La decisió de CCOO i UGT de convocar una vaga general de 24 hores vinculada a la crisi de l'habitatge, plantejada a instàncies del Sindicat de Llogaters i encara pendent d'una data definitiva, ha obert un debat que transcendeix l'oportunitat política de la mobilització i entra de ple en el seu encaix jurídic. La CEOE i CEPYME han qüestionat la convocatòria en entendre que les seves reivindicacions excedeixen el terreny estrictament laboral i que, a més, la vaga es planteja en ple procés electoral, abans de les eleccions generals del 29 de novembre.
La legislació espanyola, tanmateix, no converteix automàticament en il·legal una vaga perquè inclogui reivindicacions dirigides al Govern o perquè tingui una dimensió política. La qüestió determinant és si els objectius perseguits guarden relació amb els interessos professionals dels treballadors, una frontera que tindrà especial importància en una convocatòria centrada en l'accés a l'habitatge i en la qual els sindicats pretenen incorporar també reivindicacions salarials i de negociació col·lectiva.
El punt de partida es troba en l'article 28.2 de la Constitució, que reconeix el dreta fonamental a la vaga dels treballadors per a la defensa dels seus interessos, mentre que bona part de les regles que determinen com s'ha d'exercir segueixen contingudes en el Reial decret-llei 17/1977 sobre relacions de treball, interpretat i parcialment corregit des d'aleshores per la jurisprudència constitucional.
Una vaga política no és el mateix que una vaga amb contingut polític
El principal interrogant que planteja la mobilització anunciada per CCOO i UGT està relacionat amb la seva finalitat. L'article 11 del Reial decret-llei de 1977 estableix que una vaga és il·legal quan s'inicia o es manté "per motius polítics o amb qualsevol altra finalitat aliena a l'interès professional dels treballadors afectats", una previsió que podria semblar especialment rellevant quan el destinatari d'una part de les reivindicacions és el Govern.
L'interpretació d'aquesta prohibició, no obstant això, no permet concloure que qualsevol vaga que pretengui influir sobre decisions polítiques sigui necessàriament il·legal. El Tribunal Constitucional ha construït una concepció àmplia dels interessos que poden defensar els treballadors mitjançant aquest instrument i ha reconegut, a més, que els sindicats poden convocar vagues per defensar reivindicacions que afectin col·lectivament els treballadors, fins i tot quan no puguin ser satisfetes directament per cada empresari.
Allà es troba una de les claus de la futura convocatòria per l'habitatge. CCOO i UGT no plantegen únicament una protesta contra la política de l'Executiu, sinó que han vinculat la mobilització al cost que suposa l'habitatge per a les persones treballadores, a la necessitat de salaris suficients per accedir-hi i a qüestions pròpiament laborals com la negociació col·lectiva i la renovació de l'Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva. Els sindicats defensen precisament per això que es tractaria d'una vaga de caràcter mixt i no d'una protesta exclusivament política.
La frontera jurídica estaria, per tant, en determinar si existeix un vincle suficient entre les reivindicacions plantejades i els interessos professionals, econòmics o socials dels treballadors. Si el paro perseguís exclusivament objectius polítics completament aliens a aquests interessos, podria entrar en un dels supòsits d'il·legalitat previstos per la norma.
La vaga ha de ser convocada per subjectes legitimats
El dret de vaga pertany individualment als treballadors, encara que el seu exercici sigui necessàriament col·lectiu. Això significa que cada treballador decideix si secundar o no una convocatòria, mentre que determinades facultats col·lectives, entre elles la pròpia convocatòria, poden ser exercides pels representants dels treballadors i per les organitzacions sindicals.
El Tribunal Constitucional va deixar establert ja en la seva sentència 11/1981 que els sindicats poden organitzar, dirigir i controlar una vaga, sempre que comptin amb implantació en l'àmbit laboral al qual s'estengui la mobilització. Aquesta doctrina resulta especialment rellevant en una vaga general, en la qual la convocatòria no queda circumscrita a una única empresa o centre de treball.
Per això, encara que l'impuls polític i social de la protesta prové del Sindicat de Llogaters, la incorporació de CCOO i UGT resulta jurídicament rellevant per convertir la mobilització social en una convocatòria laboral de vaga general dirigida a treballadors assalariats.
El preavís s'ha de realitzar amb almenys cinc dies
La vaga tampoc pot convocar-se d'un dia per l'altre. Un cop adoptada formalment la decisió, els convocants han de comunicar-la per escrit als empresaris afectats i a l'autoritat laboral amb un mínim de cinc dies naturals d'antelació.
Quan la vaga afecti a empreses encarregades de serveis públics, el termini augmenta fins a deu dies naturals, i els representants dels treballadors han de donar-li publicitat suficient abans del seu començament perquè els usuaris puguin conèixer la convocatòria.
La comunicació ha d'identificar els objectius de la vaga, les gestions realitzades per resoldre el conflicte, la data d'inici i la composició del comitè de vaga. En el cas de la mobilització anunciada per CCOO i UGT, aquest procediment encara no s'ha completat, ja que els sindicats han anunciat la seva decisió de convocar el paro però encara han de concretar la seva data i formalitzar la convocatòria.
Un comitè de vaga d'un màxim de dotze persones
Tota convocatòria ha de comptar també amb un comitè de vaga, encarregat d'intervenir en les actuacions sindicals, administratives o judicials relacionades amb el conflicte i de participar en les negociacions encaminades a solucionar-ho.
La legislació estableix un màxim de dotze integrants, encara que el Tribunal Constitucional va corregir les limitacions previstes originalment per determinar qui podia formar part d'aquest òrgan quan la mobilització afecta a diversos centres de treball, com ocorre necessàriament en una vaga general.
A més, des del moment en què es produeix el preavís i durant el desenvolupament del paro, el comitè de vaga i els empresaris estan obligats a negociar per intentar assolir un acord, sense que això impedeixi que els treballadors puguin posar fi a la mobilització en qualsevol moment.
Els serveis essencials han de quedar garantits
El caràcter fonamental del dret de vaga tampoc implica que pugui paralitzar-se completament qualsevol activitat. La pròpia Constitució estableix que han d'existir garanties per mantenir els serveis essencials de la comunitat, la qual cosa permet a l'autoritat governativa establir serveis mínims quan la convocatòria afecti activitats la interrupció de les quals pugui comprometre drets fonamentals, béns constitucionalment protegits o necessitats essencials de la població.
Aquests serveis mínims, tanmateix, no poden fixar-se de manera arbitrària ni buidar de contingut el dret de vaga. La jurisprudència constitucional exigeix que l'Administració motivi la seva decisió i expliqui els criteris utilitzats per determinar quines prestacions han de mantenir-se i amb quina intensitat, de manera que la mesura pugui ser posteriorment revisada pels tribunals.
Al marge d'aquests serveis essencials, durant qualsevol vaga també s'han de garantir les actuacions indispensables per preservar la seguretat de les persones i dels béns i el manteniment d'instal·lacions, maquinària o locals que resulti necessari perquè l'activitat pugui reanudar-se un cop conclòs el conflicte.
Les vagues abusives també tenen límits
La llei distingeix entre les vagues directament il·legals i determinades modalitats que poden considerar-se il·legítimes o abusives per la forma en què es desenvolupen. Entre elles es troben les vagues rotatòries, determinades vagues realitzades per treballadors de sectors estratègics amb la finalitat d'interrompre el procés productiu i les denominades vagues de zel o reglament.
També s'ha de respectar durant el paró la llibertat de qui decideixi no secundar-lo. Els treballadors vagistes poden fer publicitat de la convocatòria i recaptar fons, però ho han de fer pacíficament i sense exercir coaccions sobre qui opti per continuar treballant. Al mateix temps, l'empresa no pot substituir amb caràcter general els vagistes mitjançant treballadors contractats després que s'hagi comunicat la convocatòria.