Vox es querella contra Óscar Puente davant del Suprem per l’accident d’Urda

La formació d'Abascal sol·licita que el ministre declari com a investigat i reclama que s'examini la seva actuació davant les advertències sobre seguretat ferroviària i el compliment dels compromisos adquirits amb els sindicats al febrer

fotonoticia 20261024111748 1920

fotonoticia 20261024111748 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

3 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 27 de octubre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE27,3 %
  • Vox18,9 %
  • Sumar6,3 %
  • Podemos2,9 %
  • ERC2,3 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Vox ha presentat una querella davant la Sala Segona del Tribunal Suprem contra el ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, per presumptes delictes d'homicidi i lesions per imprudència greu, en la modalitat de comissió per omissió, en relació amb l'accident ferroviari ocorregut aquest dimecres a Urda (Toledo).

La formació considera necessari investigar si el titular del departament va incomplir les seves obligacions de direcció, supervisió i control en matèria de seguretat ferroviària i sol·licita que comparegui davant l'Alt Tribunal en qualitat d'investigat.

La iniciativa judicial se centra a determinar quina informació va rebre el ministre sobre possibles deficiències a la xarxa ferroviària, quines actuacions va impulsar per corregir-les i de quina manera en va supervisar l'execució. Segons exposa Vox en el seu escrit, la investigació ha d'aclarir també si Puente va exigir els informes necessaris per conèixer l'estat de la seguretat ferroviària i si va adoptar les mesures que corresponien a les seves responsabilitats.

No obstant això, el partit de Santiago Abascal no atribueix al ministre la decisió concreta d'autoritzar la represa de la circulació ferroviària, sinó que planteja una possible responsabilitat penal derivada de les omissions que considera necessari investigar.

Vox demana investigar els compromisos

Entre els antecedents que incorpora la querella figuren els advertiments i reclamacions formulats després dels accidents ferroviaris d'Adamuz i Gelida, així com l'acord assolit el passat 9 de febrer entre el Ministeri de Transports i les organitzacions sindicals per reforçar el manteniment de les infraestructures, les plantilles i les condicions de seguretat.

La formació reclama que es comprovi fins a quin punt s'havien executat els compromisos adquirits i que s'identifiquin les set mesures que, segons la documentació recollida a l'escrit, encara es trobaven en tramitació el 16 d'octubre.

Amb aquesta petició, Vox pretén que la investigació judicial examini tant els advertiments traslladats als responsables del Ministeri com les decisions adoptades posteriorment per atendre'ls, amb especial atenció als mecanismes de seguiment i verificació de les actuacions compromeses.

Sol·liciten la declaració de Puente

La querella inclou una sèrie de diligències dirigides a reconstruir l’actuació dels responsables de la seguretat ferroviària abans de l’accident. A més de sol·licitar que Óscar Puente declari com a investigat, Vox demana que s’incorporin a les actuacions els informes, comunicacions i alertes rebuts pel Ministeri de Transports i Adif relacionats amb possibles deficiències de seguretat.

La formació també reclama que s’examinin els protocols aplicables quan es produeixen fallades en els sistemes de protecció ferroviària, amb l’objectiu de determinar quins procediments estaven previstos i quines mesures s’havien d’adoptar davant situacions d’aquest tipus.

Entre les declaracions sol·licitades figuren les de responsables del departament ministerial, representants de les organitzacions sindicals i membres de l’associació de víctimes de l'accidente de Adamuz. Així mateix, Vox proposa l’elaboració d'una prova pericial independent que permeti identificar les possibles deficiències existents i establir quines actuacions concretes haurien pogut evitar la col·lisió.

Una altra querella contra responsables de Adif

L’escrit presentat davant del Suprem també fa referència a una altra querella formulada per Vox contra responsables de Adif amb competències en circulació i seguretat ferroviària, les actuacions de la qual sol·licita incorporar per facilitar la coordinació de totes dues investigacions.

La formació diferencia així entre les decisions operatives relacionades directament amb la circulació dels trens i les possibles responsabilitats de supervisió que atribueix al ministre en l’exercici de les seves funcions.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quina fase parlamentària es troba l'acord del 9 de febrer per reforçar el manteniment i la seguretat ferroviària?

L'acord del 9 de febrer de 2026 no es troba en una fase parlamentària: és un pacte entre el Ministeri de Transports, Adif, Renfe i els sindicats SEMAF, UGT i CCOO, no un projecte de llei pendent d'aprovació. La seva situació s'ha de descriure com a execució de compromisos administratius, laborals i normatius, amb actuacions que segueixen recorreguts diferents. No consta a les fonts consultades una tramitació legislativa de l'acord com a text únic.

Què es va acordar i qui l'ha d'aplicar

La comunicació oficial de Transports identifica el pacte com a resultat de la negociació amb els sindicats per desconvocar les jornades de vaga. Va anunciar 1.800 milions d'euros addicionals en manteniment i 3.650 llocs de treball, a més de canvis organitzatius i de seguretat. Això no equival a l'aprovació d'una llei ni obre automàticament un procediment al Congrés o al Senat.

L'aplicació es distribueix entre diversos instruments:

  • Finançament del manteniment: es va acordar tramitar dos convenis amb l'Administració General de l'Estat, un per a Adif i un altre per a Adif AV, per a 2026-2030. Per a Adif es van anunciar 861 milions d'euros en manteniment el 2026, fins a assolir 1.179 milions el 2030; per a Adif AV, un creixement del 44 % entre 2025 i 2030.
  • Ocupació: el compromís comprèn 2.400 places addicionals a Adif durant 2026-2030, 1.200 contractes addicionals a Renfe i 50 places estructurals a l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària.
  • Canvis normatius: es va pactar modificar el Reial Decret 929/2020 per computar com a conducció efectiva les parades de maquinistes inferiors a 45 minuts. Consta una informació pública, datada el 24 d'abril de 2026, sobre un projecte de modificació d'aquest reial decret; no s'ha de confondre aquest procediment reglamentari amb una llei en tramitació parlamentària.
  • Pressupostos: es va acordar incloure en futures lleis pressupostàries una taxa de reposició no inferior al 115 % per a Adif. És un compromís d'incorporació futura, no una aprovació pressupostària realitzada pel propi pacte.
Què consta sobre la seva execució

L'acord va preveure una comissió paritària de seguiment, la primera reunió de la qual havia de celebrar-se en el termini d'un mes, i un comitè de coordinació de la seguretat amb participació sindical. També va contemplar grups de treball sobre limitacions temporals de velocitat i alertes meteorològiques. Són mecanismes d'aplicació i seguiment, no fases parlamentàries.

Segons la informació publicada per Demócrata el 17 d'octubre, Renfe sostenia que havia complert els seus compromisos i que, de 24 mesures corresponents a altres organismes, 17 estaven executades i set seguien desenvolupant-se mitjançant procediments administratius, tècnics i normatius. Aquesta és la versió de l'operadora, no una certificació parlamentària del compliment íntegre de l'acord.

Què passa amb les iniciatives parlamentàries relacionades

Existeixen iniciatives sobre seguretat ferroviària, però no constitueixen la tramitació del pacte. Per exemple, les proposicions no de llei 162/000679 i 161/002923, dirigides respectivament al Ple i a la Comissió de Transports, es van publicar o admetre abans de l'acord, el 30 de gener i el 3 de febrer. Ambdues van caducar el 6 d'octubre de 2026. La dissolució de les Càmeres no converteix, però, el pacte administratiu i laboral en un acord caducat.

En conclusió, no està pendent de comissió, esmenes, votació del Congrés ni remissió al Senat. El pendent és completar i verificar les mesures compromeses, distingint les ja executades de les que requereixen finançament, decisions administratives o desenvolupament normatiu.

Quines són les competències legals del ministre de Transports i Mobilitat Sostenible segons la llei espanyola?

El ministre de Transports i Mobilitat Sostenible té competència per dirigir la política estatal de transports, infraestructures i mobilitat sostenible, dins de les atribucions que l'ordenament reserva a l'Estat. Les seves funcions no estan reunides en una única llei: resulten de les normes generals sobre el Govern i dels reials decrets que delimiten i organitzen el departament. És important distingir entre les potestats personals del ministre i les funcions que exerceixen els òrgans del ministeri sota la seva direcció.

1. Funcions generals com a ministre

L'article 4 de la Llei 50/1997, del Govern li atribueix les següents funcions:

  • Desenvolupar l'acció del Govern en el seu departament, conforme als acords del Consell de Ministres i les directrius del president.
  • Exercir la potestat reglamentària, és a dir, aprovar disposicions generals en les matèries pròpies del ministeri.
  • Exercir les competències que li atribueixin les lleis i les altres disposicions aplicables.
  • Refrendar, quan correspongui, els actes del rei relacionats amb les seves competències.

Per tant, té responsabilitat directa sobre la seva gestió, però no actua al marge de la direcció presidencial ni de les decisions col·legiades del Govern.

2. Matèries que dirigeix

L'article 7 del Reial Decret 829/2023 li assigna la proposta i execució de les polítiques sobre infraestructures i transport terrestre de competència estatal, aeri i marítim, per garantir una mobilitat justa i sostenible.

L'article 1 del Reial Decret 253/2024 concreta aquest àmbit:

  • Infraestructures: política sobre infraestructures de transport terrestre, aeri i marítim de competència estatal, i planificació i programació de les seves inversions.
  • Serveis de transport: control, ordenació i regulació administrativa dels serveis corresponents.
  • Mobilitat sostenible: impuls de les seves dimensions social, econòmica i mediambiental, incloent la mobilitat activa.
  • Serveis postals: ordenació normativa del sector.
  • Informació geogràfica: impuls i direcció dels serveis estatals d'astronomia, geodèsia, geofísica i cartografia.
3. Planificació i execució mitjançant el departament

El ministre dirigeix una organització les tasques de la qual estan distribuïdes legalment. L'article 2 del Reial Decret 253/2024 atribueix a la Secretaria d'Estat, sota la seva direcció, la definició i proposta de les polítiques d'infraestructures, transport i mobilitat.

Entre aquestes funcions hi ha la planificació estratègica; la programació d'inversions; l'execució d'infraestructures, directament o mitjançant entitats adscrites; la coordinació dels diferents modes de transport; i el seguiment d'organismes dependents. També comprèn la cooperació amb les administracions territorials en mobilitat urbana sostenible i l'impuls d'ajudes i instruments econòmics.

Això significa que no tota decisió del ministeri correspon personalment al ministre: algunes pertanyen a la Secretaria d'Estat o a altres òrgans per atribució normativa.

4. Quines normes pot aprovar i quines ha de proposar

Segons els articles 5 i 24 de la Llei del Govern, el ministre pot dictar ordres ministerials dins de la seva competència. Aquestes tenen rang inferior als reials decrets.

Pot impulsar propostes normatives del seu departament, però l'aprovació dels projectes de llei i dels reials decrets corresponents al Govern competeix al Consell de Ministres. Tampoc pot aprovar per si sol un reial decret-llei.

5. Límits davant d'altres competències

L'atribució sobre transports no equival a dirigir qualsevol assumpte relacionat amb la mobilitat. El Reial Decret 253/2024 exigeix coordinació i respecte a les competències d'altres ministeris. Per exemple, el Reial Decret 829/2023 assigna trànsit i seguretat vial a Interior, i habitatge, sòl i Agenda Urbana al Ministeri d'Habitatge. A més, l'àmbit descrit està delimitat per la competència estatal, no per una autoritat general sobre tots els transports.

Quina trajectòria política i professional té Óscar Puente i a quin partit pertany?

Óscar Puente Santiago pertany al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), en què milita des de 1990. Advocat de professió, va ser alcalde de Valladolid entre 2015 i 2023 i és ministre de Transports i Mobilitat Sostenible des de novembre de 2023. La seva trajectòria combina vint anys d'exercici professional amb responsabilitats municipals, càrrecs interns al PSOE i activitat política nacional.

Formació i trajectòria professional

Va néixer a Valladolid el 15 de novembre de 1968. És llicenciat en Dret per la Universitat de Valladolid i compta amb un màster en Direcció Política per la Fundació Jaime Vera, segons la seva biografia oficial.

Va exercir com a advocat des de 1995 fins al juny de 2015, quan va assumir l'Alcaldia de Valladolid. Per tant, durant els seus primers anys com a regidor va compaginar l'advocacia amb la seva activitat política. La seva experiència professional prèvia al govern municipal va estar centrada en el Dret, no en una carrera tècnica vinculada al transport o les infraestructures.

Primeres responsabilitats al PSOE

Tot i que la seva afiliació es remunta a 1990, va començar a ocupar responsabilitats orgàniques el 2004, com a vicesecretari general de l'Executiva Provincial del PSOE de Valladolid. El 2009 va passar a ser secretari general de l'agrupació municipal, responsabilitat que va mantenir fins al desembre de 2021, quan va assumir la Secretaria General provincial. Aquests càrrecs corresponen a l'organització del partit i són diferents dels seus llocs a les institucions públiques.

El seu primer salt nacional dins del PSOE va arribar el juny de 2017, després de la victòria de Pedro Sánchez a les primàries socialistes. Va ser nomenat portaveu de la Comissió Executiva Federal i va exercir aquesta funció fins a l'octubre de 2021. Durant aquesta etapa va combinar l'Alcaldia amb la comunicació pública de les posicions del partit, com recull aquest perfil de Demócrata.

Etapa municipal a Valladolid

Va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Valladolid el 2007 i va passar a dirigir el grup municipal socialista el 2008. Va romandre vuit anys a l'oposició abans d'accedir a l'Alcaldia el juny de 2015. Tot i que el PP havia estat la força més votada, Puente va reunir una majoria alternativa que va permetre la seva elecció.

Va continuar com a alcalde després de les municipals de 2019, en què el PSOE va ser la primera força. El seu mandat va acabar el juny de 2023: els socialistes van tornar a ser la candidatura més votada, però la suma de PP i Vox va permetre que Jesús Julio Carnero obtingués l'Alcaldia. Puente va completar així dosos mandats i vuit anys al capdavant de l'Ajuntament.

També va tenir responsabilitats de representació municipal: va presidir la Xarxa Espanyola de Ciutats Saludables entre 2015 i 2019 i va formar part de la Junta de Govern de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies fins al 2023.

Congrés i Ministeri de Transports

En les eleccions generals de juliol de 2023 va obtenir escó per Valladolid. Al setembre va intervenir en nom del PSOE durant el debat d'investidura d'Alberto Núñez Feijóo, una actuació que va ampliar la seva projecció nacional. Al novembre d'aquell any va ser nomenat ministre de Transports i Mobilitat Sostenible del Govern de Pedro Sánchez, succeint Raquel Sánchez.

Al capdavant del departament, el seu àmbit de responsabilitat abasta el ferrocarril, les carreteres, els ports, els aeroports i les polítiques de mobilitat. Manté a més la seva vinculació política amb Valladolid i figura com a cap de llista socialista per aquesta província per a les eleccions del 29 de novembre de 2026, segons les candidatures publicades per Demócrata.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Què sol·licita Vox en la seva querella contra Óscar Puente després de l'accident d'Urda?

Pregunta" 1 de 3

Quin acord va assolir el Ministeri de Transports el 9 de febrer, esmentat en la querella?

Pregunta" 2 de 3

Quin element destaca Vox en la investigació sobre l'accident ferroviari d'Urda?

Pregunta" 3 de 3