L'acampada per l'habitatge instal·lada a la Puerta del Sol serà determinant en el recorregut de les ovelles durant la Festa de la Trashumància, prevista per al proper 15 d'octubre. L'Ajuntament de Madrid ja treballa en un pla b que implicaria modificar l'itinerari tradicional, segons han indicat a Europa Press fonts municipals.
Mentre tant, l'equip de Govern municipal, encapçalat per José Luis Martínez-Almeida, continua exigint al delegat del Govern, Francisco Martín, que ordeni el desallotjament de l'acampada. Almeida sosté que "no hi ha excusa ja per mantenir l'acampada de Sol", atès que els impulsors de la protesta, el Sindicat d'Inquilines, "ja no hi són" i que "les reivindicacions que fan a Sol ja no tenen res a veure o molt poc amb l'habitatge".
El regidor madrileny s'ha qüestionat públicament "per què manté l'acampada el delegat del Govern, Francisco Martín. "Per què no actua? A què està esperant? A què té por el delegat del Govern? A què té por el delegat del Govern?", ha plantejat.
Almeida ha avançat igualment que el Consistori està "disposat a estudiar mecanismes que permetin compensar" als comerciants de l'entorn afectats per l'acampada de l'habitatge, alhora que ha avisat que "perilla una part del Nadal", la que tradicionalment se celebra en aquest enclavament.
Les ovelles tornaran a recórrer el centre de Madrid
Abans de l'arribada de les festes nadalenques tindrà lloc la Trashumància. La cita serà el 25 d'octubre, quan els cencerros ressonaran de nou pels carrers de Madrid i es recuperarà el pagament simbòlic de 50 maravedís per cada miler de caps de bestiar, tal com es va fixar en una concòrdia de 1418.
La entrega d'aquestes monedes als representants municipals rememora l'acord assolit el 2 de març d'aquell any entre els delegats de la Mesta i el Consell de la Vila, que va permetre als pastors travessar Madrid i el seu entorn amb els seus ramats d'ovelles i cabres.
El retorn anual del bestiar serveix per mantenir viva una història que encara deixa empremta a la capital. El carrer d'Alcalá formà part de la Cañada Real Galiana i a la plaça de la Independència encara es conserven mojons de pedra de l'antiga via pecuària, segons recorda l'Ajuntament.
Per aquestes vies, avui entre les més transitades de Madrid, continua creuant cada tardor el bestiar durant aquesta festa. El 2025 van ser més de 1.100 ovelles merines i 200 cabres les que van travessar el centre fins a Cibeles, seguides per centenars de persones i guiades per membres de la Fundació Trashumància i Natura.
Una celebració amb vocació reivindicativa des de 1994
La Festa de la Trashumància es va posar en marxa el 1994 per iniciativa de l'Associació Trashumància i Natura, juntament amb l'Ajuntament de Madrid, amb la finalitat de reclamar una nova Llei de Vies Pecuàries. Es buscava blindar canyades, cordons i vorals com a domini públic i assegurar la seva conservació per al trànsit del bestiar.
La norma va veure la llum al març de 1995 i des d'aleshores el pas dels ramats forma part del calendari festiu madrileny. Cada edició manté viva la defensa d'aquests camins i de l'ofici de pastor, a més d'apropar als habitants de la ciutat una activitat que continua sent essencial en el medi rural.
La xarxa de vies pecuàries a Espanya suma al voltant de 125.000 quilòmetres. A la Comunitat de Madrid arriba als 4.104 quilòmetres i ocupa més de 13.000 hectàrees, amb quatre canyades reals i nombrosos cordons, vorals i colades.
La Festa de la Trashumància posa igualment el focus en el paper de la ramaderia extensiva en la protecció de la biodiversitat, la prevenció d'incendis forestals i el sosteniment de la població a les zones rurals.