Quant pot tardar l'Administració a resoldre una ajuda

Que una sol·licitud aparegui "en tràmit" no significa que hagi estat aprovada ni rebutjada. Per conèixer els seus efectes cal comprovar el termini establert en la convocatòria i si l'ajuda està sotmesa al règim de subvencions.

4 minuts

EuropaPress 5442741 exterior instituto nacional administracion publica 16 septiembre 2023

EuropaPress 5442741 exterior instituto nacional administracion publica 16 septiembre 2023

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

Sol·licitar una ajuda pública i comprovar durant mesos que continua "en tràmit" pot generar dubtes sobre si l'Administració continua estudiant l'expedient o si la petició s'ha de considerar rebutjada. La resposta depèn del procediment i de les seves bases reguladores, perquè el silenci administratiu no produeix sempre els mateixos efectes.

La Llei 39/2015 del Procediment Administratiu Comú obliga les administracions a dictar i notificar una resolució expressa. No obstant això, la llei també estableix què pot fer el ciutadà quan transcorre el termini màxim sense rebre resposta.

En les subvencions sotmeses a la Llei General de Subvencions, la regla és especialment clara: si venç el termini per resoldre sense que s'hagi notificat una decisió, la sol·licitud pot entendre's desestimada per silenci administratiu. Això permet presentar el recurs corresponent, però no allibera l'Administració de la seva obligació de resoldre.

Què significa que una ajuda estigui en tràmit

L'expressió "en tràmit" sol indicar que l'expedient ha estat registrat i encara no consta una resolució definitiva. Pot trobar-se en fase de comprovació de requisits, valoració, subsanació de documents, fiscalització o elaboració de la proposta de resolució.

Aquest estat informatiu no determina per si sol que l'ajuda vagi a concedir-se. Tampoc significa necessàriament que s'hagi incomplit el termini legal. Per averiguarlo cal consultar:

  • La data d'entrada de la sol·licitud en el registre competent.
  • Les bases reguladores i la convocatòria.
  • El termini màxim establert per resoldre.
  • Les possibles suspensions o ampliacions comunicades.
  • Els requeriments de documentació pendents.
  • El sistema previst per publicar o notificar la resolució.

Algunes ajudes es resolen mitjançant una notificació individual, mentre que altres publiquen les llistes de beneficiaris en una seu electrònica, un diari oficial o la Base de Dades Nacional de Subvencions. Per això, no n'hi ha prou amb consultar l'estat que mostra una aplicació o una carpeta ciutadana.

Quant temps té l'Administració per resoldre

El termini aplicable ha d'aparèixer en la normativa que regula el procediment. La Llei 39/2015 estableix que, amb caràcter general, no pot superar els sis mesos, llevat que una llei o una norma europea autoritzi un període més gran.

Quan la regulació del procediment no indica cap termini, s'aplica un període general de tres mesos, comptat des que la sol·licitud entra en el registre electrònic de l'Administració competent.

En el cas específic de les subvencions, l'article 25 de la Llei General de Subvencions fixa un termini màxim de sis mesos per resoldre i notificar, llevat que una llei estableixi un superior o ho permeti la normativa europea. El còmput sol començar amb la publicació de la convocatòria, encara que aquesta pot fixar una data posterior.

El termini també pot suspendre's en determinats supòsits, per exemple, quan l'Administració sol·licita a l'interessat que subsani errors o aporti documents. Durant aquest període, el temps pot deixar de córrer fins que s'entregui la documentació o acabi el termini concedit.

Quan es considera denegada una ajuda

Quan es tracta d'una subvenció sotmesa a la Llei General de Subvencions, el venciment del termini màxim sense resolució permet entendre rebutjada la sol·licitud per silenci administratiu.

Això no equival a rebre una resolució denegatòria motivada. El silenci negatiu és una figura jurídica creada perquè la falta de resposta no impedeixi al ciutadà recórrer. L'Administració continua obligada a dictar una resolució i podria concedir posteriorment l'ajuda, perquè una decisió expressa tardana no queda vinculada pel sentit negatiu del silenci.

Per tant, que una ajuda continuï apareixent "en tràmit" després de vèncer el termini pot significar dues coses simultànies: que l'expedient encara no ha estat resolt expressament i que el sol·licitant ja pot actuar com si hagués estat desestimat per presentar el recurs procedent.

El silenci administratiu no sempre és negatiu

La regla general de la Llei 39/2015 per als procediments iniciats a sol·licitud del ciutadà és el silenci positiu. És a dir, la petició es considera estimada quan acaba el termini sense resposta.

Tanmateix, existeixen nombroses excepcions. El silenci és negatiu quan així ho estableix una llei o una norma europea i en matèries com el dret de petició, el domini públic, els serveis públics, la responsabilitat patrimonial, determinades activitats amb impacte ambiental o la impugnació d'actes administratius.

Les subvencions constitueixen una d'aquestes excepcions perquè la seva legislació específica estableix expressament l'efecte desestimatori. No s'ha de suposar que qualsevol prestació, beca, bon o ajuda econòmica segueix automàticament aquesta regla, ja que algunes compten amb normativa i terminis propis.

Què fer si ha acabat el termini i no hi ha resposta

El primer pas és localitzar la convocatòria o la fitxa oficial del procediment i comprovar el termini màxim, el sentit del silenci i la forma de notificació. També convé revisar si s'ha rebut algun requeriment que hagi suspès el còmput.

Si el termini ha vençut, l'interessat pot sol·licitar un certificat acreditatiu del silenci administratiu. La Llei 39/2015 disposa que aquest certificat s'ha d'expedir d'ofici dins dels 15 dies següents al venciment, tot i que també el pot demanar el ciutadà en qualsevol moment.

En cas de silenci negatiu, es podrà interposar el recurs administratiu o contenciós-administratiu que correspongui. Les pròpies bases o la fitxa del procediment han d'indicar si procedeix un recurs d'alçada, una reposició potestativa o directament la via judicial.

Abans de recórrer, resulta aconsellable conservar el justificant de registre, les comunicacions rebudes i la documentació presentada. El silenci administratiu permet reaccionar davant del retard, però no substitueix la necessitat de revisar les regles concretes de cada ajuda.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins tràmits parlamentaris es van seguir per a l'aprovació de la Llei 39/2015 del Procediment Administratiu Comú?

Per a la Llei 39/2015 només hi ha constància oficial, en les fonts disponibles, del seu resultat final com a norma ja aprovada i publicada al BOE el 2 d'octubre de 2015 (Llei 39/2015 al BOE). No consta a la base consultada la fitxa de la iniciativa parlamentària (expedient al Congrés/Senat) ni un cronograma detallat de tràmits. Per això, no és possible reconstruir amb precisió dates de debats, esmenes o votacions concretes. Sí que pot explicar-se l'itinerari parlamentari que, conforme al procediment ordinari, hauria de seguir-se per arribar a aquesta publicació.

Constància oficial de l'aprovació

L'única referència completa disponible és el propi text de la Llei 39/2015, tal com apareix al Butlletí Oficial de l'Estat: Llei 39/2015 al BOE. A la fórmula de promulgació s'indica que “les Corts Generals han aprovat i Jo vinc a sancionar la següent llei”, la qual cosa acredita que:

  • La llei va ser aprovada pel Congrés dels Diputats i Senat seguint el procediment legislatiu ordinari.
  • Posteriorment va ser sancionada pel Rei i remesa per a la seva publicació al BOE.
  • La data de la llei és 1 d'octubre de 2015 i la publicació al BOE és de 2 d'octubre de 2015.

No es disposa de més informació a les fonts consultades sobre el detall intern de la tramitació parlamentària (número d'expedient, dates de Ple, comissions, etc.).

Fase governamental prèvia

D'acord amb les regles generals sobre projectes de llei recollides a la guia institucional, una norma d'aquest tipus s'emmarca en el procediment ordinari de projecte de llei del Govern:

  • Aprovació d'un avantprojecte al Consell de Ministres, després dels informes i consultes preceptius.
  • Remissió del text com a projecte de llei a la Mesa del Congrés dels Diputats.

Les fonts utilitzades no aporten, tanmateix, la referència concreta de l'acord de Consell de Ministres ni la data exacta de remissió a les Corts per a aquest cas concret.

Tramitació al Congrés dels Diputats

Per a la Llei 39/2015 no figura a la base de dades la fitxa d'iniciativa (sèrie A del Butlletí de les Corts, número d'expedient, ni cronograma). Per tant, no es poden detallar dates ni resultats de votació. El que sí que pot deduir-se, pel procediment ordinari de projectes de llei, és la seqüència típica seguida al Congrés:

  • Qualificació per la Mesa del Congrés i publicació del text inicial al Butlletí de les Corts Generals.
  • Obertura de termini d'esmenes, tant a la totalitat com a l'articulat.
  • Remissió a la comissió competent (en aquest cas, en l'àmbit d'Administració Pública/Funció Pública) i, si escau, designació d'una ponència que elabora un informe.
  • Aprovació d'un dictamen per la comissió i elevació al Ple, llevat que la comissió tingués competència legislativa plena.
  • Debat i votació en Ple del Congrés sobre el conjunt del text.

Les fonts consultades no permeten saber quantes esmenes es van presentar, si hi va haver o no esmenes a la totalitat, ni el sentit i nombre exacte dels vots al Ple.

Tramitació al Senat

Un cop aprovat pel Congrés, el projecte es va remetre al Senat, on, d'acord amb el procediment general:

  • Es va obrir termini per a la presentació d'esmenes parcials i, si escau, propostes de veto.
  • La comissió competent va emetre dictamen i el Ple del Senat va debatre i votar el text.

Les opcions previstes pel Reglament del Senat (aprovar sense canvis, introduir esmenes o aprovar un veto) es van resoldre de manera que el text final va poder tornar, si escau, al Congrés per a l'acceptació o rebuig d'esmenes i eventuals vetos, fins a aconseguir l'aprovació definitiva per les Corts Generals. De nou, no es disposa de dades concretes sobre dates ni sobre el contingut d'eventuals esmenes del Senat.

Sanció real i publicació al BOE

Conclosa la tramitació a ambdues Càmeres, la Llei 39/2015 va ser remesa al Rei per a la seva sanció i promulgació. Aquest acte es reflecteix a la capçalera del text publicat al BOE de 2 d'octubre de 2015, en què consta la data de la llei (1 d'octubre de 2015) i la fórmula de sanció i promulgació. A partir de la seva publicació, la llei entra en vigor en els termes establerts a les seves disposicions finals, que també figuren íntegrament al propi BOE.

Límits de la reconstrucció cronològica

En resum, es pot afirmar que la Llei 39/2015 va seguir l'esquema ordinari de projecte de llei amb doble lectura al Congrés i Senat, sanció real i publicació oficial. Tanmateix, la base de dades emprada només proporciona el text consolidat al BOE i no aporta la fitxa d'iniciativa ni el detall de tots els tràmits parlamentaris que sol·licites (números d'expedient, diaris de sessions concrets, dates de debats, vetos o esmenes i resultats de les votacions). No es disposa de més informació a les fonts consultades per concretar pormenoritzadament aquesta cronologia.

En quina comissió o comissions del Congrés i Senat es va debatre específicament el projecte que va donar lloc a la Llei 39/2015? Quines van ser les principals esmenes que els grups parlamentaris van plantejar al text inicial de la futura Llei 39/2015? Quin calendari d'entrada en vigor va fixar la Llei 39/2015 i com va afectar transitòriament els procediments ja en curs?

Quines són les competències i funcions principals del Ministeri que gestiona la concessió d'ajudes públiques a Espanya?

A la informació disponible no consta una descripció específica i detallada de les competències del ministeri o ministeris que gestionen la concessió d'ajudes públiques a Espanya. Sí que es recull, en canvi, com les Corts Generals controlen l'actuació del Govern i de l'Administració, cosa que inclou també la gestió de subvencions i ajudes. A partir d'això només és possible explicar, de forma general, el marc de supervisió parlamentària i els mecanismes institucionals que incideixen sobre aquesta gestió. No es disposa de més informació a les fonts consultades que permeti desglossar amb precisió les funcions internes de cada ministeri en matèria d'ajudes públiques.

Marc general: Govern, ministeris i control parlamentari

La gestió de les ajudes públiques forma part de l'acció del Govern i de l'Administració General de l'Estat. Tot i que les fonts consultades no entren en detall d'aquesta gestió concreta, sí que descriuen com el Parlament exerceix el control parlamentari sobre l'Executiu i l'Administració. Aquest control es projecta també sobre les polítiques de despesa, les subvencions i les ajudes que concedeixen els diferents departaments ministerials.

El control parlamentari es defineix com la funció mitjançant la qual el Congrés dels Diputats i el Senat supervisen i fiscalitzen l'actuació del Govern i de l'Administració Pública, amb l'objectiu de garantir transparència, responsabilitat i rendició de comptes davant la ciutadania. Això inclou, per exemple, la forma en què es dissenyen, tramiten i executen programes de despesa com les ajudes públiques.

Instruments de control sobre la gestió d'ajudes

Les fonts disponibles detallen diversos instruments a través dels quals el Parlament pot revisar i qüestionar l'actuació del Govern, també pel que fa a subvencions i ajudes:

  • Preguntes orals i escrites: Diputats i senadors poden formular preguntes al Govern sobre qualsevol aspecte de la seva actuació. Això permet demanar explicacions sobre convocatòries d'ajudes, criteris de concessió, execució pressupostària o possibles irregularitats.
  • Interpel·lacions i mocions: Una interpel·lació dóna lloc a un debat polític sobre una determinada política pública. A partir d'ella es poden presentar mocions perquè la Cambra insti el Govern a modificar o reorientar la seva política d'ajudes en un sector concret.
  • Compareixences: Membres del Govern i alts càrrecs de l'Administració poden ser cridats a comparèixer davant les Càmeres per explicar la gestió de programes d'ajudes, resultats obtinguts o problemes detectats.
  • Sol·licituds d'informació i documentació: Els parlamentaris poden demanar dades, expedients o informes relacionats amb la concessió d'ajudes, cosa que permet un anàlisi més detallat de l'actuació administrativa.
  • Comissions d'investigació: Quan es detecten possibles irregularitats o controvèrsies rellevants en l'actuació administrativa, es poden crear comissions d'investigació per aclarir els fets.
  • Vot de censura i qüestió de confiança: Tot i que són instruments excepcionals, també poden estar relacionats amb una valoració global de la gestió governamental, incloses les seves polítiques d'ajudes públiques.

Paper de les comissions parlamentàries

Les comissions parlamentàries, segons la informació consultada, tenen un paper central en l'estudi detallat de les lleis i de les polítiques públiques. Tot i que el text es refereix en particular a la tramitació legislativa, aquest treball especialitzat permet que les comissions sectorials analitzin en profunditat les normes que regulen subvencions i ajudes, així com la seva posterior aplicació.

A les comissions es debaten i voten esmenes als projectes i proposicions de llei, s'elaboren dictàmens i se celebren compareixences de membres del Govern i experts. Tot això pot incidir en la configuració del marc jurídic de les ajudes públiques i en l'avaluació de la seva aplicació pràctica.

Organització dels treballs: Junta de Portaveus

La Junta de Portaveus organitza els treballs parlamentaris, decideix l'ordre del dia dels plens i de les comissions, coordina els grups i distribueix els temps d'intervenció. Pel que fa a la gestió d'ajudes públiques, la seva rellevància rau en què determina quan es debaten iniciatives i controls relacionats amb aquesta matèria: preguntes, interpel·lacions, debats legislatius sobre subvencions, etc.

Límits de la informació disponible

Les fonts emprades es centren en el funcionament de les Corts Generals (comissions parlamentàries, Junta de Portaveus i control parlamentari), però no descriuen de manera específica:

  • La distribució interna de competències entre els diferents ministeris en la planificació, tramitació i resolució d'ajudes.
  • El paper detallat dels departaments encarregats de pressupost, control intern o justificació de subvencions.
  • Les funcions concretes del Ministeri d'Hisenda enfront dels ministeris sectorials en aquesta matèria.

Per això, només és possible oferir aquesta visió general des de l'òptica del control parlamentari sobre el Govern i l'Administració, sense entrar en el detall tècnic-administratiu de com s'organitza internament cada ministeri per gestionar la concessió d'ajudes públiques.

Quins ministeris sectorials gestionen les principals línies d'ajudes públiques i com es reparteixen aquestes competències entre ells? De quina forma concreta utilitzen els grups parlamentaris les preguntes, interpel·lacions i comissions d'investigació per fiscalitzar la concessió d'ajudes? Quines reformes legislatives recents han afectat el control i transparència de les subvencions i ajudes públiques a Espanya?

Quins requisits legals específics han de complir els sol·licitants per accedir a subvencions subjectes a la Llei General de Subvencions?

Els sol·licitants de subvencions subjectes a la Llei 38/2003, General de Subvencions (LGS), han de complir un conjunt de requisits materials i formals per poder obtenir la condició de beneficiaris. Aquests requisits s'articulen al voltant de tres grans blocs: condicions positives mínimes (capacitat i situació regular), causes que impedeixen ser beneficiari (prohibicions) i obligacions d'acreditació documental. A més, la LGS preveu matisos per a administracions i entitats del sector públic i per a entitats sense ànim de lucre.

1. Requisits generals positius del sol·licitant

En termes generals, per poder ser beneficiari d'una subvenció d'acord amb la LGS, el sol·licitant ha de reunir una sèrie de condicions bàsiques:

  • Capacitat jurídica i d'obrar: Les persones físiques han de tenir plena capacitat d'obrar; les persones jurídiques han d'estar vàlidament constituïdes i inscrites, si escau, al registre que els correspongui (associacions, fundacions, societats, cooperatives, etc.). Les entitats sense personalitat (comunitats de béns, UTE, etc.) han d'actuar a través d'un representant amb poders suficients.
  • Estar al corrent de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social: És un requisit clàssic de la LGS. S'exigeix no tenir deutes o incompliments amb l'Agència Tributària ni amb la Seguretat Social en el moment de sol·licitar i, normalment, també de percebre l'ajuda.
  • Solvència mínima i compliment d'obligacions de reintegrament: No han d'existir procediments de reintegrament ferms de subvencions anteriors impagats, ni situacions que posin de manifest incapacitat per complir les condicions de l'ajuda.
  • Inscripció o habilitació sectorial, quan procedeixi: En subvencions sectorials (per exemple, en matèria social, cultural, agrària, d'I+D, etc.) les bases reguladores poden exigir que el sol·licitant estigui donat d'alta en censos específics, registres d'entitats col·laboradores, centres acreditats, etc.

Les bases de cada convocatòria concreten i poden intensificar aquests requisits, sempre dins del marc general de la LGS.

2. Prohibicions per obtenir la condició de beneficiari

La LGS estructura un catàleg de circumstàncies que impedeixen adquirir la condició de beneficiari o entitat col·laboradora. De forma sistemàtica, poden agrupar-se en:

  • Inhabilitacions i condemnes penals: No poden ser beneficiaris qui estiguin condemnats per delictes que afectin l'Hisenda Pública o la Seguretat Social, o que suposin un greu perjudici de la confiança pública (corrupció, falsedat documental, etc.), en els termes que estableixen la LGS i les lleis penals i administratives.
  • Sancions administratives greus o molt greus: Queden exclosos els subjectes sancionats, per resolució ferma, per infraccions en matèria de subvencions, tributària, Seguretat Social o altres matèries relacionades, mentre duri el període d'inhabilitació previst a la sanció.
  • Conflictes d'interessos: S'impedeix l'accés a subvencions quan existeixi un conflicte d'interessos amb l'Administració concedent que pugui comprometre la imparcialitat en la concessió o gestió (per exemple, vinculació directa amb qui pren la decisió, llevat que les bases articulin salvaguardes adequades).
  • Relació amb paradisos fiscals: La LGS i la seva normativa de desenvolupament contemplen limitacions per a entitats radicades en, o que operin de manera significativa a través de, territoris qualificats com a paradisos fiscals, per evitar l'opacitat i el risc de frau.
  • Incompliments previs de subvencions: Estar obligat a un reintegrament de subvenció declarat ferm i no atès, o haver tingut una actuació greument negligent en subvencions anteriors, pot situar el sol·licitant en causa de prohibició.

Aquestes prohibicions operen tant en la fase de sol·licitud com al llarg de l'execució de la subvenció: si sobrevé una d'elles, pot motivar la pèrdua de la condició de beneficiari i el reintegrament.

3. Obligacions d'acreditació documental

La LGS no només exigeix complir les condicions, sinó també acreditar-les formalment. Amb caràcter general, s'exigeix:

  • Declaracions responsables: El sol·licitant sol presentar una declaració responsable de no estar inclòs en les causes de prohibició i de complir els requisits legals. Aquesta declaració té efectes jurídics rellevants i la seva falsedat pot implicar sancions i reintegrament.
  • Certificats administratius: L'acreditació d'estar al corrent amb Hisenda i Seguretat Social es realitza mitjançant certificats específics, o bé autoritzant l'Administració concedent a recollir directament aquesta informació.
  • Documentació registral i estatutària: Les persones jurídiques aporten escriptures, estatuts i certificats registrals que provïn la seva constitució, objecte social o fins estatutaris i la identitat dels seus representants legals.
  • Altra documentació específica: En funció de la convocatòria, poden requerir-se memòries d'activitat, comptes anuals, plans de viabilitat o informes tècnics que demostrin la capacitat per executar el projecte subvencionat.

4. Particularitats per a sector públic i entitats sense ànim de lucre

La LGS distingeix alguns supòsits especials:

  • Administracions Públiques i entitats del sector públic: Poden ser beneficiàries o entitats col·laboradores quan així ho permetin la LGS i les normes sectorials. En aquests casos, es modulen certes exigències (per exemple, en matèria de capacitat o registre), però es manté el nucli d'obligacions de justificació, control i, si escau, reintegrament.
  • Entitats sense ànim de lucre: Solen ser destinataris prioritaris en determinades polítiques públiques (socials, de cooperació, culturals). Se'ls exigeix, en general, que els seus fins estatutaris siguin coherents amb l'objecte de la subvenció i que no reparteixin beneficis, però poden existir regles específiques a les bases reguladores sobre cofinançament, límits de despeses d'estructura o justificació simplificada.
  • Entitats sense personalitat jurídica: Poden accedir amb certes cauteles, exigint-se normalment un representant únic i l'assumpció solidària d'obligacions davant l'Administració.

En tots els casos, la clau pràctica està en combinar les exigències generals de la LGS amb el que disposin les bases reguladores i la convocatòria concreta, que concreten i detallen els requisits per a cada línia d'ajuda.

Com s'acrediten en la pràctica estar al corrent amb Hisenda i Seguretat Social en sol·licitar una subvenció? Quines conseqüències té que un beneficiari incorri en una causa de prohibició després d'haver rebut la subvenció? Quines diferències solen introduir les bases reguladores per a les entitats sense ànim de lucre enfront de les empreses en una mateixa convocatòria d'ajudes?

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin és el termini general màxim perquè l'Administració resolgui una sol·licitud de subvenció segons la Llei General de Subvencions?

Pregunta" 1 de 3

Què significa que una ajuda pública estigui 'en tràmit'?

Pregunta" 2 de 3

Què permet fer el silenci administratiu negatiu en una sol·licitud de subvenció?

Pregunta" 3 de 3

Hola, soy Fren. ¿Cómo te ayudo?