Abascal crida a canviar "la ruïna per la prosperitat" el 29N i acusa els sindicats de guardar silenci davant la crisi de l'habitatge

El líder de Vox carrega contra Sánchez des de Menorca, qüestiona l'actuació d'UGT i CCOO i reivindica la "prioritat nacional", les rebaixes fiscals i la "remigració" com a eixos del seu programa electoral

WhatsApp Image 2026 10 23 at 20.26.51

WhatsApp Image 2026 10 23 at 20.26.51

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

5 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 23 de octubre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE26,9 %
  • Vox18,8 %
  • Sumar6,4 %
  • Podemos3,1 %
  • ERC2,2 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El president de Vox, Santiago Abascal, ha cridat aquest divendres des de Mahón (Menorca) a mobilitzar-se en les eleccions generals del 29 de novembre per canviar "la ruïna per la prosperitat". En un míting centrat en les seves crítiques al Govern de Pedro Sánchez, el líder de la formació ha acusat l'Executiu de ser responsable de la crisi de l'habitatge i ha retret a UGT i CCOO que hagin romàs en silenci durant els darrers anys.

Abascal ha demanat aprofitar la cita electoral per substituir "la indignitat de la invasió a Ceuta per la decència nacional, l'opressió i la censura per la llibertat". El dirigent ha apel·lat a l'orgull nacional i ha rebutjat que Espanya hagi de continuar sota un Govern presidit per Sánchez.

"Els espanyols no estem condemnats, com si fos una maledicció bíblica, a patir a Pedro Sánchez i a la seva màfia corrupta quatre anys més", ha afirmat davant dels assistents. "A nosaltres no ens pot derrotar una màfia de lladres com aquesta", ha afegit.

Abascal carrega contra els sindicats per l'habitatge

La crisi de l'habitatge ha estat un dels principals assumptes de la seva intervenció. Abascal ha acusat el Govern d'utilitzar-la com una "cortina de fum" per desviar l'atenció d'altres problemes, malgrat considerar-lo "directament culpable" de les dificultats que troben els espanyols per accedir a una casa.

El president de Vox ha assegurat que, des de l'arribada de Sánchez a La Moncloa, el preu de venda de les vivendes ha augmentat un 74% i el dels lloguers un 40%, xifres que ha utilitzat per qüestionar la política habitacional de l'Executiu.

"I l'únic que aquest Govern ha fet per l'habitatge és treure les plaques que hi havia en alguns ajuntaments de l'antic Ministeri de l'Habitatge, però no han construït absolutament res", ha afirmat. Abascal també ha relacionat l'augment de la població amb la pressió sobre el mercat immobiliari i ha acusat l'Executiu de no haver incrementat suficientment l'oferta residencial.

Les seves crítiques s'han estès als sindicats UGT i CCOO, als quals ha retret que hagin tardat anys a mobilitzar-se per aquest problema. "Vuit anys callats com morts, per no dir una altra cosa. I de sobte es recorden que no hi ha habitatge per als espanyols", ha denunciat.

Enfront de les polítiques de l'Executiu, el president de Vox ha defensat que les ajudes públiques per accedir a un habitatge, les subvencions al lloguer i les places de guarderia es concedeixin prioritàriament a les famílies espanyoles.

Prioritat nacional, rebaixes fiscals i remigració

Abascal ha inclòs aquestes mesures dins de la seva proposta de "prioritat nacional", un dels pilars del seu programa juntament amb la reducció d'impostos, la desregulació econòmica i la "remigració".

El líder de Vox ha acusat els successius governs de favorir la població estrangera enfront dels ciutadans espanyols. No obstant això, ha assenyalat que la responsabilitat d'aquesta situació correspon als responsables polítics i no a qui rep les ajudes.

"Si els polítics els donen beneficis que no els corresponen, no els podem recriminar a ells, se'ls hem de recriminar als polítics que ens han traït als espanyols", ha afirmat.

Abascal ha insistit que les ajudes a l'habitatge, al lloguer i les places de guarderia han de destinar-se prioritàriament a les famílies espanyoles, argumentant que moltes tenen dificultats per arribar a final de mes, pagar les seves hipoteques o accedir a un habitatge.

En el terreny econòmic, ha advocat per una rebaixa fiscal i ha denunciat que els ciutadans suporten una càrrega tributària excessiva. "Avui els espanyols estan sent saquejats absolutament pel Govern. Avui es paguen més impostos que mai i els espanyols reben menys que mai", ha assegurat, abans de criticar l'estat de les carreteres, les vies ferroviàries, els hospitals i altres infraestructures.

També ha defensat una reducció de les obligacions administratives per autònoms, agricultors i empreses. Segons Abascal, una part creixent de la seva jornada es dedica a complir tràmits i normatives que dificulten l'activitat econòmica. En aquest sentit, ha criticat les regulacions relacionades amb el clima, la igualtat i l'Agenda 2030, que ha qualificat de "legislacions fanàtiques" i a les quals ha acusat de no contribuir al creixement econòmic.

En matèria migratòria, ha defensat la repatriació de qui hagi entrat irregularment a Espanya i l'expulsió d'estrangers que cometin delictes. També ha reclamat que les persones estrangeres que hagin arribat al país per rebre ajudes socials busquin una feina o tornin als seus llocs d'origen.

Crítiques a Sánchez per la seva entrevista a "La Revuelta"

El president de Vox també ha arremès contra l'aparició de Pedro Sánchez en el programa "La Revuelta", de Televisió Espanyola, on va ser entrevistat aquest dijous per David Broncano.

"Ahir el teníem a la televisió fent un paper lamentable, fent-se el simpàtic, com si no hagués mentit, traït i tot el seu entorn robat als espanyols i corromput d'una manera absolutament asquerosa", ha afirmat.

Abascal ha qüestionat el to de l'entrevista, que ha qualificat d'"entrevista massatge", i ha retret al president del Govern que participés en un espai d'entreteniment mentre, al seu parer, segueixen pendents explicacions sobre els casos de corrupció que afecten el seu entorn polític.

"Se'ns posa a Televisió Espanyola amb una entrevista massatge a fer xistecitos sobre la situació. En fi, els acudits tampoc crec que serveixin perquè els espanyols fa molt de temps que no estem per bromes", ha afegit.

Les joies de Zapatero i el revòlver regalat a Sánchez

Abascal també ha aprofitat el míting per qüestionar les explicacions del president del Govern sobre els regals rebuts per José Luis Rodríguez Zapatero durant la seva etapa a La Moncloa.

El líder de Vox ha afirmat que "els regals que rep un president són patrimoni de l'Estat" i ha acusat l'expresident socialista de guardar les joies rebudes en una caixa forta de la seu del PSOE.

A continuació, ha al·ludit al revòlver que Sánchez va assegurar haver rebut com a regal del president de Turquia. "¿També l'has ficada a la caixa forta del Partit Socialista?", li ha preguntat. "Deixa de enganyar la gent, deixa de estafar i posa't a disposició judicial, que és el que havies d'haver fet fa molt de temps", ha afegit.

Durant la seva intervenció, Abascal també ha acusat el Govern d'utilitzar altres assumptes d'actualitat per desviar l'atenció de les controvèrsies relacionades amb Zapatero i el PSOE.

La polèmica per la Llei de Néts

El president de Vox ha dedicat part del míting a la controvèrsia sobre el cens electoral i la coneguda com a Llei de Néts, després de les actuacions judicials impulsades per la seva formació.

Abascal ha reivindicat que va ser Vox qui va portar la qüestió davant el Tribunal Suprem i ha assegurat que 163.000 persones continuen inscrites al cens electoral sense tenir, segons la seva interpretació de les resolucions judicials, dret a votar a Espanya. "Ha estat Vox qui va portar davant el Tribunal Suprem, davant el silenci de tots els altres, el frau dels nets", ha afirmat.

El dirigent ha sostingut a més que el alt tribunal ha exigit actuar sobre aquestes inscripcions i ha advertit de possibles conseqüències legals si no es compleixen les seves resolucions. Es tracta d'afirmacions realitzades per Abascal durant el míting, la interpretació i abast de les quals han de distingir-se del contingut concret de les decisions judicials.

Una crida a mobilitzar-se més enllà de Vox

En la part final de l'acte, Abascal ha advertit als seus simpatitzants contra la desmobilització i els ha demanat que no donin per decidit el resultat de les eleccions.

El president de Vox ha cridat a desconfiar de les enquestes que, segons ha afirmat, transmeten que "ja tot està fet", i ha reclamat romandre "alerta fins l'últim dia" de la campanya.

"Que tots estigueu com un clau el dia 29 de novembre per portar l'alternativa a Espanya", ha demanat als assistents, a qui ha animat a convèncer familiars i coneguts perquè acudeixin a votar.

Abascal ha estès la seva crida als votants del PP i també a aquells que van donar suport al PSOE en anteriors eleccions, però ara se senten decebuts amb Sánchez. "Cridem absolutament a tots a un canvi a Espanya", ha conclòs.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat es troba la tramitació parlamentària de la Llei de Nets i quins passos queden pendents per a la seva modificació o derogació?

La dita Llei de Nets no està pendent d'aprovació: és el nom habitual de la disposició addicional vuitena de la Llei 20/2022, de Memòria Democràtica, aprovada el 2022. A 23 d'octubre de 2026, no consta una derogació aprovada d'aquest règim; les reformes parlamentàries pendents van quedar afectades per la dissolució de les Corts del 6 d'octubre. Per canviar-ho serà necessari iniciar una nova tramitació legislativa.

Què segueix vigent i què ha acabat

Convé separar tres qüestions: la vigència de la norma, el termini per sol·licitar la nacionalitat i les controvèrsies sobre els seus efectes electorals. La regulació de nacionalitat es troba a la Llei de Memòria Democràtica; no constitueix una llei independent.

El termini ordinari per presentar sol·licituds va acabar el 22 d'octubre de 2025, després de l'ampliació d'un any acordada pel Govern. Aquest tancament no equival a derogar la disposició ni cancel·la automàticament els expedients presentats dins de termini, la tramitació dels quals pot continuar conforme a les instruccions aplicables. Així ho explica el Ministeri d'Exteriors.

Què va passar amb les reformes parlamentàries

  • Reforma electoral mitjançant una esmena. El 30 de setembre es va admetre a tràmit una esmena de Sumar, presentada en un projecte educatiu, per garantir el vot de qui havia obtingut la nacionalitat per aquesta via. Els lletrats van qüestionar la manca de connexió material amb el projecte. L'admissió no suposava aprovar-la: quedaven l'examen en ponència, comissió i les votacions posteriors. Amb la dissolució de les Corts, aquesta tramitació va caducar. (Demócrata, 30/09/2026).
  • Una altra modificació de Memòria Democràtica. El Reial Decret-llei 6/2026 va modificar aspectes del reconeixement de persones mortes o incapacitats per la seva activitat democràtica, no el règim de nacionalitat de la disposició addicional vuitena. La seva posterior tramitació com a projecte de llei també va caducar; això no elimina per si mateix la modificació ja vigent del decret-llei. (Text del BOE).
  • Control parlamentari. La moció aprovada al Senat el 30 de setembre reclamava revisar l'aplicació administrativa i aportar dades. Una moció demana actuacions al Govern, però no modifica ni deroga una llei. (Demócrata, 30/09/2026).

Quins passos serien necessaris ara

No queda simplement una votació pendent que pugui reprendre's on es va interrompre. La via parlamentària ordinària requereix una nova iniciativa, amb aquests fites:

  • Presentació i admissió. Un projecte de llei del Govern o una proposició de llei parlamentària ha de concretar quina disposició modifica o deroga. La proposició necessita a més superar la presa en consideració: la decisió inicial de tramitar-la.
  • Congrés. Obertura d'esmenes, informe de ponència i debat en comissió; després, aprovació al Ple quan correspongui. Per a una reforma ordinària regeix generalment la majoria simple: més vots favorables que contraris.
  • Senat. Pot acceptar el text, introduir esmenes o vetar-lo. Si el canvia, decideix novament el Congrés; el veto pot aixecar-se per majoria absoluta o, transcorreguts dos mesos, per majoria simple en una llei ordinària.
  • Publicació. Sanció, promulgació i publicació al BOE, amb entrada en vigor en la data prevista. Aquestes fases es recullen al Reglament del Congrés.

Finalment, la suspensió cautelar de determinats efectes electorals no equival a derogar la regulació ni a anul·lar automàticament les nacionalitats concedides. El procediment judicial continua sent diferent de qualsevol reforma parlamentària. (Demócrata, 21/10/2026).

Quines són les competències del president del Govern d'Espanya en matèria de política migratòria i habitatge?

El president del Govern no té competències “sectorials” pròpies en immigració o habitatge a l'estil d'un ministeri, però sí unes potestats generals molt fortes que li permeten orientar i condicionar gairebé tota l'acció política en aquests àmbits. Les seves funcions deriven sobretot de l'article 97 de la Constitució, que li atribueix la direcció de l'acció del Govern i la coordinació dels altres membres de l'Executiu.

Marc general de poders del president
  • Dirigir l'acció del Govern: fixa les grans prioritats, reparteix carteres, crea o suprimeix ministeris i remodela l'Executiu per adaptar-lo als seus objectius en migració o habitatge.
  • Marcar l'orientació política general: defineix la línia del Govern en el programa d'investidura i en les seves compareixences parlamentàries, incloent compromisos en matèria migratòria i d'habitatge.
  • Convocar i presidir el Consell de Ministres: decideix l'ordre del dia i lidera l'aprovació de lleis, reials decrets i reials decrets-llei que afecten immigració i habitatge.
  • Impulsar la iniciativa legislativa del Govern: encara que les propostes tècniques les preparen els ministeris, el president decideix si es porten o no al Consell de Ministres per a la seva aprovació i remissió a les Corts.
  • Representació interior i exterior: encarna la posició del Govern davant altres Estats, la Unió Europea i organismes internacionals quan es negocien acords, polítiques comunes o fons rellevants per a migració i habitatge.
Competències en política migratòria

La Constitució reserva a l'Estat la competència exclusiva sobre “nacionalitat, immigració, emigració, estrangeria i dret d'asil”. Aquesta competència s'exerceix a través del Govern en el seu conjunt, especialment dels ministeris competents (Interior; Inclusió i Migracions; Afers Exteriors, etc.), però el president té un paper clau:

  • Definir l'estratègia migratòria del Govern: decideix, juntament amb els seus ministres, l'orientació general de la política migratòria (criteris d'admissió, control de fronteres, integració, enfocament cap a la immigració irregular, etc.).
  • Impulsar la normativa: pot ordenar la preparació de projectes de llei o altres normes (per exemple, reformes de la Llei d'Estrangeria o d'asil) i portar-los al Consell de Ministres per a la seva aprovació.
  • Gestió de crisi i coordinació: en situacions d'arribades massives, crisis humanitàries o conflictes diplomàtics vinculats a migració, coordina els ministeris implicats i pot activar mesures extraordinàries (també mitjançant reials decrets-llei, que després han de ser convalidades pel Congrés).
  • Negociació a la Unió Europea: fixa i defensa la posició espanyola al Consell Europeu sobre el Pacte de Migració i Asil, els repartiments de responsabilitat, la protecció de fronteres exteriors o els fons europeus vinculats.
  • Relacions exteriors en matèria migratòria: lidera o avala acords amb tercers països sobre readmissió, cooperació per al control de fluxos o canals de migració laboral ordenada.

Encara que el president no resol expedients individuals (visats, autoritzacions de residència, asil), sí ordena i condiciona el marc normatiu i l'estratègia general amb la qual aquests expedients es tramiten.

Competències en matèria d'habitatge

En habitatge existeix una distribució competencial més complexa. La Constitució permet a les comunitats autònomes assumir competències en ordenació del territori, urbanisme i habitatge, mentre que l'Estat conserva facultats per fixar bases, condicions bàsiques d'igualtat i elements de política econòmica i fiscal. Dins d'aquest esquema, el president del Govern exerceix els seus poders generals de direcció:

  • Definir la política estatal d'habitatge: decideix, amb el ministre competent, les grans línies d'actuació de l'Estat (ajudes al lloguer, habitatge social, incentius fiscals, regulacions bàsiques que afecten tot el territori).
  • Impulsar lleis i reformes: ordena l'elaboració de projectes de llei en matèria d'habitatge i urbanisme en la part estatal (per exemple, normes sobre parcs públics d'habitatge, règim d'arrendaments urbans en allò que segueixi sent competència estatal, o fons estatals per a habitatge).
  • Orientar els Pressupostos Generals de l'Estat: el seu lideratge en l'elaboració del pressupost determina el volum i destí de recursos per a polítiques d'habitatge, rehabilitació, eficiència energètica i ajudes al lloguer.
  • Coordinació amb comunitats autònomes i ajuntaments: presideix o recolza òrgans de cooperació multilateral i acords bilaterals en què es reparteixen fons i es pacten programes estatals d'habitatge que executen les comunitats i entitats locals.
  • Ús d'instruments extraordinaris: en situacions d'emergència habitacional (per exemple, catàstrofes o crisis econòmiques severes), pot promoure reials decrets-llei amb mesures urgents en lloguer, hipoteques o ajudes, sempre dins del marc constitucional.

En resum, el president del Govern no gestiona directament expedients ni promou per si sol una norma, però les seves competències de direcció política, impuls normatiu, coordinació interministerial i representació a la UE li atorguen un paper decisiu per definir i executar l'estratègia espanyola tant en política migratòria com en habitatge, dins dels límits de la Constitució, les lleis i la distribució competencial amb les comunitats autònomes.

Quins resultats va obtenir Vox en les últimes eleccions generals celebrades a Espanya?

En les últimes eleccions generals celebrades a Espanya, les del 23 de juliol de 2023, Vox va obtenir 33 diputats al Congrés, amb 3.033.744 vots i el 12,39 % del vot. Va ser la tercera força política nacional, tot i que va perdre 19 escons respecte a les eleccions de novembre de 2019. Al Senat no va aconseguir cap senador elegit directament a les urnes.

El resultat al Congrés

Les dades principals de Vox en aquelles eleccions van ser les següents, segons el resum de resultats electorals:

  • Vots: 3.033.744 sufragis en el conjunt d'Espanya.
  • Percentatge: el 12,39 % del vot, una xifra que sol aparèixer arrodonida com el 12,4 %.
  • Diputats: 33 dels 350 escons del Congrés.
  • Posició: tercera força nacional, per darrere del PP i del PSOE.

En termes de representació, aquests 33 diputats equivalien aproximadament al 9,4 % dels escons de la Cambra. Convé distingir aquesta dada del percentatge de vot: el 12,39 % mesura el suport electoral, mentre que el 9,4 % expressa quina part del Congrés ocupaven els representants obtinguts per Vox. Són dues maneres diferents de descriure el mateix resultat.

Comparació amb les eleccions anteriors

La referència per valorar l'evolució de Vox són les generals de novembre de 2019. Llavors va aconseguir 52 diputats; al juliol de 2023 va obtenir 33. Per tant, va perdre 19 representants, cosa que equival a una reducció aproximada del 36,5 % de la seva representació anterior. També va retrocedir al voltant de 2,7 punts percentuals de vot, segons el mateix balanç comparatiu.

El balanç combina, per tant, dos fets: Vox va mantenir la tercera posició nacional, però va arribar al Congrés amb menys diputats que en la convocatòria anterior. Conservar aquesta posició no va significar mantenir la seva mida parlamentària. La diferència entre 52 i 33 escons és la dada més directa per apreciar la caiguda de la seva representació.

Com va quedar situat davant d'altres partits

La distribució definitiva de les principals candidatures va ser de 137 diputats per al PP, 121 per al PSOE, 33 per a Vox i 31 per a Sumar. Vox va quedar així dos escons per sobre de Sumar, segons la comparació publicada per Demócrata.

Una conseqüència rellevant d'aquesta distribució va ser que PP i Vox van sumar 170 diputats. Aquesta xifra estava sis escons per sota dels 176 necessaris per assolir la majoria absoluta del Congrés. Per tant, els seus representants, sumats, no bastaven per assolir aquest llindar, com recorda el balanç de Demócrata sobre 2023.

El resultat al Senat

Vox no va obtenir senadors elegits directament en aquells comicis. Aquesta precisió importa: el resultat de les urnes per al Senat s'ha de distingir de la presència que un partit pugui tenir mitjançant senadors designats pels parlaments autonòmics. La dada electoral de juliol de 2023 és, per tant, zero senadors d'elecció directa, segons la informació sobre el precedent electoral.

En definitiva, la xifra essencial per recordar és 33 diputats i el 12,39 % del vot: tercera posició nacional, però amb una pèrdua de 19 escons respecte a novembre de 2019. Aquests són resultats d'eleccions celebrades, no estimacions d'enquestes ni previsions per a una convocatòria posterior.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Què ha sol·licitat Santiago Abascal als seus simpatitzants de cara a les eleccions generals del 29 de novembre?

Pregunta" 1 de 3

A quins sindicats ha acusat Abascal de romandre en silenci davant la crisi d'habitatge?

Pregunta" 2 de 3

Quines mesures ha defensat Abascal com a part de la seva proposta de 'prioritat nacional'?

Pregunta" 3 de 3