El nou reglament d'accessibilitat cognitiva obligarà les administracions públiques, empreses i organitzacions polítiques a facilitar la comprensió de documents, tràmits, serveis, espais públics, transports i processos electorals. La norma, publicada aquest dijous al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), entrarà en vigor el 2 de gener de 2027.
El Reial decret 707/2026, de 2 de setembre, estableix les condicions bàsiques que s'hauran d'aplicar a tota Espanya per garantir que les persones amb dificultats cognitives puguin comprendre la informació, comunicar-se i desenvolupar-se amb més autonomia.
La regulació no s'adreça únicament a les persones amb discapacitat intel·lectual. També contempla les dificultats de comprensió relacionades amb determinades situacions de salut, l'edat, l'analfabetisme, la pobresa o el desconeixement de l'idioma.
Entre les eines previstes figuren el llenguatge senzill, la lectura fàcil, els pictogrames, els suports visuals i tàctils, els formats sonors, els sistemes alternatius de comunicació i les solucions tecnològiques, incloent la intel·ligència artificial.
Documents i tràmits administratius en lectura fàcil
Una de les principals novetats afecta a les relacions de la ciutadania amb les administracions públiques. Els formularis, sol·licituds i guies per completar procediments hauran d'estar disponibles en lectura fàcil.
Les administracions també hauran d'incorporar suports auditives o visuals a les instruccions per utilitzar pàgines web i aplicacions públiques, seguir un procediment, omplir formularis o identificar l'organisme al qual s'ha de dirigir una sol·licitud.
Els tràmits electrònics hauran de dissenyar-se de manera que resultin cognitivament accessibles. La norma permet recórrer a xats en directe o eines d'intel·ligència artificial que guiïn al ciutadà per escrit, mitjançant la veu o amb suports visuals.
Les persones que acreditin una discapacitat intel·lectual i un grau de discapacitat igual o superior al 33% podran sol·licitar, en qualsevol moment, que les fases restants d'un procediment administratiu es desenvolupin amb les adaptacions necessàries.
En aquests casos, les comunicacions escrites i orals hauran de realitzar-se en llenguatge senzill i la persona podrà estar acompanyada per algú de la seva elecció des del primer contacte amb l'Administració.
El contenido dentro de estas etiquetas no se traduce.Les convocatòries d'ocupació pública hauran de comptar amb una versió en lectura fàcil. Si se sol·licita, també hauran d'adaptar-se els temaris proporcionats per l'Administració, les proves, les pràctiques i els exàmens.
Resolucions judicials en un format comprensible
El reglament també introdueix obligacions per a l'Administració de Justícia. Totes les resolucions i comunicacions judicials hauran de redactar-se i presentar-se en un format comprensible.
Les persones amb dificultats cognitives podran rebre l'assistència d'un facilitador processal encarregat de realitzar les adaptacions necessàries perquè puguin entendre el procediment i ser enteses. També podran acudir acompanyades per una persona de la seva elecció en els termes establerts per la legislació processal.
Les oficines judicials i els col·legis d'advocats i procuradors hauran de disposar de personal capacitat per prestar assistència a qui necessiti sol·licitar justícia gratuïta, presentar una denúncia o registrar escrits per als quals no sigui obligatòria la intervenció d'un advocat.
Els partits hauran de publicar els seus programes en llenguatge senzill
La regulació introdueix a més canvis importants en els processos electorals. Els partits polítics hauran de publicar els seus programes, com a mínim, en llenguatge senzill i promoure l'ús de suports visuals.
Els programes també hauran d'estar disponibles en format d'àudio o tàctil i permetre la utilització de tecnologies que facilitin la seva comprensió. Aquesta exigència serà voluntària per a les organitzacions polítiques que únicament presentin candidatures en municipis de menys de 5.000 habitants.
Després de les eleccions generals, europees, autonòmiques o municipals, els partits disposaran de sis mesos per presentar davant la Junta Electoral corresponent un informe sobre les mesures d'accessibilitat aplicades. Aquests informes hauran de publicar-se també a les seves pàgines web.
Als col·legis electorals haurà d'haver una persona encarregada d'explicar els passos necessaris per votar a qui ho precisi. Les persones amb dificultats cognitives podran acudir amb algú de la seva elecció, sempre que no interfereixi en la llibertat i el secret del vot.
Els locals electorals hauran d'incorporar una senyalització comprensible i les administracions elaboraran una guia accessible que expliqui el procés de votació. Les comunicacions sobre la data de les eleccions, la taula, el local i l'horari hauran d'emprar la lectura fàcil.
Canvis en la contractació i en el lloc de treball
Les empreses també hauran de publicar les seves ofertes d'ocupació, condicions i requisits de manera accessible i, en tots els casos, utilitzant un llenguatge senzill.
Els candidats que compleixin els requisits de titulació i experiència podran sol·licitar gratuïtament una adaptació de l'entrevista de treball. Aquesta petició no podrà utilitzar-se com a causa d'exclusió del procés de selecció.
Per als treballadors amb discapacitat intel·lectual i un grau reconegut igual o superior al 33%, les empreses hauran d'adaptar la formació quan ho sol·licitin. La documentació sobre prevenció de riscos laborals i actuació davant emergències haurà de redactar-se en llenguatge clar i comptar amb una versió en lectura fàcil.
També podran sol·licitar-se adaptacions de documents, reunions, horaris, càrrega de treball i eines tecnològiques. L'empresa haurà de realitzar-les llevat que constitueixin una càrrega desproporcionada, circumstància que haurà de comunicar per escrit i de manera accessible.
Els sistemes de fitxatge i autenticació hauran d'oferir alternatives que no depenguin de recordar una contrasenya, sistemes de doble verificació i possibilitats d'assistència remota.
Senyalització comprensible en edificis i espais públics
En els espais públics i edificis es tindran en compte la facilitat per identificar recorreguts, localitzar llocs, comprendre la senyalització i accedir als elements d'ús comú.
La simbologia haurà de ser senzilla i de ràpida interpretació. Sempre que sigui possible s'empraran indicacions estandarditzades, pictogrames reconeixibles i recursos tàctils en els punts especialment rellevants.
La norma també planteja controlar o anticipar estímuls sensorials com la il·luminació, el so i el moviment. A més, haurà de garantir-se l'accés d'assistents personals i persones de suport.
Aquestes condicions seran exigibles en els espais públics urbanitzats de nova construcció i quan es renoven els ja existents. En els edificis s'aplicaran a les noves construccions, a les grans reformes i als elements concrets afectats per altres intervencions.
Fins a 15 anys per adaptar la senyalització del transport
Al mateix temps, les estacions, parades, recorreguts, vehicles i avisos sobre entrades, sortides i trajectes hauran de resultar fàcils de localitzar i comprendre.
La senyalització podrà proporcionar-se per escrit, en àudio o mitjançant recursos tàctils. Les oficines d'informació hauran de disposar de sistemes de comunicació augmentativa i alternativa per a qui els necessitin.
L'adaptació de les senyals i avisos del transport s'efectuarà progressivament, amb un termini màxim de 15 anys. S'hi donarà prioritat a les infraestructures amb un major volum de viatgers.
El reglament no estableix automàticament la gratuïtat del bitllet per als acompanyants, però insta les administracions a promoure que els operadors concedeixin avantatges o condicions més favorables a les persones de suport.
El Ministeri de Transports haurà d'elaborar, en un termini de dos anys des de l'entrada en vigor de la norma, un informe sobre l'accessibilitat cognitiva de les instal·lacions ferroviàries i aeroportuàries.
Museus, biblioteques i centres culturals
Els fullets i panells informatius dels museus, biblioteques, arxius, teatres, auditoris i altres centres culturals gestionats pel Estat o les comunitats autònomes hauran d'estar disponibles en lectura fàcil. Aquests espais hauran d'oferir, a més, formats alternatius com àudios o suports visuals. La senyalització relacionada amb la seguretat, el recorregut de les visites i l'orientació haurà de ser clara i comprensible.
Un catàleg comú de pictogrames
Per altra banda, el Reial Patronat sobre Discapacitat, a través del Centre Espanyol d'Accessibilitat Cognitiva, crear un grup tècnic encarregat de proposar un catàleg comú de pictogrames.
El treball haurà d'estar acabat en un termini de tres anys des de la publicació del reial decret. El catàleg serà públic i gratuït i servirà com a referència per estendre una senyalització uniforme en els àmbits afectats per la regulació.
Quan entra en vigor el reglament
El reglament d'accessibilitat cognitiva entrarà en vigor el 2 de gener de 2027. Les seves condicions tenen caràcter de mínims, per la qual cosa les comunitats autònomes, Ceuta, Melilla i els ajuntaments podran aprovar requisits addicionals o més exigents dins de les seves competències.
La norma no incorpora una dotació pressupostària addicional per a l'Administració General de l'Estat. El Govern assenyala que les obligacions es finançaran mitjançant la reasignació dels crèdits disponibles.
El incompliment de les condicions d'accessibilitat podrà sancionar-se conforme a la Llei General de drets de les persones amb discapacitat o a la legislació autonòmica corresponent.