Els principals inversors institucionals estan redirigint la seva atenció cap a la rendició de comptes dels consellers de les societats cotitzades de cara a la temporada de juntes d’accionistes de 2027, d’acord amb l’informe "El govern corporatiu i els inversors institucionals" elaborat per Georgeson i Cuatrecasas.
El document assenyala que aquesta preocupació s’ha intensificat durant l’actual temporada de juntes, per sobre dels ja elevats nivells de dissidència o dels mecanismes emprats per expressar el seu rebuig a determinades pràctiques de govern corporatiu, especialment pel que fa a les polítiques de retribució i a l’estructura i la composició del consell d’administració.
Així, l’estudi preveu que els grans accionistes optin per votar en contra dels presidents de les comissions i fins i tot del propi president del consell com a via per evidenciar el seu desacord amb la remuneració o amb la configuració de l’òrgan de govern, en particular quan ja s’haguessin registrat vots d’oposició a la junta precedent.
"Amb un vot més fragmentat i recolzat en la intel·ligència artificial, les companyies hauran de conèixer millor el seu accionariat i com evoluciona", recull l’informe.
En aquest context, Georgeson i Cuatrecasas subratllen que les comissions del consell adquiriran un paper "clau" el 2027. La comissió de retribucions, en concret, haurà de calibrar quin nivell de vots en contra està disposat a assumir el consell, reforçar el diàleg amb inversors i 'proxy advisors' i detallar de manera clara com s’hi vincula la remuneració variable amb el acompliment i amb els resultats obtinguts.
Asimismo, ambdues firmes insisteixen que la comissió de nomenaments haurà d’enfortir l’objectiu del 40% de diversitat de gènere i oferir més transparència sobre la matriu de competències del consell, mentre que les comissions d’auditoria i de retribucions s’enfronten a una demanda creixent perquè estiguin integrades exclusivament per consellers independents.
"Les companyies hauran de dialogar amb els inversors de manera proactiva i fora de la temporada de juntes, implicant el conseller coordinador en els assumptes sensibles, com ara retribucions, operacions corporatives o canvis en el consell. En un vot cada vegada més fragmentat, conèixer l’accionista i mantenir un diàleg continu serà la millor manera de preparar la junta", apunten els autors de l’estudi.
Augmenta la contestació a les polítiques de retribució
Durant l’últim exercici, el “quòrum” mitjà de l’Ibex 35 es va situar en el 74,39%, el nivell més elevat dels últims cinc anys, i les propostes relacionades amb la retribució es van consolidar com les més polèmiques, amb un 32% d’elles que superaven el 10% de vots en contra.
En paral·lel, les propostes de nomenament o reelecció que van registrar més d’un 10% de vots contraris van passar del 8% al 12% a l’Ibex 35 i de l’11% al 21% al “top 40”. Els consellers dominicals figuren entre els més qüestionats, juntament amb els “altres externs” i els no independents que formen part de les comissions d’auditoria i retribucions.
A l’última temporada de juntes, ISS va reduir les seves recomanacions de vot en contra a l’Ibex 35 fins a 44, mentre que les va incrementar al “top 40” fins a 87. Glass Lewis, al seu torn, va mantenir un enfocament menys restrictiu. Tot i això, l’oposició expressada pels accionistes als consellers va créixer per sobre de l’augment de les recomanacions negatives d’aquestes societats.
Pel que fa a la paritat, la presència de dones als consells d’administració va arribar al 43% a l’Ibex 35 i al 40% al “top 40”, tot i que quatre companyies del principal índex espanyol i 16 del “top 40” encara no compleixen el llindar del 40%.
La intel·ligència artificial irromp a les juntes
Pel que fa a l’ús de la intel·ligència artificial a les juntes de les societats cotitzades, l’informe constata que els inversors recorren cada vegada més a aquesta tecnologia per recopilar dades, aplicar les seves polítiques de vot i elaborar recomanacions.
L’estudi menciona com a exemple grans gestors com JP Morgan Asset Management o Wells Fargo, que ja fan servir eines internes per analitzar i votar, mentre que Glass Lewis substituirà el 2027 la seva política de referència per quatre perspectives d’anàlisi diferenciades.
A més, l’informe destaca que la intel·ligència artificial “abarateix les campanyes” d’activisme accionarial i facilita que els activistes puguin examinar un nombre molt més gran de companyies a escala global.