El rei Felip VI ha pronunciat aquest dimarts, 13 d'octubre, un discurs davant representants de la societat civil de Ceuta durant la seva primera visita oficial a la ciutat autònoma des de la seva proclamació el 2014. La intervenció, celebrada al Parador de Ceuta, ha estat marcada per les conseqüències de la crisi fronterera dels dies 30 i 31 de juliol i per la defensa de la sobirania espanyola sobre Ceuta i Melilla.
"La sobirania i la integritat territorial del nostre país no són negociables: són indiscutibles", ha afirmat el monarca, que també ha reivindicat el caràcter europeu d'ambdues ciutats i ha reclamat solidaritat dels Estats membres de la Unió Europea per protegir les seves fronteres exteriors.
Felip VI ha defensat així mateix el retorn de qui han entrat irregularment a Espanya, conforme als procediments legals, i ha insistit que han de rebre un tracte digne i humà mentre romanen en territori espanyol.
Durant la seva intervenció, el Rei ha reconegut les dificultats que travessa Ceuta i ha dirigit un missatge als seus habitants: "No esteu sols i no estareu sols".
A continuació, es reprodueix íntegrament el discurs de Felip VI, sense modificacions en el seu contingut.
Discurs íntegre del rei Felip VI a Ceuta, 13 d'octubre de 2026
Molt bones tardes a tots. President de la ciutat de Ceuta, ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, delegat de Govern a Ceuta, comandant general de Ceuta i un salut a totes les autoritats que ens acompanyen en aquest moment. A totes les persones que sou aquí en conjunt, que representeu a tots els ceutins, a tot tipus d'associacions, el Fons Econòmic, representants de la Guarnició militar aquí, de les forces i cossos de seguretat, empresaris. En fi, de totes les associacions, i comunitats religioses: tota Ceuta està ben representada en vosaltres.
Crec que s'aprecia, no només ara sinó al llarg de tot el dia, que heu de notar en la Reina i en mi, una emoció singular: estar avui a Ceuta ―com demà a Melilla― no és qualsevol cosa. Per a nosaltres és la primera vegada com a reis (en el meu cas, la primera de la meva vida). És cert que és una visita que s'ha fet esperar, però també que des d'aquell 19 de juny de 2014 sempre hem desitjat fer-la.
Aquest era l'any en què anàvem a saldar aquesta llarga deuda, en condicions normals, us ho asseguro, però aquest estiu ―especialment aquí a Ceuta― va ser tot menys normal... No us és aliena la problemàtica de les entrades irregulars d'immigrants, però parlem d'una altra cosa i d'una altra dimensió...
Som, la Reina i jo, dos més dels molts milions d'espanyols que encara tenen, tenim, gravades a la retina les imatges impactants del que visquéreu els dies 30 i 31 de juliol... Aquella violació de la nostra frontera per una immensa multitud de persones va ser un xoc per a tots, especialment per a vosaltres, i continua tenint un enorme impacte ―social, polític, econòmic i psicològic― en les vostres vides, a la ciutat i, en bona mesura, a tota Espanya, malgrat que des d'aleshores hagin retornat la majoria de les que van entrar i moltes altres hagin estat internades als centres d'acollida.
Des d'aquell dia, us asseguro que no ha passat ni un sol sense tenir-vos als ceutins en el nostre pensament. També als melillencs.
Hem vingut a veure-us i escoltar-vos, però, sobretot, a donar-vos una abraçada plena d'afecte i carinyo de part de tota la societat espanyola. Emociona veure aquests dies per tota Espanya banderes de Ceuta a finestres i balcons, i escoltar expressions apassionades de suport i de comprensió solidària; també d'admiració pel vostre temple i el vostre coratge, que parlen per si sols de com sou i de com podem ser com a país quan estem units.
A això s'afegeix la vostra tradició i exercici quotidià de la convivència, que demostreu per sobre de races, llengües i religions, i que és una valuosíssima ensenyança.
Moltes gràcies pel vostre carinyo, pel vostre generós rebuda avui. La veritat és que ens ha aclaparat una mica, per tots costats la gent ha estat molt carinyosa, molt espontània i de veritat ens toca el cor. Gràcies president per aquesta clau que simbolitza l'obertura de les vostres cases, de les vostres carrers, de les vostres places al que us visita. Sé que no feia falta, però aquesta clau ens ajuda a mantenir aquestes portes, aquestes finestres als vostres cors, obertes.
Som molt conscients de la situació que vau viure i que esteu vivint. La coneixem gràcies als mitjans de comunicació, als vostres testimonis i al que s'ha transmès personalment per diverses autoritats. Sabem de les dificultats per restablir la plena normalitat en el dia a dia, de la vostra inquietud i preocupació per tot això que, lògicament, us genera incertesa. I, tanmateix, ens seguiu donant ―a tots― un gran exemple de civisme i de tenacitat.
A més de reconèixer el vostre esforç i aguante, volem donar especialment les gràcies a policies, nacionals i municipals, guàrdies civils i soldats, a tots els responsables de protecció civil i sanitaris i al conjunt dels servidors públics ―sense oblidar-nos dels voluntaris i voluntàries― que, pràcticament sense descans, tots, lluiteu cada dia amb aquesta situació tan complexa.
La Reina i jo hem pogut visitar avui un dels vostres centres escolars i hem sortit reconfortats sincerament al veure el resultat tan positiu d'aquest esforç afegit que implica a tants.
Aquest exemple de convivència i aquesta determinació per superar les dificultats ens mostren que ―ara més que mai― és temps per a la unitat institucional, per a la col·laboració eficaç i sincera, per a aplicar solucions pràctiques i tangibles. És temps que les autoritats públiques, les institucions locals i les de l'Estat —incloent la Corona com a símbol de la seva unitat i permanència—, i les forces polítiques estiguin —estem—, sense fissures, sense ambages, sense mitges tintes, a l'altura de la nostra ciutadania, a la vostra altura.
Crec important reiterar aquí, alt i clar —encara que no faci falta—, alguna cosa que és òbvia: que Ceuta i Melilla són una part irrenunciable de la realitat política i nacional que és Espanya. La sobirania i la integritat territorial del nostre país no són negociables: són indiscutibles. I davant de qualsevol risc, la nostra obligació és la seva defensa i preservació.
El Regne d'Espanya —i la Unió Europea mateixa— té la voluntat i la responsabilitat de mantenir una bona relació de veïnatge amb el Regne de Marroc; de profit i progrés per ambdós costats de la frontera. Aquesta relació ha d'estar basada i sostenida sempre en la confiança, en el respecte mutu, i amb l'objectiu de promoure l'estabilitat, la pau i la seguretat regionals. Això és desitjable i ho crec necessari. Fer-ho possible exigeix bona fe per ambdues parts. Espanya, per la seva banda, té el ferm propòsit de seguir fent tot el que estigui a la seva mà perquè així sigui, però sempre a partir dels principis que acabo de mencionar.
Ceuta és Espanya, Ceuta és Europa. Per tant, la seva frontera —com la de Melilla— ho és de la Unió. Qualsevol amenaça que sofreixi, és una amenaça al conjunt de la Unió Europea. Aquest principi fonamental —segons el qual la frontera exterior de la Unió és una responsabilitat comuna— és compartit àmpliament pels països membres, com vaig tenir ocasió de tractar fa uns dies amb els presidents de la República Francesa i la República de Finlàndia.
És en moments com aquests quan ser europeus cobra el seu ple sentit; quan s'espera que els valors de la integració europea es tradueixin en solidaritat i compromís a l'hora de protegir la frontera exterior europea.
Ceuta és Espanya i, insisteixo, és part de la UE. I, per això, en aquesta ciutat autònoma han de prevaler en tot moment —i per a tothom— els drets i les llibertats propis d'un Estat de Dret.
Qui va entrar irregularment al nostre país ha de —com a regla de principi— tornar al seu lloc d'origen, el més aviat possible i pels canals legalment establerts. Mentre estiguin entre nosaltres han de ser tractats sempre amb dignitat i humanitat, i amb totes les garanties previstes per les nostres lleis.
Però també se'ls ha d'exigir un respecte escrupolós de les normes de convivència ciutadana i dels drets i llibertats dels ceutíes. Que quan mirem enrere, cap a aquests dies tan difícils, puguem fer-ho amb la tranquil·litat i la satisfacció d'haver fet les coses bé.
Creu que és igualment important i necessari expressar —una vegada més— el nostre dolor per totes les persones que van morir tràgicament i absurdament aquells dies, a les quals hem rendit avui tribut i que aquí han estat tractades en tot moment amb el respecte i la dignitat deguts. La Reina i jo desitgem fer arribar el nostre condol als seus familiars i éssers estimats allà on es trobin.
Finalment us vull transmetre, com a cap de l'Estat, com el vostre Rei, un missatge de serenor i de confiança malgrat la incertesa. Ceuta té davant seu un repte difícil, però no us deixarem sols ni indefensos. En tot cas, Ceuta té un futur d'esperança i prosperitat: depèn, primer, de vosaltres, sí, però depèn sobretot del conjunt de l'Estat i de tota la societat espanyola, i amb ambdós podeu comptar. No deixarem que naufragi aquesta realitat antiga i exemplar de convivència que és Ceuta. Ho repeteixo: no esteu sols i no estareu sols.
No deixeu, ni per un instant, de creure en el futur de la vostra ciutat, de la nostra ciutat. Teniu el suport ferm de la resta dels espanyols, de tota la ciutadania, la garantia dels poders i les institucions de l'Estat i el compromís ple, permanent i inequívoc de la Corona.
Gràcies de nou pel vostre afecte, per la vostra acollida, gràcies per la vostra lleialtat.
¡Visca sempre Ceuta! ¡I visca Espanya!