La multa de 25.000 milions de dòlars imposada a Meta per enganyar els usuaris de Facebook equival al 47,6% dels beneficis obtinguts per la companyia durant els nou primers mesos de 2026. La magnitud de la sanció ha quedat de manifest coincidint amb la presentació dels resultats financers del gegant tecnològic, que ha guanyat 52.481 milions de dòlars entre gener i setembre, un 39% més que en el mateix període de l'any anterior.
La resolució, dictada aquest dimecres pel jutge Francis Mathew a Nou Mèxic, suposa una de les majors sancions econòmiques imposades a una empresa tecnològica als Estats Units. Un jurat va determinar que Facebook havia comès 43.899.725 infraccions de la legislació estatal de protecció dels consumidors, mitjançant declaracions enganyoses sobre la privadesa de les dades personals, l'accés de tercers a aquesta informació i la moderació de continguts.
La companyia dirigida per Mark Zuckerberg ha anunciat que recorrerà la sentència. Per tant, els 25.000 milions no constitueixen una pèrdua que pugui descomptar-se directament dels beneficis publicats. La seva repercussió definitiva dependrà de l'evolució del procediment judicial i del tractament comptable de l'obligació, encara que la quantia permet dimensionar el risc financer que representen els litigis per a Meta.
Una multa que equival al 47,6% dels seus beneficis
La comparació entre la condemna i els comptes de la multinacional reflecteix el seu abast econòmic. Els 25.000 milions de dòlars representen pràcticament la meitat dels 52.481 milions guanyats entre gener i setembre, encara que es tracta de magnituds diferents: una sanció judicial recorreguda i el benefici net acumulat durant nou mesos.
Si es descomptés hipotèticament la totalitat de la multa d'aquests beneficis, la quantitat resultant seria de 27.481 milions de dòlars. Aquesta operació és únicament una comparació aritmètica i no representa el resultat financer comunicat per Meta, ni significa que l'empresa hagi registrat ja aquest import com a despesa.
La sentència arriba, a més, en un exercici en què els procediments judicials ja han tingut conseqüències sobre els comptes de la companyia. Meta ha reconegut un càrrec de 9.980 milions de dòlars durant el tercer trimestre relacionat amb altres acords judicials, una partida diferent de la nova sanció de Nou Mèxic.
El resultat operatiu entre juliol i setembre s'ha reduït a 12.990 milions de dòlars. Sense aquest càrrec extraordinari, hauria assolit aproximadament els 22.880 milions, segons els càlculs de la pròpia empresa. El benefici per acció també s'ha vist afectat: ha estat de 3,83 dòlars, davant dels 7,40 dòlars que hauria registrat sense aquest gasto judicial.
El escàndol de Cambridge Analytica, origen de la condemna
El procediment judicial té el seu origen en l'escàndol de Cambridge Analytica, la consultora política que va obtenir dades personals de fins a 87 milions d'usuaris de Facebook a través d'una aplicació de tercers, sense que els afectats haguessin autoritzat aquest ús de la seva informació.
La firma, vinculada a la campanya presidencial de Donald Trump el 2016, va utilitzar informació obtinguda de la xarxa social per desenvolupar perfils d'usuaris amb fins polítics. El cas va desencadenar investigacions sobre les pràctiques de privacitat de Facebook i la capacitat de tercers per accedir a les dades dels seus usuaris.
La demanda de Nou Mèxic, presentada el 2021, va anar més enllà de la filtració d'informació. La Fiscalia va acusar Facebook d'enganyar els consumidors sobre les seves polítiques de privacitat, la protecció de les seves dades i les mesures adoptades per combatre la desinformació i els continguts perjudicials.
El jurat va considerar acreditades gairebé 44 milions d'infraccions de la Llei de Pràctiques Deslleials de Nou Mèxic. El jutge Mathew va determinar que les conductes examinades justificaven aplicar la sanció màxima prevista de 5.000 dòlars per infracció, tot i que finalment va reduir la quantia total a 25.000 milions.
La Fiscalia estatal, encapçalada per Raúl Torrez, havia reclamat una sanció d'entre 35.000 i 40.000 milions de dòlars, mentre que Meta defensava una quantitat molt inferior. La tecnològica ha rebutjat les acusacions i considera que no es va acreditar el perjudici al·legat per les autoritats.
Nou Mèxic va rebutjar un acord de 18.000 milions amb altres estats
La condemna es produeix només dos mesos després que Meta assolís un acord de fins a 18.000 milions de dòlars amb 48 estats nord-americans per resoldre diferents procediments relacionats amb les seves plataformes, la protecció de menors i les pràctiques de privacitat.
Tanmateix, Nou Mèxic va decidir no participar en aquell pacte i continuar amb la seva pròpia estratègia judicial. Florida tampoc s'hi va sumar. La decisió va permetre a Nou Mèxic mantenir les seves reclamacions contra Facebook i portar el cas fins a una resolució judicial independent.
El fiscal general Raúl Torrez ha celebrat la sentència com una victòria per als consumidors i ha defensat la necessitat d'exigir responsabilitats a les grans plataformes tecnològiques pel tractament de la informació personal.
Segons les autoritats estatals, els fons obtinguts mitjançant la sanció es destinaran a finançar l'educació pública de Nou Mèxic. No obstant això, el recurs anunciat per Meta pot retardar durant anys el cobrament efectiu de la quantitat.
Un any de condemnes milionàries per a Meta
La multa de 25.000 milions s'afegeix a una successió de resolucions judicials que han incrementat la pressió econòmica sobre la companyia durant 2026. Al març, un tribunal de Nou Mèxic va condemnar Meta a pagar 375 milions de dòlars per deficiències en la protecció de menors a les seves plataformes, en un procediment relacionat amb els riscos per als usuaris més joves.
Posteriorment, a l'agost, un altre tribunal del mateix estat va imposar una sanció de 567 milions de dòlars pels perjudicis causats al benestar i la salut mental d'adolescents. La resolució també va exigir introduir modificacions en el funcionament de Facebook i Instagram, entre elles mesures per limitar l'exposició de menors a determinats continguts.
Els antecedents judicials de Meta es remunten diversos anys enrere. El 2019, Facebook va acordar pagar 5.000 milions de dòlars a la Comissió Federal de Comerç dels Estats Units per resoldre una investigació sobre les seves pràctiques de privadesa.
En Europa, la companyia també ha rebut importants sancions. El 2023, el regulador irlandès de protecció de dades li va imposar una multa de 1.200 milions d'euros per les transferències d'informació personal d'usuaris europeus als Estats Units, una de les majors sancions aplicades sota el Reglament General de Protecció de Dades.
L'acumulació de procediments judicials suposa un risc financer per a Meta, encara que no totes les quantitats poden sumar-se com a pèrdues definitives. Algunes corresponen a acords, altres a sancions recurribles i altres ja han estat reconegudes comptablement en exercicis anteriors.
Meta guanya un 39% més en nou mesos malgrat els litigis
L'impacte judicial contrasta amb l'evolució del negoci de la tecnològica. Meta va obtenir un benefici net de 52.481 milions de dòlars entre gener i setembre de 2026, un 39% més que durant els nou primers mesos de l'any anterior.
En el tercer trimestre, corresponent exclusivament al període comprès entre juliol i setembre, la facturació va assolir els 64.601 milions de dòlars, un 26% més en termes interanuals. La xifra va superar les previsions dels analistes, que esperaven uns ingressos de 63.370 milions.
La publicitat continua sent la principal font d'ingressos de Facebook i Instagram. La companyia ha informat que les seves plataformes van registrar una mitjana de 3.640 milions d'usuaris actius diaris al setembre, un 3% més que un any abans.
A més, les impressions publicitàries van augmentar un 10% i el preu mitjà dels anuncis va créixer un 14%, dos factors que expliquen l'increment dels ingressos del grup.
Tanmateix, els costos i despeses totals del tercer trimestre van ascendir a 51.610 milions de dòlars, un 68% més que un any abans. L'increment reflecteix tant les despeses judicials extraordinàries com l'expansió de les activitats tecnològiques de la companyia.
La intel·ligència artificial incrementa les despeses
Al cost dels litigis s'afegeix l'esforç inversor de Meta per desenvolupar nous sistemes d'intel·ligència artificial i ampliar la seva infraestructura de centres de dades.
La despesa de capital del tercer trimestre va ascendir a 34.910 milions de dòlars, mentre que la companyia ha elevat les seves previsions d'inversió per al conjunt de 2026 fins a una forquilla d'entre 135.000 i 145.000 milions.
Aquests recursos es destinen principalment a ampliar la capacitat de processament, adquirir equipament tecnològic i desenvolupar models d'intel·ligència artificial que l'empresa pretén integrar en les seves plataformes i eines publicitàries.
La multinacional arriba així a l'últim trimestre de l'exercici amb un negoci publicitari en expansió, però també amb importants compromisos econòmics derivats de les seves inversions i dels procediments judicials oberts als Estats Units.
La principal incògnita és l'impacte definitiu de la condemna de 25.000 milions de dòlars. La seva quantia equival a gairebé cinc mesos del benefici mitjà obtingut per Meta entre gener i setembre, però la repercussió sobre els seus comptes dependrà del resultat dels recursos i de les obligacions que finalment hagi d'assumir la companyia.