El Euríbor avui puja al 2,977% i torna a apropar-se al 3% a l'agost

La normativa espanyola no fixa un “calendari al dia” per a la publicació de la mitjana mensual de l'Euríbor, però sí que estableix amb força claredat qui la calcula, com es determina i amb quina periodicitat s'ha de publicar oficialment. A partir d'això i de la pràctica del Banc d'Espanya, es poden descriure els tràmits i terminis de forma raonablement precisa.

1. Marc normatiu bàsic

El punt de partida està en l'article 27 de l'Ordre EHA/2899/2011, de transparència i protecció del client de serveis bancaris:

• En el seu apartat 1 recull els “tipus d'interès oficials”, entre ells l'Euríbor a una setmana, un mes, tres mesos, sis mesos i un any (art. 27.1.d).
• A l'apartat 2 disposa que “els tipus d'interès oficials es publicaran mensualment pel Banc d'Espanya al Butlletí Oficial de l'Estat i estaran també disponibles a la seva pàgina electrònica”.

Aquesta Ordre habilita expressament el Banc d'Espanya per a definir el procés de determinació d'aquests tipus oficials, desenvolupament que realitza la Circular 5/2012, de 27 de juny, del Banc d'Espanya, sobre transparència dels serveis bancaris.

2. Càlcul de la mitjana mensual de l'Euríbor

L'Annex 8 de la Circular 5/2012 (“Tipus d'interès oficials de referència del mercat hipotecari: definició i procés de determinació”) defineix concretament l'Euríbor:

• Per a cada termini (1 setmana, 1, 3, 6 i 12 mesos), l'Euríbor es defineix com “la mitjana aritmètica simple mensual dels valors diaris de l'índex de referència euríbor®”, que figura a l'annex del Reglament d'Execució (UE) 2016/1368, dictat en execució del Reglament (UE) 2016/1011 sobre índexs de referència.
• Aquestes mitjanes mensuals són calculades per l'European Money Markets Institute (EMMI) i publicades al seu web o altres mitjans.
• Clàusula de substitució: “En cas d'absència d'aquesta publicació per part de l'EMMI, el Banc d'Espanya calcularà i publicarà les mitjanes mensuals.”

En conseqüència, el tràmit tècnic previ consisteix en:

• Publicació diària de l'Euríbor per EMMI en dies hàbils TARGET2.
• Càlcul de la mitjana mensual (per EMMI o, subsidiàriament, pel Banc d'Espanya) sobre aquests valors diaris del mes natural ja tancat.

3. Publicació pel Banc d'Espanya i pel BOE

Amb el mes natural tancat i la mitjana mensual ja determinada, s'activen dos canals:

• Difusió pel Banc d'Espanya: el Banc d'Espanya comunica cada mes la mitjana mensual de l'Euríbor i la resta de tipus oficials en notes de premsa i a la seva web. En aquestes notes es recorda que els tipus oficials “són vàlids a partir de la seva publicació al BOE, la qual cosa normalment es produeix uns dies després de la seva difusió pel Banc d'Espanya” (vegeu, per exemple, les notes “L'euríbor es situa en el 2,855 % al juliol, 0,776 punts més que fa un any” o “L'euríbor a un any baixa fins al 3,650 % al juny”, disponibles a la web del Banc d'Espanya).
• Publicació oficial al BOE: en compliment de l'art. 27.2 de l'Ordre EHA/2899/2011, el Banc d'Espanya remet aquests tipus al Butlletí Oficial de l'Estat, que els publica en una secció específica de tipus de referència oficials. Aquesta publicació és la que els confereix validesa jurídica com a “tipus oficials”.

4. Terminologia: què diu i què no diu la norma

Des del punt de vista estrictament normatiu:

• L'Ordre EHA/2899/2011 exigeix que la publicació sigui “mensual”, però no fixa un dia concret (per exemple, “abans del dia 15 del mes següent”) ni un nombre de dies hàbils per remetre la dada al BOE.
• La Circular 5/2012 detalla la metodologia de càlcul (mitjanes mensuals sobre dades diàries), però tampoc estableix un termini concret entre el tancament del mes i la publicació al BOE.

Els únics elements temporals explícits en la normativa són, per tant:

• El període de referència: un mes natural d'observacions diàries.
• La periodicitat de publicació: una vegada al mes.

A partir de les pròpies notes del Banc d'Espanya es dedueix la pràctica habitual:

• El Banc d'Espanya sol difondre la nota de premsa amb la mitjana mensual en els primers dies del mes següent (per exemple, 1 o 3 de mes).
• La publicació al BOE té lloc normalment uns dies després d'aquesta difusió pel Banc d'Espanya, sense que existeixi un termini màxim fixat a l'Ordre o a la Circular.

5. Resum operatiu

En síntesi, els tràmits i terminis segons la normativa del Banc d'Espanya i el seu desenvolupament són:

• Càlcul diari de l'Euríbor per EMMI (marc UE: Reglament (UE) 2016/1011 i Reglament d'Execució (UE) 2016/1368).
• Càlcul de la mitjana mensual sobre els valors diaris del mes natural; si EMMI no la publica, el Banc d'Espanya la calcula i publica.
• Difusió mensual pel Banc d'Espanya (nota de premsa i web), un cop tancat el mes.
• Remissió i publicació oficial de la mitjana mensual de l'Euríbor com a tipus d'interès oficial al BOE, almenys una vegada al mes, normalment pocs dies després de la nota del Banc d'Espanya.

La llei, en tot cas, no concreta un nombre de dies hàbils entre el tancament del mes i el BOE: es limita a exigir la publicació mensual i a atribuir el càlcul i la remissió al Banc d'Espanya.

Segons la legislació vigent, el Banc d'Espanya té un paper rellevant en la difusió oficial de l'Euríbor i en la supervisió de l'ús dels índexs de referència per les entitats que controla, però no és qui calcula ni administra l'Euríbor, ni tampoc l'autoritat principal de supervisió del propi índex com a benchmark.

1. Marc europeu: Reglament (UE) 2016/1011 i Llei 6/2023

L'Euríbor està regulat pel Reglament (UE) 2016/1011 sobre índexs utilitzats com a referència en instruments financers i contractes financers (“Benchmark Regulation”). A Espanya, aquest Reglament es desenvolupa i concreta principalment a través de la Llei 6/2023, dels Mercats de Valors i dels Serveis d'Inversió, accessible al BOE.

D'acord amb els fragments de la Llei 6/2023 recuperats en la investigació:

• La CNMV és l'autoritat competent a Espanya per a l'aplicació del Reglament (UE) 2016/1011 i pot exercir totes les facultats que aquest Reglament atribueix a les autoritats nacionals sobre administradors d'índexs de referència i sobre el propi marc de supervisió d'aquests benchmarks.
• “Sense perjudici del que s'ha dit, el Banc d'Espanya exercirà les funcions de supervisió, inspecció i sanció relatives a:
  • Les obligacions de l'article 16 del Reglament 2016/1011 pel que fa a les entitats supervisades que contribueixen dades a índexs elaborats pel propi Banc d'Espanya.
  • Les obligacions dels articles 28.2 i 29.1 del Reglament, sobre l'ús d'índexs de referència en determinats contractes financers, respecte de les entitats subjectes a la supervisió del Banc d'Espanya en matèria de transparència i protecció de la clientela.

És a dir, en matèria de benchmarks el Banc d'Espanya no és el supervisor general de l'Euríbor com a índex; aquesta funció recau sobre la CNMV en coordinació amb l'ESMA. El Banc d'Espanya supervisa com les entitats que controla contribueixen (quan procedeixi) i utilitzen índexs de referència en els seus contractes amb clients.

2. Càlcul i administració de l'Euríbor

Els documents analitzats i la pròpia pràctica descrita per la CNMV indiquen que l'Euríbor és administrat a nivell europeu per l'European Money Markets Institute (EMMI), sota el paraigua del Reglament 2016/1011 i la supervisió de les autoritats competents de benchmarks, no pel Banc d'Espanya.

Per tant:

• El Banc d'Espanya no fixa la metodologia de l'Euríbor ni decideix el panell de bancs que remeten dades.
• Tampoc calcula l'índex diari; el valor s'obté a partir de les contribucions del panell d'entitats i es difon a escala europea.

El seu paper es desplaça, com veurem, a la ratificació, difusió estadística i control de l'ús d'aquest índex a Espanya.

3. Publicació i “ratificació” de l'Euríbor a Espanya

Les notes de premsa del propi Banc d'Espanya, com la titulada “L'euríbor es situa en el 2,747% a l'abril, 0,604 punts més que fa un any” (Banc d'Espanya), i diverses peces de Demòcrata, mostren un patró clar:

• El Banc d'Espanya difon mensualment la mitjana de l'Euríbor a 12 mesos i altres terminis, la presenta com a “tipus d'interès oficial de referència” i explica que aquests tipus “són vàlids a partir de la seva publicació al BOE”.
• Els articles de Demòcrata assenyalen repetidament que el Banc d'Espanya “ratifica que l'Euríbor va tancar” el mes en un determinat percentatge i que la mitjana mensual oficial la publica primer el Banc d'Espanya i, posteriorment, apareix al Butlletí Oficial de l'Estat.
• Altres peces recorden que l'Euríbor “es calcula diàriament (…) i a Espanya es publica oficialment al Butlletí Oficial de l'Estat”, mentre el Banc d'Espanya subministra i certifica les dades que s'incorporen al BOE.

En paral·lel, l'Ordre EHA/2899/2011 i l'Ordre ETD/699/2020, desenvolupades via Circulars del Banc d'Espanya (com la Circular 5/2012 i la 3/2021), l'habiliten per a definir i determinar el procés de càlcul dels “tipus d'interès oficials de referència” que s'usen en hipoteques, així com per a difondre'ls i remetre'ls al BOE. Això inclou la configuració de nous índexs basats en l'€STR, però no altera el fet que l'Euríbor en si segueix sent un benchmark paneuropeu administrat per EMMI.

4. Què pot i què no pot fer el Banc d'Espanya sobre l'Euríbor

• Pot fer:
  • Supervisar, inspeccionar i, si escau, sancionar a entitats de crèdit espanyoles per l'ús inadequat de l'Euríbor i altres índexs en els seus contractes, pel que fa a transparència i protecció de la clientela (Llei 6/2023 en connexió amb el Reglament 2016/1011).
  • Controlar el compliment de les obligacions dels contribuïdors supervisats a índexs que ell mateix elabori.
  • Calcular i difondre la mitjana mensual de l'Euríbor i altres tipus oficials, i remetre'ls per a la publicació al BOE, moment en què adquireixen efectes oficials com a tipus de referència per a hipoteques o altres productes.
• No pot fer:
  • Modificar la fórmula ni la metodologia de l'Euríbor.
  • Fixar unilateralment el valor diari o mensual de l'índex, més enllà de la seva funció de recopilació estadística i difusió.
  • Actuar com a administrador de l'Euríbor ni com a autoritat competent principal del benchmark, funcions assignades a EMMI i a la CNMV/ESMA en el marc del Reglament 2016/1011.

En síntesi, la legislació vigent situa el Banc d'Espanya com a supervisor del comportament de les entitats que fan servir l'Euríbor i com a certificador i difusor oficial de la seva mitjana mensual, però no com a òrgan que pugui dissenyar, controlar en solitari o manipular l'índex de referència en si.

Perquè una entitat financera espanyola pugui concedir hipoteques a tipus variable referenciades a l'Euríbor, no n'hi ha prou amb triar aquest índex al contracte: ha de complir un conjunt de requisits legals i de supervisió que deriven tant del dret espanyol com de l'europeu. El nucli està en la normativa de transparència i protecció del client bancari, en la regulació dels contractes de crèdit immobiliari i en les regles sobre índexs de referència financers.

1. Marc normatiu bàsic

Les principals normes que fixen els requisits són:

• Llei 5/2019, de contractes de crèdit immobiliari (text al BOE), que transponeix la Directiva 2014/17/UE i estableix un règim reforçat de transparència, informació precontractual i actuació responsable per a préstecs sobre immobles d'ús residencial.
• Ordre EHA/2899/2011, de transparència i protecció del client de serveis bancaris (text al BOE), actualitzada per, entre altres, l'Ordre ECE/482/2019, que regula detalladament com s'han d'estructurar els contractes hipotecaris, el tractament del tipus d'interès variable i els índexs de referència oficials.
• Circular 5/2012 del Banc d'Espanya (text al BOE), que desenvolupa les obligacions de transparència dels serveis bancaris i la responsabilitat en la concessió de préstecs.
• Reial Decret 716/2009, sobre el mercat hipotecari (text al BOE), que fixa condicions dels préstecs hipotecaris elegibles per a titulització i remet a índexs de referència del mercat hipotecari espanyol.
• Reglament (UE) 2016/1011 (Benchmark Regulation), integrat a Espanya a través de la legislació de mercats de valors (actualment la Llei 6/2023), que regula els índexs utilitzats en contractes financers, inclosa l'exigència que l'administrador de l'Euríbor estigui autoritzat i supervisat (a nivell europeu, per ESMA).
• Llei 10/2014, d'ordenació, supervisió i solvència d'entitats de crèdit (text al BOE), que emmarca l'actuació de les entitats sota la supervisió del Banc d'Espanya.

2. Requisits sobre l'índex de referència

L'Ordre EHA/2899/2011 exigeix que, en préstecs a tipus variable, el tipus d'interès es referenciï a índexs o tipus oficials determinats reglamentàriament i publicats pel Banc d'Espanya. El propi text preveu, a més, solucions de substitució quan l'índex deixa de publicar-se, remetent a tipus Interest Rate Swap (IRS) que també publicarà el Banc d'Espanya, amb un diferencial calculat segons el contracte.

A la pràctica, per usar l'Euríbor com a referència:

• Ha de figurar entre els índexs oficials admesos per la normativa i publicats pel Banc d'Espanya.
• La fórmula de càlcul del tipus aplicat (diferencial sobre Euríbor, revisió periòdica, límits sòl/teulat) ha de constar de forma clara al contracte.
• L'entitat ha de preveure contractualment què passa si l'índex deixa d'estar disponible, de forma coherent amb les regles de substitució i amb el Reglament (UE) 2016/1011.

3. Transparència i informació al client

La Llei 5/2019 i l'Ordre EHA/2899/2011 imposen obligacions reforçades d'informació:

• Informació precontractual estandarditzada: lliurament de la Fitxa Europea d'Informació Normalitzada (FEIN), amb detall del tipus d'interès (fix, variable o mixt), l'índex de referència, el diferencial, la TAE i exemples representatius.
• Advertència específica sobre la variabilitat: la Llei 5/2019 exigeix que el prestatari rebi una TAE addicional que il·lustri els riscos d'un augment significatiu del tipus i se li expliqui l'impacte en quotes i cost total del crèdit.
• Control notarial de transparència material: tant la Llei 5/2019 com l'Ordre EHA/2899/2011 atribueixen al notari la funció de verificar que el client ha rebut la informació (inclosa la relativa al tipus variable i a l'índex de referència), que comprèn les seves conseqüències econòmiques i que qualsevol clàusula sòl/teulat o límit a la variació del tipus ha estat expressament explicada.
• Inscripció de condicions generals: les clàusules tipus dels préstecs (inclosa la fórmula Euríbor + diferencial) han d'inscriure's al Registre de Condicions Generals de la Contractació i estar accessibles per als clients.

4. Supervisió i conducta de l'entitat

A més de ser una entitat habilitada i supervisada pel Banc d'Espanya conforme a la Llei 10/2014, l'entitat que ofereix hipoteques referenciades a l'Euríbor ha de:

• Respectar els principis de concessió responsable i avaluació de solvència desenvolupats a la Llei 5/2019 i la Circular 5/2012.
• Utilitzar només índexs que compleixin el Reglament (UE) 2016/1011, és a dir, administrats per un proveïdor autoritzat i inclosos en el registre d'índexs de referència.
• Complir les obligacions de report i models d'informació al supervisor previstes a la Circular 4/2021 del Banc d'Espanya sobre transparència i protecció de la clientela.

5. Síntesi pràctica

En resum, una entitat espanyola pot referenciar les seves hipoteques a l'Euríbor si: (i) és una entitat de crèdit supervisada; (ii) l'Euríbor figura entre els índexs oficials publicats i compleix el Reglament europeu d'índexs de referència; i (iii) incorpora a la publicitat, la documentació precontractual, l'escriptura i les condicions generals tota la informació exigida sobre el tipus variable, els riscos de la seva oscil·lació i les regles de substitució, sota el control del notari i del Banc d'Espanya.