BOE d'avui, 9 d'octubre: els partits hauran de declarar que no inclouen condemnats per terrorisme o rebel·lia per cobrar ajudes electorals

La modificació del Reial Decret 1907/1995 a la qual et refereixes s'ha realitzat mitjançant el Reial Decret 809/2026, de 7 d'octubre, publicat al Butlletí Oficial de l'Estat el 9 d'octubre de 2026 (text al BOE). Aquesta modificació no està en tramitació parlamentària: el procediment ha estat estrictament reglamentari (del Govern) i, després de la seva publicació, es troba ja en fase de vigència i aplicació.

Quina norma modifica i com s'ha tramitat

El Reial Decret 809/2026 modifica el Reial Decret 1907/1995, de 24 de novembre, que regula la tramitació de les subvencions estatals anuals i per despeses electorals a les formacions polítiques. L'objectiu de la reforma és introduir un nou article 6 bis, que condiciona la tramitació de les subvencions per despeses electorals a la presentació d'una declaració del representant general de la formació política acreditant que no incorre en els supòsits de l' article 127.3 i 4 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General.

Segons el text del propi reial decret, la tramitació ha seguit les fases habituals d'un reglament estatal:

• Acord del Consell de Ministres del 6 d'octubre de 2026, en què s'aprova el Reial Decret que modifica el RD 1907/1995 (referència oficial).
• Audiència i informació pública prèvia sobre el projecte de reial decret, tramitada al Ministeri de l'Interior entre el 10 i el 20 de juliol de 2026, amb la seva corresponent Memòria d'Anàlisi d'Impacte Normatiu.
• Emissió de l'informe de la Junta Electoral Central i del Consell d'Estat, esmentats al preàmbul.
• Publicació al BOE del Reial Decret 809/2026 el 9 d'octubre de 2026, amb una disposició final que fixa la seva entrada en vigor l'endemà de la publicació.

Tot això encaixa amb l'esquema típic d'un reial decret reglamentari, que s'aprova i entra en vigor per decisió del Govern, sense votació al Congrés o Senat.

Situació parlamentària: per què no hi ha “estat de tramitació”

Des del punt de vista parlamentari, el rellevant és que:

• L'instrument utilitzat és un reial decret ordinari, no un reial decret llei.
• Per tant, no se sotmet a convalidació pel Congrés dels Diputats ni es tramita com a projecte de llei, a diferència del que passa amb els reials decrets llei.
• A les bases de dades parlamentàries no apareix associada cap iniciativa legislativa específica (projecte o proposició de llei) la finalitat de la qual sigui tramitar o transformar aquesta modificació del RD 1907/1995.

Això significa que, estrictament parlant, no existeix un “estat parlamentari” en curs d'aquesta modificació: no hi ha fases pendents (presa en consideració, ponència, comissió, ple, Senat, etc.) ni un expedient legislatiu lligat a aquest canvi concret del reglament de subvencions electorals.

Quin control parlamentari sí podria existir

Que no hi hagi tramitació legislativa no implica absència total d'activitat parlamentària relacionada. Sobre aquesta reforma poden donar-se:

• Preguntes i interpel·lacions al Govern al Congrés o Senat sobre el contingut i els efectes del Reial Decret 809/2026.
• Proposicions no de llei o mocions instants a modificar, derogar o desenvolupar el reglament.
• Eventuals projectes o proposicions de llei futurs que introdueixin canvis a la Llei Orgànica 5/1985 o en la regulació de les subvencions electorals, amb impacte indirecte sobre l'esquema dissenyat pel reial decret.

Tanmateix, aquestes iniciatives de control o impuls, si existeixen, serien paral·leles i no formen part del procediment d'aprovació del Reial Decret 809/2026 ni condicionen la seva vigència.

Conclusió

Després de la seva publicació al BOE, la modificació del Reial Decret 1907/1995 mitjançant el Reial Decret 809/2026 es troba en situació de norma vigent i aplicable, amb un recorregut que ha estat exclusivament reglamentari. No hi ha un expedient legislatiu obert ni un tràmit de convalidació, per la qual cosa, a dia d'avui, no es pot parlar de “estat parlamentari” en sentit tècnic, sinó d'una disposició reglamentària ja aprovada i en fase d'aplicació administrativa i, si escau, de control polític general per les Corts.

L'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses (INTCF) és l'òrgan al qual el Govern ha encomanat la gestió del nou Banc Estatal d'ADN de Víctimes de la Guerra i la Dictadura, regulat pel reial decret publicat al BOE el 8 d'octubre de 2026 i previst a la Llei 20/2022, de Memòria Democràtica. Aquest banc està adscrit al Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, però la seva administració i funcionament tècnic recauen en l'INTCF.

1. Marc jurídic bàsic

Segons la nota del Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts i la informació recollida pel diari Demòcrata, l'esquema normatiu rellevant és:

• Llei 20/2022, de Memòria Democràtica, que crea el Banc Estatal d'ADN de víctimes de la guerra i la dictadura i ordena el seu desenvolupament reglamentari.
• Reial Decret regulador del Banc Estatal d'ADN (publicat al BOE el 8 d'octubre de 2026), que concreta la seva organització, funcionament i garanties.
• Normativa general de protecció de dades personals i de seguretat de la informació, aplicable al tractament de perfils genètics, que són dades especialment sensibles.

2. Paper central de l'INTCF: òrgan gestor del Banc

El reial decret configura l'INTCF com a gestor del Banc Estatal d'ADN. D'aquí se'n deriven diverses competències nuclears:

• Administració del Banc: l'INTCF assumeix l'administració ordinària del sistema estatal d'ADN, en nom del Ministeri competent.
• Recepció i custòdia de perfils genètics: se li atribueix de forma expressa la recepció i custòdia dels perfils d'ADN de:
  • Víctimes de la Guerra i la Dictadura.
  • Familiars d'aquestes víctimes que aportin mostres per a la identificació.
  • Persones afectades per la subtracció de nounats i els seus familiars.
• Integració de bases preexistents: el Banc ha d'incorporar els perfils ja existents a la base de dades de persones afectades per la subtracció de nounats, gestionada fins ara en l'àmbit del Ministeri. Aquesta integració l'articula l'INTCF com a responsable del nou sistema estatal.

3. Gestió tècnica de la base de dades i de les cerques

El reial decret atribueix a l'INTCF funcions tècniques específiques sobre l'estructura pròpia del Banc, entre elles:

• Dissenyar els índexs de la base de dades i les configuracions de cerca, és a dir, com s'organitzen internament els perfils genètics per permetre comparacions eficaces.
• Establir els criteris tècnics per a la incorporació de perfils (tipus de marcadors d'ADN autosòmic, cromosoma Y, ADN mitocondrial, cromosoma X, etc.).
• Definir les regles de traçabilitat: cada perfil es codifica amb un identificador alfanumèric dissociat de les dades personals, que romanen sota control dels laboratoris remissors.

En coherència amb el mandat de la Llei 20/2022, l'INTCF ha de garantir que el sistema només emmagatzemi la informació genètica imprescindible per a la identificació, mantenint separada del Banc la informació d'identitat i contacte de les persones, que gestionen els laboratoris participants.

4. Relació amb els laboratoris i control de qualitat

El Banc Estatal d'ADN s'alimenta de perfils remesos per:

• Laboratoris designats per les comunitats autònomes.
• Laboratoris públics o privats que ja disposin de perfils obtinguts per als fins previstos a la norma.
• El propi Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses.
• Laboratoris d'ADN de les Forces i Cossos de Seguretat.

Dins d'aquest esquema, correspon a l'INTCF:

• Verificar que els laboratoris que s'integren al Banc compleixen els requisits d'acreditació i de qualitat previstos a la normativa.
• Servir de referència científica i tècnica per unificar criteris analítics i assegurar la comparabilitat de resultats entre diferents laboratoris.
• Participar en el disseny i supervisió de controls periòdics de qualitat sobre les anàlisis d'ADN vinculades al Banc.

5. Funcions pericials i suport a la identificació

Com a òrgan tècnic de l'Administració de Justícia, l'INTCF manté les seves funcions tradicionals de:

• Realitzar anàlisis d'ADN sobre restes humanes i mostres de referència.
• Comparar perfils per determinar possibles relacions de parentiu.
• Emetre informes pericials per a autoritats judicials i fiscals, fonamentals en la identificació de víctimes i en procediments lligats a memòria democràtica o a casos de nadons robats.

Aquests informes pericials són el pont entre la informació genètica emmagatzemada al Banc i les decisions jurídiques o administratives sobre exhumació, identificació, lliurament de restes i, fins i tot, eventuals responsabilitats penals.

6. Garanties i límits

Finalment, l'INTCF ha de vetllar perquè el Banc operi dins de límits clars:

• Finalitat restringida: els perfils s'usen només per a la identificació de víctimes, els seus familiars i persones afectades per subtracció de nounats, en el marc de la memòria democràtica.
• Voluntarietat de les mostres: la presa de mostres biològiques a les persones interessades és voluntària i gratuïta.
• Protecció de dades: l'Institut és responsable del tractament de les dades del Banc i ha d'aplicar mesures reforçades de seguretat i confidencialitat.

En síntesi, l'INTCF no només allotja tècnicament el Banc Estatal d'ADN, sinó que actua com a seu administrador, garant científic i responsable de la protecció de les dades genètiques, assegurant que aquest instrument de memòria democràtica funcioni amb rigor forense i amb plenes garanties de drets.

El Reial Decret 816/2026 regula un règim de concessió directa i singular de subvencions en matèria d'infància, adolescència i participació juvenil. No obre una convocatòria general, sinó que designa de forma taxada les entitats beneficiàries i remet, pel que fa a requisits legals, al règim general de la Llei 38/2003, General de Subvencions (LGS). A partir del propi reial decret, els requisits clau perquè les entitats del tercer sector puguin accedir efectivament a aquestes ajudes són els següents.

1. Ser una de les entitats expressament designades (art. 3.2)

L'article 3.2 delimita qui pot ser beneficiari. No es tracta d'un règim obert a qualsevol entitat del tercer sector, sinó d'una llista tancada de organitzacions concretes, entre elles:

• Federació Interautonòmica d'Entitats Col·laboradores d'Adopció Internacional.
• Federació d'Entitats Catalanes per a l'Adopció.
• Plataforma d'Organitzacions d'Infància i les seves entitats associades (Viles Infantils SOS Espanya, Associació Nou Futur, Missatgers de la Pau, diverses federacions i fundacions d'infància, etc.).
• Consell de la Joventut d'Espanya.
• Federació Espanyola de Municipis i Províncies.

Des del punt de vista de “requisits d'accés”, el primer i essencial és per tant tenir la condició d'entitat beneficiària nominativa a l' article 3.2 i destinar la subvenció a les actuacions que en cada cas es descriuen (sosteniment de seus i infraestructures, lluita contra la pobresa infantil, promoció de la participació juvenil, etc.).

2. Complir els requisits de l'article 13 de la Llei 38/2003 (art. 3.1)

L'article 3.1 estableix que, per obtenir la condició de beneficiàries, les entitats han de complir els requisits previstos a l'article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre. El reial decret no els reprodueix, sinó que remet directament a la LGS, que és la que fixa les condicions generals d' elegibilitat de qualsevol beneficiari de subvencions públiques.

En la pràctica, aquesta remissió implica que, a més de ser una de les entitats designades, hauran de respectar les exigències generals de la LGS sobre idoneïtat i prohibicions per obtenir la condició de beneficiari, sense que el reial decret introdueixi requisits addicionals específics sobre forma jurídica, inscripció registral o antiguitat de l'entitat més enllà del que resulti de la normativa general aplicable.

3. Estar al corrent d'obligacions tributàries i amb la Seguretat Social (art. 9.2)

L'article 9.2 concreta un d'aquests requisits generals en el moment del pagament. Abans d'ordenar el lliurament de la subvenció:

• Les entitats han de acreditar que es troben al corrent en el compliment de les seves obligacions tributàries i davant la Seguretat Social, mitjançant les certificacions corresponents.
• Han d'emetre a més una declaració que no són deutores per resolució ferma de procedència de reintegrament, en línia amb el disposat a l'article 34.5 de la Llei 38/2003.

Si les certificacions presentades en la fase de concessió continuen dins del seu termini de validesa, no és necessari aportar-ne de noves, la qual cosa vincula aquest requisit tant a la fase de concessió com a la de pagament efectiu.

4. Obligacions vinculades al gaudi de la subvenció (arts. 7, 8, 10 i 12)

Tot i que estrictament es formulen com a obligacions dels beneficiaris i no com a requisits d'accés, el seu compliment condiciona el manteniment de la condició de beneficiari i la no exigència de reintegraments:

• Obligacions generals de l'art. 14 LGS: l'article 7.1 remet expressament a elles (destinar la subvenció a la finalitat prevista, justificar la aplicació dels fons, sotmetre's a controls, etc.).
• Obligacions de publicitat i visibilitat (art. 7.2): identificar en totes les actuacions que estan finançades pel Ministeri de Joventut i Infància (i, si escau, per l'INJUVE), utilitzant els logotips oficials; l'incompliment reiterat es sanciona amb reintegraments percentuals de l'ajuda.
• Ús de llenguatge inclusiu i no sexista en tota la documentació i materials derivats de les actuacions finançades (art. 7.3).
• Justificació de les subvencions (art. 10): presentació d'un compte justificatiu en termini, amb memòria d'actuació, memòria econòmica detallada i informe de persona auditora o compte simplificat, segons els imports.
• Règim de reintegrament (art. 12): l'incompliment de les obligacions, la manca de justificació o l'obtenció indeguda de l'ajuda comporta el reintegrament total o parcial, amb interessos de demora.

5. Marc jurídic supletori

L'article 2 recorda que aquestes subvencions es regeixen pel propi Reial Decret 816/2026, per la Llei 38/2003 i el seu Reglament (Reial Decret 887/2006), i de forma supletòria per la Llei 39/2015 i la Llei 40/2015. Per tant, els requisits i obligacions generals de la normativa de subvencions resulten també plenament aplicables a aquestes entitats del tercer sector.