País Basc: atacs a les seus del PP, agressions a Noves Generacions i set ertzainas ferits

L'Ertzaintza és la policia autonòmica d'Euskadi, amb la missió de protegir les persones i els seus béns, garantir els drets i llibertats i mantenir la seguretat ciutadana i l'ordre públic al territori basc. Actua com a policia general i integral, però les seves competències conviuen amb les reservades a l'Estat i amb les atribucions de les policies locals.

Marc jurídic i dependència

El seu fonament principal és l'article 17 de l'Estatut d'Autonomia, aprovat per la Llei Orgànica 3/1979. El desenvolupen el Decret Legislatiu 1/2020, que aprova el text refós de la Llei de Policia del País Basc, i la Llei 15/2012, d'Ordenació del Sistema de Seguretat Pública d'Euskadi.

El comandament suprem correspon al Govern Basc. El departament competent en seguretat exerceix la capitania i direcció superior, organitza els serveis i planifica i coordina la seva activitat.

Funcions principals

• Protecció i seguretat ciutadana. Protegir el lliure exercici dels drets i llibertats, preservar la convivència pacífica i protegir les persones i els seus béns a tota la comunitat autònoma.
• Ordre públic. Mantenir-lo dins del territori basc, conforme a l'article 17 de l'Estatut i amb respecte als drets fonamentals.
• Investigació criminal i policia judicial. Exercir funcions d'investigació de delictes i d'ajuda a la Justícia conforme a les lleis processals. L'article 36 de l'Estatut estableix que, quan actua com a policia judicial, està al servei i sota la dependència de l'Administració de Justícia.
• Policia administrativa. Desenvolupar les actuacions policials de vigilància i compliment de la normativa dins del seu àmbit competencial. El text refós contempla expressament aquesta àrea juntament amb la seguretat ciutadana, la investigació criminal i els recursos operatius.
• Auxili i emergències. Prestar ajuda davant accidents, calamitat públiques o situacions particulars de perill o desemparament. El deure d'intervenir en defensa de la llei i la seguretat ciutadana arriba també al personal fora de servei.

Coordinació i funcions forals

La coordinació amb Policia Nacional i Guàrdia Civil s'articula mitjançant la Junta de Seguretat, integrada paritàriament per representants de l'Estat i d'Euskadi. La Llei 15/2012 permet acords amb les policies locals per a la col·laboració mútua, la distribució de tasques en funcions indistintes i la prestació de serveis conjunts, respectant les atribucions de cada cos.

Dins de l'Ertzaintza, les seccions de Miñones, Forals i Mikeletes representen les institucions forals, protegeixen les seves autoritats i custodien el seu patrimoni. També auxilien altres unitats i poden exercir vigilància i inspecció del transport per carretera i funcions de conservació i policia de carreteres. Per als seus cometuts forals depenen funcionalment de la diputació corresponent.

Límits i garanties

L'Estatut reserva a l'Estat els serveis policials extracomunitaris i supracomunitaris, inclosos la vigilància de ports, aeroports, costes i fronteres; duanes; entrada i sortida del territori nacional; règim general d'estrangeria, extradició i expulsió; emigració i immigració; passaports i DNI; armes i explosius; resguard fiscal, contraban i frau fiscal a l'Estat. La condició de policia integral no elimina aquestes reserves.

La Llei Orgànica 2/1986 reconeix aquest règim estatutari singular i declara aplicables els seus principis bàsics d'actuació. L'Ertzaintza ha d'actuar amb neutralitat, imparcialitat i sense discriminació; utilitzar la força conforme a criteris d'adequació, necessitat i proporcionalitat; i rebutjar ordres manifestament delictives o contràries a les lleis. L'Estatut contempla, a més, supòsits d'intervenció estatal en ordre públic i regles específiques per als estats d'alarma, excepció i setge.

Per convocar legalment una vaga general a Espanya s'han de complir requisits de legitimació, acord de convocatòria, preavís i organització. No es necessita autorització del Govern: la vaga és un dret fonamental reconegut a l'article 28.2 de la Constitució. La seva regulació bàsica es troba en el Reial Decret-llei 17/1977, interpretat i parcialment depurat per la Sentència del Tribunal Constitucional 11/1981.

1. Qui la pot convocar

Poden promoure una vaga els treballadors mitjançant els seus representants o directament, així com els sindicats amb implantació en l'àmbit al qual s'estengui la convocatòria. En una vaga general, les organitzacions convocants han de comptar amb implantació en aquest àmbit; no existeix una exigència general que convoquin tots els sindicats ni que aquests siguin els més representatius.

La decisió de participar correspon individualment a cada treballador. No és necessari estar afiliat al sindicat convocant, ni que cada empresa celebri una votació per adherir-se a una convocatòria general vàlida.

2. Acord i finalitat de la convocatòria

La convocatòria ha de procedir d'un acord adoptat per qui estigui legitimat, respectant les regles aplicables a la seva organització. Quan l'acorden directament els treballadors o els seus representants, s'han d'observar les condicions de decisió i documentació corresponents.

A més, ha de perseguir la defensa dels interessos dels treballadors. Una vaga general pot dirigir-se contra decisions governamentals sobre ocupació, salaris, pensions o protecció social: criticar el Govern no la converteix automàticament en il·legal. Diferent és que respongui a motius exclusivament polítics, aliens als interessos professionals dels treballadors, supòsit que la regulació contempla com a il·legal.

També existeixen límits respecte de les vagues que pretenguin alterar el pactat durant la vigència d'un conveni col·lectiu, encara que aquests límits no impedeixen qualsevol conflicte relacionat amb la seva interpretació o amb circumstàncies sobrevingudes.

3. Comunicació escrita i preavís

La convocatòria s'ha de comunicar per escrit a l'autoritat laboral i als empresaris afectats. En una vaga general, la comunicació empresarial pot articular-se mitjançant les organitzacions empresarials corresponents, sense exigir necessàriament una notificació individual a cada empresa.

• Termini ordinari: almenys cinc dies naturals abans de l'inici.
• Serveis públics: almenys deu dies naturals quan la vaga afecti empreses encarregades de prestar-los. A més, s'ha de donar la publicitat necessària perquè els usuaris coneguin la convocatòria.

La comunicació ha d'indicar els objectius, les gestions realitzades per resoldre les diferències, la data d'inici i la composició del comitè de vaga. Convé delimitar amb precisió el seu àmbit territorial, funcional i temporal, per identificar a qui arriba i durant quin període.

4. Comitè de vaga i negociació

Ha de constituir-se un comitè de vaga, amb un màxim de dotze membres, que representi els treballadors durant el conflicte. En una convocatòria que comprèn múltiples centres, les regles sobre la seva composició s'han d'interpretar conforme a la jurisprudència constitucional, sense traslladar mecànicament les exigències d'una vaga d'un únic centre.

Des del preavís i durant la vaga, existeix un deure de negociació per intentar assolir un acord. També s'han de garantir les actuacions necessàries per a la seguretat de persones i instal·lacions i per a la seva posterior represa.

5. Serveis essencials i llibertat de participació

Si afecta serveis essencials per a la comunitat, l'autoritat governativa pot establir serveis mínims motivats i proporcionats. No equivalen a una autorització prèvia ni permeten buidar el dret de vaga. S'han de respectar tant la participació pacífica com la llibertat dels qui decideixin treballar; la violència i les coaccions no estan emparades.

Les últimes eleccions autonòmiques al País Basc es van celebrar el 21 d'abril de 2024. El Partit Popular va obtenir 7 escons en un Parlament Basc compost per 75 representants. EAJ-PNV i EH Bildu van empatar amb 27 escons cadascun, encara que el PNV va ser la candidatura més votada.

Resultats per partit

La distribució dels 75 escons va quedar repartida entre sis candidatures. Aquests van ser els resultats que van donar origen a la XIII Legislatura del Parlament Basc, la sessió constitutiva del qual es va celebrar el 14 de maig de 2024, segons recull Demócrata:

• EAJ-PNV: 27 escons. Va compartir el primer lloc en nombre de representants amb EH Bildu. L'empat parlamentari no va ser un empat en vots: el PNV va obtenir més sufragis.
• EH Bildu: 27 escons. Va assolir la mateixa representació que el PNV, per la qual cosa ambdues candidatures van reunir conjuntament 54 dels 75 llocs de la Cambra.
• PSE-EE (PSOE): 12 escons. Va ser la tercera candidatura per representació parlamentària, per darrere de les dues formacions que van empatar al capdavant.
• Partit Popular: 7 escons. Va ocupar el quart lloc per nombre de representants i va aconseguir presència a les tres circumscripcions electorals basques.
• Sumar: 1 escó. Va obtenir representació parlamentària amb un únic lloc a la Cambra.
• Vox: 1 escó. També va aconseguir un representant, completant així la distribució total dels 75 escons.

Els set escons del Partit Popular

La resposta concreta a la teva segona pregunta és, per tant, set parlamentaris. La seva distribució territorial va ser de quatre per Àlaba, dos per Biscaia i un per Guipúscoa. Àlaba va aportar així més de la meitat dels representants obtinguts pel PP, mentre que els altres tres procedien de les altres dues circumscripcions. Els resultats oficials es poden consultar a la Junta Electoral Central.

En relació amb el conjunt de la Cambra, aquests set llocs equivalen aproximadament al 9,3 % dels escons. Aquest percentatge expressa únicament el seu pes parlamentari: no s'ha de confondre amb el percentatge de vots rebut. En termes de representació, el PP va quedar cinc escons per sota del PSE-EE i vint per sota de cadascuna de les dues candidatures que van encapçalar la distribució.

Què va significar la distribució per formar govern

Amb 75 parlamentaris, la majoria absoluta se situa en 38 escons. Ni el PNV ni EH Bildu van assolir per separat aquesta xifra: a cadascun els faltaven onze representants. La suma del PNV i el PSE-EE, en canvi, arribava als 39 escons, un per sobre de la majoria absoluta.

La configuració sorgida de les urnes va permetre la posterior elecció d'Imanol Pradales com a lehendakari, el 20 de juny de 2024, amb l'acord entre PNV i PSE-EE. Aquest acord va ser signat el dia anterior, segons la informació publicada pel PNV. Els set escons del PP no eren necessaris perquè ambdues formacions superessin conjuntament el llindar de la majoria absoluta.

En definitiva, la dada essencial és aquesta: les eleccions basques d'abril de 2024 van deixar un empat a 27 escons entre PNV i EH Bildu, seguit del PSE-EE amb 12 i del PP amb 7; Sumar i Vox van obtenir un cadascun.