Un terratrèmol de magnitud 4,2 amb epicentre a Benuza es sent a Lleó, Galícia i Astúries

A Espanya, la resposta després d'un terratrèmol s'organitza mitjançant plans de protecció civil locals, autonòmics i estatals: s'avaluen els danys, es mobilitzen els serveis d'emergència i s'amplia la coordinació quan els recursos disponibles resulten insuficients. La magnitud, per si sola, no determina tota la resposta: importen les víctimes, els danys i la interrupció de serveis essencials. Com que no s'identifica aquí el terratrèmol ni la comunitat afectada, aquest és el procediment general, no una descripció d'actuacions ja acordades.

1. Avaluació inicial i activació de plans

Les autoritats reuneixen informació sobre persones afectades, edificis danyats, accessos i subministraments. Amb aquesta avaluació, l'òrgan competent activa el pla corresponent i ajusta la mobilització de recursos. La Llei 17/2015 distingeix plans territorials, autonòmics o locals, i plans especials per a terratrèmols. La Norma Bàsica de 2023 estableix un esquema comú per integrar aquests plans i ampliar la resposta conforme augmenta la gravetat.

2. Actuació municipal i direcció autonòmica

L'ajuntament organitza la intervenció dels seus serveis dins del marc previst en el seu pla i comunica necessitats a la comunitat autònoma. La resposta local s'integra en l'organització autonòmica, que coordina els recursos i serveis previstos per a l'emergència. Els òrgans autonòmics de coordinació poden actuar com a Centre de Coordinació Operativa, segons estableixi el pla aplicable.

No existeix una única autoritat municipal o conselleria directora vàlida per a tota Espanya: cada pla concreta qui dirigeix, com es mobilitzen els mitjans i com es relacionen les administracions.

3. Rescat i protecció de la població

La prioritat és rescatar i protegir les persones. Segons els danys, es mobilitzen bombers i salvament, serveis sanitaris, forces de seguretat i equips tècnics. Les actuacions comprenen:

• Rescat, assistència sanitària i atenció psicològica i social urgent.
• Mesures de seguretat, evacuació quan calgui i refugi per a qui no pugui romandre a les seves vivendes.
• Abastiment bàsic i reparació inicial d'infraestructures essencials.

La Directriu de risc sísmic exigeix procediments específics per a persones amb discapacitat i altres col·lectius vulnerables, així com informació accessible. El voluntariat mobilitzat actua subordinat als serveis públics.

4. Coordinació amb l'Estat i reforços

Quan calen mitjans addicionals, s'articulen els mecanismes de suport estatal. El Pla Estatal davant el Risc Sísmic contempla assistència a les comunitats autònomes quan la sol·licitin o no disposin de capacitat suficient.

Pot constituir-se un Centre de Coordinació Operativa Integrat —CECOPI—, amb representació autonòmica i estatal. La seva constitució no implica automàticament que l'Estat assumeixi la direcció: aquesta correspon a l'òrgan autonòmic mentre l'emergència no sigui declarada d'interès nacional. Cal mantenir l'intercanvi d'informació sobre danys i operacions fins i tot sense CECOPI.

5. Avaluació de danys, recuperació i ajudes

Els equips tècnics reconeixen danys i necessitats per orientar la recuperació d'infraestructures i serveis. Paral·lelament, les administracions documenten les conseqüències i les despeses urgents per fonamentar les mesures de suport.

Ajuntaments i comunitats autònomes poden sol·licitar la declaració de zona afectada greument per una emergència de protecció civil, que acorda el Consell de Ministres. La llei permet ajudes per a habitatges i estris, compensacions municipals, reparació d'infraestructures i altres mesures econòmiques. No són automàtiques ni uniformes: depenen del que s'aprovi i dels requisits aplicables. Aquesta declaració d'ajudes és diferent de la declaració d'emergència d'interès nacional.

En les tres comunitats, els organismes de protecció civil tenen competències de prevenció, planificació, coordinació i resposta davant terratrèmols. La direcció correspon a l'autoritat que determini el pla activat: comença en l'àmbit local quan els seus mitjans són suficients i passa a l'autonòmic quan cal. Cal distingir aquesta direcció de l'atenció del 112 i de la intervenció material de bombers, sanitaris i altres serveis.

Castella i Lleó

La Llei 4/2007 de Protecció Ciutadana estableix el marc general aplicable als riscos naturals, inclosos els terratrèmols. L'Administració autonòmica ha d'elaborar, aprovar, implantar i mantenir els instruments de planificació i gestió, fixar criteris de mobilització de recursos i elaborar el catàleg i el mapa de riscos.

• Prevenció: impulsar simulacres, formació, campanyes d'autoprotecció i assessorament a administracions, entitats i ciutadania.
• Resposta: organitzar l'actuació autonòmica i coordinar els serveis mobilitzats mitjançant els instruments de planificació corresponents.
• Intervenció: els serveis d'extinció i salvament realitzen rescats, assistència i mesures provisionals de seguretat, inclosos desallotjaments o restriccions de circulació quan siguin imprescindibles.

Les entitats locals elaboren els seus plans dins de les seves competències. El pla territorial autonòmic permet afrontar situacions de greu risc col·lectiu o catàstrofe; no s'ha de confondre aquesta cobertura general amb l'existència acreditada d'un pla sísmic independent.

Galícia

La Llei 5/2007 d'emergències atribueix a la Xunta la superior direcció i coordinació, els serveis d'abast autonòmic i la gestió d'emergències que superin els mitjans locals. L'Agència Gallega d'Emergències executa la política autonòmica i gestiona els seus mitjans i serveis.

Davant una emergència, l'Agència, a través del 112 Galícia, avalua i qualifica el risc, estableix el procediment, mobilitza mitjans i realitza seguiment. L'autoritat local adopta les mesures immediates; en activar-se un pla autonòmic, els seus òrgans assumeixen la direcció i coordinació. El 112 no presta per si mateix l'assistència material.

Galícia disposa del Sismigal, pla especial davant terratrèmols aprovat inicialment el 2009. La seva revisió va rebre informe favorable al desembre de 2024, llavors pendent dels tràmits posteriors per entrar en vigor, segons la comunicació de la Xunta. Comprèn anàlisi del risc, evacuació, allotjament, assistència sanitària, comunicacions i restabliment de serveis. La Comissió Gallega de Protecció Civil informa els plans especials i homologa els d'àmbit inferior, conforme al Decret 101/2016.

Astúries

La resposta autonòmica s'emmarca en el PLATERPA, el pla territorial del Principat. Comprèn coordinar recursos, avaluar danys i necessitats, organitzar mesures de protecció i sol·licitar reforços quan els mitjans regionals siguin insuficients.

La Llei 8/2001 concreta les funcions del servei 112: rebre i avaluar trucades, transmetre requeriments, activar l'ajut adequat, coordinar intervencions i seguir-ne el desenvolupament. Distingueix expressament aquestes tasques de l'assistència material, que correspon a cada servei competent. La seva organització va ser modificada per la Llei 1/2013; no procedeix identificar-la sense més amb l'entitat original «112 Astúries».

Límits comuns

L'Institut Geogràfic Nacional detecta i analitza els sismes, però no dirigeix rescats ni desallotjaments. L'Estat pot aportar mitjans sense assumir automàticament el comandament: aquest passa a l'àmbit estatal quan es declara una emergència d'interès nacional, conforme a la Llei 17/2015. Com explica Demòcrata, el desplegament de la UME pot ser suport a la direcció autonòmica.

La gestió del risc sísmic a Espanya es regula mitjançant dosos blocs complementaris: la normativa de protecció civil, que organitza la prevenció i la resposta davant terratrèmols, i les normes de construcció sismorresistent, destinades a reduir els danys. No existeix una única llei sobre terratrèmols: el marc estatal es completa amb la planificació autonòmica i local.

1. Marc general de protecció civil

• Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil. És la base legal general. Ordena l'anticipació, prevenció, planificació, resposta i recuperació davant emergències; articula la coordinació entre administracions i contempla instruments d'informació i alerta. També regula la declaració de zones afectades greument per emergències i les mesures de recuperació. Pot consultar-se en el text del BOE.
• Reial Decret 524/2023, de 20 de juny, pel qual s'aprova la Norma Bàsica de Protecció Civil. Estableix el marc comú per identificar riscos, elaborar plans compatibles entre administracions i coordinar els serveis d'intervenció. Inclou criteris sobre contingut, implantació, manteniment i avaluació dels plans. És la referència general actual, enfront de la normativa bàsica anterior: Norma Bàsica de 2023.

2. Planificació específica davant terratrèmols

• Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil davant el Risc Sísmic. Aprovada per Acord del Consell de Ministres de 7 d'abril de 1995 i publicada mitjançant Resolució de 5 de maig, fixa els requisits mínims dels plans especials: anàlisi de perillositat i vulnerabilitat, organització, intervenció i coordinació. A més, exigeix considerar els seus anàlisis de risc en la planificació territorial i els usos del sòl. Vegeu la Directriu sísmica.
• Modificació de 2004. L'Acord de 16 de juliol, publicat per Resolució de 17 de setembre, va actualitzar el mapa de perillositat, les àrees subjectes a planificació i els municipis on han de catalogar-se elements exposats a danys. Està publicada en el BOE de 2004.
• Pla Estatal de Protecció Civil davant el Risc Sísmic. Aprovada el 26 de març de 2010 i publicada mitjançant Resolució de 29 de març, organitza els recursos estatals per a emergències d'interès nacional i el suport a les comunitats autònomes quan ho requereixin o la seva capacitat resulti insuficient. S'articula amb plans autonòmics i d'actuació local: Pla Estatal.

La Directriu contempla també informació accessible, protocols i recursos específics per a persones amb discapacitat i altres col·lectius vulnerables. En cada territori cal revisar també el pla autonòmic i, quan correspongui, el municipal.

3. Prevenció mitjançant construcció sismorresistent

• Reial Decret 997/2002, de 27 de setembre. Aprova la norma de construcció sismorresistent: part general i edificació, denominada NCSE-02 en el seu articulat. Estableix condicions tècniques per protegir les persones, reduir pèrdues i conservar serveis bàsics. El seu àmbit comprèn projectes i obres d'edificació i, en allò corresponent, altres construccions sense regulació específica. Va substituir la NCSE-94: norma d'edificació.
• Reial Decret 637/2007, de 18 de maig. Aprova la norma de construcció sismorresistent: ponts, NCSP-07. S'aplica a projectes i obres de nova construcció de ponts de la xarxa de carreteres de l'Estat o de la xarxa ferroviària d'interès general: norma de ponts.
• Reial Decret 314/2006, de 17 de març. Aprova el Codi Tècnic de l'Edificació, marc general d'exigències de seguretat estructural i habitabilitat, complementari de la normativa sísmica específica: Codi Tècnic.

En síntesi, per a una actuació concreta cal combinar planificació d'emergències, localització i tipus de construcció; complir una norma tècnica no substitueix les obligacions de protecció civil.