CCOO convoca manifestacions davant dels principals bancs en 12 ciutats per exigir millores laborals

En el sector bancari, a dia d'avui (octubre de 2026) els convenis col·lectius de referència estan plenament vigents fins al 31 de desembre de 2026 i la negociació dels nous textos per a 2027 i següents es troba en una fase preparatòria, no encara de negociació formal. Les previsions disponibles situen l'inici efectiu de les noves taules al voltant de febrer‑març de 2027, un cop renovada la representativitat sindical.

1. Conveni col·lectiu de banca (AEB)

El conveni actualment aplicable és el XXV Conveni col·lectiu del sector de la banca (2024‑2026), subscrit el 12 de novembre de 2024 entre l'Associació Espanyola de Banca (AEB) i CCOO‑Serveis, FeSMC‑UGT i FINE, i publicat al BOE l'1 de gener de 2025 amb vigència 1/1/2024–31/12/2026. Posteriorment s'ha modificat per incorporar un nou capítol sobre mesures planificades per a la igualtat real i efectiva de les persones LGTBI, registrat i publicat per la Direcció General de Treball el 5 de juny de 2025 (text al BOE).

De la informació disponible es desprèn que:

• El conveni vigent continua sent el marc regulador bàsic de salaris, jornada, classificació professional, etc., fins a finals de 2026.
• La modificació de 2025 no altera la vigència temporal, sinó que afegeix un capítol específic de mesures LGTBI, protocols de prevenció d'assetjament i obligacions de planificació en empreses de més de 50 persones treballadores.
• No consta encara oberta formalment la negociació del conveni que succeirà el XXV conveni; estem en fase de plataformes i pressió sindical.

2. Conveni d'estalvi (CECA) i cooperatives de crèdit

En l'àmbit de caixes i entitats financeres d'estalvi, el conveni estatal 2024‑2026 també manté la seva vigència fins al 31 de desembre de 2026. A l'abril de 2025 s'ha registrat i publicat un acord de modificació per incorporar mesures LGTBI (nou article 108), subscrit per CECA i els sindicats FINE, CCOO Serveis, FeSMC‑UGT i CIC (BOE-A-2025-9797). El nucli del conveni (salari, jornada, estructura) roman en vigor.

Les informacions sectorials manejades per CCOO i altres actors indiquen que els tres grans àmbits del sector financer minorista —banca (AEB), estalvi (CECA) i cooperatives de crèdit— comparteixen un esquema similar:

• Conveni vigents amb caducitat el 31/12/2026.
• Previsió que les noves negociacions de convenis sectorials es desenvolupin en paral·lel al llarg de 2027.
• Reclamació sindical d’activar des d’ara els observatoris de Banca i Estalvi i la Comissió Paritària de Rurals per anar abordant temes de fons abans de l’obertura formal de les taules.

Un article de Demócrata sobre les mobilitzacions d’aquest tardor resumeix l’horitzó temporal: es convoquen concentracions en 12 ciutats davant Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell, Unicaja, Ibercaja, Abanca o Cajamar per pressionar sobre salaris, càrregues de treball, conciliació i impacte de la intel·ligència artificial, i s’indica expressament que “els nous convenis del sector començaran a negociar-se al març de 2027” (Demócrata).

3. Propostes sindicals de referència

Diverses cròniques econòmiques detallen ja la posició de partida de CCOO per al proper cicle de convenis en banca i estalvi, entre altres mitjans El Español, Infobae o Cinco Días. Entre els eixos anunciats per al nou conveni de banca destaquen:

• Augment salarial de l’entorn del 7 % per a 2027 i del 4 % anual entre 2028 i 2030, amb clàusules de revisió lligades a l’IPC.
• Paga per participació en beneficis d’entre l’1 % i el 2 %.
• Reducció de jornada cap a unes 1.600 hores anuals i avenços cap a caps de setmana de tres dies.
• Ampliació del teletreball fins a tres dies a la setmana.
• Mesures front a les càrregues comercials i l’impacte de la digitalització i la intel·ligència artificial.

Són, en aquest moment, plataformes reivindicatives, no acords tancats.

4. Conveni del Banc d’Espanya i altres subsectors

Com a context, al setembre de 2026 s’ha publicat al BOE el Conveni col·lectiu del Banc d’Espanya, amb àmbit temporal 2025‑2026 i entrada en vigor l’1 de gener de 2025 (BOE-A-2026-19603). També existeix un conveni marc estatal per als establiments financers de crèdit, publicat al juliol de 2024 (BOE-A-2024-14717). Ambdós s’emmarquen en l’àmbit financer ampli, però no formen part de les taules sectorials AEB/CECA.

5. Serveis de prevenció aliens vinculats a banca

En la informació consultada no apareix un conveni col·lectiu sectorial específic de “serveis de prevenció aliens de banca”. L’habitual és que aquestes entitats es regeixin per:

• Un conveni propi d’empresa o grup, quan existeix.
• El conveni estatal de serveis de prevenció aliens o un altre conveni sectorial aplicable a la seva activitat principal.

Per tant, la renovació dels convenis de banca o estalvi no determina automàticament les condicions dels serveis de prevenció aliens, que depenen del conveni indicat en els seus contractes i registres.

6. Pròxims passos fins a març de 2027

Amb la informació disponible, el calendari més raonable és:

• Tardor de 2026: mobilitzacions sindicals i obertura d’observatoris de banca i estalvi i de la comissió paritària de rurals, per preparar el terreny de la negociació.
• Fins al 31/12/2026: plena vigència dels convenis actuals de banca, estalvi i cooperatives de crèdit.
• Gener de 2027: s’obre el nou període convencional, amb marge jurídic per iniciar la negociació, però encara condicionat per la renovació de la representació sindical.
• Febrer‑març de 2027: previsió de celebració d’eleccions sindicals en el sector, constitució de les taules negociadores i inici efectiu de les converses sobre els nous convenis sectorials.

Fins a març de 2027, per tant, l’esperable és un escenari de negociació recent iniciada, amb forta pressió sindical i sense acords definitius encara sobre salaris, jornada o teletreball.

La Federació de Serveis de CCOO (habitualment denominada CCOO Serveis) és la federació de branca de Comissions Obreres que agrupa les persones treballadores d’una àmplia gamma de sectors de serveis privats: comerç, banca i assegurances, turisme i hostaleria, contact center, tecnologies de la informació, oficines, serveis administratius, entre altres. Dins del marc sindical espanyol actua com a estructura especialitzada de CCOO en aquests àmbits, amb funcions de representació, negociació i organització sindical a tot el territori estatal.

Representació i defensa de les persones treballadores

La seva funció essencial és la representació col·lectiva de les plantilles que treballen en els sectors que cobreix. Això inclou:

• Defensar els interessos laborals, econòmics i socials de les persones treballadores davant les empreses i davant les Administracions públiques.
• Intervenir en conflictes col·lectius (per exemple, davant ERO o reestructuracions empresarials), plantejant alternatives, denunciant abusos i utilitzant les vies sindicals i jurídiques necessàries.
• Canalitzar les reivindicacions dels centres de treball cap als àmbits sectorials i confederals de CCOO.

Negociació col·lectiva sectorial i d’empresa

CCOO Serveis té una competència central en la negociació col·lectiva en els sectors del seu àmbit:

• Encapçala o coordina la negociació de convenis col·lectius estatals i d’empresa en comerç, banca, assegurances, restauració col·lectiva, mútues, turisme, TIC, etc., conforme al marc de l’Estatut dels Treballadors.
• Comparteix legitimació plena, juntament amb les patronals del sector, per signar convenis com el Conveni Col·lectiu Estatal de Restauració Col·lectiva, on figura expressament com a part sindical negociadora.
• Fixar criteris i línies vermelles en matèria de salaris, jornada, classificació professional, plans d’igualtat, conciliació, permisos i drets sindicals que després apliquen les seves estructures sectorials i territorials en les diferents taules de negociació.

Acció sindical, mobilització i conflicte col·lectiu

Més enllà de la taula de negociació, la federació impulsa l’acció sindical necessària per donar suport a les demandes de les plantilles:

• Convoca i organitza vaga, concentracions i campanyes quan les empreses bloquegen la negociació o apliquen mesures unilaterals (expedients de regulació, retallades, congelacions salarials, etc.).
• Denuncia públicament situacions de precarietat, incompliments de conveni, tracte vexatori o repressió sindical, com ocorre en sectors de plataformes digitals, ‘call centers’ o determinades empreses de serveis.
• Coordina amb altres estructures de CCOO i amb altres organitzacions sindicals accions conjuntes davant patronals sectorials o davant el Govern.

Organització als centres de treball i eleccions sindicals

Dins del marc de la Llei Orgànica de Llibertat Sindical, CCOO Serveis s’encarrega de:

• Impulsar i donar suport a la constitució de seccions sindicals, comitès d’empresa i delegats i delegades de personal a les empreses del seu àmbit.
• Planificar i coordinar les eleccions sindicals, amb l’objectiu de reforçar la presència de CCOO com a primera força en els sectors de serveis.
• Donar suport a la representació legal de les persones treballadores en la seva actuació diària davant l’empresa: informació, consulta, negociació i vigilància del compliment normatiu i de conveni.

Assessorament jurídic, formació i informació

Com a part de les seves competències internes, la federació proporciona:

• Assessorament jurídic i tècnic a l’afiliació i a les estructures sindicals en conflictes individuals i col·lectius (despatxos, sancions, reclamacions de quantitat, classificació professional, etc.).
• Formació sindical i professional sobre drets laborals, negociació col·lectiva, salut laboral, igualtat i digitalització del treball, entre altres àmbits.
• Materials informatius, guies i informes sectorials que orienten l’actuació a les empreses i taules de negociació.

Coordinació sectorial i participació institucional

En l’arquitectura interna de CCOO, la Federació de Serveis:

• Defineix, mitjançant els seus estatuts i congressos federals, la política sindical específica per als sectors de serveis, en coherència amb les orientacions de la Confederació Sindical de CCOO.
• Coordina l’actuació de les seves estructures territorials i dels seus sectors estatals per garantir una estratègia sindical coherent a tot el país.
• Participa en òrgans de diàleg social i comissions paritàries de seguiment de convenis, així com en espais de consulta amb l’Administració i les patronals, exercint les funcions de representació i defensa d’interessos col·lectius que l’ordenament espanyol reconeix als sindicats.

En conjunt, la Federació de Serveis de CCOO és l’instrument amb què Comissions Obreres articula la representació, la negociació i la mobilització en gran part de l’economia de serveis, combinant la defensa jurídica individual amb l’acció col·lectiva i la participació en el diàleg social propi del model sindical espanyol.

En el sector financer espanyol, la negociació de condicions laborals es regeix per les regles generals de la negociació col·lectiva previstes en l’ordenament laboral, amb algunes particularitats derivades de l’estructura del propi sector (banca, estalvi, assegurances, serveis auxiliars, etc.). Més que un règim “especial financer”, el determinant són qui representa legítimament plantilla i empreses, com es constitueix la taula negociadora, i quins límits materials no es poden superar.

1. Qui pot negociar en representació de les persones treballadores

En termes generals, estan legitimats per negociar:

• Representació unitària: comitès d’empresa i delegats de personal de l’entitat o del centre de treball, quan es negocien convenis o acords d’àmbit d’empresa o centre.
• Representació sindical:
  • Sindicats més representatius a nivell estatal o autonòmic.
  • Sindicats amb presència significativa en l’àmbit afectat (per exemple, sindicats amb implantació rellevant en banca o assegurances, encara que no siguin “confederacions” estatals).
  • Seccions sindicals constituïdes a l’empresa o grup, quan assoleixen la representativitat necessària en l’àmbit de negociació.

En la pràctica del sector financer, els grans sindicats de branca (serveis financers, assegurances, etc.) solen acumular la major part de la representació, la qual cosa els dóna un paper central a la taula negociadora.

2. Qui pot negociar en representació de les empreses

Per la part empresarial, la legitimació sol estructurar-se així:

• Per a convenis sectorials (p. ex. banca, caixes d’estalvi, assegurances):
  • Associacions empresarials del sector que reuneixin suficient representativitat econòmica i d’ocupació (per exemple, associacions de banca, d’entitats d’estalvi, d’asseguradores o altres patronals específiques de serveis financers).
  • En ocasions, poden intervenir diverses patronals si el conveni cobreix subsectors diferents (banca tradicional, financeres de consum, asseguradores, etc.).
• Per a convenis o acords d’empresa o centre:
  • La pròpia empresa, representada per la seva direcció.
  • Eventualment, el grup d’empreses o l’entitat dominant, si l’àmbit del conveni és de grup.

3. Constitució i funcionament de la taula negociadora

Perquè el conveni o acord tingui eficàcia general en el seu àmbit, és essencial:

• Que a la taula s’asseguin totes les organitzacions amb legitimació suficient (sindicats i patronals o empresa) segons la seva implantació.
• Que la part social representi una fracció rellevant de la plantilla de l’àmbit afectat, i la part empresarial una porció significativa de les empreses i de l’ocupació del sector o empresa.
• Que es deixi constància escrita de:
  • La constitució de la taula i la seva composició.
  • Les sessions de negociació i els acords parcials.
  • El text final pactat i el suport majoritari de cada part.

En el sector financer, on solen coexistir diverses patronals i sindicats amb força similar, és freqüent que la negociació requereixi majories internes dins de cada “banc” (sindical i empresarial) per poder tancar un acord vàlid.

4. Diferències entre convenis de sector i acords d’empresa

En l’àmbit financer coexisteixen:

• Conveis col·lectius sectorials: banca, entitats d’estalvi, assegurances, mediació d’assegurances, etc. Fixen el “terra” de condicions (salari base, estructura retributiva, jornada tipus, categories, llicències, etc.) per a tot el sector o subsector.
• Conveis o acords d’empresa o grup:
  • Permeten adaptar les condicions al model concret de negoci (banca digital, fintech, serveis externalitzats, contact centers financers).
  • Poden millorar el previst en el conveni sectorial i, en alguns aspectes, ordenar-lo o redistribuir-lo, respectant sempre els límits legals i el que la llei reserva al nivell sectorial.

És clau respectar les regles sobre articulació de la negociació col·lectiva: no tot pot “despenjar-se” o modificar-se a empresa; hi ha matèries reservades o condicionades pel conveni sectorial i per la llei.

5. Registre, publicació i paper de l’autoritat laboral

Un cop assolit l’acord:

• Cal aixecar un acta de la comissió negociadora amb el text del conveni o acord.
• Es presenta a l’autoritat laboral competent (estatal o autonòmica, segons l’àmbit) per al seu registre.
• El conveni registrat es publica al butlletí oficial corresponent (BOE o butlletins autonòmics/provincials), condició essencial per a la seva eficàcia general.

En aquest tràmit, l’autoritat laboral controla fonamentalment la legalitat formal i bàsica (competència de l’òrgan, documentació, respecte mínim a les normes imperatives), sense entrar en el contingut econòmic oportú excepte manifesta infracció de normes de dret necessari.

6. Límits materials: què no es pot pactar

Encara que existeixi acord entre empreses i treballadors, la negociació en el sector financer ha de respectar:

• Les normes imperatives de dret laboral (jornada màxima, descansos, vacances mínimes, salari mínim, límits a hores extraordinàries, protecció de menors, etc.).
• Les regles d’igualtat i no discriminació (per sexe, edat, origen, discapacitat, etc.).
• La normativa de prevenció de riscos laborals, inclosa la protecció front a riscos psicosocials derivats de l’alta pressió comercial, objectius i gestió digitalitzada del treball, molt rellevants en banca i assegurances.
• Altres límits derivats de la legislació de protecció de dades, conciliació, corresponsabilitat i desconnexió digital, que condicionen l’organització de treball i les eines tecnològiques pròpies del sector.

Quan un conveni o acord vulnera aquests límits, pot ser impugnat davant la jurisdicció social, i la part afectada (normalment treballadors o els seus representants) pot instar la seva nul·litat total o parcial.