La victòria del Partit Demòcrata en les eleccions legislatives dels Estats Units ha deixat una nova pregunta sobre la taula: quina facció del partit està millor preparada per ampliar el seu suport electoral. Tot i que l’anomenada "onada blava" va permetre als demòcrates recuperar el control del Congrés, una anàlisi de The Economist publicada el 6 de novembre assenyala que van ser els candidats moderats els que més van contribuir a superar les previsions, especialment en els territoris on Donald Trump havia obtingut bons resultats dos anys abans.
L’estudi, titulat The blue wave was powered by moderate Democrats, compara el comportament electoral de candidats moderats i progressistes amb els resultats que s’esperaven en les seves respectives circumscripcions. La seva conclusió principal és que els centristes van rendir millor del que s’esperava en bona part dels districtes competitius, mentre que moltes de les victòries progressistes van arribar en territoris on el Partit Demòcrata ja comptava amb una base electoral sòlida.
L’anàlisi arriba després d’unes eleccions que han suposat un dur revés per als republicans. Els demòcrates van recuperar la Cambra de Representants i el Senat, impulsats pel descontentament amb l’Administració Trump i per les preocupacions econòmiques dels votants.
Notícia destacada
Giro a l’esquerra o victòria del centre? Així són els demòcrates que han guanyat les midterms
5 minuts
Els moderats van superar les expectatives en territoris republicans
Per elaborar la seva comparació, The Economist utilitza com a referència el percentatge del vot bipartidista obtingut pels demòcrates en les eleccions presidencials de 2024 i ho creua amb el rendiment dels seus candidats en les legislatives de 2026.
El resultat permet distingir entre les victòries aconseguides en territoris tradicionalment demòcrates i aquelles en què el partit va aconseguir millorar les previsions en zones més disputades.
En el gràfic publicat per la revista, els candidats moderats apareixen concentrats en circumscripcions on els demòcrates havien rebut aproximadament entre el 40% i el 50% del vot presidencial de 2024. En nombrosos casos, els seus resultats van superar les expectatives, amb diferències que van arribar a superar els cinc punts percentuals.
Els progressistes, en canvi, van competir amb més freqüència en territoris que havien respaldat àmpliament el candidat presidencial demòcrata. Tot i que també van aconseguir victòries, en molts casos els seus resultats van quedar per sota de les previsions utilitzades en l’estudi.
La comparació introdueix un matís rellevant: guanyar en una circumscripció favorable no exigeix necessàriament atreure votants d’altres partits, mentre que imposar-se en un districte disputat sovint requereix una coalició electoral més àmplia.
La victòria obre un debat sobre el rumb dels demòcrates
Els resultats tornen a alimentar una discussió que fa anys que divideix el Partit Demòcrata. D’una banda, els sectors moderats defensen la necessitat de competir pel vot independent i pels electors que han donat suport als republicans. De l’altra, l’ala progressista aposta per mobilitzar nous votants mitjançant propostes més ambicioses en matèria econòmica i social.
L’anàlisi de The Economist aporta arguments a la primera interpretació, tot i que les seves dades no permeten concloure que un candidat moderat hagués obtingut necessàriament millors resultats que un de progressista en la mateixa circumscripció.
La distribució territorial d’ambdues corrents condiciona la comparació. Els centristes acostumen a presentar-se en districtes competitius, mentre que els progressistes tenen una presència més gran en bastions demòcrates. A més, l’estudi mesura les diferències respecte a unes expectatives electorals, no únicament el percentatge de vots aconseguit per cada candidat.
Entre els progressistes que van sortir victoriosos hi figura Abdul El-Sayed, elegit senador per Michigan, un dels noms destacats de l’ala esquerra demòcrata. La seva victòria demostra que els candidats progressistes també poden aconseguir victòries rellevants, encara que el comportament general dels grups analitzats per The Economist va ser diferent.
Les eleccions del 2028, a l’horitzó
La discussió adquireix una importància especial davant les properes eleccions presidencials, previstes per al 2028. Després de recuperar el Congrés, els demòcrates hauran de decidir quin discurs polític i quin tipus de candidatura volen presentar davant els republicans.
El resultat de les legislatives ofereix lectures diferents. D’una banda, el partit va aconseguir ampliar els seus suports en territoris que el 2024 havien votat Trump. De l’altra, la magnitud de la victòria també va estar relacionada amb el rebuig a la gestió del president republicà, especialment en qüestions econòmiques.
Segons una anàlisi del Financial Times, els demòcrates van millorar els seus resultats entre els llars de menors ingressos i entre els votants preocupats pel cost de la vida. També van recuperar suports a les comunitats hispanes que havien donat suport als republicans a les eleccions presidencials anteriors.
Tot i així, la principal lliçó de l’estudi de The Economist és que l’amplitud de la victòria demòcrata no s’explica només pel suport dels seus bastions tradicionals. El partit va aconseguir millorar les seves expectatives en territoris competitius, on els candidats moderats hi van tenir un paper especialment destacat.