Sánchez confirma que anirà a 'The Wild Project' de Jordi Wild: els quatre candidats accepten les entrevistes del 29N

La Constitució espanyola atribueix al president del Govern la direcció de l'acció governamental i la coordinació dels ministres. A més, li reserva funcions concretes en les seves relacions amb el rei, les Corts Generals i el Tribunal Constitucional. No obstant això, moltes competències corresponen al Govern en el seu conjunt i no al president individualment.

Direcció i coordinació del Govern

L'article 98.2 estableix la seva funció principal: «El President dirigeix l'acció del Govern i coordina les funcions dels altres membres del mateix, sense perjudici de la competència i responsabilitat directa d’aquests en la seva gestió».

Per tant, fixa l'orientació política de l'Executiu i assegura la coordinació entre els seus membres, però no substitueix la responsabilitat pròpia de cada ministre. Convé distingir aquesta funció de les atribucions del Govern recollides en l'article 97: dirigir la política interior i exterior, l'Administració civil i militar i la defensa de l'Estat, i exercir la funció executiva i la potestat reglamentària.

Formació i composició de l'Executiu

• Proposar el nomenament i cessament de ministres. Segons l'article 100, els altres membres del Govern són nomenats i separats pel rei a proposta del seu president.
• Sol·licitar que el rei presideixi el Consell de Ministres. L'article 62.g permet aquesta presidència, quan el monarca ho consideri oportú, a petició del president del Govern i per ser informat dels assumptes d'Estat.

Relacions amb el Congrés i les Corts

• Plantejar una qüestió de confiança. Conforme a l'article 112, prèvia deliberació del Consell de Ministres, pot demanar al Congrés que confirmi la seva confiança sobre el seu programa o sobre una declaració de política general. S'entén atorgada si obté la majoria simple dels diputats.
• Proposar la dissolució parlamentària. L'article 115 li permet, prèvia deliberació del Consell de Ministres i sota la seva exclusiva responsabilitat, proposar la dissolució del Congrés, del Senat o de les dues cambres, que decreta el rei. No pot fer-ho mentre estigui en tràmit una moció de censura. Tampoc és possible una nova dissolució abans d'un any des de l'anterior, excepte el supòsit de l'article 99.5.

Aquests instruments tenen límits addicionals: l'article 116.5 impedeix dissoldre el Congrés mentre estiguin declarats els estats d'alarma, excepció o setge.

Referèndum i reforma constitucional

L'article 92 li atribueix proposar al rei la convocatòria d'un referèndum consultiu sobre decisions polítiques d'especial transcendència, prèvia autorització del Congrés. El president no pot convocar-lo per si sol ni prescindir d'aquesta autorització.

També disposa d'una intervenció específica en la reforma constitucional: segons l'article 168.3, refrenda la convocatòria del referèndum necessari per ratificar una reforma aprovada mitjançant el procediment agreujat.

Refrendament d'actes del rei

L'article 64 estableix que els actes del rei són refrendats pel president del Govern i, si escau, pels ministres competents. Qui refrenda assumeix la responsabilitat de l'acte. Existeixen excepcions: la proposta i el nomenament del president, i la dissolució prevista a l'article 99, són refrendats pel president del Congrés.

Defensa de la Constitució i responsabilitat

L'article 162.1.a legitima el president per interposar recursos d'inconstitucionalitat. Així mateix, l'article 161.2 permet al Govern impugnar disposicions i resolucions autonòmiques; aquesta última facultat correspon a l'Executiu, no exclusivament al seu president.

Finalment, la seva direcció política està sotmesa al control parlamentari: el Govern respon solidàriament davant el Congrés, conforme a l'article 108. La pèrdua d'una qüestió de confiança o l'aprovació d'una moció de censura obliga a presentar la dimissió del Govern, segons l'article 114.

Un pòdcast pot organitzar entrevistes electorals durant la campanya, però les seves obligacions depenen de qui el gestioni i de com es difongui. No s'ha d'equiparar automàticament un pòdcast independent amb una ràdio o televisió: la LOREG estableix obligacions específiques per a determinats mitjans, mentre que les prohibicions sobre propaganda i sondejos també arriben a internet.

1. Determinar quin règim correspon

L'article 66 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General distingeix:

• Mitjans públics: han de respectar pluralisme polític i social, igualtat, proporcionalitat i neutralitat informativa.
• Emissores privades de ràdio i televisió: han de respectar pluralisme i igualtat.
• Televisions privades: a més, proporcionalitat i neutralitat en entrevistes, debats i informació electoral.

En les fonts consultades no consta una regla específica que sotmeti automàticament qualsevol pòdcast privat i independent a totes aquestes obligacions. Tenir audiència, publicar periòdicament o incorporar vídeo no basta, per si sol, per afirmar aquesta equiparació. Si pertany a una emissora o mitjà públic, ha d'encaixar-se en el seu règim corresponent.

2. Selecció d'invitats i temps

Per als mitjans subjectes a aquestes obligacions, la Instrucció 4/2011 de la JEC permet decidir si organitzen entrevistes, però exigeix respectar els principis aplicables. La proporcionalitat atén especialment als resultats de les últimes eleccions equivalents; no significa concedir idèntics minuts a totes les candidatures.

Els mitjans públics han d'enviar a la Junta Electoral competent els seus plans de cobertura, incloent entrevistes i criteris informatius. Han de contemplar també els grups polítics significatius conforme a la modificació de 2015. Aquesta obligació d'enviar un pla no pot traslladar-se sense més a un pòdcast independent.

Com a recomanació, no com a requisit universal, convé documentar criteris d'invitació, respostes, durada i promoció de cada entrevista. Ajuda a justificar decisions i respondre a reclamacions.

3. Separar entrevista i publicitat

Una entrevista editorial no s'ha de confondre amb un espai comprat per una candidatura. L'article 60 prohibeix contractar publicitat electoral en mitjans públics i televisions privades. Identificar un contingut com a patrocinat no converteix en lícita una contractació prohibida.

Si existeix pagament o finançament vinculat a una candidatura, cal analitzar-ho com a possible publicitat electoral, no simplement com a periodisme. També s'ha d'evitar utilitzar recursos institucionals per promocionar electoralment un càrrec públic: l'article 50.2 imposa límits des de la convocatòria.

4. Respectar els límits temporals

Durant la campanya es poden realitzar entrevistes electorals. Abans del seu inici, la Instrucció 3/2011 permet entrevistes a candidats sempre que no incloguin petició expressa del vot, i limita la publicitat contractada.

Acabada la campanya, l'article 53 prohibeix els actes de campanya i la propaganda durant la jornada de reflexió i la votació. Això no equival a prohibir tota informació política. Convé suspendre entrevistes noves i promocions que funcionin com a propaganda, revisant també clips i publicacions programades. La Instrucció 4/2007 confirma que els límits electorals s'apliquen a mitjans electrònics.

5. Controlar els sondejos

L'article 69.7 prohibeix publicar, difondre o reproduir sondejos electorals durant els cinc dies anteriors a la votació, també en formats digitals. El control ha d'arribar a convidats, gràfics i clips. Quan la seva publicació estigui permesa, han d'acompanyar-se de la informació tècnica legalment exigida.

En síntesi: primer identifica la naturalesa del pòdcast; després separa obligacions legals de bones pràctiques. No existeix una obligació universal acreditada d'entrevistar totes les candidatures ni de donar-los exactament el mateix temps.

Les últimes eleccions generals celebrades a Espanya van ser les del 23 de juliol de 2023. El Partit Popular va guanyar en vots i escons, amb 137 diputats, seguit del PSOE, amb 121; Vox, amb 33; i Sumar, amb 31. Cap candidatura va assolir per si sola els 176 diputats que marquen la majoria absoluta al Congrés (Demòcrata, resultats del 23J).

Hi ha una precisió important sobre la segona part de la teva pregunta: no has indicat qui són els candidats entrevistats ni a quines entrevistes et refereixes. Per això, no puc atribuir-los partits sense aquesta referència. Perquè puguis localitzar les formacions que t'interessen, aquest és el repartiment complet dels 350 escons del Congrés sorgit d'aquelles eleccions.

Escóns obtinguts per cada candidatura

• Partit Popular (PP): 137 escons. Va ser la candidatura amb més representació i va quedar a 39 diputats de la majoria absoluta.
• Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE): 121 escons. Va ser la segona candidatura en representació, amb 16 diputats menys que el PP.
• Vox: 33 escons. Va ocupar la tercera posició per nombre de diputats, dos per davant de Sumar.
• Sumar: 31 escons. Va ser la quarta candidatura per representació. Podem va concórrer integrat en aquesta coalició, no com a candidatura separada.
• Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): 7 escons. Va obtenir el mateix nombre de diputats que Junts.
• Junts per Catalunya: 7 escons. Va compartir amb ERC aquesta xifra de representació al Congrés.
• EH Bildu: 6 escons. La seva representació va quedar un diputat per sota de cadascuna de les dues candidatures anteriors.
• Partit Nacionalista Basc (PNB): 5 escons. Va obtenir un diputat menys que EH Bildu.
• Bloc Nacionalista Gallec (BNG): 1 escó. Va comptar amb un representant al Congrés.
• Coalició Canària: 1 escó. També va obtenir un únic representant.
• Unió del Poble Navarro (UPN): 1 escó. Va completar el repartiment de candidatures amb representació parlamentària.

Aquestes xifres corresponen al resultat electoral, no a una estimació de vot ni a un sondeig posterior. El repartiment es pot consultar a la informació de resultats electorals; la representació de les principals candidatures també apareix recollida a la comparació històrica publicada per Demòcrata.

Què va significar el resultat

La suma de PP i Vox va ser de 170 diputats, sis menys que la majoria absoluta. Per la seva banda, PSOE i Sumar van reunir 152 diputats, per la qual cosa tampoc assolien junts aquest llindar. Aquests càlculs descriuen només la suma dels seus escons: no s'han de confondre amb el resultat d'una votació parlamentària concreta (Demòcrata, comparació electoral).

El desenllaç posterior va ser la reelecció de Pedro Sánchez com a president del Govern. Convé, per tant, distingir entre guanyar les eleccions per nombre de vots i diputats, que va correspondre al PP, i reunir els suports parlamentaris per formar Govern. L'anàlisi de Demòcrata sobre la investidura explica aquesta diferència i la rellevància de les diferents formacions amb representació.

Com relacionar-ho amb els entrevistats

Si les entrevistes inclouen representants de PP, PSOE, Vox i Sumar, les xifres que has d'associar-los són, respectivament, 137, 121, 33 i 31 escons. Si apareix un representant de Podem, cal precisar que el seu partit es va presentar dins de Sumar el 2023: no correspon afegir un resultat electoral separat als 31 diputats d'aquella candidatura. Amb els noms dels entrevistats o l'enllaç a les entrevistes es pot concretar exactament quina part d'aquest repartiment respon a la teva pregunta.