L’Associació d’Organitzacions de Productors de Fruites i Hortalisses d’Almeria (Coexphal) ha fet arribar al ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, una caixa de pebrots afectats per Thrips parvispinus amb la finalitat de reclamar eines addicionals davant una plaga que està danyant pràcticament tota la superfície de pebrot sota hivernacle a la província.
Segons han explicat en un comunicat, juntament amb els pebrots s’ha inclòs una carta i material de la campanya «Pimientos con marca», posada en marxa per l’organització per donar visibilitat a l’impacte d’aquest insecte sobre un dels cultius clau de l’horticultura almerienca.
Amb aquesta iniciativa, els productors hortofrutícoles pretenen traslladar al Govern la «gravetat» d’un problema que «ja està tenint importants conseqüències econòmiques i productives per al sector» i pel qual reclamen «mesures extraordinàries» que reforcin les eines actuals de control biològic emprades contra la plaga.
L’acció es duu a terme després que el Ministeri rebutgés la sol·licitud de la Junta d’Andalusia per autoritzar de manera excepcional l’ús de spirotetramat, una matèria activa que la Unió Europea va prohibir el 2024.
Sota el títol «Sr. Ministro, ¿No le gustan los pimientos?», la missiva convida a qüestionar la resposta oferta fins ara per l’Executiu central davant una amenaça fitosanitària «que ha obligat a mobilitzar agricultors, cooperatives, organitzacions agràries, tècnics, investigadors i administracions autonòmiques».
Coexphal subratlla que el sector «no sol·licita excepcions permanents ni qüestiona el model europeu de reducció de matèries actives», però considera imprescindible que «davant una situació extraordinària, puguin adoptar-se mesures excepcionals». «És important que el ministeri se sumi al treball sectorial en recerca de solucions que ajudin el principal cultiu de la província d’Almeria i un dels principals d’Andalusia», ha urgit l’associació.
Mesures de contenció i maneig de la plaga
L’organització empresarial recorda que en els últims anys s’ha desplegat una estratègia de «contenció» i «maneig» de Thrips parvispinus basada en mesures preventives a les explotacions i en un reforç de l’assessorament tècnic als agricultors. Paral·lelament, s’ha difós un protocol específic per a la correcta gestió de les restes vegetals, el compliment del qual és obligatori segons la normativa de la Junta.
De la mateixa manera, s’ha “intensificat” la implantació de programes de control biològic, “una de les principals senyes d’identitat del model productiu almerià i referent internacional en la producció sostenible d’hortalisses, especialment en el conreu del pebrot, amb la pràctica del control integrat en el 99% de les explotacions”.
Entre les decisions més destacades del sector hi figura la proposta d’un atur biològic extraordinari en àmplies àrees productores, una mesura assumida “malgrat l’elevat cost econòmic que comporta, amb l’objectiu de reduir la pressió poblacional de la plaga entre campanyes”.
La carta també posa en valor la creació de la Mesa de Sanidad Vegetal, impulsada per la Junta de Andalucía, en què participen la resta d’organitzacions agràries, així com la col·laboració constant amb investigadors, tècnics i productors per perfeccionar els sistemes de detecció, prevenció i control de l’insecte.
Quatre campanyes encadenades de pèrdues
El document tramès al ministre incorpora igualment un balanç econòmic de l’impacte de la plaga sobre el pebrot. Amb dades de Coexphal, des de la campanya 2022/23 s’ha registrat una davallada mitjana del deu per cent per campanya en producció i comercialització, “conseqüència tant de les hectàrees arrencades com d’aquelles que han deixat de plantar-se davant les dificultats per controlar la plaga”.
En conjunt, aquesta situació “es tradueix en una pèrdua de 360.000 tones de producció durant les quatre últimes campanyes, equivalents a uns 360 milions d’euros en origen i al voltant de 540 milions d’euros en destinació”.
Per a l’organització, aquestes magnituds “evidencien que el pebrot almerià travessa un dels moments més complexos de la seva història recent” i “justifiquen la necessitat de reforçar l’arsenal disponible per fer front a una plaga que compromet la rendibilitat de les explotacions, la continuïtat de moltes empreses i la competitivitat d’una producció estratègica per a Espanya als mercats europeus”.