Els centres de dades apujarien el preu de la llum només un 1,3% el 2030 encara que el Govern no els exigeixi utilitzar renovables

Un informe elaborat per Spain DC calcula que la instal·lació de 3 GW addicionals de centres de dades encariria l’electricitat en 1,5 euros per megavatt hora, fins i tot sense les exigències renovables del decret que prepara el Govern

fotonoticia 20261007095537 1920

fotonoticia 20261007095537 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

3 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 6 de noviembre de 2026 · 14 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE26,2 %
  • Vox19,5 %
  • Frente Amplio6,6 %
  • ERC2,4 %
  • SALF2,2 %
  • Podemos2,1 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

La instal·lació de nous centres de dades a Espanya tindria un impacte limitat sobre el preu final de l’electricitat, fins i tot si no s’aproven les obligacions de subministrament renovable que prepara el Govern. Així ho calcula un informe de Wood Mackenzie elaborat per a l’associació empresarial Spain DC, que estima un encariment de l’1,3% el 2030 si s’incorporen 3 gigawatts (GW) addicionals de consum elèctric procedent d’aquestes instal·lacions.

L’estudi, datat el 23 d’octubre i al qual ha tingut accés DEMÓCRATA, calcula que l’augment de la demanda elevaria el preu majorista de l’electricitat en 5,6 euros per megavatt hora (MWh). No obstant això, en incorporar-hi els altres components del subministrament elèctric, l’increment del preu final mitjà es reduiria a 1,5 euros per MWh, equivalent a l’1,3%.

La proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica exigeix que aquestes instal·lacions respaldin com a mínim el 80% del seu consum amb generació renovable en cada hora de l’any, una condició qüestionada pels operadors del sector.

El preu majorista pujaria, però l’efecte sobre la factura seria menor

La conclusió principal de l’esmentat informe és que l’encariment de l’electricitat al mercat majorista no equival a l’augment que acabarien pagant els consumidors.

Wood Mackenzie calcula que, amb 3 GW addicionals de centres de dades el 2030, el preu majorista assoliria els 54,1 euros per MWh, enfront dels 48,5 euros previstos en un escenari sense aquest consum addicional. La diferència és de 5,6 euros.

No obstant això, el preu final també incorpora altres conceptes, com els serveis d’ajust del sistema, els peatges de transport i distribució, els càrrecs regulats i l’impost sobre l’electricitat.

Segons la consultora, alguns d’aquests costos disminuirien en augmentar el preu majorista, mentre que altres es repartirien entre un volum més gran d’electricitat consumida.

En concret, l’informe calcula que els 5,6 euros d’increment majorista quedarien parcialment compensats per una reducció de 4,2 euros per MWh en altres costos del sistema, abans de considerar les pèrdues elèctriques que afecten el preu final.

La incorporació dels centres de dades també incrementaria un 8% la demanda que contribueix a finançar determinats peatges i càrrecs, cosa que permetria distribuir part dels costos regulats entre un consum més gran.

L’electricitat seria més barata el 2030 que el 2026, segons les projeccions

L’estudi també preveu una reducció considerable del preu de l’electricitat durant els propers quatre anys, amb independència que es construeixin nous centres de dades.

En les seves simulacions, el preu minorista mitjà passaria de 176,6 euros per MWh el 2026 a 116,9 euros el 2030 amb 3 GW addicionals de consum d’aquestes instal·lacions.

Sense aquest increment de demanda, la previsió per al 2030 seria de 115,4 euros per MWh.

Per tant, els centres de dades reduirien lleugerament la baixada prevista, però no impedirien que el preu final baixés al voltant d’un terç respecte al nivell modelitzat per al 2026.

La consultoria atribueix aquesta evolució a diferents factors, entre ells la reducció esperada del preu del gas, els canvis en els costos d’explotació del sistema elèctric i la disminució d’algunes partides regulades.

Què passaria si s’instal·lessin 4 GW de centres de dades

Wood Mackenzie també ha calculat l’efecte d’un desplegament superior al previst en el seu escenari central.

Si la nova demanda arribés als 4 GW el 2030, l’increment del preu majorista seria de 7,9 euros per MWh respecte a l’escenari sense centres de dades addicionals.

En canvi, l’augment del preu minorista mitjà s’elevaria a 2,7 euros per MWh, equivalent a l’2,3%.

L’informe confirma així que un major consum elèctric encariria progressivament el subministrament, tot i que estima un efecte sobre el preu final inferior al que s’ha observat en el mercat majorista.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quina fase de tramitació es troba la proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica sobre el suport renovable obligatori per a centres de dades?

La proposta es troba en una fase avançada de tramitació administrativa, després de la seva remissió al Consell d'Estat per a dictamen urgent. L'últim esdeveniment oficial localitzat és l'acord del Consell de Ministres de 27 d'octubre de 2026, que va sol·licitar aquest dictamen no més tard del 5 de novembre. A data de 6 de novembre, les fonts consultades no acrediten l'emissió del dictamen ni l'aprovació definitiva del reial decret.

Quina norma s'està tramitant

Es tracta del Projecte de Reial Decret pel qual es regulen els requisits de sostenibilitat energètica, mediambiental i de resiliència i sobirania digital aplicables als centres de dades. El promouen conjuntament els ministeris de Transició Ecològica, Economia i Transformació Digital. El suport renovable obligatori és una part d'aquest projecte, que també contempla eficiència energètica, consum d'aigua i condicions de sobirania digital.

Per tant, no s'ha de confondre l'aprovació de la seva tramitació urgent o la sol·licitud de dictamen amb l'aprovació de la norma. L'acord del 27 d'octubre correspon al tràmit consultiu davant el Consell d'Estat, no a l'adopció del text definitiu.

Recorregut fins al moment
  • 25 d'agost: el Consell de Ministres va autoritzar la tramitació per via d'urgència.
  • 27 d'agost: va començar l'audiència i informació pública. L'anunci del Ministeri fixava inicialment el tancament per al 4 de setembre.
  • 10 de setembre, a les 17:00: va acabar el termini ampliat per presentar al·legacions. L'ampliació, anunciada el 3 de setembre, va concedir temps addicional a empreses, associacions i altres interessats, segons va explicar Demòcrata sobre les al·legacions.
  • 27 d'octubre: el Govern va sol·licitar a la Comissió Permanent del Consell d'Estat el dictamen urgent, amb el límit temporal indicat del 5 de novembre.
  • 3 de novembre: un comunicat de WWF i altres organitzacions ecologistes va assenyalar que el Consell d'Estat havia concedit audiència a Ecologistes en Acció, que va presentar recomanacions. Això confirma activitat dins d'aquesta fase consultiva.
Quina versió està en discussió

El esborrany inicial plantejava donar suport amb nova generació renovable almenys el 80 % del consum elèctric en cada hora, mitjançant autoconsum o contractes de compra d'electricitat a llarg termini. No n'era suficient, per tant, compensar el consum mitjançant un balanç renovable anual: havia d'existir correspondència entre l'hora de consum i la de generació.

Després de les al·legacions, el text va ser revisat. La versió descrita per Demòcrata el 29 d'octubre manté l'objectiu general del 80 % i la correlació horària, però amplia a 36 mesos la finestra temporal per a les instal·lacions vinculades i incorpora excepcions. Altres informacions sobre el text remès recullen un llindar general superior a 10 MW i una transició de fins a cinc anys per a instal·lacions que acceptin mecanismes de reducció automàtica de potència.

Què queda pendent i què implica

L'esdeveniment següent decisiu és l'aprovació definitiva pel Consell de Ministres, després de la fase de dictamen i dels ajustos que procedeixin. Posteriorment haurà de publicar-se el reial decret al BOE, on es coneixeran la seva redacció final, la seva entrada en vigor i els seus terminis d'adaptació.

La conclusió pràctica és que les condicions concretes del projecte encara no s'han de tractar com a obligacions definitives en vigor. A més, que el Govern demanés el dictamen per al 5 de novembre no acredita, per si sol, que aquest s'emetés en aquesta data.

Quines són les competències i funcions del Ministeri per a la Transició Ecològica en relació amb la regulació de centres de dades?

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) té competències sobre l'energia, l'aigua i els impactes ambientals dels centres de dades. No és, però, la seva autoritat única: comparteix responsabilitats amb altres administracions, la CNMC i els gestors de les xarxes elèctriques. Convé distingir les seves atribucions generals de les noves obligacions plantejades en el projecte de regulació específica del sector.

1. Marc competencial i organització

El Reial Decret 503/2024, de 21 de maig, desenvolupa l'estructura del Ministeri i les seves funcions. La seva intervenció en centres de dades s'articula principalment mitjançant dues àrees:

  • Secretaria d'Estat d'Energia: política elèctrica, planificació energètica, renovables, estalvi i eficiència, a través de les direccions generals de Política Energètica i Mines i de Planificació i Coordinació Energètica.
  • Secretaria d'Estat de Medi Ambient: aigua, avaluació ambiental, prevenció de la contaminació, biodiversitat i canvi climàtic, mitjançant els seus òrgans especialitzats.
2. Electricitat, xarxes i eficiència energètica

MITECO elabora i desenvolupa la política energètica estatal. En relació amb els centres de dades, això comprèn la seva integració com a grans consumidors, la planificació de les infraestructures de transport i el marc aplicable al subministrament, autoconsum, emmagatzematge i generació de suport. Aquestes funcions s'exerceixen dins del marc de la Llei 24/2013 del Sector Elèctric.

Planificar la xarxa no equival a concedir una connexió. Els permisos concrets depenen dels procediments aplicables i de les funcions de gestors de xarxa, administracions competents i CNMC. El Ministeri no substitueix el regulador ni atorga per si sol tots els permisos d'un centre.

A més, coordina l'aplicació espanyola de les obligacions europees sobre eficiència i informació ambiental dels centres de dades, vinculades a l'article 12 de la Directiva (UE) 2023/1791 i els seus desenvolupaments. La informació oficial del Ministeri identifica aquest àmbit d'actuació.

3. Aigua i avaluació ambiental

A través de la Direcció General de l'Aigua i els organismes de conca, intervé en la planificació hidrològica i en la gestió del domini públic hidràulic estatal. Per a un centre de dades, això pot traduir-se en concessions o autoritzacions de captació, control de vessaments i condicions relacionades amb la disponibilitat d'aigua per a refrigeració. A les conques intercomunitàries actuen els organismes estatals competents; en altres àmbits intervenen les comunitats autònomes.

La Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental realitza les avaluacions corresponents a projectes i plans de competència estatal. No tots els centres s'avaluen per MITECO: la competència i el procediment depenen del projecte i les seves infraestructures associades. També resulten rellevants les seves polítiques sobre emissions, soroll, residus, biodiversitat i adaptació a sequeres, inundacions o onades de calor.

4. Regulació específica proposada

MITECO participa, juntament amb Economia i Transformació Digital, en el projecte de reial decret sobre sostenibilitat energètica, mediambiental, resiliència i sobirania digital dels centres de dades. La proposta anunciada a l'agost de 2026 plantejava requisits d'eficiència energètica i hídrica, subministrament renovable, informació anual al Ministeri i controls vinculats a l'accés elèctric.

Aquests requisits s'han de distingir de les competències ja existents: les previsions d'un projecte no són obligacions vigents per si mateixes. La comprovació dels requisits de sobirania digital s'atribueix en la proposta a Transformació Digital, no a MITECO.

En termes pràctics, MITECO fixa i impulsa el marc energètic i ambiental estatal, però la implantació de cada centre exigeix coordinar-ho amb les autoritzacions autonòmiques, municipals, hidràuliques i elèctriques corresponents.

Quins requisits legals han de complir actualment els centres de dades a Espanya per al seu subministrament elèctric?

Els centres de dades a Espanya han de complir el règim general del subministrament elèctric: accés i connexió a la xarxa, contractació, seguretat de les instal·lacions i obligacions de mesura i eficiència aplicables. A 6 de novembre de 2026, és fonamental distingir aquestes exigències de les previstes en el projecte específic de sostenibilitat de centres de dades: el subministrament renovable del 80 % hora a hora no s'ha de presentar com una obligació general ja vigent.

1. Accés i connexió a la xarxa

Per a una nova instal·lació o una ampliació que ho requereixi, l'operador ha d'obtenir permisos d'accés i connexió del gestor de transport o distribució corresponent. El marc el formen la Llei 24/2013, el Reial Decret 1183/2020 i la Circular 1/2024 de la CNMC. La capacitat disponible condiciona l'autorització: contractar electricitat o signar un contracte renovable no substitueix aquests permisos.

La sol·licitud ha d'identificar emplaçament, potència i capacitat ferma o flexible, acreditar disponibilitat del terreny i aportar memòria tècnica. Ha de descriure generació i bateries associades i incloure una declaració responsable sobre qualitat d'ona. Per a sol·licituds superiors a 20 MW, accés flexible o connexió al transport, s'exigeixen perfils de funcionament previstos. També s'han de complir les condicions econòmiques i garanties aplicables.

2. Contractació, mesura i seguretat elèctrica

El centre ha de formalitzar el subministrament i l'accés a xarxes conforme a la seva configuració, disposar d'equips de mesura reglamentaris i abonar energia, peatges i càrrecs corresponents. La potència contractada i la utilització del subministrament han d'ajustar-se a les condicions autoritzades.

Les instal·lacions interiors han de complir el Reglament electrotècnic per a baixa tensió: documentació tècnica, execució habilitada, posada en servei davant la comunitat autònoma, manteniment i inspeccions quan procedeixin. Les infraestructures de connexió i transformació requereixen, a més, les autoritzacions corresponents. La qualitat legal del subministrament no equival a una garantia absoluta de continuïtat: el suport mitjançant bateries o grups ha de dissenyar-se i legalitzar-se segons la seva configuració.

3. Renovables, autoconsum i emmagatzematge

No consta una obligació general vigent que imposi a tots els centres contractar un PPA —contracte de compra d'electricitat a termini— ni cobrir el 80 % del consum amb renovables cada hora. Les garanties d'origen permeten acreditar procedència renovable, però no substitueixen els permisos elèctrics.

Si existeix autoconsum, s'aplica el Reial Decret 244/2019, amb requisits de mesura, contractació i inscripció segons modalitat. L'autoconsum sense excedents disposa d'exempcions específiques per als permisos de generació, sense eliminar els del consum. Les bateries capaces de vessar a xarxa requereixen avaluar també la seva condició de generació; no s'han de confondre amb un sistema intern d'alimentació ininterrompuda.

4. Eficiència i informació

El marc europeu inclou la Directiva (UE) 2023/1791 i el Reglament Delegat (UE) 2024/1364. Per a centres amb almenys 500 kW de potència TI, s'han d'atendre les obligacions d'informació energètica i sostenibilitat: consum, eficiència, renovables, aigua i calor residual. El MITECO detalla el report anual i la data del 15 de maig. S'ha de distingir la comunicació europea de les obligacions nacionals pendents de desenvolupament.

5. Què segueix sent una proposta

El projecte descrit per Demòcrata el 29 d'octubre estava davant el Consell d'Estat. La seva versió més recent contempla un llindar general de 10 MW, cobertura renovable addicional del 80 %, correlació horària, condicions per als PPA i recàrrecs per incompliment. No són exigències vigents per aparèixer en el projecte. Tampoc és obligatori obtenir la condició de consumidor electrointensiu: és un reconeixement subjecte a requisits propis, no automàtic per consumir molta electricitat.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quant estima l'informe de Wood Mackenzie que augmentarà el preu final de l'electricitat el 2030 si s'afegeixen 3 GW de consum de centres de dades?

Pregunta" 1 de 3

Quin percentatge del seu consum elèctric exigeix el Ministeri per a la Transició Ecològica que els centres de dades recolzin amb renovables en la seva proposta?

Pregunta" 2 de 3

Segons les projeccions de l'informe, com evolucionarà el preu minorista mitjà de l'electricitat el 2030 respecte a 2026?

Pregunta" 3 de 3