremadura, amb 11 euros per resident.
Desigualtats i falta de transparència
El document de Fedea subratlla que l'aplicació de la metodologia del "cost històric" provoca "valoracions molt dispars i incoherents" per a un mateix servei segons la comunitat. L'autor sosté que aquestes diferències són "pràcticament invisibles" per a la població degut a que el Ministeri d'Hisenda no difon de manera periòdica la informació desagregada.
Després de revisar l'exercici 2023, Fedea xifra en 8.319 milions d'euros la despesa total associada a competències singulars, és a dir, funcions que només exerceixen algunes autonomies.
Després de la policia autonòmica catalana, la competència singular amb major cost és el personal de l'Administració de Justícia, amb 1.765 milions d'euros, seguida de la participació provincial en els ingressos de l'Estat, amb 1.329 milions.
L'estudi detalla que, a continuació, es situen els fons per a la normalització lingüística, que sumen 813 milions, els hospitals provincials, amb 606 milions, i les institucions penitenciàries de Catalunya, amb 603 milions.
Diferències en Justícia i educació
En aquest escenari, l'informe recull exemples de costos molt diferents per serveis equivalents, que qualifica com a "difícilment justificables".
En l'Administració de Justícia, transferida a deu comunitats, la despesa per habitant presenta una horquilla superior a 80 punts d'índex. Mentre Astúries va rebre 81,8 euros per resident, Galícia va percebre 35,5 euros i la Comunitat Valenciana es va quedar en 37,7 euros.
La bretxa és encara més gran en la finançament dels professors de religió, on la despesa per alumne en edat escolar mostra desviacions de més de 150 punts d'índex. Astúries encapçala aquest repartiment amb 88,7 euros per estudiant, davant dels 20 euros de Catalunya o els 29,2 euros de les Balears.
Igualment, la valoració de les competències de les províncies reflecteix notables contrastos, amb Madrid situada en 136 euros per càpita davant dels 367 euros d'Extremadura.