Sanitat vegetal: “L'Òmnibus X sobre seguretat alimentària i pinsos és una oportunitat important per simplificar i donar més opcions als agricultors”

El que s'anomena “Òmnibus X” sobre seguretat dels aliments i els pinsos forma part de l'agenda de simplificació normativa de la UE i agrupa diverses propostes que modifiquen legislació existent en àmbits com plaguicides, biocides, pinsos, higiene i controls oficials. A dia d'avui, una part del paquet ja ha estat aprovada definitivament, mentre que una altra es troba en fase de negociació entre el Consell i el Parlament Europeu, amb la vista posada a tancar tot el paquet abans de 2027.

Què és exactament l’“Òmnibus X” de seguretat alimentària i pinsos

Segons la Comissió Europea, l’“òmnibus” de seguretat alimentària és un conjunt de modificacions pensat per simplificar, aclarir i modernitzar diverses peces clau de la legislació de la UE en la matèria. La convocatòria de dades llançada al setembre de 2025 explica que el paquet inclourà canvis en:

• Productes fitosanitaris i biocides.
• Additius per a pinsos.
• Requisits d’higiene d’aliments i pinsos.
• Controls oficials a frontera sobre aliments i pinsos.

Aquest paquet és el dècim “òmnibus” de simplificació que la Comissió presenta des de febrer de 2025 i s’emmarca en la fulla de ruta “Una Europa, Un Mercat”, amb l’objectiu polític de reduir càrregues administratives sense rebaixar els alts estàndards de seguretat alimentària i de protecció de la salut animal i del medi ambient.

Estat actual de la tramitació

La informació pública disponible permet distingir diverses peces dins de l’Òmnibus X i el seu grau d’avanç:

• Reglament sobre biocides (part de l’Òmnibus X): el Consell de la UE va anunciar l’11 de maig de 2026 que ha donat la “llum verda definitiva” a un nou reglament que amplia determinats terminis de protecció de dades en matèria de biocides i que forma part del paquet “Òmnibus X” sobre seguretat d’aliments i pinsos. Segons el propi Consell, l’acte ja està aprovat i es publicarà al Diari Oficial de la UE, entrant en vigor vint dies després de la seva publicació. És a dir, aquesta peça concreta de l’Òmnibus X ja ha completat la seva tramitació legislativa i està en fase de publicació/aplicació.
• Proposta sobre plaguicides, registres ramaders i plàstics en contacte amb aliments: el 27 de maig de 2026 el Consell va comunicar que ha fixat la seva posició (“mandat del Consell”) sobre una part del paquet Òmnibus X relativa a l’ús sostenible de plaguicides (inclosa l’aplicació amb drons), els registres relacionats amb la ramaderia i determinats materials plàstics en contacte amb aliments. Aquest mandat és la base per negociar amb el Parlament Europeu. Per tant, aquesta peça es troba en la fase típica de la codecissió en què Consell i Parlament han d’acordar un text comú.
• Última proposta pendent del paquet: la Presidència del Consell assenyala que segueix treballant en la “última proposta restant del paquet”, amb l’objectiu d’aconseguir un mandat general del Consell per negociar amb el Parlament sobre tot el paquet “Òmnibus X” de simplificació en seguretat d’aliments i pinsos.

Pròxims passos per a l’aprovació completa

Amb la informació disponible, els passos que queden són els habituals del procediment legislatiu ordinari (codecissió):

• Concloure els mandats del Consell: la Presidència ha de tancar el mandat general sobre la proposta o propostes que encara no el tenen dins de l’Òmnibus X de seguretat alimentària i pinsos.
• Posició del Parlament Europeu: el Parlament ha d’adoptar la seva posició en primera lectura (informes en comissió competent, previsiblement ENVI i/o AGRI, i votació en Ple) sobre les propostes pendents del paquet.
• Trílegs Consell–Parlament–Comissió: un cop ambdues institucions tinguin posició, s’obriran negociacions polítiques (“trílegs”) per acordar un text de compromís del paquet Òmnibus X en el seu conjunt o de cadascun dels seus reglaments/directives.
• Aprovació formal: el text acordat es sotmet a:
  • Votació final al Ple del Parlament Europeu.
  • Aprovació formal al Consell de la UE (adopció).
• Publicació i entrada en vigor: les normes resultants es publiquen al Diari Oficial de la UE i entren en vigor en la data que es fixi (sovint 20 dies després), normalment amb períodes transitoris perquè autoritats i operadors s’adaptin.

La fulla de ruta signada per les institucions europees fixa l’objectiu polític de concloure tots els paquets de simplificació, inclòs l’Òmnibus X d’aliments i pinsos, abans de finals de 2027. Aquest horitzó temporal és la referència de fons per als calendaris parlamentaris i del Consell.

En resum: una part de l’Òmnibus X (biocides) ja està aprovada, una altra part clau (plaguicides, registres ramaders i plàstics) es troba en fase de negociació després de la fixació de la posició del Consell, i queda almenys una proposta per tancar el mandat del Consell. El paquet en el seu conjunt es troba, per tant, en tramitació avançada però encara incompleta, pendent dels acords finals entre Parlament Europeu i Consell i de la seva posterior publicació al DOUE.

La Presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea no “decideix” el contingut de les regulacions sobre sanitat vegetal, però té un paper central en com es negocien i tanquen políticament. Les seves competències es deriven de les normes internes del Consell i de la pràctica institucional, i combinen funcions de direcció política, organització de treballs i mediació entre Estats membres, Comissió i Parlament Europeu.

1. Direcció política i planificació de l’agenda

Una de les principals funcions de la Presidència és fixar prioritats polítiques i organitzar l’agenda de treball del Consell:

• Defineix, juntament amb el “Trio de Presidències” i la Secretaria General del Consell, quins expedients legislatius es prioritzen dins del seu semestre, incloent els relatius a sanitat vegetal (fitosanitaris, control de plagues, moviments de vegetals, etc.).
• Decideix quan s’inscriu un expedient a l’ordre del dia del Consell de Ministres (en aquest àmbit, el Consell d’Agricultura i Pesca – AGRIFISH) o dels òrgans preparatoris (Coreper i grups de treball).
• Pot impulsar o alentir un dossier, per exemple programant més o menys reunions tècniques o buscant “paquets” de compromís amb altres temes agrícoles.

2. Organització i conducció dels treballs

La Presidència exerceix la capçalera dels treballs interns del Consell:

• Presideix i dirigeix els grups de treball especialitzats en sanitat vegetal o seguretat alimentària on es negocia el detall tècnic del text (definicions, llistes d’organismes nocius, mesures de control, requisits d’importació, etc.).
• Presideix el Coreper (Comitè de Representants Permanents) que eleva els acords tècnics a nivell d’ambaixadors i prepara les decisions polítiques dels ministres.
• Presideix el Consell d’Agricultura i Pesca quan els ministres aborden els punts clau pendents o donen el mandat final per negociar amb el Parlament Europeu.

En totes aquestes instàncies, la Presidència decideix l’ordre dels temes, la durada dels debats, quines versions de compromís es presenten i quins punts es sotmeten a acord (“acord parcial general”, “orientació general”, etc.).

3. Mediació i cerca de compromisos

La funció més decisiva de la Presidència és la de mediador neutral entre els Estats membres:

• Recull les posicions nacionals sobre la regulació de sanitat vegetal (per exemple, exigències més estrictes de control a frontera, o major flexibilitat per a determinats cultius) i tracta de construir un text de compromís que pugui assolir majoria qualificada.
• Manté consultes bilaterals i reunions informals (“confessionals”, “green papers”) amb delegacions clau, sobretot amb les que tenen reserves tècniques o polítiques fortes.
• Ajusta successives versions del esborrany de Reglament (o Directiva) per anar tancant els punts oberts (nivell de risc acceptable, càrregues administratives, terminis d’aplicació, règim sancionador, etc.).

Tot i que la Presidència representa també el seu propi Estat membre, està obligada a actuar en interès general del Consell, tractant d’equilibrar sensibilitats (productors, comerç internacional, protecció del medi ambient, seguretat alimentària).

4. Relació amb la Comissió i el Parlament Europeu

En el procediment legislatiu ordinari, les regulacions de sanitat vegetal s’adopten conjuntament per Consell i Parlament Europeu a proposta de la Comissió Europea:

• La Comissió manté el dret d’iniciativa i participa a les reunions del Consell com a “guardià del Tractat”, explicant la seva proposta i valorant les esmenes.
• La Presidència coordina amb la Comissió els treballs, buscant que les modificacions del Consell segueixin sent coherents amb els objectius de la política fitosanitària i amb les obligacions internacionals (per exemple, normes de la CIPF o de l’OMC).
• La Presidència conduïx els “trílegs” amb el Parlament Europeu: negocia, en nom del Consell, acords polítics sobre el text final, intercanviant paquets d’esmenes, calendaris d’aplicació i clàusules de revisió.

Aquí la Presidència actua com a portaveu del Consell: ha d’explicar al Parlament els límits del que els Estats accepten i explorar espais d’apropament sense perdre la majoria necessària al Consell.

5. Coordinació interna i comunicació externa

Finalment, la Presidència coordina i comunica:

• Treballa estretament amb la Secretaria General del Consell per garantir la qualitat jurídica i lingüística del text de la regulació en totes les llengües oficials.
• Presenta a l’opinió pública i als sectors afectats (organitzacions agràries, indústria de fitosanitaris, ONG ambientals) l’estat de les negociacions i els principals acords assolits.
• Assegura la continuïtat de l’expedient amb la següent Presidència, de manera que el canvi semestral no bloquegi la tramitació.

En resum, la Presidència del Consell de la UE no determina per si sola el contingut de les regulacions de sanitat vegetal, però controla el procés: marca el ritme, dirigeix les reunions, presenta els textos de compromís i lidera la negociació amb el Parlament i la Comissió, sent l’engranatge clau perquè les diferents posicions nacionals cristal·litzin en una norma europea comuna.

En l’estat actual del Dret de la Unió Europea, l’ús de drons (UAS) per aplicar productes fitosanitaris es troba, en la pràctica, generalment prohibit com a “tractament aeri”, amb un marge molt limitat per a autoritzacions excepcionals. Alhora, qualsevol operació amb UAS ha de complir el règim europeu d’aviació no tripulada. A continuació resumeixo els dos grans pilars normatius i les tendències de canvi.

1. Pilar fitosanitari: prohibició general i excepcions molt restringides

La base continua sent la Directiva sobre ús sostenible de plaguicides (SUD) i el Reglament (UE) 1107/2009 sobre productes fitosanitaris. Segons la informació recollida en notes oficials i sectorials:

• La SUD prohibeix l’aplicació aèria de plaguicides, permetent només excepcions cas per cas. Un resum recent del Consell de la UE recorda que la norma “prohibeix l’aplicació aèria de plaguicides, alhora que permet als Estats membres la possibilitat de concedir excepcions individuals”, fet que genera una forta càrrega administrativa per a usuaris i autoritats (nota del Consell de 27/05/2026).
• La pràctica reguladora actual considera que l’ús de drons és tractament aeri i, per tant, entra en aquesta prohibició general. Distintes organitzacions agràries i administracions autonòmiques assenyalen que avui l’ús de drons per aplicar fitosanitaris “no està permès de forma general i només s’admet en supòsits molt concrets, que requereixen autorització expressa de l’òrgan competent” o quan la pròpia Administració impulsa actuacions davant de plagues greus.
• Projectes com DRONSafe, cofinançat per la UE, parteixen precisament d’aquest marc: la normativa europea només permetria eximir de la prohibició “quan factors relacionats amb l’ús de [drons] demostrin que els riscos derivats del seu ús són inferiors als riscos derivats d’altres equips aeris i equips d’aplicació terrestres”. És a dir, tota autorització es condiciona a acreditar una reducció del risc per a la salut humana i el medi ambient respecte a les alternatives (DRONSafe, AVA-ASAJA).

En paral·lel, el Consell de la UE ha acordat recentment la seva posició sobre un “reglament òmnibus” de simplificació, que inclou esmenes a la SUD per a:

• Mantenir la prohibició de la fumigació aèria,
• Conservar l’excepció actual per a “casos especials”, i
• Afegir una nova excepció específica per a determinats tipus de drons, fins i tot quan no es compleixin les condicions d’aquests casos especials, sempre que es tracti d’aplicacions selectives i amb riscos comparables o menors que els tractaments terrestres.

Aquest text, però, és només el mandat del Consell per negociar amb el Parlament Europeu, no una norma vigent. A més, es preveu que Comissió i EFSA disposin d’un termini (mencionat a la premsa especialitzada com 30 mesos) per elaborar orientacions detallades sobre l’avaluació de riscos, condicions d’ús i categories de drons que podrien ser admeses. Fins que aquest procés no conclogui i el reglament s’adopti i apliqui, el règim dominant continua sent el de prohibició general + excepcions molt tasades tramitades per cada Estat membre.

2. Pilar aeronàutic: requisits per a l’operació dels UAS

Independentment del permís fitosanitari, tota operació de ruixat amb drons ha d’ajustar-se a la normativa de UAS:

• El Reglament (UE) 2019/947 classifica les operacions en categories “oberta”, “específica” i “certificada”. Les aplicacions de fitosanitaris amb drons, pel seu risc (vol a baixa alçada sobre cultius, possible sobrevol de persones, càrrega líquida), encaixen normalment en la categoria “específica” o, en alguns casos, “certificada”.
• En categoria específica s’exigeix, en termes generals:
  • Registre de l’operador de UAS i de l’aeronau,
  • Estudis de risc operacionals (SORA o un altre mètode acceptat) que analitzin l’impacte en persones, béns i espai aeri,
  • Autorització operacional prèvia de l’autoritat nacional d’aviació (a Espanya, AESA), que validi aquesta anàlisi de riscos i les mesures de mitigació,
  • Formació i habilitació del pilot remot, incloent capacitació específica per a l’operació concreta (per exemple, vols BVLOS, alçada de vol, entorn rural poblat, etc.),
  • Respecte de les zones geogràfiques UAS que cada Estat membre publica (restriccions properes a aeroports, àrees urbanes, espais protegits, etc.).
• El Reglament (UE) 2019/945 regula els requisits de disseny i marcat CE dels UAS. Tot i que molts drons agrícoles de gran mida queden fora de les classes obertes estandarditzades, han de complir les exigències tècniques i de seguretat que defineixin EASA i les autoritats nacionals per ser autoritzats en categories “específica” o “certificada”.

3. Situació sintètica “a dia d’avui”

Combinant ambdós pilars, el quadre actual es pot resumir així:

• Norma general de la UE: l’aplicació aèria de fitosanitaris està prohibida; els drons es consideren aplicació aèria.
• Autoritzacions possibles:
  • Només mitjançant excepcions específiques concedides per les autoritats nacionals, cas per cas, justificat que no hi ha alternatives raonables i que el risc és acceptable o menor que amb altres equips.
  • Amb compliment íntegre de les regles d’aviació UAS (2019/947 i 2019/945): registre, anàlisi de riscos, autorització operacional, formació de pilots, respecte de les zones UAS, etc.
• Reformes en curs: el “reglament òmnibus” en negociació pretén obrir una via estable per a certs drons agrícoles, però els seus detalls tècnics (incloses les guies d’EFSA sobre avaluació de riscos) encara estan en elaboració i no són dret aplicable.

En la pràctica, per tant, qualsevol projecte d’ús de drons per a aplicació de fitosanitaris a la UE ha de planificar-se sobre la base de: (1) marc actual restrictiu i necessitat de permís excepcional a cada Estat; i (2) compliment ple de la normativa UAS d’operacions i disseny, a més de les condicions específiques que imposin les autoritats fitosanitàries nacionals.