La vaga assoleix un seguiment del 90% en el sector portuari de València, segons els sindicats

Per convocar una vaga que abasti el sector portuari espanyol cal adoptar un acord vàlid, comunicar-lo formalment, respectar el preavís i garantir els serveis essencials que determini l'autoritat competent. El marc bàsic és l'article 28.2 de la Constitució i el Reial Decret-llei 17/1977, interpretat per la jurisprudència constitucional. Una vaga sectorial que afecti diversos ports exigeix delimitar especialment bé les empreses, activitats i treballadors inclosos.

1. Qui la pot convocar

Poden promoure-la els sindicats amb implantació en l'àmbit afectat, els representants dels treballadors mitjançant acord majoritari o els propis treballadors mitjançant votació secreta i majoria simple. No està reservada exclusivament als sindicats que tenen la condició de més representatius.

Per a una convocatòria que abasti diferents empreses i ports, l'organització sindical convocant ha de tenir implantació en aquest àmbit. Un comitè d'empresa no pot estendre unilateralment la seva representació a treballadors d'altres empreses. L'acord ha de documentar-se; si l'adopten els representants, ha de quedar recollit en una acta signada.

2. Preparar l'acord i el comitè de vaga

Abans de comunicar-la cal concretar:

• Els ports, empreses, centres i col·lectius afectats.
• Els objectius i les gestions realitzades per resoldre el conflicte.
• La data i hora d'inici, durada i calendari de parades.
• La composició del comitè de vaga, que actuarà com a interlocutor en la negociació i solució del conflicte.

L'expressió «vaga general portuària» no substitueix aquesta delimitació: ha de quedar clar si comprèn estiba, remolc, amarratge, passatgers o altres activitats.

3. Comunicar-la i respectar el preavís

La convocatòria s'ha de notificar per escrit als empresaris afectats i a l'autoritat laboral competent, deixant constància de la seva recepció. La comunicació ha d'incorporar els objectius, les gestions prèvies, l'inici i la composició del comitè.

Quan afecta empreses encarregades de serveis públics, el preavís és de almenys deu dies naturals: compten dissabtes, diumenges i festius. Aquesta regla no s'ha d'estendre automàticament a qualsevol empresa per estar situada en un port; cal identificar el servei afectat. A més, s'ha de donar publicitat suficient perquè els usuaris coneguin la vaga abans de començar. La STC 124/2013 recull expressament aquest termini.

4. Negociació i mediació

El règim general no imposa un període previ universal de negociació com a requisit per convocar. Tanmateix, cal revisar el conveni col·lectiu i els acords de solució de conflictes aplicables, perquè poden exigir mediació o altres tràmits previs.

Des del preavís i durant la vaga, empresaris i comitè han de negociar per assolir un acord. L'autoritat laboral pot mediar; la seva intervenció no equival a una autorització administrativa de la vaga.

5. Serveis mínims i seguretat

No tota activitat portuària és automàticament essencial. L'autoritat governativa competent ha d'identificar quines prestacions s'han de mantenir i fixar serveis mínims motivats i proporcionats, sense buidar el dret de vaga. La competència depèn de qui tingui la responsabilitat sobre el servei, no només d'on estigui el port; existeix jurisprudència específica sobre estiba a la STC 233/1997.

Aquests mínims són diferents dels serveis interns de seguretat i manteniment que ha de garantir el comitè per protegir persones, instal·lacions i la posterior represa de les tasques.

6. Límits i control judicial

Les reivindicacions han de guardar relació amb interessos laborals o professionals. Una vaga sectorial no és il·legal per causar perjudicis econòmics; l'abús exigeix una valoració addicional, com explica la STC 130/2021. Cal respectar la informació pacífica i la llibertat dels qui no hi participin.

Els tribunals socials resolen controvèrsies sobre l'exercici del dret; les resolucions administratives de serveis mínims s'impugnen davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

La Autoritat Portuària de València (APV) té competències per garantir la continuïtat dels serveis portuaris i establir mínims obligatoris, però aquesta potestat no equival a una autorització il·limitada per restringir el dret de vaga. Cal distingir entre les seves facultats d'ordenació portuària i la decisió d'imposar serveis mínims durant una vaga, sotmesa a les garanties constitucionals i a la intervenció de l'autoritat governativa competent.

L'habilitació de la legislació portuària

El text refós de la Llei de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2011, inclou entre les obligacions de servei públic la continuïtat i regularitat dels serveis. La seva redacció és expressa: «Per garantir la continuïtat en la prestació del servei, les Autoritats Portuàries podran establir serveis mínims de caràcter obligatori» (Llei de Ports).

Per tant, seria incorrecte afirmar que l'APV no té cap competència sobre mínims. Pot regular les obligacions de continuïtat dels prestadors mitjançant els plecs i les llicències, identificar necessitats operatives i exigir cooperació en seguretat, salvament, incendis, contaminació i emergències. Tanmateix, els mitjans mínims exigits per prestar normalment un servei no són, automàticament, els mínims exigibles durant una vaga.

Qui decideix la restricció del dret de vaga

Quan els mínims obliguen a treballar els qui volen secundar una vaga, entra en joc l'article 28.2 de la Constitució. La doctrina constitucional exigeix que la decisió substantiua correspongui a una autoritat governativa amb responsabilitat de govern i garanties d'imparcialitat, no que quedi materialment en mans de l'empresa o entitat afectada pel conflicte (STC 27/1989).

El Reial Decret 516/1985 ofereix una distribució expressa per al personal comprès en el seu àmbit: el seu article 3 atribueix als delegats del Govern l'aprovació del pla i la determinació restrictiva del personal, dates i horaris. L'article 4 disposa que l'autoritat portuària elevarà a l'autoritat governativa, «per a la seva aprovació», la proposta de serveis i personal necessari (Reial Decret 516/1985). És una regulació referida a l'antic sistema de treballadors censats; no s'ha de traslladar sense matisos a qualsevol col·lectiu portuari actual.

Què pot fer concretament l'APV

• Preparar la proposta tècnica: recopilar previsions de trànsit, avaluar riscos i identificar operacions indispensables i els mitjans necessaris.
• Organitzar l'aplicació: coordinar l'execució dels mínims aprovats, sense ampliar pel seu compte l'abast ni substituir la decisió governativa.
• Garantir la seguretat: exercir les seves funcions de prevenció i control d'emergències, sense utilitzar-les per neutralitzar la vaga.

La protecció pot comprendre subministraments imprescindibles, mercaderies perilloses o peribles que generin riscos, emergències i lluita contra la contaminació. El Reial Decret 727/1984 recull aquestes finalitats per als serveis marítims portuaris (Reial Decret 727/1984). Cada mesura ha de justificar la seva necessitat i proporcionalitat: no n'hi ha prou amb invocar genèricament la continuïtat comercial del port.

L'aplicació a València

Demócrata informa que l'APV va establir mínims per a l'11 de novembre de 2026 a València, Sagunt i Gandia, inclosos determinats rendiments del 50 % i cobertura completa d'emergències (Informació de Demócrata). Aquesta notícia acredita l'actuació comunicada, però no permet determinar per si sola el seu fonament competencial ni la seva validesa.

En conclusió, l'APV té una habilitació sectorial real, però no una potestat autònoma i il·limitada per restringir la vaga. La legalitat d'una resolució concreta exigeix examinar qui l'adopta, amb quina habilitació i com motiva les prestacions i efectius imposats.

Els últims resultats localitzats per a les autoritats portuàries donen la victòria a CCOO a València, amb set dels tretze representants, i a Coordinadora a la Badia d'Algesires, amb sis de tretze. Les eleccions de València es van celebrar els dies 29, 30 i 31 de maig de 2023; les d'Algesires, el 22 d'octubre de 2025.

Hi ha una precisió important: aquests resultats corresponen al personal de les autoritats portuàries, no al conjunt de treballadors de totes les empreses que operen en ambdós ports. Per tant, no s'han de confondre amb les eleccions de les empreses d'estiba, terminals o altres companyies del recinte portuari.

València: CCOO obté set de tretze representants

A la Autoritat Portuària de València (APV), les últimes eleccions localitzades es van desenvolupar durant tres jornades, del 29 al 31 de maig de 2023. Van abastar els tres ports gestionats per aquesta autoritat: València, Sagunt i Gandia. La distribució dels tretze llocs de representació va ser la següent:

• CCOO: set representants.
• UGT: quatre representants.
• USO: dos representants.

Amb aquest resultat, CCOO va aconseguir la majoria absoluta dels llocs: set sobre un total de tretze. UGT va quedar en segona posició i USO va ser la tercera organització amb representació. La suma dels representants d'UGT i USO, sis, va quedar un lloc per sota dels obtinguts per CCOO.

El resultat està publicat per la pròpia autoritat portuària en la seva comunicació CCOO guanya a Valenciaport. L'APV també disposa d'una pàgina específica de resultats de les eleccions. La informació permet identificar la distribució de representants, però no s'ha localitzat un desglossament de vots per candidatura que permeti afegir percentatges de suport o participació.

Algesires: Coordinadora aconsegueix sis de tretze representants

A la Autoritat Portuària de la Badia d'Algesires (APBA), les últimes eleccions localitzades es van celebrar el 22 d'octubre de 2025. En aquest cas, els tretze llocs van quedar distribuïts entre quatre organitzacions:

• Coordinadora: sis representants.
• UGT: cinc representants.
• CCOO: un representant.
• CSIF: un representant.

Coordinadora va passar a ser l'organització amb més representants, amb un lloc d'avantatge sobre UGT. No va assolir, però, la majoria absoluta de set membres. La comunicació de Coordinadora sobre el resultat, publicada el 23 d'octubre de 2025, destaca que va obtenir per primera vegada sis delegats en aquesta autoritat portuària.

Com a referència anterior, els comicis de 2021 havien deixat un empat entre Coordinadora i UGT, amb cinc representants cadascuna, mentre que CSIF va obtenir dos i CCOO un, segons la informació de Europa Sur sobre aquelles eleccions. La comparació mostra que Coordinadora va guanyar un lloc i CSIF en va perdre un; UGT i CCOO van mantenir les seves respectives xifres.

La diferència principal entre ambdós resultats

Ambdues autoritats tenen tretze representants, però la distribució és diferent: a València, CCOO reuneix per si sola més de la meitat dels llocs; a Algesires, Coordinadora encapçala la representació sense arribar a aquest llindar. A més, les dates no coincideixen: el resultat localitzat d'Algesires és de 2025 i el de València, de 2023. Convé conservar aquesta diferència temporal en comparar-los i, sobretot, no estendre aquestes xifres a tota l'activitat laboral de cada port.