En la sala de decisions: Brussel·les fixa postures davant la propera cimera del Consell

L'acord comercial amb la Xina, el suport a Ucraïna i la resposta europea a la instrumentalització migratòria a Ceuta completen una agenda marcada per l'urgència de tancar els principals expedients comunitaris.

2 minuts

ILUSTRACIONES (1200 x 675 px) (1200 x 675 px)

ILUSTRACIONES (1200 x 675 px) (1200 x 675 px)

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

2 minuts

Més llegides

Els líders de la Unió Europea tornen a trobar-se aquesta setmana a Brussel·les en la primera reunió del Consell Europeu del nou curs polític. Quan es tanquin les portes de la sala en què els Vint-i-set discutiran durant dos dies, sobrevolarà un aire d'urgència que, tanmateix, podria traduir-se en pocs acords concrets sobre els múltiples expedients que centraran les converses. El Marc Financer Pluriennal (MFP), les noves reformes del sector de la defensa, la relació comercial amb la Xina i el reforç de la posició europea sobre Ucraïna continuen oberts en una agenda que també estarà marcada per la situació migratòria a Ceuta.

"En un context de creixent incertesa, la nostra reunió se centrarà en l'economia i en donar resposta als reptes que afecten la competitivitat europea i a l'accessibilitat", afirma el president del Consell Europeu, António Costa, en una carta remesa als seus homòlegs europeus. Els Vint-i-set són conscients que el compte enrere compromès per agilitzar la tramitació dels principals expedients comunitaris està a prop de deixar el cronòmetre a zero. Un dels exemples més recents es troba en les converses comercials amb la Xina.

Després d'assolir la data acordada per aconseguir avenços en el diàleg amb Pequín, la Comissió Europea va anunciar un acord per reduir les exportacions de vehicles xinesos. Ara, els negociadors informaran les capitals sobre els seus principals elements perquè aquestes puguin proporcionar noves orientacions polítiques sobre els següents passos.

Però és el pressupost comunitari el que concentra bona part de les tensions entre les capitals. En aquest debat, desembre està marcat en vermell al calendari de diplomàtics, funcionaris i eurodiputats. A la rotonda Schuman aspiraven a assolir un acord sobre el marc pressupostari europeu per als pròxims set anys.

Tanmateix, amb la nova proposta de la presidència irlandesa sobre la taula, que introdueix un retall del 8% en el pressupost, la possibilitat de tancar les negociacions dins del calendari previst sembla allunyar-se. El cert és que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ja ha advertit als caps d'Estat i de Govern, a través d'una carta remesa aquest dilluns, de l'urgència d'avançar en els debats davant "un món que no espera".

L'Executiu comunitari busca evitar que les diferències entre els Estats membres sobre el volum del pressupost, les seves prioritats de despesa i les fórmules de finançament acabin condicionant la capacitat de resposta de la Unió durant el proper cicle financer. La cita arriba, a més, en un moment especialment delicat en el front ucraïnès. Després que el president nord-americà, Donald Trump, aixequés les sancions a les petrolieres russes, la UE busca reafirmar-se en l'estratègia de suport a Kíev desplegada durant els darrers anys.

Costa traslladarà a la seva homòloga ucraïnesa, Volodímir Zelenski, que estarà present a la reunió, el seu compromís decidit amb Ucraïna davant l'escalada. "Ucraïna segueix sent una prioritat clau per a la Unió", expliquen des de l'entorn del president del Consell Europeu.

Com ho veuen a la Plaça Luxemburg?

Com passa abans de cada Consell Europeu, Demòcrata ha pres el pols del debat polític a l'Eurocambra per conèixer les exigències de les principals famílies polítiques davant d'una reunió en què les diferències sobre el finançament comunitari, l'autonomia industrial i la política migratòria tornen a quedar de manifest.

En conversa amb Demòcrata, l'eurodiputat popular Adrián Vázquez qualifica de "insuficient" la proposta presentada per la presidència irlandesa per al proper Marc Financer Pluriennal. "Volem apostar de debò per la competitivitat europea. I això passa per un major pressupost per part dels Estats membres, però no a costa de nous fons propis", sosté.

La família política de Von der Leyen considera que una part substancial de les converses hauria d'anar dirigida a "augmentar la productivitat de treballadors i empreses europees", situant la competitivitat com un dels principals criteris per orientar les futures prioritats pressupostàries. Els populars confien en la possibilitat de tancar les negociacions sobre el pressupost abans de desembre, encara que reconeixen les dificultats que planteja el calendari.

"És difícil saber-ho", respon Vázquez, qui considera que accelerar l'acord és també "l'única manera d'evitar que una eventual victòria de Le Pen compliqui la negociació". La posició del PPE passa, per tant, per reforçar la capacitat financera de la Unió mitjançant majors aportacions nacionals, sense recórrer a la creació de nous recursos propis, un dels principals punts de discrepància amb altres famílies polítiques de l'Eurocambra.

Parlament Europeu
Parlament Europeu -

En el capítol comercial, Vázquez celebra l'acord anunciat pel responsable de Comerç del bloc, Maroš Šefčovič, perquè arribin al mercat comunitari "varis milions menys de cotxes híbrids" procedents de la Xina. No obstant això, en les files populars rebaixen el triomfalisme i adverteixen que l'enteniment assolit constitueix únicament un primer avanç.

"La Xina ha d'entendre que, si vol vendre més, els haurà de produir aquí", assenyala el eurodiputat. Per al PPE, el diàleg amb Pequín ha d'acompanyar-se d'una política industrial capaç de reforçar la producció europea i evitar que les converses comercials acabin debilitant la capacitat de resposta del bloc davant les pràctiques de tercers països. "Els instruments de defensa comercial han de seguir sobre la taula. Si el diàleg no dóna resultats, la Unió ha d'utilitzar totes les seves eines per reequilibrar el comerç", sosté Vázquez.

Un dels punts de l'agenda dels líders que afecta directament Espanya és el relatiu a la situació a Ceuta. Per a Vázquez, el que ha ocorregut obliga a repensar la política migratòria des d'una perspectiva molt més àmplia. El popular considera que el debat ha de passar més enllà de la gestió dels fluxos migratoris i abordar "com defensar-nos geopolíticament de veïns que utilitzen la immigració com a arma de pressió". Gènova espera que de la reunió surti una "declaració inequívoca" que reafirmi "que Ceuta i Melilla són Europa". "En segon lloc, una resposta ferma davant la instrumentalització de la migració, que deixi clar a Marroc que el que ha ocorregut no pot tornar a repetir-se i que tindrà conseqüències en la nostra relació", reclama Vázquez.

A aquestes exigències s'afegeix la necessitat d'aprovar "un pla concret per accelerar els retorns", així com "fer entendre a Espanya que no pot anar per lliure". Els últims esborranys de les conclusions, consultats per Demócrata, que discutiran els Vint-i-set reconeixen que es tracta d'una "frontera europea", expressen la seva solidaritat davant el que ha ocorregut i agraeixen el suport financer de la Unió en aquest àmbit.

Els Socialistes exigeixen nous recursos propis per evitar retallades en cohesió

Els socialistes coincideixen amb els populars en rebutjar la falta d'ambició de la proposta pressupostària irlandesa, tot i que discrepen sobre la fórmula que s'hauria d'utilitzar per incrementar la capacitat financera de la Unió.

L'eurodiputada Leire Pajín adverteix, en conversa amb Demócrata, dels efectes que tindria retallar partides destinades a cohesió, protecció civil i cooperació internacional. En particular, assenyala la importància de preservar els instruments pressupostaris que permeten reforçar la solidaritat europea davant situacions d'emergència i catàstrofes. "Podem elevar aquesta xifra i de manera justa sense imposar una major càrrega als pressupostos nacionals", apunta.

Una de les principals propostes del seu grup davant el Consell Europeu és la creació de "noves taxes a les grans tecnològiques i als beneficis extraordinaris de les empreses energètiques". "L'ambició política ha de traduir-se en ambició pressupostària", explica Pajín.

El plantejament socialista busca ampliar els recursos disponibles per finançar les noves prioritats comunitàries sense que això impliqui reduir les polítiques tradicionals del pressupost europeu. La discussió sobre els recursos propis es converteix, d'aquesta manera, en un dels principals elements de diferenciació entre les posicions del PPE i els socialdemòcrates.

Parlament Europeu
Parlament Europeu -

A judici de Pajín, aquesta amplitud de mires hauria d'aplicar-se també al diàleg comercial amb la Xina. Els socialistes pressionen perquè la Unió exigeixi reciprocitat i condicions de competència equitatives, "alhora que garanteix l'accés a les matèries primeres i tecnologies necessàries". En línia amb la posició defensada pel Govern espanyol a Brussel·les, l'eurodiputada aposta per mantenir oberts els canals diplomàtics i econòmics amb Pequín i utilitzar les eines adequades per diversificar l'economia europea. "L'acord anunciat constitueix un avenç important per reduir les tensions comercials", celebra.

En el debat sobre Ceuta, la família política del president Pedro Sánchez espera que els líders europeus es comprometin a assegurar una resposta unida mitjançant recursos comuns que permetin atendre les persones migrants vulnerables. Els socialistes també reclamen suport a les autoritats locals en la gestió dels expedients i, quan correspongui, en els procediments de devolució, sempre des del respecte a la dignitat de les persones. "La UE hauria de reforçar els mecanismes d'emergència, la reubicació quan sigui necessària i l'assistència a menors", afirma Pajín.

Els Verds adverteixen que no avalaran un pressupost de mínims per complir el calendari

Des dels Verds, l'eurodiputat Vicent Marzà també qüestiona la falta d'ambició de la proposta de la presidència irlandesa i adverteix que l'urgència per assolir un acord no pot imposar-se sobre el contingut de les negociacions. "Volem un acord ràpid per donar certesa a la ciutadania i als sectors productius, però no avalarem un mal acord a canvi de complir amb les presses del calendari", critica.

El valencià situa com a condició per assolir un enteniment que la presidència irlandesa i els denominats països frugals estiguin disposats a flexibilitzar les seves posicions. "Si pretenen imposar un marc de mínims que cronifiqui la desigualtat, ens trobaran enfront fermament", adverteix. També reclamen que el futur marc financer mantingui una capacitat pressupostària suficient per respondre a les necessitats socials, econòmiques i industrials de la Unió, evitant que les exigències de contenció de la despesa acabin condicionant les prioritats del proper cicle comunitari.

En relació amb les converses comercials amb Pequín, Marzà considera necessari que "la Comissió es desperti i entengui que necessitem molta més ambició en el suport a les indústries europees". Els Verds, un dels grups que sosté actualment la denominada majoria proeuropea, defensen que la resposta comunitària no pot limitar-se a l'adopció d'instruments comercials defensius.

Vicent Marza
Vicent Marza -

A parer seu, "no n'hi ha prou amb mesures comercials defensives com l'acordada", per la qual cosa reclamen als Vint-i-set flexibilitzar els marcs de suport públic per impulsar la capacitat productiva europea i generar "més llocs de treball". El grup planteja així que la defensa comercial es complementi amb una política industrial més ambiciosa, capaç de reforçar la posició de les empreses europees davant dels seus competidors internacionals.

"És un model fracassat que només afegeix dolor a persones vulnerables, no impedeix fluxos migratoris descontrolats i enriqueix empreses i mandatàries de tercers països", sosté Marzà sobre la política migratòria. L'eurodiputat reclama que la reunió del Consell Europeu serveixi per realitzar "una bona dosi d'autocrítica al model imperant d'externalització de fronteres en tercers països".

A més, exigeixen que Marroc "no sigui premiat amb més fons europeus després de demostrar que no només no és capaç de complir amb els acords compromesos fins al moment, sinó que utilitza la migració com a element de desestabilització de governs europeus". La formació reclama, per tant, una revisió dels mecanismes de cooperació migratòria amb tercers països, alhora que rebutja utilitzar nous compromisos financers com a resposta a situacions de pressió a les fronteres exteriors de la Unió.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, António Costa. Benoit Doppagne / Zuma Press / Europa Press / Cont
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, António Costa. Benoit Doppagne / Zuma Press / Europa Press / Cont -

Tres posicions que evidencien les dificultats per tancar els grans acords comunitaris. Populars, socialistes i verds coincideixen a reclamar una major ambició pressupostària i una resposta europea més ferma davant la competència xinesa, però discrepen sobre com finançar les noves prioritats, quins instruments industrials s'han de reforçar i quin ha de ser l'abast de la política migratòria.

Algunes diferències que acompanyaran les discussions dels Vint-i-set a Brussel·les, en un Consell Europeu en què el calendari comença a exercir tanta pressió com els propis expedients que segueixen pendents d'acord.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quin és el procediment parlamentari per a l'aprovació definitiva del Marc Financer Pluriennal a la Unió Europea?

El procediment per a l'aprovació definitiva del Marc Financer Pluriennal (MFP) de la Unió Europea està regulat principalment per l'article 312 del Tractat de Funcionament de la UE (TFUE) i es basa en una combinació d'iniciativa de la Comissió, decisió del Consell (en la pràctica del Consell Europeu) i consentiment del Parlament Europeu. No és un procediment legislatiu ordinari, sinó un procediment especial amb requisits reforçats.

1. Naturalesa jurídica i funció del MFP

El MFP és un marc que fixa per a un període mínim de 5 anys (en la pràctica 7) els sostres anuals de despesa de la UE, tant globals com per rúbriques (cohesió, agricultura, migració, etc.). No decideix projectes concrets, sinó el “marc” dins del qual s'adopten després els pressupostos anuals. Jurídicament, s'aprova mitjançant un Reglament del Consell amb participació del Parlament Europeu a través d'un procediment especial de consentiment.

2. Iniciativa de la Comissió Europea
  • Proposta legislativa: La Comissió presenta una proposta de reglament sobre el MFP per al període següent (per exemple, 2028‑2034). Sol anar acompanyada de comunicacions estratègiques, avaluacions d'impacte i fitxes per programes.
  • Moment temporal: La proposta es presenta diversos anys abans que comenci el nou marc, per permetre la negociació entre institucions i Estats membres, i la coordinació amb la decisió de recursos propis.
3. Negociació política al Consell Europeu

Tot i que formalment el MFP l'adopta el Consell (formació de ministres), en la pràctica la negociació clau es produeix al Consell Europeu (caps d'Estat o de Govern):

  • El president del Consell Europeu convoca un o diversos Consells Europeus dedicats gairebé monogràficament al MFP.
  • Es negocien el volum global de recursos, els sostres per rúbrica i la distribució entre polítiques i Estats.
  • El Consell Europeu aconsegueix unes conclusions polítiques que fixen un “paquet” global (import total, prioritats, eventuals instruments especials, correccions, etc.).

Aquestes conclusions no són encara l'acte jurídic, però en la pràctica fixen el contingut essencial del Reglament del MFP.

4. Paper del Consell (ministres) i majoria requerida

Amb base en l'acord polític del Consell Europeu i la proposta de la Comissió, el Consell de la UE (normalment Ecofin o Afers Generals) tramita i adopta el Reglament del MFP. Les claus procedimentals són:

  • Unanimitat: L'article 312 TFUE exigeix que el Consell adopti el MFP per unanimitat dels Estats membres. Qualsevol Estat pot bloquejar l'acord, cosa que converteix la negociació en especialment complexa.
  • Acte jurídic: El resultat és un Reglament que fixa els sostres de compromís i de pagament per any i rúbrica, així com les normes generals de funcionament (marges, instruments especials, revisions, etc.).
  • Revisió: El mateix article preveu la possibilitat de revisar el MFP durant la seva vigència, mitjançant el mateix tipus de procediment (proposta de la Comissió, unanimitat al Consell, consentiment del Parlament).
5. Intervenció del Parlament Europeu (consentiment)

El Parlament Europeu no co-decideix el text mitjançant el procediment legislatiu ordinari, però sí que exerceix un paper decisiu a través del procediment de consentiment:

  • Rep el projecte de Reglament sobre el MFP acordat al Consell.
  • El examina en comissió (normalment, Comissió de Pressupostos) i en Ple.
  • Ha d'atorgar o denegar el seu consentiment per majoria dels membres que el componen (no n'hi ha prou amb la majoria simple de vots emesos si el Reglament intern exigeix un llindar reforçat).
  • No pot esmenar formalment el text; només acceptar-lo o rebutjar-lo. En la pràctica, utilitza l'amenaça de rebuig i les resolucions polítiques per influir en la negociació prèvia amb Consell i Comissió.

Si el Parlament denega el consentiment, el MFP no pot aprovar-se i cal renegociar el paquet en el si del Consell Europeu i amb la Comissió.

6. Acord interinstitucional sobre disciplina pressupostària

Paral·lelament al Reglament del MFP, el Parlament, el Consell i la Comissió signen un Acord interinstitucional sobre disciplina pressupostària, cooperació en matèria pressupostària i bona gestió financera. No té rang de Reglament, però organitza:

  • Les regles pràctiques de diàleg entre institucions,
  • La programació pluriennal,
  • I certs compromisos polítics sobre noves iniciatives de despesa o ingressos.
7. Relació amb la Decisió de recursos propis i els parlaments nacionals

Tot i que és un instrument diferent, en la pràctica l'aprovació del MFP va lligada a la Decisió sobre el sistema de recursos propis de la UE, que sí que requereix no només unanimitat al Consell, sinó també ratificació per tots els parlaments nacionals segons els seus procediments constitucionals. Aquesta decisió fixa el sostre global d'ingressos i, per tant, condiciona el volum màxim del MFP.

8. Pròrroga en cas d'absència de MFP

Si a l'inici del nou període no s'hagués adoptat un nou MFP, els tractats preveuen un mecanisme de “pròrroga tàcita”: els sostres de l'últim any del MFP anterior es prorroguen temporalment, evitant un buit jurídic i permetent la continuïtat del pressupost anual fins que s'assoleixi un nou acord.

Com es coordina el MFP amb el pressupost anual de la UE i quin marge tenen les institucions dins dels sostres fixats? Quin paper juga el Parlament Europeu en la negociació política prèvia del MFP, abans de la votació de consentiment? Com s'articula jurídicament la decisió de recursos propis i la seva ratificació nacional en relació amb el MFP?

Quines són les competències del president del Consell Europeu i de la presidenta de la Comissió Europea segons la normativa comunitària?

Segons la normativa de la Unió Europea, les funcions del president del Consell Europeu i de la presidenta de la Comissió Europea estan clarament diferenciades i responen a lògiques diferents: lideratge polític intergovernamental en el primer cas i funció executiva supranacional en el segon. Tot i que ambdós càrrecs són centrals en el sistema institucional de la UE, cap d'ells “manda” sobre l'altre; exerceixen papers complementaris definits, sobretot, pel Tractat de la Unió Europea (TUE) i el Tractat de Funcionament de la UE (TFUE).

Competències del president del Consell Europeu

Les competències del president del Consell Europeu es recullen principalment a l'article 15 TUE. El Consell Europeu reuneix els caps d'Estat o de Govern dels Estats membres, juntament amb el propi president del Consell Europeu i la presidenta de la Comissió. El seu president:

  • Impulsa els treballs del Consell Europeu: s'encarrega de preparar, convocar i dirigir les reunions. Treballa sobretot en la definició de l'ordre del dia, la recerca de consensos i l'organització dels debats entre els líders nacionals. No decideix el contingut de les polítiques, però sí que influeix en què es discuteix i com.
  • Garanteix la coherència i continuïtat de l'acció del Consell Europeu: coordina el seguiment de les conclusions i decisions adoptades pels caps d'Estat o de Govern, i procura que les prioritats estratègiques fixades es mantinguin en el temps malgrat els canvis de govern als Estats membres.
  • Fomenta la cohesió i el consens: actua com a mediador entre els Estats quan hi ha divergències importants (per exemple, sobre reformes institucionals, grans paquets pressupostaris o posicions exteriors sensibles). El seu paper és més de facilitador que d’“àrbitre”.
  • Representa la UE al més alt nivell a l'exterior: “a nivell de caps d'Estat o de Govern” en matèria de política exterior i de seguretat, sense perjudici de les competències de l'Alt Representant i de la Comissió. És qui, per exemple, representa el conjunt de la UE en cimeres amb tercers països o en determinades reunions del G20.
  • Presenta informes al Parlament Europeu: després de cada reunió del Consell Europeu, informa el Parlament sobre els resultats, explicant les decisions preses i el rumb polític general de la Unió.

Jurídicament, el president del Consell Europeu no té poder legislatiu ni executiu directe. No adopta lleis ni executa el pressupost. La seva funció és definir i articular “les orientacions i prioritats polítiques generals” de la UE, sense entrar en la gestió quotidiana de les polítiques.

Competències de la presidenta de la Comissió Europea

La presidenta de la Comissió Europea, regulada principalment als articles 17 TUE i 244 i següents TFUE, és la figura clau del poder executiu comunitari. Les seves funcions es poden agrupar així:

  • Direcció política de la Comissió: fixa les orientacions polítiques generals, defineix el programa de treball de la Comissió i decideix l'estructura interna (carteres, distribució de competències entre comissaris, organització dels serveis). Actua, en la pràctica, com a “cap de govern” de la UE.
  • Iniciativa legislativa gairebé exclusiva: la Comissió és, amb caràcter general, l'única institució facultada per proposar actes legislatius de la Unió. La presidenta dirigeix aquesta funció: decideix prioritats legislatives, impulsa o frena propostes i marca el ritme amb què s'envien propostes al Consell i al Parlament Europeu.
  • Guardiana dels Tractats: la Comissió vetlla per l'aplicació del Dret de la Unió. La presidenta encapçala aquesta funció, sota la qual es decideix iniciar procediments d'infracció contra Estats membres, valorar l'incompliment d'obligacions o proposar mesures per garantir l'efectivitat de la normativa europea.
  • Execució del pressupost i de les polítiques: la Comissió executa el pressupost de la UE i gestiona programes, fons i polítiques (agricultura, competència, cohesió, digitalització, etc.). La presidenta coordina aquesta execució i respon políticament davant el Parlament Europeu.
  • Representació exterior en àmbits de la seva competència: la Comissió i la seva presidenta representen la Unió en moltes negociacions internacionals econòmiques i sectorials (comerç, clima, regulació digital…), especialment quan la UE té competència exclusiva o compartida.
  • Responsabilitat política davant el Parlament Europeu: la Comissió en el seu conjunt, inclosa la presidenta, necessita l'aprovació del Parlament per entrar en funcions i pot ser obligada a dimitir si s'aprova una moció de censura. Això fa que la presidenta hagi de mantenir un diàleg polític constant amb el Parlament.

Relació entre ambdós càrrecs

En síntesi, el president del Consell Europeu marca el rumb polític general, des de la lògica dels Estats, mentre que la presidenta de la Comissió transforma aquest rumb en legislació, programes i execució concreta, des de la lògica comunitària. No existeix jerarquia entre ells en els Tractats, sinó una distribució funcional: un facilita l'acord entre governs; l'altra dirigeix l'executiu de la UE i materialitza aquest acord en polítiques.

Quins requisits legals s'han de complir per modificar les polítiques migratòries de la Unió Europea en relació amb les fronteres exteriors?

Per modificar les polítiques migratòries de la Unió Europea (UE) relatives a les fronteres exteriors no n'hi ha prou amb una decisió política; cal seguir un conjunt de requisits legals força rígids fixats pels Tractats i pel Dret derivat. Aquests requisits afecten tant la base jurídica utilitzada com el procediment legislatiu, el respecte dels drets fonamentals i, en molts casos, la necessitat d'acords amb tercers Estats.

El punt de partida està en el Dret primari, sobretot en el Tractat de Funcionament de la UE (TFUE). Les competències sobre controls a les fronteres exteriors, visats de curta durada, política d'asil i d'immigració es recolzen principalment en els articles 77 a 79 TFUE. Qualsevol reforma de les polítiques migratòries en aquest àmbit ha de:

  • Encaixar en una d'aquestes bases jurídiques (per exemple, normes sobre controls fronterers, visats o gestió integrada de fronteres).
  • Respectar els límits competencials: la UE harmonitza en certs aspectes, però els Estats continuen aplicant i executant sobre el terreny.
  • Ser compatible amb altres principis dels Tractats, com la solidaritat entre Estats membres i el funcionament de l'espai Schengen.

En la pràctica, la majoria de canvis substantius en matèria de fronteres exteriors es realitzen mitjançant reglaments o directives (Dret derivat), no modificant els Tractats. Per adoptar-los o reformar-los s'utilitza, per regla general, el procediment legislatiu ordinari:

  • Iniciativa de la Comissió Europea, que presenta una proposta motivada, acompanyada d'estudis d'impacte i consultes prèvies.
  • Codecisió entre Parlament Europeu i Consell: ambdues institucions negocien el text, amb possibilitat de diverses lectures i trílegs informals.
  • Votació al Parlament per majoria simple dels vots emesos.
  • Aprovació al Consell, normalment per majoria qualificada dels Estats membres, excepte en matèries molt sensibles on els Tractats exigeixin unanimitat.

A més, qualsevol reforma de la política migratòria a fronteres exteriors ha de ser compatible amb el Dret de la UE de rang superior:

  • La Carta de Drets Fonamentals de la UE, en particular el dret d'asil, la prohibició de tractes inhumans o degradants i el principi de no devolució (non-refoulement).
  • El Convenio Europeu de Drets Humans, al qual estan sotmesos els Estats membres.
  • La jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE, que ha perfilat quines pràctiques de control fronterer són compatibles amb aquests drets.

Això implica que una mesura que, per exemple, limiti substancialment l'accés al territori per sol·licitar asil, o que estableixi devolucions automàtiques a frontera, pot ser declarada invàlida si vulnera aquests estàndards, encara que hagi estat aprovada formalment per les institucions.

Un altre requisit clau es refereix a la relació amb països tercers. Moltes polítiques sobre fronteres exteriors es basen en:

  • Acords internacionals de readmissió, cooperació fronterera o externalització de controls.
  • Instruments com acords d'estatus amb Frontex o acords regionals.

La celebració o modificació d'aquests acords es regeix per l'article 218 TFUE: proposta de la Comissió, autorització d'obertura de negociacions pel Consell, possible participació d'un negociador de la UE, i finalment signatura i conclusió pel Consell, en molts casos amb el consentiment del Parlament Europeu. No es poden alterar substancialment les polítiques de control a fronteres exteriors a través d'acords informals que eludeixin aquest marc sense arriscar la seva impugnació.

També és rellevant el marc específic de l'acervo de Schengen i del Sistema Europeu Comú d'Asil (reglaments Eurodac, procediments d'asil, normes d'acollida, etc.). Reformar la gestió de fronteres exteriors sol requerir adaptar en paral·lel aquestes peces normatives, per la qual cosa:

  • No n'hi ha prou amb canviar un únic reglament; cal mantenir la coherència amb la resta del sistema.
  • Qualsevol “repartiment” de responsabilitats entre Estats a frontera exterior i interior requereix suport en normes europees vigents.

Finalment, moltes modificacions exigeixen transposició o implementació nacional. Tot i que els reglaments són directament aplicables, els Estats han d'adaptar organització administrativa, recursos, procediments i, sovint, la seva legislació processal i sancionadora. Aquesta fase interna també està subjecta a control de compatibilitat amb el Dret de la UE i pot motivar procediments d'infracció si s'incompleix.

En resum, per modificar legalment les polítiques migratòries de la UE a fronteres exteriors cal: una base jurídica adequada als Tractats, seguir el procediment legislatiu previst (normalment iniciativa de la Comissió i codecisió Parlament–Consell), respectar plenament els drets fonamentals i la jurisprudència europea, observar les regles sobre celebració d'acords amb tercers països i garantir una implementació nacional conforme. Sense aquests requisits, qualsevol gir en política migratòria corre el risc de ser anul·lat o impugnat.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

On se celebra la primera reunió del Consell Europeu del nou curs polític?

Pregunta" 1 de 3

Quin és el percentatge de retall pressupostària que proposa la presidència irlandesa per al Marc Financer Pluriennal?

Pregunta" 2 de 3

Quin país es menciona com a origen de la reducció d'exportacions de vehicles híbrids cap a la UE?

Pregunta" 3 de 3