El PP abraça el fenomen «Anotop At» per reforçar la imatge de Feijóo a les xarxes i disputar a Abascal el vot jove

Els populars recuperen el lapsus del seu líder convertit en fenomen viral i el transformen en una campanya que busca competir amb Vox en el terreny digital de manera paral·lela a l’entrevista amb Jordi Wild que Abascal va rebutjar

feijoo jordi wild 1200x900

feijoo jordi wild 1200x900

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

7 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 13 de noviembre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE26,8 %
  • Vox19,1 %
  • Frente Amplio6,3 %
  • ERC2,4 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Alberto Núñez Feijóo s’ha convertit en raper, pilot de Fórmula 1, futbolista, estrella del reguetó i fins i tot en una versió musculada i tatuada d’ell mateix. Tot sota un nom que feia tot just un any provocava les rialles dels diputats socialistes al Congrés: "Anotop At". El que va néixer com una burla per un lapsus del president del PP s’ha transformat en un dels fenòmens virals de la campanya electoral del 29 de novembre. I els populars, lluny de combatre’l, han decidit abraçar-lo.

Noves Generacions comparteix els muntatges; el PP n’ha incorporat alguns als seus perfils oficials i el mateix Feijóo apareix rient-se de les creacions fetes amb intel·ligència artificial. L’estratègia coincideix també amb la seva entrevista a The Wild Project, el pòdcast de Jordi Wild al qual Santiago Abascal va renunciar després d’un desacord sobre les condicions de gravació. El PP ha trobat així una oportunitat per disputar a Vox un terreny en què el partit d’Abascal ha conreat una imatge de fortalesa i confrontació especialment reconeixible entre els joves.

L’operació té una particularitat. Es serveix precisament del contrast entre el Feijóó institucional, que ha fet de l’experiència de gestió una de les seves principals credencials, i un personatge digital envoltat d’expressions que aconsegueixen viralitat i atenció entre un electorat que els d’Abascal han aconseguit capitalitzar els últims anys.

"Anotop At", el lapsus que el PP ha convertit en un avantatge

L’origen del fenomen es remunta al 26 de novembre de 2025. Durant una sessió de control al Govern, Feijóo criticava Pedro Sánchez i pronosticava que algun dia es rodaria una sèrie sobre els seus anys a la Moncloa. Va voler batejar-la com "Anatomia d’un farsant", en referència a la sèrie Anatomia d’un instant, però es va equivocar a l’hora de pronunciar el títol.

"Anotop... At...", va dir des de la tribuna, provocant les rialles de diversos diputats socialistes. El fragment va començar a circular per les xarxes socials i va acabar convertit en un meme que ridiculitzava les dificultats del dirigent popular per completar la frase.

Gairebé dotze mesos després, aquell error ha adquirit un significat diferent. Els usuaris han recuperat l’expressió per acompanyar imatges de Feijóo generades amb intel·ligència artificial, en què apareix caracteritzat com a personatges molt allunyats de la seva imatge habitual.

Entre els muntatges que circulen hi ha un Feijóo futbolista del FC Barcelona celebrant un gol, un altre vestit com una estrella del reggaeton i diverses versions que el mostren musculat, tatuat o amb una indumentària pròpia dels vídeos musicals.

La novetat no està únicament en els memes, sinó en la reacció del partit. En lloc d’ignorar les bromes o intentar desmentir-les, Nuevas Generaciones ha començat a compartir-les i a participar en la seva difusió. El PP també ha publicat un vídeo titulat "Primeras reacciones", en què Feijóo apareix dins d’un cotxe, somrient mentre contempla algunes d’aquestes creacions.

El compte oficial de TikTok dels populars ha arribat a substituir la seva imatge habitual per un muntatge del candidat que imita una coneguda fotografia de l’exjugador de bàsquet Kobe Bryant amb el trofeu de la NBA.

El PP vol que Feijóo tingui "aura"

La transformació també s’aprecia en el llenguatge de les publicacions. Nuevas Generaciones ha incorporat expressions com "domados", "el jefe" o "vaya farmeo de aura", habituals en determinats espais d’internet i allunyades del vocabulari polític convencional.

En l’argot de les xarxes socials, "aura" s’utilitza per descriure el carisma, la seguretat o la presència que transmet una persona. L’expressió "farmear aura", procedent del llenguatge dels videojocs, al·ludeix a acumular aquest prestigi mitjançant gestos, comportaments o situacions que els usuaris consideren admirables, sorprenents o simplement divertides.

El terme es pot utilitzar tant de manera seriosa com de forma irònica. Una persona pot guanyar "aura" per una resposta contundent o perdre-la per una situació ridícula. En el cas de Feijóo, els seus seguidors digitals han començat a fer-lo servir per transformar intervencions, fotografies i aparicions públiques en petites demostracions d’autoritat.

Després de l’entrevista amb Jordi Wild, Nuevas Generaciones va publicar "Domados", acompanyat d’emojis de foc i d’una corretja. En una altra publicació, va presentar el candidat amb un missatge contundent: "Llega EL JEFE".

Aquesta comunicació recorre a codis visuals i expressions vinculats als mems sobre masculinitat, dominància i seguretat personal. En aquests, una postura corporal, una mirada o un gest poden convertir-se en una suposada demostració de superioritat davant d’una altra persona.

El mateix contrast entre el personatge i el polític alimenta el sentit de l’humor. Feijóo no té l’aparença física ni l’estil de comunicació que acostumen a protagonitzar aquests continguts. Precisament per això, veure’l convertit en una estrella del rap, cobert de joies o presentat com un personatge dominant facilita que les imatges circulin entre usuaris que habitualment no consumirien una publicació electoral.

Jordi Wild i l’oportunitat que Abascal ha deixat al PP

L’entrevista amb Jordi Wild ha afegit un component polític a aquesta tendència. El creador de contingut havia previst conversar amb els principals candidats a les eleccions generals, però Santiago Abascal va acabar cancel·lant la seva participació a The Wild Project.

Segons va avançar DEMÓCRATA, Vox exigia disposar de la gravació completa i utilitzar les respostes del dirigent amb autonomia, unes condicions que Jordi Wild no va acceptar en considerar que suposaven perdre el control exclusiu sobre el contingut.

El desencís es va produir després de la polèmica per l’entrevista d’Abascal a La Revuelta. Vox va denunciar que RTVE i El Terrat s’havien negat a publicar 40 minuts eliminats de la gravació i va anunciar que el seu president no tornaria a concedir entrevistes sense garanties sobre la disponibilitat i la utilització de les seves declaracions.

Mentre Abascal renunciava al pòdcast, Feijóo sí que va acudir a l’entrevista, que es va allargar durant 90 minuts.

El president del PP va aprofitar després la seva participació per publicar un missatge contra el Govern. "En els 90 minuts que he fet l’entrevista amb Jordi Wild, ha trascendit presumpta corrupció al Ministeri d’Igualtat amb les polseres antimaltractament, possibles il·legalitats en el finançament del PSOE i la citació del delegat del Govern a Ceuta per la invasió. Haurien de delinqüir més a poc a poc", va escriure a X.

La coincidència ha permès als populars explotar un contrast entre tots dos candidats. Feijóo ha acceptat participar en un format digital de llarga durada, mentre que Abascal, la comunicació política del qual sol recolzar-se en missatges de confrontació i fermesa, ha quedat fora del programa per un desacord amb el seu presentador.

Noves Generacions ha acompanyat aquell episodi amb noves publicacions que reforcen la imatge d’autoritat del líder popular. L’humor i la ironia serveixen per presentar Feijóo com algú capaç de desenvolupar-se en un espai que, pel perfil del seu públic i pels seus codis comunicatius, resulta atractiu per als partits que busquen el vot jove.

La disputa per la masculinitat i el lideratge

La comparació amb Abascal resulta rellevant per la imatge pública que Vox ha conreat al voltant del seu president. La seva comunicació ha recollit durant anys fotografies, vídeos i missatges que emfatitzen la fermesa, la confrontació política i determinats atributs associats al lideratge masculí.

El PP està utilitzant ara alguns d’aquests mateixos codis, tot i que amb una diferència important: la masculinitat exagerada de «Anotop At» es presenta com una paròdia compartida pels propis seguidors del candidat.

Les imatges no necessiten convèncer el públic que Feijóo és realment un raper musculat o una figura intimidant. Funcionen perquè l’espectador reconeix la distància entre el polític i el personatge creat per a internet.

Aquesta fórmula també permet que el candidat participi en una comunicació més agressiva o distesa sense modificar substancialment el seu discurs institucional. Els perfils juvenils poden publicar «domats» o «el cap», mentre Feijóo manté en les seves intervencions públiques les referències a l’economia, la gestió i les propostes electorals.

El PP pot així competir per l’atenció d’usuaris acostumats als memes de fortalesa masculina sense exigir al seu líder que adopti permanentment l’estil de comunicació d’Abascal.

Una estratègia per entrar a l’electorat jove de Vox

L’ofensiva digital coincideix amb una campanya en la qual els populars busquen reforçar la seva presència entre els menors de 35 anys, un segment en el qual Vox ha aconseguit millors resultats que el PP en diferents enquestes.

Aquest divendres, Feijóo ha participat juntament amb Isabel Díaz Ayuso en un acte de Nuevas Generaciones celebrat a l’espai Zenit de Madrid, on ha presentat propostes fiscals i econòmiques adreçades a facilitar l’ocupació, l’estalvi i l’accés a l’habitatge dels joves.

Durant la trobada, que ha durat gairebé una hora i mitja, també s’ha projectat un vídeo d’estètica manga amb el candidat popular com a protagonista. L’elecció d’aquest format s’adiu amb la utilització de referències culturals i visuals que circulen habitualment a les xarxes socials.

El partit combina així dues línies de comunicació. D’una banda, ofereix mesures econòmiques per als joves; de l’altra, utilitza l’humor, els memes i els formats digitals per aconseguir que el candidat aparegui en converses que normalment queden fora del debat polític tradicional.

L’èxit d’aquesta estratègia en termes electorals encara s’ha de comprovar. Però el PP ja ha aconseguit una cosa que no estava a l’origen del meme: convertir una errada de Feijóo en material promocional per a la seva pròpia campanya.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quin és l'estat actual de la campanya electoral del 29 de novembre i quins passos queden per a la formació de govern després de les eleccions?

La campanya oficial del 29 de novembre de 2026 ha començat avui, 13 de novembre, i acabarà el divendres 27. Després de les eleccions, la formació de Govern dependrà dels suports reunits al Congrés: caldrà constituir les Càmeres, celebrar les consultes del Rei i superar la investidura, la votació que permet nomenar president.

En quin punt està la campanya

Queden quinze dies de mítings, entrevistes i debats. La campanya s'obre després d'una precampanya marcada per l'accident ferroviari d'Urda i la controvèrsia sobre els decrets d'habitatge. L'habitatge, els serveis públics, l'economia, la immigració i la seguretat figuren entre els principals assumptes del debat electoral.

Pedro Sánchez va iniciar els actes del PSOE a Sevilla; Alberto Núñez Feijóo, els del PP a Badalona; Ada Colau, els del Front Ampli a Madrid, on també va arrencar Irene Montero amb Podemos. Santiago Abascal va tancar la precampanya a Osca i té previst un acte de Vox a Colón aquest divendres. (Demócrata, 12 de novembre)

També es preparen un cara a cara entre Sánchez i Feijóo i un debat amb Abascal i Colau, encara que les dates i els formats encara estaven pendents de concretar-se. (Debats previstos)

Les enquestes no ofereixen una fotografia única. L'estudi de 40dB. publicat avui atribueix 190 escons a PP i Vox; l'entrega de SW Demoscopia del 12 de novembre els concedeix 173 i situa el PSOE primer, amb 134. Són estimacions diferents, no resultats ni acords de govern. (40dB.; SW Demoscopia)

Les dates que queden abans de votar

  • 19 de novembre: acaba el termini per sol·licitar el vot per correu.
  • 25 de novembre: finalitza el termini ordinari per dipositar-lo a Correus, segons la informació d'Interior.
  • 27 de novembre: últim dia de campanya; el 28 serà la jornada de reflexió i el diumenge 29 se celebraran les eleccions. (Calendari de campanya)

De les urnes a la formació de Govern

  1. Escrutini i proclamació. El recompte de la nit electoral donarà resultats provisionals. Després es realitzarà l'escrutini oficial, s'atribuiran els escons i es proclamaran els electes. El calendari consultat situa el començament de l'escrutini general el 2 de desembre. (Calendari postelectoral)
  2. Constitució del Congrés. A la sessió fixada per la convocatòria s'escollirà la Mesa, inclosa la Presidència, i els diputats juraran o prometran acatar la Constitució. Aquest acte no equival a triar el Govern.
  3. Consultes i proposta. El Rei consultarà els representants polítics i proposarà una candidatura. La Presidència del Congrés convocarà el debat d'investidura, on el candidat exposarà el seu programa i sol·licitarà la confiança parlamentària.
  4. Dues oportunitats de votació. La primera exigeix majoria absoluta: 176 vots en una Cambra de 350 diputats. Si fracassa, hi haurà una altra 48 hores després, en la qual n'hi haurà prou amb més vots favorables que contraris. Les abstencions poden facilitar aquest resultat.
  5. Nomenament o nous intents. Si obté la confiança, el Rei nomenarà el president, que formarà el seu Executiu. Si fracassa, podran tramitar-se altres candidatures.

La clau temporal és que els dos mesos per evitar la repetició electoral comencen amb la primera votació d'investidura, no el 29 de novembre. Si cap candidatura prospera en aquest termini, es dissolran les Corts i es convocaran noves eleccions. Mentrestant, el Govern continuarà en funcions. (Reglament del Congrés)

Quines són les competències i trajectòria política d'Alberto Núñez Feijóo, i a quin partit pertany?

Alberto Núñez Feijóo pertany al Partit Popular (PP), que presideix des del 2 d'abril de 2022. La seva trajectòria combina responsabilitats a l'Administració estatal, la gestió sanitària i el Govern de Galícia, la presidència del qual va ocupar entre 2009 i 2022. Actualment desenvolupa funcions de direcció política i oposició, i és candidat a la Presidència del Govern a les eleccions del 29 de novembre de 2026.

Competències i responsabilitats

Per entendre les seves competències convé distingir entre dirigir un partit i exercir un càrrec de govern. Com a president del PP, encapçala la seva direcció política, representa la formació i condueix la seva estratègia nacional. No s'ha de confondre aquesta responsabilitat amb la direcció de l'Administració de l'Estat: ser president d'un partit i candidat electoral no equival a ser president del Govern. El seu càrrec apareix a la web oficial del PP.

La seva activitat actual comprèn l'organització d'equips i la preparació electoral. Per exemple, a l'octubre de 2026 va encarregar a Miguel Tellado la direcció de la campanya del 29N i va participar en la configuració de la candidatura del PP per Madrid. Són decisions de direcció partidària, no competències executives sobre serveis públics. Així ho recull Demócrata sobre la campanya.

En l'àmbit parlamentari, ha estat senador per designació del Parlament de Galícia i posteriorment diputat per Madrid. També és vocal de la Diputació Permanent del Congrés des de novembre de 2023. La seva experiència de gestió es concentra en sanitat, serveis públics, infraestructures, habitatge i direcció d'un Executiu autonòmic; aquests antecedents descriuen les responsabilitats que ha exercit, no una valoració de les seves capacitats personals.

Trajectòria política i institucional

  • 1985-1991: inicis administratius. Va ingressar com a funcionari de la Xunta el 1985. El 1991 va ser nomenat secretari general tècnic de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Muntanyes. Posteriorment va assumir responsabilitats a la Conselleria de Sanitat i al Servei Galleg de Salut.
  • 1996-2003: Administració estatal. Durant el Govern de José María Aznar va ser secretari general d'Assistència Sanitària del Ministeri de Sanitat i Consum i president de l'Institut Nacional de la Salut, entre 1996 i 2000. Després va presidir la Societat Estatal de Correus i Telègrafs entre 2001 i 2003.
  • 2003-2005: retorn a Galícia. Es va incorporar al Govern de Manuel Fraga com a conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Habitatge. Al setembre de 2004 va passar a ser vicepresident primer de la Xunta.
  • 2005-2009: Parlament i lideratge autonòmic. Va obtenir un escó al Parlament gallec el 2005. Al gener de 2006 va succeir Fraga al capdavant del PP de Galícia, aleshores fora del Govern autonòmic.
  • 2009-2022: presidència de la Xunta. Va governar Galícia durant tretze anys, després d'obtenir quatre majories absolutes consecutives a les eleccions de 2009, 2012, 2016 i 2020. Aquesta constitueix la seva etapa més prolongada al capdavant d'un Executiu.

La seqüència d'aquests càrrecs està recollida als perfils biogràfics publicats per RTVE i Euronews.

El salt a la política nacional

A l'abril de 2022 va assumir la presidència nacional del PP, després de la sortida de Pablo Casado, i va deixar la Xunta. A les eleccions generals de juliol de 2023, el PP va obtenir 137 diputats, però Feijóo no va reunir els suports necessaris per formar Govern. Al juliol de 2025 va ser reelegit president del partit amb el 99,24 % dels suports, segons el balanç de Demócrata. La seva candidatura per al 29N prolonga aquesta etapa de lideratge nacional.

Quins van ser els resultats de les últimes eleccions generals respecte al vot jove per al PP i Vox?

En les últimes eleccions generals celebrades, les del 23 de juliol de 2023, el PP va obtenir més suport que Vox entre els joves, segons les xifres de vot declarat de l'estudi postelectoral del CIS recollides a les fonts consultades. L'avantatge va ser d'aproximadament cinc punts tant entre els electors de 18 a 24 anys com entre els de 25 a 34. És important precisar que aquests percentatges procedeixen d'una enquesta, no d'un escrutini oficial separat per edats.

Les dades per a PP i Vox

Si distingim les dues franges que permeten comparar els partits sense barrejar edats, les xifres són les següents:

  • De 18 a 24 anys: el PP va registrar aproximadament un 16,5 % de vot declarat, enfront del 11,8 % de Vox. La diferència va ser d'uns 4,7 punts percentuals a favor del PP. Dit de forma senzilla: de cada cent entrevistats d'aquesta edat, al voltant de setze o setze declaraven haver votat el PP i uns dotze a Vox. (Anàlisi del vot jove).
  • De 25 a 34 anys: el PP va assolir aproximadament un 18,8 %, mentre que Vox es va situar en el 14,2 %. La distància va ser d'uns 4,6 punts percentuals, també favorable al PP. En aquesta segona franja, ambdós partits presentaven percentatges superiors als observats entre els menors de 25 anys. (Anàlisi del vot jove).

La comparació permet respondre a la teva pregunta: el PP va quedar per davant de Vox en les dues franges joves considerades. Això no significa que el PP fos necessàriament el partit més votat de tots entre els joves; significa que va obtenir més suport que Vox en aquesta comparació entre ambdós. (Dades sobre el 23-J).

Com interpretar aquests percentatges

Convé mantenir tres distincions. La primera és entre vot declarat i resultat electoral: una enquesta pregunta a les persones què van votar, per la qual cosa les seves xifres s'han de llegir com una aproximació al comportament de cada edat. No equivalen a comptar directament les paperetes dels joves.

La segona és què s'entén per «vot jove». Aquí s'ofereixen els grups de 18–24 i 25–34 anys per separat. No seria correcte convertir-los, mitjançant una mitjana simple, en un únic percentatge per a tots els menors de 35 anys: per fer-ho caldria conèixer el pes de cada grup i mantenir la mateixa base de càlcul.

La tercera és que aquestes dades expressen el suport dins d'una franja d'edat, no quina proporció del conjunt de votants de cada partit era jove. Són preguntes diferents: una mesura què van triar els joves; l'altra, com es compon l'electorat de cada formació.

No confondre el 23-J amb les enquestes posteriors

Les notícies posteriors que situen Vox per davant del PP entre els joves parlen d'intenció de vot, és a dir, del que els entrevistats diuen que votarien, no del resultat de juliol de 2023. Per exemple, el preelectoral del CIS publicat al novembre de 2026 recull, entre els de 18 a 24 anys, un 22,1 % per a Vox i un 12,2 % per al PP; entre els de 25 a 34, un 21,4 % i un 11,6 %, respectivament. Aquests percentatges inclouen tots els entrevistats de cada grup, també indecisos i persones que no votarien. (Demócrata, preelectoral del CIS).

Per tant, per a les últimes generals celebrades, la resposta és avantatge del PP sobre Vox d'aproximadament cinc punts entre els joves, amb la cautela que es tracta de vot declarat.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Com ha utilitzat el PP el fenomen 'Anotop At' en la seva campanya digital?

Pregunta" 1 de 3

Per què Santiago Abascal no va participar en el pòdcast de Jordi Wild 'The Wild Project'?

Pregunta" 2 de 3

Què significa 'farmear aura' en la jerga d'internet utilitzada per Noves Generacions?

Pregunta" 3 de 3