El incendi a Íscar (Valladolid) ja està estabilitzat després de dos dies de lluita intensa contra les flames

La legislació autonòmica de Castella i Lleó atribueix a la Junta, a través de la conselleria competent en muntanyes i en protecció ciutadana, un paper central en la prevenció, vigilància, extinció i restauració lligada als incendis forestals, així com en la coordinació operativa quan aquests es consideren emergències de protecció civil. La Llei 3/2009 de muntanyes fixa les competències substantius sobre defensa contra incendis als muntanys i els seus entorns, mentre que la Llei 4/2007 de Protecció Ciutadana integra l'operatiu d'incendis forestals en el sistema autonòmic d'emergències i coordinació. Aquestes normes han estat modificades parcialment per disposicions posteriors (inclosa la Llei 4/2024 i el Decret-llei 2/2023), però mantenen l'estructura bàsica de competències. A continuació es detalla la distribució funcional segons la normativa vigent.

1. Organització general de la defensa contra incendis forestals

La Llei 3/2009 de muntanyes de Castella i Lleó estableix que correspon a la conselleria competent en matèria de muntanyes, en coordinació amb l'Administració General de l'Estat, la organització de la defensa contra els incendis forestals. Aquesta defensa inclou expressament:

• Prevenció d'incendis forestals.
• Detecció i vigilància.
• Extinció dels incendis.
• Restauració de les àrees afectades pel foc.

Tot això s'exerceix “sense perjudici de les competències de les entitats locals”, cosa que significa que la Junta dissenya, dirigeix i coordina el sistema, mentre que ajuntaments i diputacions poden desenvolupar actuacions pròpies dins d'aquest marc.

2. Plans anuals i mesures preventives

La mateixa llei atribueix a la Junta la competència per a elaborar i aprovar els plans anuals de prevenció, vigilància i extinció d'incendis forestals a tot el territori autonòmic. Aquests plans:

• Tenen per àmbit la totalitat de Castella i Lleó.
• Han de seguir les directrius i criteris comuns fixats per l'Estat (Llei bàsica de Muntanyes).
• S'apliquen de forma contínua durant tot l'any, podent desglossar-se en un pla general plurianual i un pla operatiu anual, més detallat.

La Junta també pot acordar mesures preventives obligatòries tant als muntanys com en terrenys situats fins a 400 metres d'ells. Els propietaris han de realitzar o permetre que la conselleria executi aquestes mesures de prevenció d'incendis forestals.

3. Operatiu autonòmic de prevenció i extinció

D'acord amb la Llei 3/2009 i en connexió amb el Decret-llei 2/2023 de mesures urgents sobre prevenció i extinció, la Junta configura un Operatiu de prevenció i extinció d'incendis forestals com el conjunt de mitjans humans, materials i tecnològics que l'Administració autonòmica disposa i organitza de forma integrada per a:

• Lluitar contra els incendis forestals.
• Extingir-los quan es produeixen.
• Operar els sistemes de detecció i donar suport a la prevenció.

Aquest operatiu té una estructura permanent tot l'any, modulant la seva mida i funcions segons l'època de perill i la zonificació del risc. La planificació operativa i la dimensionament del dispositiu són competència directa de la Junta.

4. Limitacions d'usos, restauració i registre de muntanyes incendiades

La Junta disposa de potestats per a prohibir o limitar activitats que suposin risc d'incendi forestal, així com per a restringir l'estada i trànsit de persones i vehicles en muntanyes en situacions d'elevat perill. Igualment, pot prohibir el trànsit amb dispositius susceptibles d'originar incendis, i aplicar de forma immediata les prohibicions previstes en la legislació bàsica estatal quan es donin situacions de risc extrem.

Després d'un incendi, la normativa autonòmica atribueix a la Junta competències clau en la fase de post-incendi:

• Suspendre automàticament els aprofitarments ramaders i cinegètics durant 5 anys, amb certes excepcions autoritzables.
• Prohibir el canvi d'ús forestal i la modificació de la classificació urbanística durant 30 anys, excepte supòsits d'excepcionalitat previstos en la llei bàsica estatal.
• Crear i gestionar un registre administratiu de muntanyes afectades per incendis, amb dades de data, localització, extensió i característiques del terreny.

5. Incendis forestals com a emergències de protecció ciutadana

La Llei 4/2007 de Protecció Ciutadana de Castella i Lleó, modificada per la Llei 2/2019 i parcialment per la Llei 4/2024, integra els serveis de lluita contra incendis forestals com a servei essencial del sistema de protecció ciutadana. Defineix aquests serveis com l'operatiu de mitjans i recursos que la conselleria competent posa a disposició de les tasques de prevenció i extinció, segons la normativa sectorial (principalment la Llei de Muntanyes).

Entre les seves funcions específiques, la Llei de Protecció Ciutadana enumera, sense perjudici d'altres atribucions:

• Anàlisi del risc d'incendis forestals.
• Establiment d'èpoques i zones de perill.
• Distribució i organització de l'operatiu de lluita contra incendis segons risc i zones.
• Prevenció i detecció d'incendis forestals.
• Avaluació i extinció dels incendis.
• Informació sobre conseqüències i danys produïts.

Els incendis forestals es tracten així com a emergències de protecció civil, inserides en l'estructura de coordinació de la Junta (centres de coordinació, nivells assistencials, etc.), en coherència amb l'Estatut d'Autonomia reformat per la Llei Orgànica 14/2007 i amb la normativa estatal bàsica, com el Reial Decret-llei 15/2022 en matèria d'incendis forestals.

6. Marc normatiu complementari i referències

El Decret-llei 2/2023 cita a més normativa autonòmica específica que desenvolupa el dispositiu (Decret 63/1985 sobre prevenció i extinció, el Pla INFOCAL de protecció civil davant incendis forestals aprovat per decret, el Pla Forestal autonòmic, etc.), així com ordres que regulen èpoques de perill, ús del foc i operatiu. Aquestes disposicions reglamentàries concreten en detall la planificació i coordinació de mitjans que la llei atribueix a la Junta.

Part d'aquest marc ha estat afectat per l'ús recent del decret-llei autonòmic (com els derogats Decret-llei 1/2025 i Decret-llei 2/2025), però l'estructura de fons es manté: la Junta de Castella i Lleó és l'administració responsable de dissenyar, organitzar, coordinar i dirigir el sistema autonòmic de prevenció, vigilància, extinció i restauració davant incendis forestals, en connexió amb el sistema de protecció ciutadana i en coordinació amb l'Estat i les entitats locals.

Altres normes i documents citats en les referències legals, encara que no defineixen directament noves competències sobre incendis forestals, formen part del context jurídic i competencial de la Comunitat: entre altres, la Llei 5/2014, la Ordre MAV/570/2022, les ordres d'homologació de plans d'emergència de protecció civil (Ordre IYJ/1410/2007 i Ordre PAT/442/2007), la STC 132/2017, la STC 162/2014 i la STC 97/2013 sobre muntanyes i incendis, així com acords internacionals i normes estatals en protecció civil i emergències (Protocol Espanya‑Portugal, RD 907/2013, RD 1031/2011, Pla estatal de risc sísmic, entre altres).

També formen part de l'entorn normatiu general de Castella i Lleó, encara que no estiguin directament centrades en incendis forestals, disposicions com la LO 11/1994, diversos recursos d'inconstitucionalitat autonòmics (recurs 1511‑2011, recurs Meseta‑Ski, recurs 1710/1990) i diverses ordres autonòmiques de caràcter sectorial i social (Ordre EDU/179/2017, Ordre EDU/95/2017, Ordre PRE/1070/2015, Ordre PRE/1172/2014, Ordre EDU/1044/2014), que completen el marc regulador general de la Comunitat.

No consta en les fonts oficials obertes una xifra publicada i consolidada del nombre total d'incendis amb Índex de Gravetat Potencial (IGP) 2 o superior a Castella i Lleó en la dècada 2014‑2023, per la qual cosa no és possible donar un nombre exacte. La Junta de Castella i Lleó i el MITECO sí que emmagatzemen aquesta dada en les seves bases de dades tècniques, però els documents i notes accessibles en línia només ofereixen totals d'incendis i alguns promedis de “declaracions de gravetat”, sense desglossar any a any quants arriben a IGP≥2. El que sí es pot afirmar és que aquests episodis són una fracció petita del total de sinistres (més de 14.000 en el decenni) però concentren bona part de la superfície cremada i de la pressió sobre el sistema de protecció civil. Per conèixer la xifra exacta caldria consultar directament les bases de dades estadístiques de la Junta o del MITECO.

Quina informació oficial hi ha disponible

El Centre d'Estadística de Castella i Lleó (CESCyl) publica un gràfic de “Evolució d'incendis forestals a Castella i Lleó, 2014‑2023”, però en el material visible no es desglossa quants d'aquests incendis arriben a IGP 2 o superior, ni quantes activacions de nivell 2 s'han produït cada any. Aquest gràfic pot consultar-se a través del CESCyl en aquest gràfic d'evolució.

En el pla global, el Ministeri de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) manté l'Estadística d'Incendis Forestals, que inclou l'IGP remès per cada comunitat autònoma. Hi ha dos canals principals:

• Els avanços estadístics anuals, on es publiquen dades provisionals per comunitat.
• L'estadística consolidada en format de base de dades, accessible des de la pàgina d'estadístiques d'incendis, que permet descarregar fitxers en què sí figura el camp d'IGP.

En l'àmbit autonòmic, la Junta de Castella i Lleó xifra en l'última dècada un total de 14.540 incendis (2013‑2022) i 49 Grans Incendis Forestals (GIF > 500 ha), segons una memòria accessible a través del Butlletí Oficial de Castella i Lleó: vegeu el document citat en aquesta referència. Els GIF no equivalen exactament a IGP≥2, però il·lustren que només una petita proporció dels sinistres arriba a alta gravetat.

Una peça periodística recent resumeix a més que en 2024 només s'han declarat 5 casos de nivell 2 a Castella i Lleó, enfront d'una mitjana d'unes 27 declaracions de gravetat (nivells 1 i 2 combinats) en el període 2014‑2023, cosa que dóna una idea de la magnitud però no permet reconstruir el còmput exacte d'IGP 2 en tota la dècada. Aquest balanç es recull en una anàlisi regional disponible en aquest reportatge.

Per què no es pot donar una xifra tancada amb les fonts obertes

L'IGP és un indicador tècnic que s'usa en els parts operatius i en l'estadística detallada d'incendis, però rarament apareix resumit en notes de premsa o memòries públiques amb una taula senzilla “nombre d'incendis amb IGP≥2 per any i comunitat”. La pròpia investigació sobre fonts oficials apunta expressament que les dades estan en la “base de dades Excel de l'informe anual 2023” de la Junta (capítol de medi ambient) i en els fitxers del MITECO, però que aquesta desagregació no figura en el text accessible en obert.

A més, a Castella i Lleó la comunicació al públic sol fer-se en termes de nivells operatius del Pla INFOCAL (nivell 0, 1, 2, etc.) i de GIF, mentre que l'IGP es manté com a variable interna. Encara que existeix correlació entre incendis de nivell 2 i un IGP elevat, no hi ha una equivalència automàtica que permeti sumar “tots els nivells 2” i presentar-los com “IGP≥2” sense consultar els registres originals.

On podria obtenir-se la dada exacta

Si es necessita una xifra oficial i precisa del nombre d'incendis amb IGP 2 o superior a Castella i Lleó entre 2014 i 2023, el camí raonable és:

• Descarregar la base de dades del capítol de medi ambient de l'informe anual 2023 del CESCyl (vinculat al gràfic oficial) i comprovar si inclou una pestanya amb el desglossament per IGP.
• Accedir a l'estadística consolidada d'incendis de MITECO a través de les pàgines d'avanços estadístics i d'estadístiques consolidades, filtrant per comunitat “Castella i Lleó” i sumant els registres amb IGP≥2 any a any.
• Consultar la documentació del Pla Anual d'Incendis Forestals de Castella i Lleó (com l'ordre del Pla Anual IIFF 2024) on a vegades es resumeixen mitjanes de declaracions de gravetat.
• Revisar la cartografia i capes d'incendis en el visor geogràfic de la Junta (per exemple, el servei IDECYL accessible en aquest recurs geogràfic), que pot incloure el valor d'IGP en els atributs de cada incendi.

Sense accés directe a aquestes bases de dades, “No es disposa de més informació en les fonts consultades” que permeti donar una xifra total exacta per a 2014‑2023.

Altres enllaços citats i context institucional

En el pla estatal, Interior i altres organismes han publicat balanços i notes generals sobre incendis, perillositat i grans incendis, que ajuden a contextualitzar l'evolució recent: nota d'Interior 2026, campanya estatal 2026, Panell d'indicadors ambientals, nou índex de perill d'AEMET, o altres anàlisis com el de Greenpeace sobre 2025‑2026.

La realitat dels incendis també es reflecteix en la comunicació institucional autonòmica (per exemple, agendes com aquesta compareixença, aquesta altra, aquesta jornada formativa, o simulacres), en avisos al sector agrari com els difosos per ASAJA (incendis causats per recol·lectores, apertura d'època de risc alt) i en la cobertura de mitjans com el diari Demócrata (última hora d'incendis, entre moltes altres peces de política i actualitat que figuren a la seva portada).

En resum, les polítiques de prevenció i extinció s'han anat reforçant en aquests anys —també a causa de grans episodis a Castella i Lleó—, però la xifra concreta d'incendis amb IGP≥2 en 2014‑2023 continua sent, a dia d'avui, una dada tècnica que només pot reconstruir-se entrant a les bases estadístiques detallades de Junta i MITECO.

Altres enllaços esmentats en les fonts (de context polític, jurídic o d'actualitat general) són, entre altres: anàlisi sobre la Inspecció de Treball, cobertura del TJUE i l'amnistia, incendi d'Íscar (Valladolid), i moltes altres peces de Demócrata sobre política, justícia, eleccions i poder digital (Mesa i Junta de Portaveus, eleccions a Castella i Lleó, claus del BOE, entre moltes altres enllaçades a la portada del mitjà).

La Unitat Militar d'Emergències (UME) només intervé en incendis forestals quan l'incendi arriba a una gravetat rellevant i la comunitat autònoma o l'autoritat de protecció civil competent sol·licita suport a l'Estat. Sobre aquesta base, el Ministeri de l'Interior eleva la petició al Ministeri de Defensa, i el Ministre de Defensa, per delegació del President del Govern, ordena formalment l'activació de la UME. En emergències d'interès nacional, la UME esdevé a més peça central del Sistema Nacional de Protecció Civil, assumint la direcció operativa sota el comandament polític del Ministre de l'Interior. Tot això s'emmarca en un principi de subsidiarietat i de suport a les competències autonòmiques en extinció d'incendis forestals.

Marc jurídic bàsic

Els requisits i el protocol d'activació de la UME es recolzen en un conjunt de normes estatals:

• Reial Decret 399/2007, que aprova el Protocol d'Intervenció de la UME (RD 399/2007).
• Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil (Llei 17/2015).
• Ordre DEF/160/2019, d'organització i funcionament de la UME (Ordre DEF/160/2019).
• Pla Estatal de Protecció Civil per a emergències per incendis forestals, aprovat per Acord de Consell de Ministres de 24 d'octubre de 2014 (Pla Estatal d'Incendis Forestals, i la seva correcció d'errors).
• Pla Estatal General d'Emergències de Protecció Civil (PLEGEM), aprovat el 2020 (PLEGEM).
• Normes de creació i funcionament inicial, com l'Ordre PRE/1776/2006 (Ordre PRE/1776/2006) i el Reial Decret 1097/2011, citat per l'Ordre DEF/160/2019 (RD 1097/2011).

La Llei 17/2015 considera la UME un servei públic d'intervenció i assistència i la “principal estructura de col·laboració de les Forces Armades” en emergències de protecció civil, especialment quan l'emergència és d'interès nacional.

Tipus de situacions en què pot intervenir

El Protocol d'Intervenció aprovat pel Reial Decret 399/2007 estableix que la UME pot ser activada quan es produeixin, amb caràcter greu, entre altres, les següents emergències:

• Incendis forestals (esmentats expressament com un dels supòsits específics).
• Altres riscos naturals (inundacions, nevades, terratrèmols…).
• Riscos tecnològics (químic, nuclear, radiològic, biològic).
• Atemptats terroristes o altres actes violents greus, i contaminació mediambiental severa.

En el cas concret d'incendis forestals, el Pla Estatal d'Incendis Forestals i la Llei 17/2015 emmarquen la intervenció de la UME en dos grans escenaris:

• Suport als plans autonòmics quan la comunitat autònoma sol·licita reforços estatals perquè els seus mitjans són insuficients.
• Emergència d'interès nacional, quan concorren els requisits de l'article 29 de la Llei 17/2015 (gravetat, afectació a diversos territoris, impacte sobre serveis essencials, etc.).

Qui i com pot demanar la intervenció

Segons el Protocol d'Intervenció de la UME (annex al RD 399/2007):

• Les autoritats competents en protecció civil (fonamentalment les comunitats autònomes, a través dels seus centres de coordinació d'emergències) poden sol·licitar al Ministeri de l'Interior la col·laboració de la UME quan l'incendi forestal superi la seva capacitat de resposta.
• El Ministeri de l'Interior, un cop valorada la dimensió de l'emergència i els mitjans disponibles, trasllada la petició al Ministeri de Defensa.
• El Ministre de Defensa, per delegació del President del Govern, és qui ordena formalment la intervenció de la UME en aquest incendi forestal.

L'Ordre DEF/160/2019 introdueix a més un mecanisme excepcional: en “estat de necessitat, causes sobrevingudes, imprevistes o d'extrema gravetat”, el Cap de la UME pot ordenar directament la intervenció de les seves unitats, informant després al Ministre de Defensa. Aquest supòsit reforça la capacitat de resposta immediata en incendis molt ràpids o inesperats.

Principis de subsidiarietat i coordinació

Tant la Llei 17/2015 (Llei 17/2015) com el PLEGEM (Pla Estatal General) configuren la intervenció de la UME sota els principis de:

• Subsidiarietat: les comunitats autònomes mantenen la competència principal en prevenció i extinció d'incendis forestals; la UME actua com a reforç quan les seves capacitats es veuen superades o quan l'emergència afecta l'interès nacional.
• Coordinació: en emergències no declarades d'interès nacional, la UME s'integra en l'estructura de comandament prevista en els plans autonòmics i especials d'incendis forestals.
• Direcció operativa en interès nacional: en emergències declarades d'interès nacional, l'Ordre DEF/160/2019 estableix que el General Cap de la UME assumeix la direcció operativa sota la direcció del Ministre de l'Interior.

Resum pràctic de requisits

En síntesi, perquè la UME intervingui en un incendi forestal s'exigeix, de forma habitual:

• Que l'incendi tingui caràcter greu o amb risc d'assolir aquesta gravetat.
• Que l'autoritat autonòmica de protecció civil o, si escau, l'Estat, sol·licitin la seva col·laboració a través del Ministeri de l'Interior.
• Que el Ministre de Defensa ordeni l'activació, excepte en els supòsits excepcionals en què el Cap de la UME intervingui d'urgència.
• Que l'actuació s'emmarqui en els plans de protecció civil (autonòmics i estatal d'incendis forestals), respectant la distribució competencial i els esquemes de comandament establerts.