La vaga general d’aquest dimecres ha reobert el debat sobre els límits legals dels piquets i els drets dels treballadors i empresaris que decideixen mantenir la seva activitat. La legislació espanyola reconeix el dret fonamental de vaga en l’article 28.2 de la Constitució, però també protegeix la llibertat de qui opta per no secundar-la. Els piquets poden informar, repartir propaganda i sol·licitar adhesions, però no estan autoritzats a imposar la participació mitjançant amenaces, intimidació o violència, ni a causar danys en establiments comercials. (((Siga aquí el directo)))
El article 6.6 del Reial decret llei 17/1977, de 4 de març, sobre relacions de treball, estableix que els treballadors en vaga poden efectuar publicitat d’aquesta de forma pacífica i recollir fons sense cap coacció. Al seu torn, l’article 6.4 disposa que s’ha de respectar la llibertat de treball de qui no vulgui sumar-se a l’atur.
Això significa que cap piquet pot obligar legalment un empleat a abandonar el seu lloc, impedir-li mitjançant coaccions l’accés al treball o forçar un empresari a tancar el seu negoci. L’activitat informativa i de persuasió està protegida, sempre que es desenvolupi per mitjans pacífics.
Notícia destacada
Vaga general de l’11 de novembre: mapa de manifestacions, horaris i recorreguts per províncies
47 minuts
Entrar en comerços, trencar portes o bloquejar accessos
La normativa tampoc no concedeix als piquets un dret general a entrar en establiments contra la voluntat dels seus responsables, ocupar les seves instal·lacions, trencar portes, aparadors o mobiliari, ni impedir físicament l’entrada i sortida de clients i treballadors.
La sentència 69/2016 del Tribunal Constitucional estableix que les coaccions i els actes vandàlics queden fora de la protecció del dret de vaga. El tribunal va examinar actuacions dirigides a aconseguir el tancament d’un establiment mitjançant intimidació i va recordar que la llibertat d’empresa i la llibertat de treball també estan protegides constitucionalment.
L’entrada en un local obert al públic no constitueix, per si sola, una infracció: el determinant és la conducta desenvolupada i si s’empren mitjans il·lícits.
Quines conseqüències penals poden tenir aquestes actuacions?
Les conductes que excedeixin els límits legals poden donar lloc a responsabilitats penals, civils o administratives, depenent dels fets. L’ article 172 del Codi Penal castiga les coaccions amb penes de presó de sis mesos a tres anys o multa de 12 a 24 mesos, segons la seva gravetat i els mitjans emprats.
Els estralls poden constituir delictes de danys d’acord amb l’article 263, mentre que les agressions físiques es poden perseguir com a delictes de lesions. La responsabilitat s’ha de determinar individualment i exigeix acreditar la participació de cada persona en els fets. El Tribunal Constitucional ha reiterat que l’exercici del dret de vaga no justifica actuacions violentes contra treballadors, empresaris o tercers.
Què poden fer els treballadors i els comerciants afectats
Els treballadors que vulguin anar al seu lloc de treball i trobin bloquejats els accessos poden comunicar-ho immediatament a la seva empresa i sol·licitar la intervenció policial quan hi hagi amenaces, danys o impediments materials. Els propietaris dels establiments poden denunciar els fets i aportar gravacions, fotografies, testimonis o documentació dels desperfectes. La jurisprudència constitucional distingeix entre la pressió legítima per promoure una vaga i la intimidació que anul·la la llibertat de decisió d’altres persones. En la seva sentència 137/1997, el Tribunal Constitucional va confirmar que impedir mitjançant intimidació l’accés al lloc de treball excedeix els límits del dret de vaga, fins i tot quan els obstacles siguin intermitents.