Teruel no només existeix sinó que importa: tres escons i una renúncia que divideix l'esquerra

CHA-Frente Amplio renuncia a presentar candidatura al Congrés per Teruel per evitar la dispersió del vot, una decisió que Izquierda Unida rebutja per deixar la província sense una de les opcions a l'esquerra del PSOE.

fotonoticia 20261021203918 1920

fotonoticia 20261021203918 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 21 de octubre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,6 %
  • PSOE26,9 %
  • Vox18,7 %
  • Sumar6,3 %
  • Podemos3,1 %
  • ERC2,2 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Teruel tornarà a elegir únicament tres diputats en les eleccions generals del 29 de novembre, però aquesta vegada no està clar que totes les forces de l'esquerra vagin a estar a la papereta. Chunta Aragonesista (CHA) ha decidit que la seva coalició amb Frente Amplio no concorri al Congrés per aquesta província, una renúncia que pretén evitar la fragmentació del vot progressista i que ha provocat un enfrontament amb Izquierda Unida, integrant de la mateixa aliança.

El president de CHA, Jorge Pueyo, va anunciar aquest dimecres que la coalició concentrarà les seves candidatures al Congrés a Saragossa i Osca, mentre que a Teruel únicament concorrerà a les eleccions al Senat, com a part de la candidatura conjunta amb el PSOE.

Pueyo ha defensat la retirada com una forma de favorir una majoria progressista al Congrés. "Amb aquesta decisió, Chunta Aragonesista ha escoltat les nombroses peticions rebudes per actuar amb generositat i responsabilitat, i no per interès partidista, amb l'objectiu d'evitar la dispersió del vot i fer tot el possible per aconseguir una majoria progressista, tant al Congrés com al Senat", ha explicat.

No obstant això, Izquierda Unida no comparteix ni el procediment ni l'argument electoral. La seva coordinadora a Aragó, Marta Abengoechea, ha denunciat que la retirada és una decisió unilateral de CHA i ha qüestionat que renunciar a concórrer sigui la millor manera de defensar els interessos de la província.

Una coalició dividida

IU ja havia rebutjat durant la negociació de la coalició que CHA pogués decidir pel seu compte si presentava candidatura a Teruel. Segons ha explicat Abengoechea a la Cadena SER, la clàusula va acabar incorporant-se a l'acord malgrat l'oposició de la seva formació.

"Mai vam estar d'acord que s'introduís aquesta clàusula perquè ens semblava una decisió molt important i contrària a la nostra cultura política i al nostre projecte per a tot Aragó", ha afirmat la dirigent.

IU considera que els ciutadans de Teruel han de disposar d'una candidatura a l'esquerra del PSOE amb independència de les possibilitats d'aconseguir representació. "És important que totes les persones, visquin on visquin, tinguin una opció per votar a l'esquerra del PSOE. La veu de Teruel no pot comptar menys", ha defensat Abengoechea.

La coordinadora també ha qüestionat que el risc de dispersió del vot justifiqui la retirada en aquesta província i no en altres amb dificultats similars per obtenir representació. IU no descarta impulsar una altra fórmula electoral, tot i que la seva prioritat continua sent que la coalició presenti finalment una candidatura conjunta.

La controvèrsia es produeix, a més, en un escenari en què Podem sí concorrerà a les eleccions generals per Terol. Per tant, la retirada de CHA-Frente Amplio no elimina totes les alternatives a l'esquerra del PSOE, però sí redueix l'oferta electoral i deixa fora de la papereta del Congrés l'aliança que ambdues organitzacions havien acordat constituir a Aragó.

Tres diputats i un repartiment exigent

Terol és una de les circumscripcions més petites del Congrés. La província elegeix tres diputats mitjançant el sistema D'Hondt, una fórmula proporcional que, aplicada a un nombre tan reduït d'escons, dificulta considerablement l'accés de les candidatures minoritàries.

En les últimes eleccions generals, celebrades el 23 de juliol de 2023, el PP va aconseguir dos diputats amb el 35,1% dels vots i el PSOE en va obtenir un amb el 29,2%. Terol Existe, que havia irromput al Congrés el 2019, va perdre la seva representació malgrat reunir el 15% dels sufragis.

Vox tampoc va obtenir escó amb el 13,1%, mentre que Sumar, que llavors agrupava bona part de l'esquerra alternativa, va aconseguir el 5,4%.

Les comptes de la retirada

En les generals de 2023, al PSOE li van faltar 4.448 vots per arrabassar al PP el seu segon diputat per Terol. Sumar va obtenir 4.081, de manera que ni tan sols una transferència íntegra dels seus suports als socialistes hauria alterat el repartiment, que va ser de dos escons per als populars i un per al PSOE. El càlcul pressuposa que les altres candidatures haurien conservat els seus resultats.

Les estimacions actuals tampoc ofereixen massa certeses sobre la utilitat de la retirada. Polling Forecast atribueix al PP el 31,7% dels vots, al PSOE el 23,3% i a Vox el 18,6%, percentatges amb els quals cada formació obtindria un diputat. Per aconseguir un segon representant, els socialistes haurien de superar el 31,7%, cosa que no aconseguirien ni incorporant íntegrament el 2,6% atribuït a Sumar.

En qualsevol cas, encara que CHA confia que la seva absència permeti concentrar el vot progressista, res assegura que qui pensava donar suport a Front Ampli es decanti pel PSOE. Podem podria recollir part d'aquests sufragis, mentre que altres votants podrien optar per l'abstenció.

El cost polític per Front Ampli

La coalició d'Ada Colau, que aspira a construir una alternativa política diferenciada del PSOE, ha decidit, tanmateix, renunciar a competir amb ell a Terol. La decisió pot alimentar crítiques sobre la seva autonomia respecte als socialistes, com la que ja va expressar Gabriel Rufián a la xarxa social X sobre la conveniència que les forces d'esquerres es retirin en algunes circumscripcions per afavorir el vot al PSOE.

Així, Podemos podria presentar-se a la província com l'única alternativa a l'esquerra del PSOE. Front Ampli, en canvi, desapareixerà de la papereta del Congrés i perdrà l'oportunitat de reivindicar la seva papereta.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat es troba la tramitació del pacte electoral entre les forces d'esquerra a l'Aragó per a les properes eleccions generals?

A 22 d'octubre de 2026, el pacte electoral a l'Aragó està tancat entre diverses formacions, però encara pendent de completar les seves candidatures per a les generals del 29 de novembre. Hi ha dos acords diferents: CHA–Front Ampli Aragó per al Congrés, sense Podemos, i una candidatura conjunta de PSOE, CHA i IU per al Senat. El principal punt de tensió és la decisió anunciada de no concórrer al Congrés per Terol.

Congrés: acord assolit, llistes per completar

Chunta Aragonesista, Izquierda Unida, Movimiento Sumar, Partido Verde Aragón i Recortes Cero van fer públic l'acord de coalició el 15 d'octubre, sota la denominació CHA–Front Ampli Aragó; la seva presentació pública va tenir lloc l'endemà a Saragossa. Per tant, no es tracta únicament de contactes exploratoris: aquestes cinc organitzacions ja han anunciat una fórmula conjunta per a les eleccions generals (Demócrata, 15 d'octubre).

La distribució inicial reserva a un representant de CHA el cap de llista al Congrés per Saragossa, encara que això no equival a tenir aprovats tots els noms ni l'ordre complet de les candidatures. El 16 d'octubre seguia sense concretar-se la configuració d'Osca i Terol (Demócrata, 16 d'octubre).

Podemos roman fora

El termini per comunicar coalicions va concloure el 16 d'octubre sense acord amb Podemos, que concorrerà per separat a l'Aragó allà on presenti candidatura. La informació posterior al tancament manté aquesta separació; no s'ha de confondre una invitació política a incorporar-se amb una integració efectivament acordada (Demócrata, 19 d'octubre).

CHA ha mantingut públicament la seva voluntat de trobar una fórmula d'integració, però aquesta crida es va produir quan ja havia acabat el termini oficial de les aliances. En conseqüència, no hi ha un pacte unitari que reuneixi totes les organitzacions esmentades (Demócrata, 17 d'octubre).

Terol: anunci de retirada i discrepància interna

El 21 d'octubre, CHA–Front Ampli Aragó va anunciar que no presentaria llista al Congrés per Terol i concentraria les seves candidatures a Saragossa i Osca. L'explicació oferida va ser evitar la dispersió de suports en una província que tria tres diputats; CHA seguiria participant allà en la candidatura conjunta al Senat (Demócrata, 21 d'octubre).

Tanmateix, altres informacions recullen el desacord d'IU, que reclama concórrer també per Terol. Per això, convé distingir l'anunci públic de retirada d'una decisió assumida sense discrepàncies per tots els socis: aquest punt presenta una controvèrsia interna (El Periódico de Aragón).

Senat i pròxims fites

Per al Senat, PSOE, CHA i IU han pactat candidatures conjuntes a les tres províncies: els socialistes ocuparan els llocs primer i tercer; CHA, el segon a Saragossa i Terol; i IU, el segon a Osca. És un acord diferent del previst per al Congrés (Demócrata, 21 d'octubre).

Les fites immediates són el Comitè Nazional extraordinari de CHA del 23 d'octubre, previst per triar els seus representants, i el tancament del termini de presentació de candidatures davant les juntes electorals provincials el 26 d'octubre. La situació és, per tant, d'acord polític assolit i confecció de llistes encara en curs, no de candidatures definitivament tancades i proclamades (Demócrata, 21 d'octubre).

Quines són les competències i funcions del president de Chunta Aragonesista segons la legislació aragonesa?

Les funcions del president de Chunta Aragonesista (CHA) són de representació i direcció interna del partit: no són competències públiques atribuïdes per la legislació aragonesa. La distinció essencial és que aquest càrrec es regeix principalment pels estatuts de CHA i per la legislació estatal sobre partits polítics, mentre que les atribucions del president d'Aragó pertanyen a un càrrec institucional diferent.

Funcions dins de Chunta Aragonesista

La informació consultada sobre l'estructura estatutària de CHA atribueix al seu president les següents funcions. Cal advertir que aquesta descripció procedeix d'una síntesi de l'organització, no del text íntegre d'uns estatuts vigents contrastats article per article:

  • Presidència i representació política. Presideix el partit i representa políticament l'organització. Aquesta representació és partidària: no equival a representar institucionalment la Comunitat Autònoma d'Aragó.
  • Designació de la Secretaria General. Designa el secretari o secretària general entre els membres del Consello Nazional.
  • Designació de vicesecretaries generals. Pot designar un o diversos vicesecretaris generals, d'acord amb l'estructura estatutària descrita.
  • Direcció i coordinació política. Participa en la direcció i coordinació de l'activitat política del partit, dins la distribució de responsabilitats entre els seus òrgans.
  • Altres atribucions internes. Exercita les funcions que li atribueixin expressament els estatuts i aquelles que li deleguin els òrgans nacionals competents. Aquesta referència no permet presumir facultats addicionals concretes.

El president és elegit per la Asambleya Nazional, entre els seus integrants, mitjançant sufragi directe, lliure i secret. La seva elecció i les seves responsabilitats s'emmarquen, per tant, en l'organització interna del partit.

Límits i relació amb els òrgans col·legiats

La presidència no concentra totes les facultats de CHA. L'Asambleya Nazional és el seu òrgan suprem de representació i decisió: estableix les línies polítiques, els programes i els principis, modifica els estatuts i tria el president, el Comitè Nazional i la Maya de Pleitos.

El Comitè Nazional dirigeix, governa, administra i coordina el partit entre assemblees nacionals. El Consello Nazional executa els acords dels òrgans nacionals, coordina les estructures territorials, prepara el pressupost i autoritza despeses, segons la descripció organitzativa consultada.

En conseqüència, el president ha de respectar les decisions de l'Assemblea i les competències dels òrgans col·legiats. No li correspon, només per ocupar la presidència, una potestat exclusiva sobre l'administració, les finances o totes les decisions polítiques del partit.

Què regula la legislació aragonesa

L'Estatut d'Autonomia i el Decret Legislatiu 1/2022 regulen atribucions del president d'Aragó, no del president de CHA. Entre elles figuren la suprema representació d'Aragó, la representació ordinària de l'Estat a la comunitat autònoma i la presidència, direcció i coordinació del Govern.

També corresponen al president autonòmic funcions com establir el programa polític del Govern, convocar i presidir les seves reunions, nomenar i separar els seus integrants i promulgar les lleis aprovades per les Corts d'Aragó. Cap d'aquestes facultats es trasllada a la presidència de CHA per tractar-se d'un partit aragonès.

En definitiva, la resposta correcta exigeix separar dos plans: la presidència de CHA té atribucions estatutàries internes; la presidència d'Aragó té competències públiques. Per a una enumeració jurídica exhaustiva de les primeres, amb els seus articles i condicions d'exercici, cal remetre's al text vigent dels estatuts del partit; les fonts consultades no permeten oferir aquesta correspondència literal.

Quins van ser els resultats de les últimes eleccions generals a la província de Terol per a cadascun dels principals partits?

Les últimes eleccions generals celebrades van ser les del 23 de juliol de 2023. A la província de Terol, el PP va obtenir dos diputats i el PSOE un, dels tres escons que corresponien a la circumscripció al Congrés. Terol Existeix va quedar en tercer lloc, seguit de Vox i Sumar, però cap d'aquestes tres candidatures no va aconseguir representació.

Les dades següents corresponen al Congrés dels Diputats i al conjunt de la província, no només al municipi de Terol. Aquesta distinció és important: els resultats de la capital no equivalen als de la circumscripció provincial, que és on es reparteixen els escons.

Resultats dels principals partits

Aquest va ser el resultat de les cinc candidatures més votades, amb els percentatges arrodonits a una xifra decimal:

PartitVotsPercentatgeEscó
PP26.49535,1 %2
PSOE22.04829,2 %1
Terol Existeix11.29215,0 %0
Vox9.89913,1 %0
Sumar4.0815,4 %0

El desglossament provincial es pot consultar a els resultats de RTVE. La publicació oficial dels resultats electorals està disponible al Butlletí Oficial de l'Estat.

Com va quedar la distribució

  • PP: va ser la candidatura més votada, amb 26.495 suports. Va superar el PSOE per 4.447 vots i va obtenir dos dels tres diputats de la província.
  • PSOE: va quedar en segona posició, amb 22.048 vots. Va aconseguir el tercer escó provincial, per la qual cosa va ser l'única candidatura, a més del PP, que va obtenir representació.
  • Terol Existeix: va rebre 11.292 vots, aproximadament el 15 % del total. La seva tercera posició no es va traduir en un diputat.
  • Vox: va sumar 9.899 vots i va quedar en quart lloc. La diferència respecte a Terol Existeix va ser de 1.393 vots; tampoc va obtenir escó.
  • Sumar: va assolir 4.081 vots i va ocupar la cinquena posició. Amb el 5,4 %, va quedar igualment fora de la distribució.

Per tant, convé distingir entre percentatge de vot i representació: quedar tercer o superar el 10 % no garantia obtenir un diputat. Terol repartia només tres escons i, amb l'aplicació del sistema D’Hondt, aquests es van adjudicar a les dues candidatures més votades. El resultat va ser dos per al PP i un per al PSOE.

Les altres candidatures

A més d'aquests cinc partits, les restants candidatures van obtenir els següents resultats. Cap no va aconseguir representació al Congrés:

  • Partit Aragonès (PAR): 706 vots, aproximadament el 0,9 %.
  • PACMA: 169 vots, aproximadament el 0,2 %.
  • Escaños en Blanco: 125 vots, aproximadament el 0,2 %.
  • Frente Obrero: 88 vots, aproximadament el 0,1 %.
  • PCTE: 55 vots, aproximadament el 0,1 %.
  • Recortes Cero: 48 vots, aproximadament el 0,1 %.
  • PUM+J: 29 vots, aproximadament el 0,03 %.
  • F.I.A.: 27 vots, aproximadament el 0,03 %.

En síntesi, la resposta per als principals partits és: PP, 35,1 % i dos diputats; PSOE, 29,2 % i un; Terol Existeix, 15,0 %; Vox, 13,1 %; i Sumar, 5,4 %. Aquests tres últims no van obtenir escons. Les xifres descriuen el resultat provincial per al Congrés; no s'han de confondre amb l'elecció de senadors, que té un recompte i una distribució diferents.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quants diputats escull la província de Terol a les eleccions generals?

Pregunta" 1 de 3

Quin partit o coalició ha decidit no presentar-se al Congrés per Terol per evitar la dispersió del vot progressista?

Pregunta" 2 de 3

Quina formació concorrerà finalment com a única alternativa a l'esquerra del PSOE a Terol segons la notícia?

Pregunta" 3 de 3