L’energètica alemanya E.On, especialitzada en xarxes i distribució, està realitzant una anàlisi preliminar per valorar si els terrenys de antigues centrals nuclears a Alemanya, els últims reactors de les quals es van desconnectar el 2023, poden aprofitar-se com a emplaçaments adequats per a la instal·lació de centres de dades.
"Es tracta d’una avaluació inicial", ha subratllat la directora financera de E.On, Nadia Jakobi, durant una conferència amb analistes, on ha assenyalat que, en principi, podrien oferir beneficis potencials per a totes les parts implicades en comptar amb ubicacions industrials atractives i, depenent del lloc, utilitzar la infraestructura existent, inclosa la connexió a la xarxa elèctrica, tot afegint que la companyia avaluarà "cas per cas".
"Hem estat líders mundials en producció nuclear i ara també ho som en demolició nuclear per la velocitat amb què ho fem. Per tant, esperem que aquests terrenys estiguin disponibles aviat", ha comentat la directiva, tot al· ludeix a l’avanç del desmantellament de les plantes.
La decisió d’abandonar l’energia atòmica a Alemanya es remunta al 2011, quan el Govern encapçalat per Angela Merkel va optar per accelerar el calendari de clausura de les centrals nuclears després del desastre de la planta japonesa de Fukushima el març d’aquell any. Aleshores es va fixar l’apagada nuclear de les 17 centrals del país per al 2022, tot i que el tancament definitiu es va acabar materialitzant a la primavera de 2023.
Resultats financers de E.On fins al setembre
En l’àmbit financer, E.On ha comunicat que en els nou primers mesos de l’any va registrar un benefici net atribuït de 3.584 milions d’euros, gairebé quatre vegades superior als 918 milions obtinguts fins al setembre de l’exercici precedent.
Entre juliol i setembre, la companyia va aconseguir un benefici net atribuït de 972 milions d’euros, enfront de les pèrdues de 51 milions assumides en el mateix trimestre de l’any anterior.
Pel que fa a la facturació, E.On va experimentar una baixada del 4,3% en els seus ingressos fins al setembre, fins a 55.033 milions d’euros, tot i que al tercer trimestre es va produir un increment interanual del 6,2%, amb una xifra de negoci de 16.957 milions.
Aquestes dades mantenen a E.On alineada amb les seves previsions per al conjunt de l’exercici, en el qual continua esperant assolir un Ebitda ajustat d’entre 9.400 i 9.600 milions d’euros i un benefici net ajustat d’entre 2.700 i 2.900 milions d’euros.
"Els nostres resultats dels primers nou mesos de l’any tornen a posar de manifest la solidesa del nostre model de negoci. El nostre sòlid acompliment financer i operatiu ens situa fermament en el camí correcte per assolir els nostres objectius anuals", va declarar Nadia Jakobi, per a qui es percep a tots els mercats de la companyia "una necessitat substancial i creixent d’inversió en infraestructura energètica".
Pla d’inversió i transició energètica
A aquest respecte, tal com estava previst, E.On va invertir un total de 5.200 milions d’euros en els primers nou mesos de 2026, un 2% més que en el mateix període de l’any anterior, concentrant les seves inversions principalment en l’expansió, la modernització i la digitalització de les xarxes energètiques.
"Estem complint el programa d’inversions tal com estava previst", va afegir Jakobi, tot assenyalant que la fase següent de la transició energètica exigeix xarxes d’alt rendiment, més flexibilitat en el sistema i solucions encara més intel·ligents per als clients.
"Les nostres inversions posen les bases per a un subministrament energètic assequible i segur, alhora que reforcen la competitivitat d’Europa", va defensar la directora financera de E.On, i va afegir que, "les inversions d’aquesta envergadura també requereixen un marc regulador fiable a llarg termini que compleixi els estàndards internacionals.