La inflació interanual de la zona euro es va situar al juliol en el 2,9%, la qual cosa suposa una dècima més que al juny. En el conjunt de la Unió Europea, l'índex de preus també va avançar una dècima, fins al 3%, d'acord amb les dades confirmades per Eurostat.
El repunt de l'encariment a la eurozona va estar vinculat, sobretot, a l'augment del 10,3% en el cost de l'energia, davant del 8,5% registrat el mes precedent. En canvi, el preu dels aliments frescos va avançar un 2,4%, la qual cosa implica una desacceleració de set dècimes respecte a l'alça interanual observada al juny.
Per la seva banda, els béns industrials no energètics van registrar al juliol un increment del 0,9% davant del mateix mes de l'any anterior, per sobre del 0,7% anotat al juny. Els serveis, en canvi, es van encarir un 3,3%, una dècima més que al mes previ.
Si es descompta l'impacte de l'energia, la inflació de la eurozona es va mantenir en el 2,2%, sense canvis davant la taxa de juny. Al seu torn, la inflació subjacent, que exclou a més de l'energia els aliments frescos, l'alcohol i el tabac, va repuntar fins al 2,5% des del 2,4% del mes anterior.
En el conjunt dels Vint-i-set, i en comparació amb juny, la taxa anual d'inflació va retrocedir al juliol en quinze països, va romandre sense variació en tres i va augmentar en nou Estats membres.
Les menors taxes anuals es van registrar a Suècia (0,3%), República Txeca (1,3%), així com a Dinamarca i Hongria (ambdues amb un 1,6%). En l'extrem oposat, les majors pujades interanuals de preus van correspondre a Romania (8,2%), Lituània (5,4%), juntament amb Xipre i Bulgària (4,4% en ambdós casos).
Espanya, la inflació harmonitzada va assolir al juliol el 3,9%, tres dècimes més que al juny i la més elevada entre les principals economies de l'euro. A França va ser del 2,4%, mentre que a Alemanya es va situar en el 2,8% i a Itàlia en el 2,9%.
Amb això, el diferencial negatiu per a Espanya davant la mitjana de la eurozona es va ampliar al juliol fins a un punt percentual, per sobre de les vuit dècimes registrades el mes anterior.
L'economista en cap del Banc Central Europeu (BCE), Philip Lane, anticipava aquest dimarts que la taxa d'inflació de la zona euro rondarà el 3% durant la resta de 2026, encara que la trajectòria dels preus dependrà en gran mesura de la resolució de la crisi a Orient Pròxim.
"Probablement es mantindrà al voltant del 3% durant la resta de l'any", comentava ahir l'economista irlandès durant una entrevista amb la cadena RTE1, recollida per Europa Press, on afirmava que, si bé no és comparable a la situació de 2022, es tracta d'un nivell "molt per sobre de l'objectiu del 2%".
A més dels preus energètics, Lane va advertir que fenòmens meteorològics com "El Niño", "previsiblement exerciran una major pressió a l'alça sobre la inflació", principalment el 2027, quan l'augment de preu dels aliments "serà un dels principals motors de la inflació durant el proper any".