Discurso íntegre de Felipe VI a Ceuta: sobirania espanyola, immigració i un missatge de suport a la ciutat

Consulte el text complet de la intervenció del Rei durant la seva primera visita oficial a Ceuta des de 2014, en la qual ha defensat la integritat territorial d'Espanya, reclamat solidaritat europea i demanat unitat institucional després de la crisi migratòria de juliol.

6 minuts

EuropaPress 7843161 rey felipe vi llegada encuentro representacion sociedad ceuti parador ceuta

EuropaPress 7843161 rey felipe vi llegada encuentro representacion sociedad ceuti parador ceuta

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

6 minuts

Més llegides

El rei Felip VI ha pronunciat aquest dimarts, 13 d'octubre, un discurs davant representants de la societat civil de Ceuta durant la seva primera visita oficial a la ciutat autònoma des de la seva proclamació el 2014. La intervenció, celebrada al Parador de Ceuta, ha estat marcada per les conseqüències de la crisi fronterera dels dies 30 i 31 de juliol i per la defensa de la sobirania espanyola sobre Ceuta i Melilla.

"La sobirania i la integritat territorial del nostre país no són negociables: són indiscutibles", ha afirmat el monarca, que també ha reivindicat el caràcter europeu d'ambdues ciutats i ha reclamat solidaritat dels Estats membres de la Unió Europea per protegir les seves fronteres exteriors.

Felip VI ha defensat així mateix el retorn de qui han entrat irregularment a Espanya, conforme als procediments legals, i ha insistit que han de rebre un tracte digne i humà mentre romanen en territori espanyol.

Durant la seva intervenció, el Rei ha reconegut les dificultats que travessa Ceuta i ha dirigit un missatge als seus habitants: "No esteu sols i no estareu sols".

A continuació, es reprodueix íntegrament el discurs de Felip VI, sense modificacions en el seu contingut.

Discurs íntegre del rei Felip VI a Ceuta, 13 d'octubre de 2026

Molt bones tardes a tots. President de la ciutat de Ceuta, ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, delegat de Govern a Ceuta, comandant general de Ceuta i un salut a totes les autoritats que ens acompanyen en aquest moment. A totes les persones que sou aquí en conjunt, que representeu a tots els ceutins, a tot tipus d'associacions, el Fons Econòmic, representants de la Guarnició militar aquí, de les forces i cossos de seguretat, empresaris. En fi, de totes les associacions, i comunitats religioses: tota Ceuta està ben representada en vosaltres.

Crec que s'aprecia, no només ara sinó al llarg de tot el dia, que heu de notar en la Reina i en mi, una emoció singular: estar avui a Ceuta ―com demà a Melilla― no és qualsevol cosa. Per a nosaltres és la primera vegada com a reis (en el meu cas, la primera de la meva vida). És cert que és una visita que s'ha fet esperar, però també que des d'aquell 19 de juny de 2014 sempre hem desitjat fer-la.

Aquest era l'any en què anàvem a saldar aquesta llarga deuda, en condicions normals, us ho asseguro, però aquest estiu ―especialment aquí a Ceuta― va ser tot menys normal... No us és aliena la problemàtica de les entrades irregulars d'immigrants, però parlem d'una altra cosa i d'una altra dimensió...

Som, la Reina i jo, dos més dels molts milions d'espanyols que encara tenen, tenim, gravades a la retina les imatges impactants del que visquéreu els dies 30 i 31 de juliol... Aquella violació de la nostra frontera per una immensa multitud de persones va ser un xoc per a tots, especialment per a vosaltres, i continua tenint un enorme impacte ―social, polític, econòmic i psicològic― en les vostres vides, a la ciutat i, en bona mesura, a tota Espanya, malgrat que des d'aleshores hagin retornat la majoria de les que van entrar i moltes altres hagin estat internades als centres d'acollida.

Des d'aquell dia, us asseguro que no ha passat ni un sol sense tenir-vos als ceutins en el nostre pensament. També als melillencs.

Hem vingut a veure-us i escoltar-vos, però, sobretot, a donar-vos una abraçada plena d'afecte i carinyo de part de tota la societat espanyola. Emociona veure aquests dies per tota Espanya banderes de Ceuta a finestres i balcons, i escoltar expressions apassionades de suport i de comprensió solidària; també d'admiració pel vostre temple i el vostre coratge, que parlen per si sols de com sou i de com podem ser com a país quan estem units.

A això s'afegeix la vostra tradició i exercici quotidià de la convivència, que demostreu per sobre de races, llengües i religions, i que és una valuosíssima ensenyança.

Moltes gràcies pel vostre carinyo, pel vostre generós rebuda avui. La veritat és que ens ha aclaparat una mica, per tots costats la gent ha estat molt carinyosa, molt espontània i de veritat ens toca el cor. Gràcies president per aquesta clau que simbolitza l'obertura de les vostres cases, de les vostres carrers, de les vostres places al que us visita. Sé que no feia falta, però aquesta clau ens ajuda a mantenir aquestes portes, aquestes finestres als vostres cors, obertes.

Som molt conscients de la situació que vau viure i que esteu vivint. La coneixem gràcies als mitjans de comunicació, als vostres testimonis i al que s'ha transmès personalment per diverses autoritats. Sabem de les dificultats per restablir la plena normalitat en el dia a dia, de la vostra inquietud i preocupació per tot això que, lògicament, us genera incertesa. I, tanmateix, ens seguiu donant ―a tots― un gran exemple de civisme i de tenacitat.

A més de reconèixer el vostre esforç i aguante, volem donar especialment les gràcies a policies, nacionals i municipals, guàrdies civils i soldats, a tots els responsables de protecció civil i sanitaris i al conjunt dels servidors públics ―sense oblidar-nos dels voluntaris i voluntàries― que, pràcticament sense descans, tots, lluiteu cada dia amb aquesta situació tan complexa.

La Reina i jo hem pogut visitar avui un dels vostres centres escolars i hem sortit reconfortats sincerament al veure el resultat tan positiu d'aquest esforç afegit que implica a tants.

Aquest exemple de convivència i aquesta determinació per superar les dificultats ens mostren que ―ara més que mai― és temps per a la unitat institucional, per a la col·laboració eficaç i sincera, per a aplicar solucions pràctiques i tangibles. És temps que les autoritats públiques, les institucions locals i les de l'Estat —incloent la Corona com a símbol de la seva unitat i permanència—, i les forces polítiques estiguin —estem—, sense fissures, sense ambages, sense mitges tintes, a l'altura de la nostra ciutadania, a la vostra altura.

Crec important reiterar aquí, alt i clar —encara que no faci falta—, alguna cosa que és òbvia: que Ceuta i Melilla són una part irrenunciable de la realitat política i nacional que és Espanya. La sobirania i la integritat territorial del nostre país no són negociables: són indiscutibles. I davant de qualsevol risc, la nostra obligació és la seva defensa i preservació.

El Regne d'Espanya —i la Unió Europea mateixa— té la voluntat i la responsabilitat de mantenir una bona relació de veïnatge amb el Regne de Marroc; de profit i progrés per ambdós costats de la frontera. Aquesta relació ha d'estar basada i sostenida sempre en la confiança, en el respecte mutu, i amb l'objectiu de promoure l'estabilitat, la pau i la seguretat regionals. Això és desitjable i ho crec necessari. Fer-ho possible exigeix bona fe per ambdues parts. Espanya, per la seva banda, té el ferm propòsit de seguir fent tot el que estigui a la seva mà perquè així sigui, però sempre a partir dels principis que acabo de mencionar.

Ceuta és Espanya, Ceuta és Europa. Per tant, la seva frontera —com la de Melilla— ho és de la Unió. Qualsevol amenaça que sofreixi, és una amenaça al conjunt de la Unió Europea. Aquest principi fonamental —segons el qual la frontera exterior de la Unió és una responsabilitat comuna— és compartit àmpliament pels països membres, com vaig tenir ocasió de tractar fa uns dies amb els presidents de la República Francesa i la República de Finlàndia.

És en moments com aquests quan ser europeus cobra el seu ple sentit; quan s'espera que els valors de la integració europea es tradueixin en solidaritat i compromís a l'hora de protegir la frontera exterior europea.

Ceuta és Espanya i, insisteixo, és part de la UE. I, per això, en aquesta ciutat autònoma han de prevaler en tot moment —i per a tothom— els drets i les llibertats propis d'un Estat de Dret.

Qui va entrar irregularment al nostre país ha de —com a regla de principi— tornar al seu lloc d'origen, el més aviat possible i pels canals legalment establerts. Mentre estiguin entre nosaltres han de ser tractats sempre amb dignitat i humanitat, i amb totes les garanties previstes per les nostres lleis.

Però també se'ls ha d'exigir un respecte escrupolós de les normes de convivència ciutadana i dels drets i llibertats dels ceutíes. Que quan mirem enrere, cap a aquests dies tan difícils, puguem fer-ho amb la tranquil·litat i la satisfacció d'haver fet les coses bé.

Creu que és igualment important i necessari expressar —una vegada més— el nostre dolor per totes les persones que van morir tràgicament i absurdament aquells dies, a les quals hem rendit avui tribut i que aquí han estat tractades en tot moment amb el respecte i la dignitat deguts. La Reina i jo desitgem fer arribar el nostre condol als seus familiars i éssers estimats allà on es trobin.

Finalment us vull transmetre, com a cap de l'Estat, com el vostre Rei, un missatge de serenor i de confiança malgrat la incertesa. Ceuta té davant seu un repte difícil, però no us deixarem sols ni indefensos. En tot cas, Ceuta té un futur d'esperança i prosperitat: depèn, primer, de vosaltres, sí, però depèn sobretot del conjunt de l'Estat i de tota la societat espanyola, i amb ambdós podeu comptar. No deixarem que naufragi aquesta realitat antiga i exemplar de convivència que és Ceuta. Ho repeteixo: no esteu sols i no estareu sols.

No deixeu, ni per un instant, de creure en el futur de la vostra ciutat, de la nostra ciutat. Teniu el suport ferm de la resta dels espanyols, de tota la ciutadania, la garantia dels poders i les institucions de l'Estat i el compromís ple, permanent i inequívoc de la Corona.

Gràcies de nou pel vostre afecte, per la vostra acollida, gràcies per la vostra lleialtat.

¡Visca sempre Ceuta! ¡I visca Espanya!

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat parlamentari es troba actualment alguna iniciativa per reforçar la protecció de les fronteres de Ceuta i Melilla?

En aquest moment sí que hi ha iniciatives parlamentàries actives que busquen reforçar la protecció de les fronteres de Ceuta i Melilla, tot i que es troben en fases relativament inicials de tramitació i cap s'ha convertit encara en llei. La de major abast normatiu és una proposició de llei orgànica del Partit Popular per modificar la Llei d'Estrangeria i “blindar” el règim de rebuig a frontera en ambdues ciutats.

1. Proposició de llei per reformar la Llei d'Estrangeria

L'iniciativa central en clau de control fronterer és una proposició de llei orgànica del Grup Parlamentari Popular que modifica la disposició addicional desena de la Llei Orgànica 4/2000 (Llei d'Estrangeria), que regula el règim especial de rebuig a frontera a Ceuta i Melilla.

Segons la informació oficial i periodística disponible, aquesta proposició persegueix:

  • Permetre que el rebuig a frontera pugui aplicar-se no només a qui intenta entrar superant les tanques, sinó també a les entrades irregulars per via marítima, incloses les arribades nedant a Ceuta i Melilla.
  • Precisar que podran ser rebutjades les persones estrangeres detectades o interceptades a la línia fronterera terrestre o marítima durant un intent d'entrada irregular.
  • Introduir expressament referències al respecte del Dret internacional i europeu, al principi de no devolució i al dret a sol·licitar asil als llocs habilitats.

El detonant immediat de la proposta són la crisi migratòria a Ceuta de finals de juliol de 2026 i la sentència del Tribunal Suprem de l'8 de juliol de 2026, que va aclarir que el rebuig a frontera previst per a Ceuta i Melilla no pot aplicar-se automàticament a qui arriba nedant, en no haver superat un element físic de contenció. El PP sosté que això crea un “buit” que vol corregir.

Estat parlamentari d'aquesta reforma

El recorregut parlamentari, a dia d'avui, es pot resumir així:

  • El PP va registrar la proposició de llei al Congrés el 16 de juliol de 2026, on figura com a iniciativa 122/000298 a la XV Legislatura (fitxa al Congrés).
  • Davant el bloqueig de la seva tramitació inicial a la Cambra Baixa, el PP la va impulsar al Senat. El Ple del Senat va aprovar la presa en consideració el 30 de setembre de 2026, gràcies a la majoria absoluta popular, amb el vot en contra del PSOE i altres grups (crònica de la votació).
  • Superada la presa en consideració, la proposició passa ara a la fase de tramitació ordinària: esmenes, informe de comissió, dictamen i nou Ple, primer al Senat i posteriorment al Congrés, on el PP ha demanat que es tramiti pel procediment d'urgència.

En conseqüència, aquesta iniciativa està en tramitació, recolzada ja políticament al Senat però encara lluny de la seva aprovació definitiva. No hi ha encara una reforma en vigor del règim de rebuig a frontera; el text ha de ser debatut, esmenat i aprovat a ambdues Cambres.

2. Altres iniciatives amb impacte en la protecció fronterera

Al costat d'aquesta reforma de la Llei d'Estrangeria, existeixen diverses iniciatives d'impuls polític, de menor rang normatiu però directament vinculades al reforç de les fronteres de Ceuta i Melilla:

  • Al Congrés, el Ple va aprovar al setembre de 2026 una moció conseqüència d'interpel·lació urgent sobre la crisi de Ceuta que, entre altres punts, insta el Govern a reforçar de forma immediata i permanent la presència de Policia Nacional, Guàrdia Civil i, mentre sigui necessari, Forces Armades a la ciutat, i a millorar mitjans i dispositius per protegir la frontera (nota del Congrés).
  • Al Senat s'han aprovat mocions que reclamen activar instruments de Seguretat Nacional, desplegar Frontex i reforçar els mitjans humans, tecnològics i d'infraestructures al perímetre fronterer, inclosa l'ampliació del perímetre cap al mar.
  • Al Congrés s'han registrat també proposicions no de llei, per exemple del PP i de Vox, per:
    • Desplegar un comandament únic que coordini Forces Armades, CNI, Forces i Cossos de Seguretat i altres serveis en la gestió de les fronteres de Ceuta i Melilla.
    • Establir la presència permanent de les Forces Armades i reforçar de forma estable els contingents de Guàrdia Civil i Policia Nacional a les dues ciutats.

Aquestes mocions i proposicions no de llei, tot i estar actives o haver estat aprovades, no modifiquen per si mateixes la legislació: serveixen per orientar i pressionar políticament el Govern en matèria de reforç fronterer, però l'única iniciativa amb capacitat real de canviar el marc jurídic de control a frontera és, a dia d'avui, la proposició de llei orgànica del PP sobre el rebuig a frontera, que continua la seva tramitació parlamentària.

Pots detallar els passos concrets que li queden a la proposició de llei sobre rebuig a frontera abans de poder entrar en vigor? Quines diferències pràctiques hi hauria a Ceuta i Melilla si s'aprova aquesta reforma enfront del règim actual de la Llei d'Estrangeria? Quines posicions han expressat els diferents grups parlamentaris sobre aquesta reforma de la Llei d'Estrangeria per a Ceuta i Melilla?

Quines són les competències constitucionals del Rei d'Espanya en matèria de política exterior i defensa territorial?

A la Constitució espanyola de 1978, el Rei és el Cap de l'Estat i encarna la unitat i permanència de l'Estat, però les seves competències en política exterior i defensa estan fortament emmarcades pel principi de responsabilitat del Govern. És a dir: el Rei actua, però qui decideix políticament i respon davant les Corts és el Govern.

Marc general: Cap d'Estat i responsabilitat del Govern

L'article 56 CE defineix el Rei com a Cap de l'Estat i símbol de la seva unitat, i assenyala que la seva persona és inviolable i no està subjecta a responsabilitat. Aquesta absència de responsabilitat política es compensa amb dos elements clau:

  • La direcció de la política interior i exterior correspon al Govern (art. 97 CE).
  • Tots els actes del Rei han de ser refrendats pel President del Govern o pels ministres competents (art. 64 CE), que són qui assumeixen la responsabilitat política i jurídica.

Per tant, les competències del Rei en política exterior i defensa són essencialment formals i representatives, condicionades a la voluntat del Govern i sotmeses al mecanisme del refrend.

Competències en política exterior

Les funcions més directament relacionades amb la política exterior es recullen principalment a l'article 63 CE:

  • Representació internacional de l'Estat (art. 63.1): el Rei “acredita els ambaixadors i altres representants diplomàtics” i rep les cartes credencials dels representants estrangers. A la pràctica, això es tradueix en actes solemnes de presentació de credencials, visites d'Estat i actes de representació que projecten la imatge internacional d'Espanya, però el contingut polític de l'acció exterior el defineix el Govern.
  • Manifestació del consentiment de l'Estat en els tractats (derivada del seu paper en la sanció i promulgació de lleis): molts tractats internacionals, un cop autoritzats per les Corts Generals i signats pel Govern, s'incorporen a l'ordenament mitjançant la seva publicació oficial, que va precedida de la fórmula de sanció i promulgació pel Rei. De nou, el seu paper és formal: no negocia ni decideix el contingut del tractat, sinó que dóna forma jurídica final a una decisió política aliena.
  • Actes d'Estat a l'estranger: viatges oficials, cimeres, visites d'Estat i trobades amb altres caps d'Estat tenen un fort component simbòlic i diplomàtic. El Rei reforça les línies de la política exterior fixades pel Govern i contribueix a la projecció d'Espanya, però no fixa per si mateix l'orientació internacional del país.

Tot i que aquests actes tinguin rellevància política, la Constitució i la pràctica consoliden que el Rei no pren decisions autònomes de política exterior: segueix les directrius de l'Executiu, que és qui respon davant les Corts.

Competències en defensa i seguretat de l'Estat

En matèria de defensa, la Constitució confereix al Rei un paper de Cap suprem, però, de nou, sota direcció governamental:

  • Comandament suprem de les Forces Armades (art. 62 h) CE): el Rei ostenta el comandament suprem dels Exèrcits. Tanmateix, la conducció de la política de defensa, l'organització militar, la planificació estratègica i l'ús efectiu de les Forces Armades corresponen al Govern i, en particular, al President i al ministre de Defensa. El comandament suprem del Rei és principalment institucional i simbòlic (nomenaments honorífics, presència en juraments de bandera, desfilades i actes castrenses).
  • Declaració de guerra i signatura de la pau (art. 63.3 CE): el Rei “declara la guerra i fa la pau, prèvia autorització de les Corts Generals”. Això significa que la decisió substantiu (entrar en guerra o concertar la pau) és política i correspon al Govern, amb autorització parlamentària. El Rei expressa formalment aquesta decisió mitjançant la declaració o la signatura, però no l'adopta de forma independent.

Per tant, tot i que la Constitució reconegui el Rei com a cap suprem de les Forces Armades i li atribueixi la declaració de guerra i la pau, la configuració parlamentària del sistema implica que no dirigeix la política de defensa: la seva funció és donar forma i representació a decisions que s'originen al Govern i es controlen a les Corts.

Síntesi

En política exterior i defensa, la Constitució atorga al Rei un conjunt de competències que es poden resumir en tres idees:

  • Representació: encarna Espanya davant altres Estats i en el si de la comunitat internacional.
  • Formalització: intervé en la fase final de decisions adoptades pel Govern i, quan procedeix, autoritzades per les Corts (tractats, lleis, guerra i pau).
  • Simbolisme institucional: el seu comandament suprem de les Forces Armades i el seu paper en actes internacionals reforcen la continuïtat i unitat de l'Estat, sense convertir-lo en un centre de decisió política autònom.

La clau està en el binomi inviolabilitat/falta de responsabilitat del Rei i refrend i responsabilitat del Govern: el Rei actua, però la política exterior i de defensa la dissenyen, executen i responen per ella el Govern i les Corts Generals.

Podries explicar-me amb exemples concrets com funciona el refrend dels actes del Rei en matèria de política exterior i defensa? Quines diferències hi ha entre el paper del Rei i el del President del Govern en la direcció de la política exterior i de defensa? Com s'articula constitucionalment la declaració de guerra i la signatura de la pau a Espanya, pas a pas?

Quins resultats van obtenir els principals partits a les últimes eleccions a l'Assemblea de Ceuta?

Les últimes eleccions a l'Assemblea de Ceuta es van celebrar el 28 de maig de 2023. D'elles en va sortir una Assemblea de 25 escons, amb la majoria absoluta fixada en 13. El resultat va deixar un Partit Popular clarament guanyador, tot i que sense majoria pròpia, i un sistema de partits molt fragmentat, en què també van entrar Vox i dues formacions locals (MDyC i Ceuta Ya!).

A partir de les dades oficials recopilades en fonts públiques, la distribució de vot, percentatge i escons per partit va ser la següent:

Partit Vots Percentatge Escóns
Partit Popular (PP) 11.774 34,34 % 9
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) 7.198 21,00 % 6
Vox 7.073 20,63 % 5
Moviment per la Dignitat i la Ciutadania (MDyC) 3.848 11,22 % 3
Ceuta Ya! 3.442 10,04 % 2
Ciutadans (Cs) 239 0,70 % 0
Podemos 192 0,56 % 0
Libres (LB) 122 0,36 % 0

En termes de pes relatiu, els “principals partits” del sistema ceutí són, d'acord amb aquesta distribució:

  • PP: primera força, una mica més d'un terç dels vots (34,34 %) i 9 dels 25 escons. És el partit central per a qualsevol fórmula de govern, tot i que es queda a quatre escons de la majoria absoluta.
  • PSOE: segona força en escons (6) i també en percentatge (21 %), lleugerament per davant de Vox en vots. Manté una representació significativa, però a força distància del PP.
  • Vox: tercera força molt propera al PSOE en vot (20,63 %) i amb 5 escons. El seu pes és decisiu tant per a possibles acords amb el PP com per bloquejar majories alternatives.
  • MDyC i Ceuta Ya!: tot i ser partits locals, entren amb força apreciable (al voltant de l'11 % i el 10 % del vot, respectivament). En conjunt sumen 5 escons (3 MDyC i 2 Ceuta Ya!), suficients per inclinar la balança en la governabilitat.

Si es mira l'aritmètica de blocs, la suma de PP i Vox arriba a 14 escons, per sobre de la majoria absoluta (13). Pel costat alternatiu, una hipotètica aliança entre PSOE, MDyC i Ceuta Ya! només arribaria a 11 escons, insuficients per formar govern sense el concurs d'una altra formació. Això explica que, després de les eleccions, la posició del PP com a força guanyadora fos molt dominant en l'àmbit institucional i en la negociació de suports.

Un altre tret destacable d'aquests comicis és l'absència de representació de forces que en altres territoris sí que van tenir més presència el 2023, com Ciutadans o candidatures d'àmbit estatal a l'esquerra del PSOE. A Ceuta, Cs, Podemos i Libres es van quedar per sota del llindar efectiu necessari per obtenir escó en una Assemblea tan petita, on cada escó “val” un percentatge de vot relativament alt.

En conjunt, els resultats de 2023 dibuixen una Assemblea de Ceuta amb:

  • Un lideratge clar del PP, primera força i actor imprescindible en qualsevol majoria.
  • Un PSOE rellevant però debilitat, sense capacitat d'articular una majoria alternativa per si mateix amb els partits locals.
  • Un Vox fort, que complementa el PP en el bloc de dretes i reforça el pes d'aquest espai ideològic.
  • Dues formacions ceutís (MDyC i Ceuta Ya!) amb representació sòlida, que introdueixen una agenda local pròpia i poden exercir un paper de bisagra en determinades votacions.

Aquests equilibris han estat, a més, el punt de partida per a les enquestes posteriors sobre com afectaria la crisi migratòria de 2026 al vot a Ceuta, que prenen les dades de 2023 com a referència de comparació per mesurar pujades i baixades de cada partit.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin va ser un dels missatges principals del discurs de Felip VI a Ceuta?

Pregunta" 1 de 3

Què va reclamar el rei Felip VI als Estats membres de la Unió Europea en el seu discurs?

Pregunta" 2 de 3

Segons el discurs, quin tracte han de rebre aquells que van entrar irregularment a Espanya?

Pregunta" 3 de 3