Més de dos milions d'espanyols inverteixen a través de brokers estrangers sense sucursal a Espanya

La peça central de les iniciatives europees per reforçar la coordinació i la protecció dels inversors minoristes en serveis financers —incloent-hi els transfronterers— és avui l'Estrategia d'Inversió Minorista (Retail Investment Strategy, RIS). Segons les institucions europees i la premsa especialitzada, aquest paquet ja està políticament tancat entre Parlament Europeu i Consell, però encara pendent d'adopció formal i d'aplicació. Al seu costat, existeixen altres expedients més preliminars sobre integració del mercat, educació financera i revisió de la divulgació sostenible que segueixen en fase de proposta i debat.

1. Retail Investment Strategy (RIS): nucli de la reforma

La RIS és l'evolució del denominat Retail Investment Package, presentat per la Comissió per augmentar la participació dels petits estalviadors en els mercats de capitals i homogeneïtzar la seva protecció a tota la UE. El paquet es compon de:

• Una directiva òmnibus que modifica els marcs de MiFID II, la Directiva de Distribució d'Assegurances (IDD), les normes de UCITS, AIFMD i Solvència II per reforçar la protecció del client minorista i harmonitzar regles entre sectors.
• Un reglament que modifica PRIIPs, ajustant els Key Information Documents (KID) per fer la informació sobre riscos, costos i rendiments més clara, comparable i en format digital estandarditzat.

Al desembre de 2025, el Consell i el Parlament van anunciar un acord polític sobre el paquet, descrit com un nou “marc actualitzat d'inversió minorista” destinat a empoderar i protegir els consumidors, reforçar la transparència en costos i comissions, i garantir que els productes ofereixin una bona relació qualitat-preu. Vegeu, per exemple, el comunicat del Consell sobre l'acord en l'estratègia d'inversió minorista (nota del Consell) i la nota del Parlament sobre el pacte per impulsar les inversions dels ciutadans (nota del Parlament).

La Comissió Europea ha acollit aquest pacte com un acord polític provisional que cobreix tot el “viatge” de l'inversor minorista i que combina la directiva òmnibus i el reglament PRIIPs (comunicat de la Comissió).

2. Fase procedimental actual

Amb la informació disponible, la tramitació es troba en aquestes fases:

• Negociació substancial tancada: les institucions han assolit un enteniment polític sobre el contingut del paquet RIS (finals de 2025), confirmat tant per les notes oficials com pel seguiment periodístic (per exemple, l'article de Demòcrata “La UE tanca un acord per impulsar la protecció del petit inversor”, que subratlla l'acord entre Consell i Eurocambra).
• Redacció i tancament tècnic dels textos: el Consell ha assenyalat que “continuarà la feina tècnica per finalitzar els textos legals a principis de 2026”, cosa que implica depurar l'articulat, quadres de remissions i annexos abans de l'enviament per a l'adopció formal.
• Pendent d'aprovació formal: tant les notes del Parlament com les de la Comissió insisteixen que l'acord provisional encara ha de ser aprovat formalment pel Ple del Parlament Europeu i pel Consell abans de la seva publicació al Diari Oficial.

Fins que aquests passos no es completin, les noves normes no estan encara en vigor, si bé el marge polític per a canvis substancials és limitat, en haver-se tancat el compromís interinstitucional.

3. Calendari d'entrada en vigor i aplicació

Els documents comunitaris i l'anàlisi especialitzat coincideixen que el calendari serà escalonat:

• Un cop aprovats pel Parlament i Consell, la directiva i el reglament es publicaran al DOUE i entraran en vigor en la data que fixi el propi text (normalment, a pocs dies).
• La directiva òmnibus atorgarà als Estats membres un termini d' als ordenaments nacionals.
• Diverses de les obligacions clau (per exemple, alguns canvis de PRIIPs i la plena disponibilitat de KID en format llegible per màquina) s'aplicaran després de terminis addicionals, situats al voltant de 18–30 mesos després de l'entrada en vigor.

En conjunt, això situa l'aplicació pràctica i homogènia del nou marc de protecció minorista cap a la segona meitat de la dècada, amb entrada progressiva de requisits i una fase intensa d'elaboració de normes tècniques i directrius per part de ESMA i EIOPA.

4. Altres iniciatives rellevants en tramitació

A més de la RIS, la coordinació i protecció de l'inversor minorista transfronterer es veu afectada per altres processos en curs:

• El paquet d'integració del mercat, sobre el qual la Comissió va publicar un ampli document de preguntes i respostes al desembre de 2025 (Q&A sobre integració del mercat). Inclou propostes legislatives per reforçar la integració dels mercats de capitals, millorar la supervisió i facilitar l'accés transfronterer a productes financers.
• La revisió del Reglament de divulgació de finances sostenibles (SFDR) i les seves connexions amb PRIIPs, orientada a què els documents informatius permetin als inversors minoristes entendre millor el perfil de sostenibilitat dels productes (Q&A sobre SFDR). Aquestes propostes estan encara en debat entre la Comissió i els colegisladors.
• La estratègia d'educació financera i els comptes d'estalvi i inversió, que busquen facilitar canals simples perquè els inversors minoristes gestionin carteres diversificades amb un marc fiscal i d'informació més harmonitzat, clau per a l'ús transfronterer (Q&A sobre educació financera).

En síntesi, la UE ha fet un pas decisiu amb l'acord polític sobre la RIS, però la tramitació no ha conclòs: falten l'adopció formal, la publicació i, sobretot, la transposició i desenvolupament tècnic que faran efectives les noves salvaguardes per a inversors minoristes en operacions transfrontereres.

La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) és l'autoritat competent a Espanya per supervisar els mercats de valors i les empreses de serveis d'inversió, incloses les entitats estrangeres que operen al país. Els seus poders vénen definits principalment per la Llei 6/2023, dels Mercats de Valors i dels Serveis d'Inversió i la seva normativa de desenvolupament, en transposició de MiFID II i altra normativa europea. Sobre aquesta base, les seves competències varien segons el tipus de presència de l'entitat estrangera i el seu origen (UE/EEE o tercer país).

1. Entitats de la UE/EEE amb passaport comunitari

Una empresa de serveis d'inversió (ESI) autoritzada en un altre Estat membre pot operar a Espanya mitjançant:

• Sucursal a Espanya (establiment permanent).
• Lliure prestació de serveis sense sucursal (operació transfronterera).

En ambdós casos, l'autorització principal l'atorga l'autoritat de l'Estat d'origen i la CNMV no pot exigir una llicència addicional espanyola. L'accés al mercat es produeix a través del passaport, prèvia notificació de l'autoritat d'origen a la CNMV sobre activitats, programa d'operacions i estructura de l'entitat.

Respecte a aquestes entitats, la CNMV exerceix sobretot funcions de:

• Supervisió de normes de conducta: informació a clients, avaluació d'idoneïtat i conveniència, gestió de conflictes d'interès o comercialització de productes, també quan es tracta d'entitats estrangeres amb sucursal a Espanya, com il·lustra la sanció publicada al BOE a CA Indosuez Wealth (Europe), sucursal a Espanya (BOE-A-2025-21658).
• Supervisió de la integritat de mercat: detecció d'abús de mercat i manipulació, recepció de comunicacions d'operacions sospitoses (STOR) i anàlisi de transaccions, també quan afecten valors estrangers negociats en mercats espanyols, com reflecteix la nota “La CNMV va rebre 244 comunicacions d'operacions sospitoses…” (enllaç CNMV).
• Protecció d'inversors a Espanya: tramitació de reclamacions, emissió d'advertències i, en casos greus, adopció de mesures de restricció o suspensió d'activitats al territori espanyol.

La supervisió prudencial de solvència i govern intern recau, però, en l'autoritat de l'Estat d'origen. La CNMV ha d'actuar en cooperació amb aquest supervisor, compartint informació o sol·licitant actuacions, i només pot adoptar mesures unilaterals de caràcter urgent i proporcionat per protegir els inversors espanyols si l'autoritat d'origen no actua adequadament.

2. Entitats de tercers països

Les entitats de tercers països (per exemple, autoritzades al Regne Unit, EUA o Suïssa) no disposen de passaport europeu. La seva presència a Espanya es regeix per la Llei 6/2023 i els seus desenvolupaments reglamentaris:

• Si volen operar de forma estable o prestar serveis a clients minoristes, normalment han d'establir una sucursal autoritzada per la CNMV, que avalua la idoneïtat de l'entitat, la seva supervisió d'origen, els seus controls de riscos i la protecció d'actius de clients.
• La prestació transfronterera sense sucursal està subjecta a límits estrictes, especialment amb clients minoristes. La CNMV vigila que no s'utilitzi indegudament la figura de la “iniciativa exclusiva del client” per eludir la normativa espanyola.

En aquests casos, la CNMV té un paper molt més intens: pot autoritzar la sucursal, inspeccionar-la, requerir informació, exigir la cessació de pràctiques irregulars i sancionar infraccions comeses a Espanya. Tot això sense perjudici dels acords de cooperació amb el supervisor del país d'origen i de l'ús d'instruments internacionals com el Memoràndum Millorat d'Enteniment d'IOSCO, al qual la CNMV s'ha adherit per reforçar l'intercanvi d'informació i la congelació d'actius quan sigui possible (nota d'adhesió a l'EMMoU).

3. Entitats estrangeres no autoritzades (“xiringuitos financers”)

Un àmbit clau de l'actuació de la CNMV és la lluita contra entitats, moltes vegades radicades a l'estranger, que ofereixen serveis d'inversió a Espanya sense estar autoritzades en cap Estat membre. La CNMV:

• Publica advertències periòdiques d'entitats no registrades, com les recollides en notes de 2024–2026 (exemple d'advertència).
• Col·labora amb altres supervisors europeus i amb IOSCO per difondre avisos sobre xiringuitos en altres països.
• Pot obrir expedients sancionadors i ordenar la cessació de l'activitat dirigida a inversors a Espanya, fins i tot si l'entitat no té presència física al país.

Aquestes competències es reforcen en l'àmbit de criptoactius amb el Reglament MiCA: els proveïdors que prestin serveis sobre criptoactius a Espanya han d'estar autoritzats per la CNMV o per una altra autoritat europea i tenir passaport; en cas contrari, poden ser sancionats i llistats com a entitats no autoritzades (comunicat MiCA a inversors).

4. Límits dels seus poders de supervisió i sanció

Encara que la CNMV disposa d'amplies facultats per inspeccionar, requerir informació, suspendre operacions i sancionar, aquestes es veuen limitades per:

• El principi de legalitat i tipicitat: només pot sancionar conductes previstes com a infracció a la Llei 6/2023 o altra normativa aplicable.
• La territorialitat: necessita una connexió rellevant amb Espanya (activitat dirigida a inversors espanyols, ús d'infraestructures de mercat espanyoles, etc.). L'execució sobre actius o persones a l'estranger exigeix mecanismes de reconeixement o cooperació internacional.
• El repartiment competencial europeu: respecte d'entitats passaportades, la supervisió prudencial recau a l'Estat d'origen; la CNMV ha de coordinar-se amb aquest supervisor i només adoptar mesures excepcionals i proporcionades per protegir inversors o la integritat del mercat espanyol.
• La no duplicació de controls: la CNMV no pot imposar a les sucursals d'entitats de la UE requisits que buidin de contingut el passaport comunitari.

En síntesi, la CNMV controla l'activitat que es desenvolupa a Espanya, sigui quin sigui l'origen de l'entitat, però ha de respectar els marcs de repartiment competencial dins la UE i els límits territorials i materials de la seva jurisdicció, utilitzant de forma intensiva els instruments de cooperació amb altres supervisors per assegurar una supervisió efectiva d'entitats estrangeres.

Perquè una entitat estrangera pugui prestar serveis d'inversió a Espanya sense sucursal, el règim jurídic difereix segons es tracti d'una entitat de la UE (sota MiFID II) o d'un tercer país. El marc bàsic està a la Llei 6/2023, dels Mercats de Valors i dels Serveis d'Inversió (en especial arts. 131, 132, 149 a 151) i al Reial Decret 813/2023 sobre el règim jurídic de les empreses de serveis d'inversió, que desenvolupen la Directiva MiFID II (2014/65/UE) i el Reglament MiFIR (600/2014).

1. Entitats de la UE (ESI i bancs) en lliure prestació de serveis

Les empreses de serveis d'inversió (ESI) i entitats de crèdit autoritzades en un altre Estat membre poden operar a Espanya sense sucursal mitjançant passaport europeu:

• Autorització d'origen i passaport: l'autorització s'obté a l'Estat membre d'origen conforme a MiFID II i la normativa nacional corresponent. Segons la Llei 6/2023 (art. 131.2), aquesta autorització és vàlida per a tota la UE i permet prestar serveis en altres Estats mitjançant lliure prestació de serveis o establiment de sucursal.
• Notificació a la CNMV / Banc d'Espanya: l'entitat no es dirigeix directament a la CNMV per demanar autorització, sinó que la seva autoritat d'origen remet una notificació de passaport a les autoritats espanyoles (CNMV per a ESI i Banc d'Espanya per a entitats de crèdit), indicant:
  • Serveis d'inversió i auxiliars que es prestaran a Espanya.
  • Instruments financers afectats.
  • Model de negoci i canals de prestació (a distància, plataformes, etc.).
  Un cop completat aquest intercanvi entre supervisors, l'entitat pot operar sense sucursal.
• Registre: la CNMV insereix l'ESI passaportada en el seu registre públic com a entitat de la UE operant a Espanya, amb indicació dels serveis autoritzats. No és una nova autorització, sinó un registre derivat del passaport.
• Règim de supervisió: la supervisió prudencial principal correspon a l'Estat membre d'origen, però la CNMV (i, si escau, el Banc d'Espanya) conserven competències sobre:
  • Normes de conducta i comercialització davant clients a Espanya.
  • Transparència, informació i publicitat dirigida a inversors espanyols.
  • Cooperació i intercanvi d'informació amb el supervisor d'origen.
• Protecció a l'inversor: s'apliquen els estàndards MiFID II incorporats a la Llei 6/2023 (governança de productes, avaluació d'idoneïtat i conveniència, classificació de clients, gestió de conflictes d'interès, etc.), així com les exigències nacionals addicionals de transparència i llenguatge de la informació precontractual i contractual per a clients a Espanya.
• Captació activa de clients des de l'estranger: en tractar-se d'entitats de la UE amb passaport, poden dirigir-se activament a clients a Espanya (inclosa comercialització a distància) dins dels límits de la seva autorització i de les normes de conducta, sense necessitat de sucursal.

2. Entitats de tercers països sense sucursal

Per a entitats de tercers països, la Llei 6/2023 i el Reial Decret 813/2023 estableixen un règim molt més restrictiu:

• Regla general de sucursal: l'art. 149.2 de la Llei 6/2023 exigeix, com a regla, que les entitats de tercers països que vulguin prestar serveis d'inversió a Espanya a clients minoristes o a determinats clients professionals estableixin una sucursal autoritzada per la CNMV (si és ESI) o el Banc d'Espanya (si és entitat de crèdit).
• Operar sense sucursal: àmbits permesos:
  • De forma ordinària, només s'admet la prestació sense sucursal a clients professionals i contraparts elegibles, i, en la pràctica, amb focus en grans clients institucionals.
  • Si l'entitat està inscrita en el registre d'empreses de tercers països de l'AEVM (ESMA) previst a l'art. 48 de MiFIR després d'una decisió d'equivalència de la Comissió, pot prestar serveis transfronterers a contraparts elegibles i determinats professionals a la UE, amb coordinació entre ESMA i les autoritats nacionals.
  • Si no està inscrita en aquest registre, l'art. 151 de la Llei 6/2023 i els arts. 41 a 43 del Reial Decret 813/2023 permeten una autorització específica de la CNMV per operar sense sucursal a Espanya en condicions molt tasades.
• Autorització i notificació a la CNMV (quan no hi ha registre ESMA):
  • L'entitat ha de sol·licitar autorització prèvia a la CNMV per prestar serveis sense sucursal, indicant els serveis i activitats concrets.
  • Ha d'aportar, entre altres, informació sobre:
    • Autoritat/s de supervisió al tercer país i el seu àmbit competencial.
    • Dades de l'entitat (forma jurídica, domicili social, administradors, accionistes significatius).
    • Descripció de serveis, clients objectiu a Espanya i mitjans humans i tècnics dedicats.
    • Proves que disposa de l'estatus jurídic i autoritzacions necessàries al seu país d'origen per prestar els mateixos serveis que a Espanya.
    • Adhesió a un sistema d'indemnització d'inversors equivalent (Directiva 97/9/CE) i existència d'acords de cooperació entre supervisors, així com garanties d'intercanvi efectiu d'informació, fins i tot fiscal.
  • La CNMV pot imposar condicions addicionals (per exemple, exigències prudencials o límits d'activitat) per raons d'interès general o de protecció a l'inversor.
• Supervisió i obligacions recurrents:
  • L'entitat queda subjecta a la Llei 6/2023 i el seu desenvolupament reglamentari en matèria de normes de conducta, governança i reporting.
  • Ha de remetre periòdicament a la CNMV informació sobre escala i abast dels serveis a Espanya, exposició a contraparts de la UE, mecanismes de protecció a l'inversor i govern corporatiu, d'acord amb el Reial Decret 813/2023.
• Captació activa vs. iniciativa del client:
  • La norma distingeix els supòsits de “iniciativa exclusiva de la clientela” (reverse solicitation), en què un client espanyol acudeix espontàniament a l'entitat d'un tercer país, d'aquells en què existeix promoció o publicitat dirigida a Espanya.
  • Si l'entitat d'un tercer país promociona o anuncia a Espanya els seus serveis, aquests serveis no es consideren prestats per iniciativa del client, de manera que s'activa el règim complet (autorització, possibles exigències de sucursal i supervisió plena per la CNMV).

En resum, mentre que les entitats de la UE poden operar sense sucursal a Espanya principalment via passaport europeu i notificació supervisor a supervisor, les entitats de tercers països només poden fer-ho de forma excepcional, centrades en clients professionals/contraparts elegibles, sota autorització expressa de la CNMV i amb forts requisits de supervisió i protecció a l'inversor, especialment si realitzen qualsevol tipus de captació activa de clientela a Espanya.